Tinta de calamar

La tinta de cefalòpode, coneguda comunament com a tinta de calamar, és una substància obscura, i en alguns casos lluminosa, lliberada en l'aigua per la majoria de les espècies de cefalòpodes, generalment com mecanisme d'escape front a depredadors. Tots els cefalòpodes, en excepció dels Nautilidae i dels polps pertanyents al suborden Cirrina,[1] són capaços de lliberar tinta per a confondre als seus atacants.[2]
La tinta es produïx i almagasena en els sacs de tinta, ubicats entre les brànquias, i s'expulsa a través del sifón. El seu color obscur es deu principalment a la melanina. La tonalitat varia segons el grup: els polps solen produir tinta negra, els calamars tinta negre-azulada i les sépies una tinta marró associada al color sépia.
Alguns atres moluscs aquàtics, com les llebres de mar, presenten respostes defensives similars davant atacs.
Propietats i química
La tinta dels cefalòpodes conté diverses substàncies químiques en concentracions variables segons l'espècie. Els seus components principals són la melanina i el moc.[3] També pot contindre tirosinasa, dopamina i L-DOPA,[3][4] ademés de chicotetes cantitats d'aminoàcits lliures, com taurina, àcit aspártico, àcit glutámico, alanina i lisina.[5]
Protecció front a atacs
La lliberació de tinta pot protegir als calamars d'atacs de peixos depredadors tant durant la fase de captura com durant la fase de consum, pels efectes visuals i químics de la tinta en l'aigua.[6]
Efectes químics
Molts depredadors de cefalòpodes, com les morenes, posseïxen sistemes quimiorreceptors desenrollats. S'ha sugerit que alguns composts presents en la tinta, com la tirosinasa, poden irritar, entumecer o alterar dits sistemes sensorials.[7] Encara que no tots estos efectes han segut comprovats per mig d'experiments controlats, la tinta de cefalòpode es considera més complexa que una simple «cortina de fum». En vàries espècies de calamars i sépies s'ha observat que també pot funcionar com a senyal química d'alarma per a individus de la mateixa espècie.[5][8]
Propietats físiques
La tinta de Sépia officinalis forma una suspensió polidispersa composta per partícules esfèriques d'entre 80 i 150 nm, mides per mig de TRPS i SEM. Les partícules presenten una densitat aproximada d'1.27 g cm−3, possiblement relacionada en el seu contingut metàlic, estimat en 4.7 % en pes.[9]
Heteroteuthis dispar és una espècie de cefalòpode coneguda per lliberar tinta lluminosa. La llum procedix d'una substància produïda per un orgue especialisat abans de ser transferida al sac de tinta.[10]
Formes de lliberació de la tinta
Les formes que adopta la tinta en ser expulsada s'han classificat en sis tipos principals:[11]
- pseudomorfos;
- séries de pseudomorfos;
- cordes de tinta;
- núvols o cortines de fum;
- emissions difusas;
- omplits del mant.
Vore també
Referències
- ↑ Hanlon, T. i Messenger, John B. (1999). Cephalopod Behaviour, p. 2. Cambridge University Press. ISBN 0-521-64583-2.
- ↑ Boyle, Peter; Rodhouse, Paul (2004). Cephalopods: ecology and fisheries, Blackwell. doi:10.1002/9780470995310.ch2. ISBN 978-0-632-06048-1.
- ↑ 3,0 3,1 Derby, Charles D.(maig de 2014).«Cephalopod ink: Production, chemistry, functions, and applications».Marine Drugs.12(5): 2700-2730.doi:10.3390/md12052700.(en en)
- ↑ Lucero, M. T.; Farrington, H.; Gilly, W. F.(agost de 1994).«Quantification of L-DOPA and dopamine in squid ink: Implications for chemoreception».The Biological Bulletin.187(1): 55-63.doi:10.2307/1542165.(en en)
- ↑ 5,0 5,1 Derby, C. D.(2007).«Escape by inking and secreting: Marine molluscs avoid predators through a rich array of chemicals and mechanisms».The Biological Bulletin.213(3): 274-289.doi:10.2307/25066645.(en en)
- ↑ Wood, James B.; Maynard, Amy E.; Lawlor, Alexandra G.; Sawyer, Eva K.(maig de 2010).«Caribbean reef squid, Sepioteuthis sepioidea, use ink as a defense against predatory French grunts, Haemulon flavolineatum».Journal of Experimental Marine Biology and Ecology.388(1-2): 20-27.doi:10.1016/j.jembe.2010.03.010.(en en)
- ↑ MacGinitie, G. E. i MacGinitie, N. (1968). Natural History of Marine Animals, pp. 395-397. 2.ª ed. McGraw-Hill, Nova York.
- ↑ Wood, James B.; Pennoyer, Kelly E.; Derby, Charles D.(30 de novembre de 2008).«Ink is a conspecific alarm cue in the Caribbean reef squid, Sepioteuthis sepioidea».Journal of Experimental Marine Biology and Ecology.367(1): 11-16.doi:10.1016/j.jembe.2008.08.004.(en en)
- ↑ Soto-Gómez, Diego; Pérez-Rodríguez, Paula; López-Periago, J. Eugenio; Paradelo, Marcs(2016).«Sépia ink as a surrogate for colloid transport tests in porous mija».Journal of Contaminant Hydrology.191: 88-98.doi:10.1016/j.jconhyd.2016.05.005.
- ↑ Dilly, P. N.; Herring, Peter J.(20 d'agost de 2009).«The light organ and ink sac of Heteroteuthis dispar (Mollusca: Cephalopoda)».Journal of Zoology.186(1): 47-59.doi:10.1111/j.1469-7998.1978.tb03356.x.(en en)
- ↑ Bush, Stephanie L.; Robison, Bruce H.(1 de setembre de 2007).«Ink utilization by mesopelagic squid».Marine Biology.152(3): 485-494.doi:10.1007/s00227-007-0684-2.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tinta de calamar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.