Comportament de fugida

Fugida d'un kril.

Es denomina comportament de fugida al comportament animal específic complex que front a estímuls que indiquen perill produïxen una resposta adequada que allunta o protegix a l'individu. En els casos en que la reacció és purament reflectix es denomina reflex de fugida.

S'usa el terme en sentit més general per a referir-se a tot comportament que evita situacions desagradables (alluntar-se de l'individu dominant per eixemple).

Els comportaments de fugida es donen sobretot en invertebrats com cefalòpodes, crustacis pero també en aus i mamífers. Els reflexos de fugida són més corrents.

Eixemples

• Moviments de fugida com en gambes.
• Camuflages en certs peixos, sépies, polps...
• Proyecció de substàncies, tinta en calamars, sanc en certs reptils, substàncies més o menys tòxiques en insectes, peixos, amfibis... Es pot incloure també en este apartat el buidat de bufa i intestins de moltes espècies.
• Modificacions corporals més o menys vistoses com a pèl erizado en mamífers.

Sentit de persecució. Molts d'estos comportaments reagrupen varis reflexos de fugida distints, per eixemple en els calamars l'expulsió de tinta, l'acció del sifón per a fugir, el canvi de color de la pell.