Krai de Kamchatka
El Krai de Kamchatka (en ruso: Камчатский край, Plantilla:AFI-ru) és un dels nou krais que, junt en els quarantahuit óblast, vintiquatre repúbliques, quatre districtes autònoms, tres ciutats federals i un óblast autònom, conformen els ochenta y nueve subjectes federals de Rússia. La seua capital és Petropávlovsk-Kamchatski. Està ubicat en l'extrem est del país, en el districte d'Extrem Oriente, llimitant al nort en Chukotka, a l'est en el mar de Bering i oceà Pacífic, al sur en les illes Kuriles (Sajalín) i a l'oest en el mar de Ojotsk i Magadan.
Un krai fundat l'1 de juliol de 2007[1] com a resultat de la fusió del óblast de Kamchatka i el districte autònom de Koriakia, despuix d'un referend que va tindre lloc el 23 d'octubre de 2005. El seu centre administratiu és la ciutat de Petropávlovsk-Kamchatski. El districte autònom de Koriakia va passar a denominar-se Ókrug de Koriakia.
El krai format per esta nova unió constituïx la península de Kamchatka junt en l'illa Karáguinski al noreste, que formen part del districte federal del Lluntà Oriente.
Toponímia
[editar | editar còdic]El terme rus Krai es traduïx indistintament com a «regió», «territori» o «província», si ben l'us de «territori» és el més estés (sent óblast l'utilisat per a «regió»/«província»). Kamchatka per la seua banda deu el seu nom a la península homònima.
El nom de la península té orige ainu, Kamčatka, que formaria Kam «Estirar», čat «Explotar», ka «Lloc», podent traduir-ho com a Lloc que s'estira i explota, una referència a la seua posició septentrional en el cinturó de fòc del Pacífic, a on són habituals els volcans.[2]
Símbols
[editar | editar còdic]El 17 de febrer de 2010, per decisió de la sessió de l'Assamblea Llegislativa del Krai de Kamchatka, es varen adoptar les Lleis del Krai de Kamchatka sobre l'escut d'armes, la bandera i l'himne de Kamchatka.
Escut
[editar | editar còdic]El blasón que forma l'escut oficial de Kamchatka es descriu de la següent forma:
Bandera
[editar | editar còdic]
La bandera del Territori de Kamchatka és una tela rectangular de dos franges horisontals: la superior és blanca, l'inferior és blava en l'image de les figures de l'escut d'armes del Territori de Kamchatka, ubicat en el cantón o quarto [cantó superior esquerre]: tres volcans de diferents tamanys en negre en picos banyats en argent, en flames escarlates que ixen de cada pico, rodejades de fum plateado. Darrere dels volcans, el sol naixent està representat en escarlata sobre argent. Al voltant del sol hi ha un ornament nacional que consistix en triànguls escarlata i blau delineados en vores plateados. Els triànguls escarlata es troben en l'interior de l'adorn i miren cap a fòra. Els triànguls blaus estan en l'exterior de l'adorn i miren cap a dins.
La relació entre l'esgambi de la bandera del Territori de Kamchatka i la seua llongitut és de 2:3. La relació de les franges horisontals en ample és de 2:1. La relació entre l'àrea del cantón o quarto i l'àrea superior de la bandera, que és d'és d'1:4. La relació entre l'altura de les figures de l'escut d'armes del Territori de Kamchatka i l'esgambi de la bandera del Territori de Kamchatka és d'1:6.
Himne
[editar | editar còdic]L'himne va entrar en vigor en l'ampliació de la llei de símbols de Kamchatka del 5 de març de 2010, presentant-se un himne en lletra escrita per Boris Dubrovin i música de Evgeny Morozov. La llei sobre l'adopció de l'himne va entrar en vigor l'1 de juliol de 2010, en el tercer aniversari de la formació del territori.
Història
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada del Imperi rus, Kamchatka estava habitada per pobles chukoto-kamchatka, composts entre uns atres pels chucotos, coriacos i itelmenos. També existia una chicoteta presència al sur de la península d'ainus septentrionals provinents de les Kuriles.
Exploració russa
[editar | editar còdic]Ya en el XVII, l'explorador rus Iván Moskvitin va aplegar per primera volta al mar de Ojotsk, si ben la seua falta d'equipament i coneiximents li varen impedir explorar molt més la zona costera, per lo que no se sap en seguritat si va saber en eixe moment de l'existència de les penínsules i archipèlecs que formaven eixa mar o només va conéixer el llitoral al voltant de la desembocadura del riu Ulya.
Entre 1639 i 1651, els russos varen erigir el fort de Anádyr en algun punt a lo llarc del recorregut del riu Anádyr, al nort de Kamchatka, des d'a on varen poder explorar lo que s'acabaria convertint en el Lluntà Orient rus. En 1651, ya en el coneiximent dels fins a eixe moment belicosos coriacos, l'explorador Mijaíl Stadujin va començar una exploració de la zon que va durar 6 anys, si ben els seus pobres informes no expliquen molt ben lo que va descobrir en el temps que va tardar en recórrer des de la baïa del Pénzhina fins a Ojotsk.
En 1667 es va rebre el primer informe de l'interior de la península de Kamchatka en el que s'assegurava que un riu la travessava de nort a sur. Possiblement una constatació de la desembocadura del riu Kamchatka des de la costa, pero est transcorre de sur a nort en una chicoteta zona del sur peninsular.
Per a 1700, el cosaco de Siberia Vladímir Atlásov va alcançar Kamchatka en intenció d'establir grups de colon russos. Allí, va descobrir que ya hi havia hagut un intent de crear un assentament dirigit per un tal «Fedótov», que l'historiografia russa sempre a atribuït a Fedot Popov, que possiblement dirigiria un grup de colon russos establits en el Nikul (afluent del Kamchatka) a on aplegarien a viure uns anys ans que membres dels pobladors locals els mataren i perseguiren, fent fugir als supervivents a Ojotsk.
En 1711, Pedro I de Rússia envie constructors de bucs a Ojotsk per a començar a crear tant una Armada, com una marina mercant i flotes d'exploració en el Lluntà Orient. En 1725, va començar la primera expedició a Kamchatka ordenada en decembre de 1724 per Pedro I. Esta expedició va explorar les costes de Kamchatka i va certificar que Àsia i Amèrica no estaven conectades per via terrestre. En 1733, va començar la pegunda expedició a Kamchatka (també cridada «Gran Expedició del Nort»), ordenada per Ana de Rússia, per a continuar constatant l'alvanç llitoral cap a Amèrica des de la Governació de Siberia. Si be estes exploracions tenien atres fins, la necessitat d'anar assegurant fites en el camí i el millor coneiximent de les costes, varen ajudar enormement a l'establiment de població i control sobre els territoris de Kamchatka.
En 1755, Stepán Krashenínnikov va realisar el primer mapa detallat de la península de Kamchatka. Per a final de sigle, ya existien chicotetes poblacions i el govern imperial rus va encarregar a la recent establida Companyia rus-americana el desenroll d'este territori.
Per a 1812, en la ciutat de Petropávlovsk de Kamchatka ya fundada, es calculava la població en la península en una miqueta més de 5000 persones, havent disminuït la població indígena a a penes 3200 individus mentres que la població rusoparlante (russos, ucranians, bielorusos, alemans del bàltic...) suponia ya unes 2500 persones.
En 1854, en el marc de la guerra de Crimea en Europa, destacaments de les flotes francesa i britànica varen atacar Kamchatka i varen sitiar Petropávlovsk, ciutat que va resistir el sege en a penes un miller de defensors i un grapat de canons.
En 1867, la venda d'Alaska a Estats Units va supondre un dur colp per a Petropávlovsk, que va deixar de ser un punt de pas important per a les rutes habituals de la companyia rus-americana. En 1875, l'Imperi rus firma el Tractat de Sant Petersburgo en l'Imperi del Japó, pel que renuncia a les illes Kuriles septentrionals a canvi del control total de Sajalín, a on havia dut un ambiciós pla de colonisació que havia relegat el restant de la zona nort de l'extrem orient rus, entre ells, Kamchatka, la població russa del qual estava estancada en els 2500 individus mentres que la població indígena havia tornat a aumentar fins a les 5000 persones. A lo llarc de el XIX, el territori de Kamchatka va ser molt més atractiu per a l'exploració científica que per als plans polítics del govern imperial rus.
En 1920, el líder bolchevique Vladímir Lenin va oferir a Estats Units la cessió de la península durant 60 anys. No va ser acceptat.
Durant la Guerra del Pacífic, Kamchatka va ser utilisada com a llançadora d'unitats participants en l'Operació Tormenta d'Agost llançada per la URSS despuix de trencar el Pacte de Neutralitat que va firmar en Japó en 1941. Despuix del fi de la Segona Guerra Mundial, les autoritats soviètiques varen declarar Kamchatka com una «zona militar».
Durant les década de 1950 i 1960 es varen portar a terme treballs de repoblament de certes zones de Kamchatka com Kliuchí, encara que tota la península va actuar igualment com ciutat tancada fins a pràcticament la dissolució de l'Unió Soviètica.
Geografia
[editar | editar còdic]Clima
[editar | editar còdic]Kamchatka posseïx un clima de tundra la vegetació de la qual és de baix creiximent, caracterisat per un sol gelat permanent (permafrost), molt influenciat pels forts vents del nort de Siberia i per les corrents marines del oceà Pacífic. El clima és molt rigorós, els estius són curts i suaus i els hiverns són molt frets i es prolonguen per més de sèt mesos (d'octubre a abril), en temperatures que oscilen entre els -11 °C i -25 °C, sent giner el més més fret, en una mija de -18 °C. L'estiu, que dura en promig 64 dies, és en ocasions fret, en una temperatura mija de 12 °C, sent juliol el més més calorós, en una mija de 16 °C.
Demografia
[editar | editar còdic]Naiximent (giner-novembre de 2008): 3 673 (11.55%) Decesos (giner-novembre de 2008): 3 554 (11.17%)
Estadístiques vitals de 2007
[editar | editar còdic]Fonts: Naiximent: 4322 (11.32%, 11.36% per a les zones urbanes i 11.20% per a les zones rurals). Decesos: 3.563 (11,13%, 10.49% per a les zones urbanes i 13,63% per a les zones rurals). Natural Taxa de creiximent: 0,02% anual (0,09% per a les zones urbanes i -0,24% per a les zones rurals). Despuix de casi dos décades, Kamchatka va registrar un creiximent natural de la població neta en lloc de descens en 2007. No obstant en la primera mitat de 2008, la tendència es va invertir i es va observar de nou descens de la població, en part per una major taxa de mortalitat entre la població rural.
Estadístiques vitals de 2015 Naiximent: 4.258 (13,0%) Morts: 3.691 (11,5%)
Taxa global de fecunditat:
|
|
Composició ètnica
[editar | editar còdic]- 28.084 persones estaven registrades en bases de senyes administratives, i no podien declarar un orige ètnic. S'estima que la proporció de grups ètnics en este grup és la mateixa que la del grup declarat.
Religió
[editar | editar còdic]Segons una enquesta oficial de 2012 és del 31.2% de la població de Kamchatka s'adherix a l'Iglésia ortodoxa russa, el 4% són genèrics no afiliats cristians, el 1% s'adherix a atres iglésies ortodoxes. El 2.4% de la població s'adherix al neopaganismo eslau o al chamanisme. Ademés, el 22.8% de la població considera a sí mateixa com EPNR, el 21% és ateu i el 14.8% seguix atres religions o no va donar una resposta a l'enquesta.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Krai de Kamchatka.- Site about Krai de Kamchatka. (rus)
- Fórum "I love Kamchatka". (rus)
- About Krai de Kamchatka. [1] archivat en Wayback Machine. (rus)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Krai de Kamchatka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.