Anar al contingut

Assamblea Constituent Russa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Assamblea Constituent Russa (Всероссийское Учредительное собрание, Vserossíyskoie Uchredítelnoie sobrániie - Assamblea Constituent Panrusa) va ser un cos constitucional democràticament elegit, que es va constituir en la República Russa despuix de la Revolució d'octubre de 1917.

A pesar de les promeses del Govern Provisional Rus, els preparatius per a les eleccions varen ser llents i les dates per a les votacions es varen retardar en vàries ocasions. per a quan finalment estes varen tindre lloc, el Govern provisional havia segut derrocat pels bolcheviques.

Es va reunir a lo llarc de 12 hores, des de les 4 de la vesprada del 5 de giner fins a les 4 del matí del 19 de 1 de 1918, i va ser convocada i dissolta pel Governe bolchevique.

Orígens

Dumenge Sanguinós, 1905.

La convocatòria d'una Assamblea Constituent elegida democràticament que redactara una Constitució i la forma de govern del país va ser una de les principals exigències de tots els partits lliberals i socialistes durant l'anterior Revolució russa de 1905.[1] Despuix d'esta revolució, el règim zarista va decidir garantisar les llibertats civils bàsiques i convocar eleccions per al nou cos llegislatiu creat en 1906, la Duma Estatal. La Duma, no obstant, no estava autorisada per a redactar una Constitució, i molt manco per a abolir la monarquia. Nicolás II tenia la ferma determinació de mantindre el seu poder autocràtic. Just abans de la creació de la Duma en maig de 1906, el 23 d'abril de 1906 el sar va promulgar la Constitució russa de 1906. La Constitució fixava que els ministres del sar no podien ser designats per la Duma i tampoc tindrien que donar-li explicacions, d'esta manera es negava el Govern responsable en un nivell eixecutiu. Ademés, el sar tenia el poder de dissoldre la Duma i convocar noves eleccions quan desijara.

Ademés, els poders de la Duma varen caure en mans dels Demócrates Constitucionals (KD o kadetes) i no en les dels socialistes marxistes. El Govern va dissoldre la Duma per un acort llegal en juliol de 1906, despuix d'unes noves eleccions en 1907. La llei d'eleccions final, escrita pel Govern despuix de la segona dissolució el 3 de juny de 1907, va favorir a les classes privilegiades i va restringir el sufragi dels pobres i les classes treballadores. Poc va poder fer la Duma despuix de 1907, que repetides voltes va ser vetada pel sar o per la cambra alta del Parlament rus, el Consell d'Estat de l'Imperi rus. La Duma no va poder, per tant, debatre la formació d'una Assamblea Constituent que seria elegida per sufragi universal.

Govern Provisional (febrer a octubre de 1917)

Artícul principal → Governe Provisional Rus.
Govern provisional rus, en la tomba de les víctimes de la Revolució de Febrer. Entre els assistents, el ministre d'Exteriors Miliukov (tercer per la dreta), dirigent dels kadetes.

En la caiguda de Nicolás II durant la Revolució de Febrer de 1917, el poder de l'Estat va ser assumit pel Govern Provisional de Rússia, que estava format per liderage lliberal de la Duma, i recolzat pels socialistes que dominaven el Sóviet de Petrogrado. D'acort en els desijos del gran duc Mijaíl, que va renunciar al tro despuix de l'abdicació de Nicolás II, el nou Govern convocaria eleccions en tot el país a l'Assamblea Constituent, en la que es decidiria la forma de govern, tasca complicada per la continuació de la Primera Guerra Mundial i l'ocupació d'algunes parts del Imperi rus pels Imperis Centrals. En la seua primera declaració, el nou Govern provisional incloïa en el seu punt quart la seua intenció de:[2]

començar de colp i repent els preparatius per a la reunió d'una assamblea constituent elegida per sufragi universal, igualitario, secret i directe que decidixca la forma de govern i la Constitució del país.

En la mateixa declaració, el Govern rebujava que anara a retardar l'elecció de l'Assamblea o l'aplicació de reformes per la guerra.[2] La raó per la que els successius quatre Governs entre febrer i octubre de 1917 siguen cridats “provisionals” era que els seus membres intentaven mantindre el poder sol fins a la formació permanent del Govern sorgiria de l'Assamblea Constituent.[3] Una i una atra volta, els successius gabinets varen rebujar aprovar mides importants justificant-se en el seu caràcter temporal i posponent tota acció fins a la reunió de l'Assamblea.[4][1]

Aleksandr Kérenski, ministre i més tarde president del Govern Provisional, va permetre el retart de les eleccions de l'Assamblea, que finalment es varen celebrar una volta que els bolcheviques li havien arrebatat el poder en la Revolució d'Octubre.
Pável Miliukov, principal dirigent del Partit Democràtic Constitucional (kadete), responsable major dels successius retarts en la convocatòria de l'Assamblea, a pesar de la promesa del primer gabinet del Govern Provisional de convocatòria immediata, en el que fungió com a ministre d'Exteriors.

D'acort en l'abdicació del gran duc, l'Assamblea Constituent era l'única institució que tenia autoritat per a canviar la forma de govern de Rússia.[5] En la seua renúncia al tro, el gran duc s'havia mostrat en principi dispost a tornar a acceptar-ho si aixina ho decidia la població per mig de la futura Assamblea constituent.[5] Els kadetes, que havien tractat de mantindre la monarquia a lo manco en forma de regència del gran duc, varen acceptar la convocatòria de l'Assamblea, pero varen escomençar immediatament a tractar de pospondre la seua reunió exponent diverses raons tècniques, en el cas d'alguns dels seus representants, fins al final de la guerra.[6]

Aleksandr Kérenski i el Govern provisional varen proclamar que organisarien les eleccions despuix de la guerra, pero despuix de l'acort inicial de juliol de 1917, en setembre varen declarar a Rússia com República Russa i varen iniciar els preparatius per a eleccions a un “Preparlamento”, despuix cridat Consell de la República Russa.[7] Estes accions varen disparar les crítiques tant de l'esquerra com de la dreta. Els monàrquics varen vore en la declaració de la República Russa com una forma de govern inacceptable en Rússia, mentres que l'esquerra considerava esta declaració un intent de debilitar per la força l'influència dels sóviets. Poc despuix, el Colp de Kornílov (un fallanc intent de colp d'Estat) va aplanar el camí per a que els bolcheviques prengueren el poder en la Revolució d'Octubre.

Les eleccions a l'Assamblea es varen pospondre vàries voltes per la debilitat de caràcter dels socialrevolucionarios i la decisió dels kadetes[8] —convençuts de collir una derrota i que mentres controlaven en la pràctica el Consell de Ministres—[9] de retardar tot lo possible les votacions.[10] La comissió encarregada d'organisar-les va tardar tres mesos en celebrar la seua primera reunió[2] i va elegir el 14 de 11 de 1917 com a data de la seua realisació (el Govern posteriorment la va alvançar, en part per la pressió popular atizada pels bolcheviques,[11] al 30 de 9 de 19171, data que Kérenski va confirmar el 20 de 7 de 1917).[12][8] La principal raó per a retardar les eleccions era el desig dels kadetes, respalats per la corrent dretana dels socialrevolucionarios, de no torbar les operacions militars.[12][13]

Alegaven ademés el desconeiximent dels llauradors dels diversos partits que, en la seua opinió, impossibilitaven una elecció justa i els perjudicava, en favor dels socialrevolucionarios.[14] Els seus intents de guanyar-se el favor del campesinado que, donat el caràcter agrari del país, seria decisiu per a la composició de l'Assamblea, chocaven en la seua negativa a realisar una profunda reforma agrària que entregara la terra als llauradors sense compensació als terratinents; esta també era impossible de realisar sense posar fi a la guerra, mida que els kadetes rebujaven fermament, i que era necessària per a permetre que els millons de llauradors que servien en les files de l'Eixèrcit pogueren retornar als seus llogarets per a participar en el repartiment de la terra.[14] L'actitut dels kadetes resultava contradictòria: no admetien l'aprovació de mides que, sostenien, devien deixar-se al arbitrio de l'Assamblea, pero no acceptaven l'elecció d'esta fins que estes mides hagueren resolt els problemes que devia tractar la pròpia Assamblea.[14] Alguns, com el propi Pável Miliukov, es mostraven contraris ademés a que els soldats pogueren participar en les eleccions.[13] Els socialrevolucionarios, per la seua banda, varen mostrar una gran passivitat i varen permetre els successius retarts de les eleccions.[15]

A pesar de que la crisis de l'estiu va escomençar a inquietar als socialrevolucionaris que varen escomençar a exigir llavors una ràpida convocatòria de l'Assamblea, el Govern va aprovar el 22 de 8 de 1917 en el seu beneplàcit resignat i per pressió dels kadetes[16] un nou retart i va fixar les eleccions per al 25 de 11 de 1917[17] i l'obertura de la primera sessió per al 11 de 12 de 1917.[18][8] En la seua obra sobre el periodo revolucionari, el principal dirigent dels socialrevolucionarios, Víctor Chernov, va admetre com un dels majors errors del partit l'haver permés el retart en la reunió de l'Assamblea Constituent.[4] per a quan finalment es varen celebrar les eleccions, els bolcheviques havien derrocat al Govern provisional i pres el poder.[8][1] Els kadetes, que havien advocat repetidament en èxit pel retart de les votacions, varen canviar d'opinió despuix de la Revolució d'Octubre i varen exigir que se celebraren en les dates previstes, a pesar de no complir-se les estrictes condicions que abans havien reclamat.[9]

La majoria de la població havia solicitat repetidament, casi de manera ritual, la pronta reunió de l'Assamblea per a tractar els assunts que considerava fonamentals.[1] Els repetits retarts en la seua elecció varen donar peu a temors de que els enemics de la revolució acabarien per impedir la seua reunió i varen supondre una de les debilitats del Govern provisional, sempre vulnerable a estes crítiques, habituals entre els bolcheviques.[1] A mitan d'octubre, els bolcheviques justificaven la necessitat de traspassar el poder als soviets com a garantia de que efectivament l'Assamblea acabaria reunint-se.[1]

La majoria de l'oposició a la pren del poder per Lenin confiava que el seu Govern seria provisional, tal i com ho afirmaven els bolcheviques, i que els resultats de les eleccions de l'Assamblea Constituent ho privarien d'ell (com aixina va succeir). Llevat els escassos i dèbils elements d'ultraderecha, la majoria de l'oposició va llimitar les seues activitats en contra del nou Govern bolchevique per l'oportunitat de desfer-se d'ell per mig de la pròxima Assamblea.[19]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Wade (2000), p. 277
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Kochan (1967), p. 183
  3. ↑ Radkey (1958), p. 143
  4. ↑ 4,0 4,1 Radkey (1958), p. 355
  5. ↑ 5,0 5,1 Kochan (1967), p. 185
  6. ↑ Kochan (1967), p. 186
  7. ↑ Vore Sis Mesos Rojos en Rússia (Six Ret Months in Russia) de Louise Bryant, capítul VII, disponible en: online [1] archivat en Wayback Machine..
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Kochan (1967), p. 184
  9. ↑ 9,0 9,1 Kochan (1967), p. 190
  10. ↑ Radkey (1958), p. 356
  11. ↑ Kochan (1967), p. 188
  12. ↑ 12,0 12,1 Radkey (1958), p. 357
  13. ↑ 13,0 13,1 Kochan (1967), p. 187
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Radkey (1958), p. 358
  15. ↑ Radkey (1958), p. 359
  16. ↑ Kochan (1967), p. 189
  17. ↑ Chamberlin (1976), p. 364
  18. ↑ Radkey (1958), p. 360
  19. ↑ Wade (2000), p. 279

Bibliografia

  • Oliver Henry Radkey. Rússia va a les Urnes: L'Elecció de l'Assamblea Constituent de Totes les Rusias, 1917 (Russia Goes to the Polls: The Election to the All-Russian Constituent Assembly, 1917), Ithaca, Cornell University Press, 1989, ISBN 0-8014-2360-0 vaig vore, 171 p.
  • Karl Kautsky. La Dictadura del Proletariat (The Dictatorship of the Proletariat), chapter VI, Constituent Assembly and Soviet
  • El Govern Provisional Rus (The Russian Provisional Governments), eds. Robert Browder and Alexander Kerensky, Stanford University Press, 1961, en 3 volums, 1875p.
  • Ariadna Tyrkova-Williams. De la Llibertat de Brest-Litovsk, el Primer Any de la Revolució Russa (From Liberty to Brest-Litovsk, the First Year of the Russian Revolution), Londres, Macmillan, 1919, 526p. OCLC: 15796701 xii, 526p. See capítul XIII en l'Assamblea Constituent
  • Boris Sokoloff. Les Nits Blanques (The White Nights), New York, Devin-Adair, 1956. Vore el capítul de l'infructuós intent de defendre l'Assamblea Constituent
  • La Revolució Bolchevique, 1917-1918. Documents i Materials (The Bolshevik Revolution, 1917-1918. Documents and Materials), eds. Frank Alfred Golder, James Bunyan i Harold Fisher, Stanford University Press; H. Milford, Oxford University Press, 1934. Vore la secció de l'Assamblea Constituent


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Assamblea_Constituent_Russa&oldid=1590225»