Gulag
La Direcció general de Campos i Colónies de Treball Correccional, abreviat com GULAG, o també escrit a voltes com gulag (en rus: Главное управление исправительно-трудовых лагерей и колоний, ГУЛАГ; Glávnoye opravléniye ispravítelno-trudovyj lagueréy i kolóniy, <phonos file="ru-Gulag.ogg">escoltar</phonos>), era la branca del NKVD que dirigia el sistema penal de camps de treballs forçats. Encara que els camps de treballs forçats varen operar en Rússia abans d'eixa data i de l'establiment de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques en 1922, el GULAG va ser oficialment creat el 25 d'abril de 1930 i dissolt el 13 de giner de 1960.[1]
A pesar de que este sistema albergava també a criminals de tot tipo, el GULAG s'ha conegut principalment com el lloc d'encarcerament de presoners cridats «polítics» (exministres, sacerdots, ciutadans deportats...) i com un mecanisme de repressió a l'oposició al Estat socialiste. No obstant, al no existir una categoria específica de presos polítics, que sí havia existit en el Imperi rus, estos tenien que soportar una doble pressió tant per part dels carcelers com dels delinqüents comuns.[2] El sistema penal del GULAG contava en 427 camps de treballs forçats.
GULAG és un acrònim per a denominar a la Direcció general de Campos de Treball. Segons Nicolas Werth, la taxa de mortalitat en els camps de concentració soviètics en l'any de preguerra era d'entre el 3 i el 7% i en els anys de la posguerra, entre el 0,4 i l'1,2%.[3] Despuix de l'amnistia decretada el 27 de març de 1953 pel Presídium del Sóviet Suprem de l'URSS,[4] els presoners polítics tancats durant el règim de Stalin varen ser progressivament lliberats. En 1957, els presoners polítics constituïen el 2,3 % dels presos del Gulag, mentres en 1953 representaven el 21,9 %,[5] encara que la major part de les víctimes de la Gran Porga i de la colectivización forçosa ya estava morta en eixa data.
Terminologia
[editar | editar còdic]Alguns autors es referixen a totes les presons i camps de concentració de l'història soviètica (1917-1991) com els gulag. Ademés, últimament el terme s'utilisa en freqüència d'un modo no relacionat en la Unió Soviètica. Cal tindre en conte també que l'acrònim rus, mai en plural, no descriu un camp particular, sino a l'institució governamental encarregada de tot el sistema de camps.
El terme «camp de treball correctivo» va ser establit per a us oficial pel Consell de Comissaris del Poble de l'URSS (Sovnarkom) l'11 de juliol de 1929, com a tongada del terme «camp de concentració», comunament usat fins a llavors.[6] El 7 d'abril de 1930, el Sovnarkom va aprovar l'orde sobre el funcionament dels camps de treballs correctivos.[7]
El terme coloquial per a un pres del GULAG era zeká, zek. En rus, «pres», «encarcerat», és заключённый, zakliuchonny, normalment abreviat a 'з/к' en escrits, pronunciat 'зэкá' (zeká), i gradualment transformat en 'зэк' i 'зек'. La paraula encara s'utilisa en el parla coloquial, irrellevant per als camps de treball. En principi 'з/к' va ser un acrònim per a заключенный каналостроитель, zakliuchonny kanalostroítel ('pres constructor de canals'), denominació donada als membres de la mà d'obra que construïa el Canal Volga-Dò. Més vesprada el terme va ser reescrit per a significar únicament zakliuchonny.
Història
[editar | editar còdic]Les instalacions dels distints tipos de camps de detenció varen ser alçades a partir de 1918, com una extensió reformada de l'antic sistema de camps de treball "kátorgas", que varen estar operatius en Siberia com a part del sistema penal en la Rússia Zarista.
Els dos tipos principals varen ser els «Camps de propòsit especial de Vecheká» (особые лагеря ВЧК), i els camps de treball forçós (лагеря принудительных работ).
Varen ser instalats per a vàries categories de persones considerades "perilloses per a l'Estat": per a delinqüents comuns, per a presoners de la guerra civil russa, per a oficials acusats de corrupció, sabotage o malversació, per a varis "enemics polítics" i dissidents, aixina com antics aristócrates, hòmens de negocis, terratinents, bisbes i sacerdots, en especial de la Iglésia ortodoxa russa per ser la confessió majoritària del país.[8]
La base llegal i l'orientació per a la creació del sistema de «camps de treball correctivos» (en rus: исправительно-трудовые лагеря, Ispravítelno-trudovýi lagueriá), la columna vertebral de lo que es denomina comunament com el GULAG, va anar el decret de Sovnarkom d'11 de juliol de 1929 sobre l'utilisació de les presons de treball, repetit en l'apèndix equivalent de la reunió del Politburó del 27 de juny de 1929.
El GULAG va ser establit oficialment com una institució de tota la Unió Soviètica i com una administració principal del OGPU, la policia secreta soviètica, el 25 d'abril de 1930 com el ULAG per l'orde 130/63 del OGPU d'acort en l'orde de Sovnarkom 22, p. 248, datada el 7 d'abril de 1930, i va ser renombrado com GULAG en novembre.
A principis de la década de 1930, un dràstic increment de la política penal soviètica va produir un increment significatiu de la població dels camps de presoners. També els bisbes i sacerdots de l'Iglésia Ortodoxa Russa varen ser encarcerats en els camps del GULAG. Durant el periodo de la Gran Porga (1937-1938), la majoria de les detencions arbitràries en massa varen provocar un atre increment en el número de reclusos. Durant eixos anys, centenars o mils d'individus varen ser detinguts i sentenciats a llarcs periodos de presó, d'acort en algun dels múltiples passages del conegut Artícul 58 (Còdic Penal de la RSFS de Rússia), que sancionava vàries formes de «activitats contrarrevolucionarias».
Les hipòtesis de que motius econòmics varen ser causals de les detencions en massa durant el periodo del estalinismo han segut refutadas d'acort en els antics archius soviètics que varen ser accessibles des dels anys 1990.[9][10] No obstant, el desenroll del sistema de camps va seguir llínees econòmiques.[11] El creiximent del sistema de camps va coincidir en el cim de la campanya d'industrialisació soviètica. D'ahí que la majoria dels camps establits per a estajar a les masses de presoners que anaven aplegant, els varen ser assignades distintes tasques econòmiques. Estes incloïen la explotació dels recursos naturals i la colonisació d'àrees remotes, aixina com la realisació d'enormes instalacions d'infraestructures i la construcció de proyectes industrials.
Número de presos en el GULAG entre 1934 i 1953
[editar | editar còdic]
Segons l'historiador i investigador dels aspectes demogràfics i sociològics de la repressió política en l'Unió Soviètica Víktor Zemskov, la distribució del número de presos del GULAG per any és la següent.[12][13]
| Any | Número de presos |
|---|---|
| 1934 | 510 307 |
| 1935 | 965 742 |
| 1936 | 1 296 494 |
| 1937 | 1 196 369 |
| 1938 | 1 881 570 |
| 1939 | 1 672 438 |
| 1940 | 1 659 992 |
| 1941 | 1 929 729 |
| 1942 | 1 777 043 |
| 1943 | 1 484 182 |
| 1944 | 1 179 819 |
| 1945 | 1 460 677 |
| 1946 | 1 703 095 |
| 1947 | 1 721 543 |
| 1948 | 2 199 535 |
| 1949 | 2 356 685 |
| 1950 | 2 561 351 |
| 1951 | 2 528 146 |
| 1952 | 2 504 514 |
| 1953 | 2 468 524 |
Número de presos morts en el GULAG entre 1930 i 1956
[editar | editar còdic]Segons la Fundació de Aleksandr Yákovlev, el número total de presos morts en els camps del GULAG entre 1930 i 1956 ascendix a 1.606.748 persones.[14] No obstant, atres fonts han estimat el número total d'assessinats en fins a 5 millons, com lo és l'historiador i periodiste rus Vadim Erlijman.[15][16]
| Any | Presos morts |
|---|---|
| 1930 | 7 980 |
| 1931 | 7 283 |
| 1932 | 13 197 |
| 1933 | 67 297 |
| 1934 | 25 187 |
| 1935 | 31 636 |
| 1936 | 24 993 |
| 1937 | 31 056 |
| 1938 | 108 654 |
| 1939 | 44 750 |
| 1940 | 41 275 |
| 1941 | 115 484 |
| 1942 | 352 560 |
| 1943 | 267 826 |
| 1944 | 114 481 |
| 1945 | 81 917 |
| 1946 | 30 715 |
| 1947 | 66 830 |
| 1948 | 50 659 |
| 1949 | 29 350 |
| 1950 | 24 511 |
| 1951 | 22 466 |
| 1952 | 20 643 |
| 1953 | 9 628 |
| 1954 | 8 358 |
| 1955 | 4 842 |
| 1956 | 3 164 |
| Total | 1 606 748 |
Durant la Segona Guerra Mundial, la població del GULAG va descendir bruscament, per la lliberació de centenars de mils de presoners que varen ser reclutats i enviats directament a les llínees del front (en freqüència en batallons de presos, que varen ser utilisats en les primeres llínees de fòc en les batalles més perilloses i varen experimentar unes tremendes taxes de baixes) i a un excessiu increment de la mortandad en 1942-1943. Degut a que el govern soviètic va permetre el resorgiment de l'Iglésia i va cancelar la campanya ateizante, per a atraure al poble creent a la lluita contra la Alemània nazi, els bisbes i sacerdots de la Iglésia ortodoxa russa també varen ser lliberats del GULAG per a beneir públicament als batallons del Eixèrcit Rojo i servir-los de capellans.[17]
Despuix de la Segona Guerra Mundial, el número de presos en els camps de presoners i colónies va tornar a créixer bruscament, alcançant aproximadament 2,5 millons de persones a principis de la década de 1950 (sobre 1,7 millons d'ells en camps).[18] Mentres alguns d'ells eren desertor i criminals de guerra, també hi havia presoners de guerra soviètics repatriats i «treballadors de l'est» o Ostarbeiter en alemà, que varen anar universalment acusats de traïció i cooperació en l'enemic (formalment, varen fer treballs per als nazis). També varen ser enviats allí gran número de civils de territoris soviètics que varen caure baix l'ocupació estrangera, i de territoris que es anexionó l'Unió Soviètica despuix de la guerra.
Oficialment, el GULAG va ser liquidat en l'orde N.º 020 del MVD de 25 de giner de 1960.[19]
Donada la naturalea classificada del sistema de GULAG, el gran número de camps, la seua vasta extensió geogràfica, els llarcs anys que es va mantindre en funcionament, i les ideologies que poden influenciar a distints autors, les estadístiques sobre el mateix i el seu anàlisis són molt variables i en alguns casos inconsistentes. D'acort a l'investigador Robert Conquest, a lo llarc de l'història del GULAG, varen passar pels seus camps de treball forçat prop de 14 millons de persones.[20] Al començament de la década de 1930, hi havia aproximadament 200.000 presoners detinguts en el GULAG. Abans de la Segona Guerra Mundial, eren prop de 1 000 000. Les majors sifres es varen alcançar a fins dels anys 40, i començos dels 50, en un promig de prop de 2 500 000 presoners per any.[21] El total de morts documentades en el sistema de camps de treball correctivos i colónies des de 1934 a 1953 ascendixen a 1.053.829 persones.[22]
Rancs d'empleats del GULAG
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rancs policials del NKVD.
Directors generals
[editar | editar còdic]| N.º | Director | Partit | Periodo | Superior | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Teodors Eihmans | 25 d'abril de 1930 - 16 de juny de 1930 | Viacheslav Menzhinski | ||
| 2 | Lázar Kogan | 16 de juny de 1930 - 9 de juny de 1932 | Viacheslav Menzhinski | ||
| 3 | Matvéi Berman | 9 de juny de 1932 - 16 d'agost de 1937 | Viacheslav Menzhinski Guénrij Yagoda Nikolái Yezhov | ||
| 4 | Izráil Plíner | 16 d'agost de 1937 - 16 de novembre de 1938 | Nikolái Yezhov | ||
| 5 | Gleb Filarétov | 17 de novembre de 1938 - 18 de febrer de 1939 | Lavrenti Beria | ||
| 6 | Vasili Chernyshov | 19 de febrer de 1939 - 25 de febrer de 1941 | Lavrenti Beria | ||
| 7 | Víktor Nasedkin | 26 de febrer de 1941 - 2 de setembre de 1947 | Lavrenti Beria | ||
| 8 | Gueorgui Dobrynin | 3 de setembre de 1947 - 31 de giner de 1951 | Lavrenti Beria | ||
| 9 | Iván Dolguij | 1 de febrer de 1951 - 5 d'octubre de 1954 | Lavrenti Beria/Serguéi Kruglov | ||
| 10 | Serguéi Yegórov | 6 d'octubre de 1954 - 4 d'abril de 1956 | Serguéi Kruglov/Nikolái Dudorov | ||
| 11 | Pável Bakin | 5 d'abril de 1956 - 6 de maig de 1958 | Nikolái Dudorov | ||
| 12 | Mijaíl Jolodkov | 7 de maig de 1958 - 31 de març de 1960 | Nikolái Dudorov | ||
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Указ Президиума Верховного совета СССР Об упразднении Министерства внутренних дел СССР. 13 января 1960 г. - Ukaz del Presídium del Sóviet Suprem de l'URSS Sobre la supressió del Ministeri d'Assunts Interns de l'URSS. 13 de giner de 1960 (rus)
- ↑ Беловинский, Леонид. Энциклопедический словарь истории советской повседневной жизни. Москва: НЛО, 2015 - Belovinski, Leonid. Diccionari enciclopèdic de l'història de la vida quotidiana soviètica. Moscou: NLO, 2015. "ПОЛИТЗАКЛЮЧЕННЫЕ – сложносокращенное слово – бытовое название лиц, осужденных по пятьдесят восьмой статье. Официально политзаключенных в СССР не было. С 1917 г. осужденные за политические преступления назывались контрреволюционерами, с 1926 по 1959 г. – «антисоветский элемент», или пятьдесят восьмая, с 1960 г. – «осужденный за особо опасные государственные преступления» (начиная от антисоветской агитации и до измены Родине). Но до 1930 г. политзаключенными считались бывшие члены революционных партий – эсеры, меньшевики, анархисты, до 1918 г. входившие в состав Советов; затем они также оказались в группе каэров." (en rus)
- ↑ Nicolas Werth (2007). La Terreur et li désarroi ; Staline et són système, p. 199.
- ↑ Ukaz del Presídium del Sóviet Suprem de l'URSS sobre l'amnistia. 27.03.1953 (rus)
- ↑ Archiu Estatal de la Federació de Rússia. Nota secreta de la Direcció general de les colónies correcionales de treball (Главное управление исправительно-трудовых колоний) sobre la variació del número de presos entre l'1 de giner de 1953 i 1 de giner de 1957. Firmat I.G. Shírvindt, 13.03.1957. Nº 50, pág. 131 (rus)
- ↑ Text complet de l'Orde del Consell de Comissaris del Poble de l'URSS de l'11.07.1929 sobre l'ocupació del treball dels presos (en rus)
- ↑ Постановление СНК СССР «Об утверждении положения об исправительно-трудовых лагерях» 07.04.1930. - Orde del Sovnarkom de l'URSS acosta el funcionament dels camps de treball correctivo del 07.04.1930 (en rus)
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2017. Consultat el 26 de juny de 2017.
- ↑ Петров, Никита. Десятилетие архивных реформ в России. - Petrov, Nikita. Dèu anys des de l'inici de les reformes archivístiques (en rus)
- ↑ Олег Будницкий – об архивной революции 90-х. - Oleg Budnitski - sobre la revolució d'archius dels 90 (en rus)
- ↑ Л.И. Бородкин, А.К. Соколов, О.В. Хлевнюк. ГУЛАГ: Экономика принудительного труда. М., РОССПЭН, 2008 ISBN 978-5-8243-1014-6 - L.I. Borodkin, A.K. Sokolov, O.V. Jlevniuk. GULAG: L'economia del treball forçat. Moscou: ROSSPEN, 2008 (en rus)
- ↑ Земсков, Виктор. ГУЛАГ (историко-социологический аспект) - Zemskov, Víktor. GULAG (aspecte històric- sociològic) (en rus)
- ↑ Artícul de l'historiador rus Víktor Zemskov sobre les estadístiques del GULAG per any, classe de condena, tipo de colónia, ètnia i gènero (en espanyol)
- ↑ Справка о смертности заключенных в системе ГУЛАГа за период 1930-1956 гг. - Certificat de la mortandad de presos en el sistema del GULAG entre 1930 i 1956 (en rus)
- ↑ Ерлихман, Вадим. Потери народонаселения в ХХ веке. Справочник. Москва: Русская панорама, 2004 - Erlijman, Vadim. Pèrdues de població en el sigle XX. Guia. Moscou: Rússkaya panorama, 2004. ISBN 5-93165-107-1 (rus)
- ↑ ¿A quantes persones va assessinar Joseph Stalin en la seua «Gran Porga» del terror?, ABC, 16-3-2018.
- ↑ Diari Pravda del 5 de setembre de 1943, pàgina 1, breu notícia sobre la reunió de Stalin en 3 metropolitas de l'Iglésia el dia anterior, en el Kremlin de Moscou
- ↑ Доклад начальника ГУЛАГа В.Г. Наседкина наркому внутренних дел Л.П. Берия «О работе ГУЛАГа за годы войны (1941–1944)» 17.08.1944 - Informe del director del GULAG V.G. Nasedkin al Comissari del Poble d'Interior L.P. Beria Sobre el funcionament del GULAG durant els anys de la guerra (1941-1944) 17.08.1944 (en rus)
- ↑ Приказ министра внутренних дел Союза ССР № 020 с объявлением Постановления Совета Министров СССР от 13 января 1960 года № 44-16 "О мероприятиях, связанных с упразднением Министерства внутренних дел СССР". 25 января 1960 г. - Orde del ministre d'Assunts Interns № 020 que acull la Resolució del Consell de Ministres de l'URSS del 13 de giner de 1960 № 44-16 Sobre les actuacions derivades de la supressió del Ministeri d'Assunts Interns de l'URSS. 25 de giner de 1960. (rus)
- ↑ Robert Conquest in "Victims of Stalinism: A Comment." Europe-Àsia Studies, Vol. 49, No. 7 (Nov., 1997), pp. 1317-1319
- Archivat el 27 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine. "We llaure all inclined to accept the Zemskov totals (even if not as complete) with their 14 million intake to Gulag 'camps' alone, to which must be added 4-5 million going to Gulag 'colonies', to say nothing of the 3.5 million already in, or sent to, 'llabor settlements'. However taken, these llaure surely 'high' figures."
- ↑ Леонид Бородкин. ГУЛАГ: ЭКОНОМИКА ПРИНУДИТЕЛЬНОГО ТРУДА - Entrevista de l'historiador Leonid Borodkin. GULAG: l'economia del treball forçat (en rus)
- ↑ Getty, Rittersporn, Zemskov. Victims of the Soviet Penal System in the Pre-War Years: A First Approach on the Basis of Archival Evidence. The American Historical Review, Vol. 98, No. 4 (Oct., 1993), pp. 1017-1049, see also Politics Stalin
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Iordache, Luiza. En el Gulag. Republicans espanyols en els camps de concentració de Stalin. RBA Llibres, 2014. ISBN 978-84-9056-291-8
- Iordache, Luiza. Cartes des del Gulag. Julián Fuster Ribó, un espanyol en l'Unió Soviètica de Stalin. Aliança Editorial, 2020. ISBN 978-84-9181-881-6
- Jones, Polly. Gulag Fiction. Labour Camp Literature from Stalin to Putin. Bloomsbury Publishing, 2024 ISBN 1350250392, 9781350250390
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gulag.
- Mapa detallat interactiu del Gulag soviètic
- Sitie web de l'associació russa «Memorial» (en rus, anglés i alemà)
- Documental Kolymá, l'orige de la nostra por, de Yuri Dud. (en rus, en subtítuls en anglés)
- "Les víctimes del comunisme en el món. Circuit Sur"
- Artícul de l'historiador rus Víktor Zemskov sobre les estadístiques del Gulag
- El mit del Gulag. Artícul de R. Andreu pres d'Antorcha.org, orgue teòric del Partit Comuniste d'Espanya (reconstituido)
- Espanyols en el Karlag, el camp de treball de Karagandá. [1] archivat en Wayback Machine.
- Documental Els oblidats de Karagandá, l'història de 152 espanyols que varen sofrir captiveri en el Gulag
- Documental Gulag, the Story. 1ª part (1918-1936), director Patrick Rotman
- Documental Gulag, the Story. 2ª part (1937-1945), director Patrick Rotman
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gulag» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.