Gran Porga

Archiu:Vinnycia16.jpg

Gran Porga

La Gran Porga (en ruso: Большая чистка, transliterado com Bolshaya chistka), també coneguda com Gran Terror (terme falcat per l'historiador anticomunista britànic Robert Conquest), o més específicament coneguda en l'URSS com Yezhóvshchina (ежовщина, «era o fenomen de Yezhov»), va anar el nom donat a la série de campanyes de repressió i persecució polítiques portades a terme en l'Unió Soviètica a finals de la década de 1930. Centenars de mils de membres del Partit Comuniste Soviètic, vells bolcheviques, socialistes, socialistes revolucionaris, anarquistes i opositors varen ser perseguits o vigilats per la policia; ademés, es varen realisar juïns públics, es va enviar a centenars de mills a camps de treball del Gulag. La campanya de repressió desnugada en l'Unió Soviètica va ser crucial per a consolidar en el poder a Iósif Stalin.

Si ben els soviètics varen justificar posteriorment esta cruenta mida, argumentant que es va netejar el camí d'elements «saboteadores» o dissidents per a la futura guerra en l'Alemània nazi, una gran cantitat de les víctimes eren membres del Partit Comuniste i líders del Eixèrcit Rojo. Atres sectors de la societat que varen sofrir la persecució varen ser els professionals, els kuláks (llauradors burguesos) i les minories, que varen ser vistes com una potencial «quinta columna». La gran majoria d'estes detencions varen ser portades a terme pel Comisariado del Poble per a assunts interns, també conegut com el NKVD dirigit per Nikolái Yezhov.

En les farses judicials més importants, portades a terme durant la Gran Porga, va prendre part Andréi Vyshinski qui va ser fiscal general de l'URSS entre març de 1935 i maig de 1939. Vyshinski va mostrar una àmplia ocupació de lo que la tradició clàssica cridava Confessio est regina probationum ("la confessió de l'acusat és la prova regna"). En la finalitat de conseguir estes confessions, en 1937, el Comité Central de PCUS va donar el vist i plau al NKVD per a l'ocupació de la tortura com a mig per a arrancar confessions en els casos contra els cridats enemics del poble. Segons les memòries del fiscal militar Nikolái Afanásiev, va anar precisament Andréi Vyshinski qui en maig de 1937 li va sugerir a Stalin, en presència de Nikolái Yezhov, amprar la tortura per a fer confessar al mariscal Mijaíl Tujachevski durant l'instrucció del Cas de l'Organisació Militar Trotskista Antisoviética.

Antecedents

Abans de la Gran Porga, el terme «porga» era utilisat per a expressar l'expulsió massiva de membres del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS); la porga més gran d'este tipo havia ocorregut en 1933 en 400 000 persones expulsades. Entre 1936 i 1956, al terme se li va afegir no solament l'expulsió sino l'arrest, el captiveri, la deportació i en alguns casos l'eixecució.

En decembre de 1936, el 8º Congrés Extraordinari dels Soviets va aprovar el borrador de la nova constitució soviètica ordenada per Iósif Stalin, a sovint cridada la "Constitució de Stalin". La creació de la nova constitució va ser liderada per Stalin, qui va presidir la comissió encarregada de redactar-la. Esta constitució va introduir canvis significatius en el sistema polític i social de l'URSS. En ella es garantisaven la llibertat de paraula, imprenta, reunió, mítins i manifestació, aixina com que no es pot detindre a ningú sense la decisió d'un tribunal.

La Constitució de 1936 anava a reemplaçar a l'anterior Constitució de 1924 i es presentava com un reflex de el "socialisme victoriós" en l'URSS.

El sistema electoral es basava en el sufragi universal directe i secret per als majors de 18 anys. S'admetien candidats no solament del Partit Bolchevique, sino també d'atres grups de ciutadans, basats en la residència, afiliació (tals com a grups religiosos), o organisacions d'empresa.

Els aspectes democràtics de la Constitució es varen incloure davant l'expressa insistència de Stalin. Junt als seus més propencs colaboradors en el Politburó del Partit Bolchevique, Stalin va lluitar tenazmente per a mantindre este proyecte. Ell, i ells, varen cedir només quan es varen enfrontar al rebuig total per part del Comité Central del Partit, i davant el pànic que va rodejar el descobriment de séries conspiracions, en colaboració en el fascisme alemà i japonés per a derrocar el govern soviètic.

Stalin també va insistir en el fet de que molts ciutadans soviètics, que havien segut privats dels seus drets, els recuperarien. Açò incloïa membres de les classes burgueses tals com a terratinents, i aquells que havien lluitat contra els bolcheviques durant la Guerra Civil de 1918-1921, els coneguts com "guàrdies blancs", aixina com aquells condenats per alguns crims. Els grups més importants i provablement mes numerosos entre els lishentsy varen ser els "kuláks" , i els que havien violat la "Orde dels tres oïts" que havien furtat propietats estatals, a sovint cereal. (Zhukov, Yuri - Different Stalin. USSR Political Reforms in 1933–1937).

La Gran Porga es va iniciar per l'intenció de la majoria dels membres del Politburó d'eliminar tota possible font d'oposició en les futures eleccions. També es varen eliminar a possibles grups opositors o inclús subversivos com els kuláks, membres d'atres partits, oficials de l'época sarista i finlandesos, etc...

El Ple del Comité Central de Febrer-Març de 1937 va posar de manifest les contradiccions dins de la direcció del Partit: la lluita contra els enemics interns, i la necessitat de preparar eleccions obertes i secretes baix la nova Constitució per a finals d'any. El descobriment paulatí de més i més grups conspirant per a derrocar el govern soviètic va demandar accions policials. Este Ple, el més llarc en l'història de l'URSS, es va prolongar dos semanes.

La Gran Porga

Per a combatre als enemics de l'Estat en rapidea pero sense arbitrarietat excessiva, es varen implementar les troika, que de poc varen servir. Els Primers Secretaris, decidits a eliminar competències de cara a futures eleccions, varen portar a terme mils d'eixecucions sumarias. Per eixemple, Nikita Jruschov, que en 1937 havia demanat competències per a poder eixecutar a 20.000 persones quan era cap del Partit en Moscou, va ser traslladat a la RSS d'Ucrània, a on, en el determini d'un més, va exigir poders per a reprimir a 30.000 persones.

Sembla que el NKVD funcionava al seu aire, a lo manco en algunes zones. Sense dubte, els Primers Secretaris també funcionaven al seu aire. Com indica Yuri Zhúkov, l'informe de Malenkov, culpant als "trepes" dins del Partit de les expulsions massives i detencions, va ser continuat per Kaganóvich i Andréi Zhdánov, els qui varen seguir fent recalcament en la lluita contra els enemics, i varen prestar només una llaugera atenció a la "ingenuïtat i ignorança" en el treball de "bolcheviques honrats".

Simultàneament, moltes proves sugerixen que Stalin volia reduir la repressió de les troika impulsada pels Primers Secretaris i continuar implementant les eleccions en la nova Constitució. Del 5 a l'11 de juliol la majoria de secretaris va seguir l'iniciativa de Robert Eikhe de comunicar sifres precises d'aquells que s'anava a suprimir, per mig d'eixecució o encarcerament.

De sobte, el 12 de juliol, el comissari delegat del NKVD M.P. Frinovski va enviar un telegrama urgent a totes les agències de policia locals: "No inicien operacions de repressió contra antics kuláks. Repetixc, no inicien". (Getty, "Excesses").

Els caps locals del NKVD varen ser cridats a Moscou per a conferenciar, despuix de la qual cosa es va emetre l'orde nº 00447. Esta llarga i detallada instrucció estenia el tipo de persones objecte de repressió (incloent bàsicament cures, els que en anterioritat s'hagueren opost al sistema soviètic, i criminals) i “va disminuir els llímits o sifres requerits pels secretaris provincials”. Totes estes vacilacions sugerien desacorts i lluites entre el liderage central en el Politburó, i els Primers Secretaris en les zones de províncies. Stalin no estava al mando, clarament. (Order No. 00447; Getty - "Excesses").

El ple del Comité Central d'octubre de 1937 va contemplar la suspensió definitiva del pla per a unes eleccions lliures. Una mostra de candidatures, presentant diversos candidats, havien segut ya dissenyades. Prou d'elles han sobrevixcut en varis archius. Yuri Zhúkov ha aplegat a localisar en els archius el document autèntic que Molótov va firmar, l'11 d'octubre a les 6 de la vesprada, cancelant les eleccions obertes. Açò va representar una àmplia pero inevitable derrota per a Stalin i els seus seguidors en el Politburó.

Va ser també en el Ple del Comité Central quan es va pronunciar la primera protesta contra la repressió massiva, per part del Primer Secretari de Kursk, Peskariov: "Ells, condenen a la gent per borinotades...illegalment, i quan nosatres plantegem la qüestió al Comité Central, els camarades Stalin i Molótov nos recolzen decididament, i envien una brigada de funcionaris de la Cort Suprema i de l'Oficina del Fiscal per a revisar estos casos, resultant que, a la veta de tres semanes de treball d'esta brigada, el 56% d'estes sentències en 16 regions es classifica per part d'esta brigada com a illegal. I lo que és mes, en el 45% d'estes sentències no va haver prova de que s'haguera comés cap crim".

En el Ple de giner de 1938, Malenkov va presentar una mordaz crítica sobre la gran cantitat de membres del Partit expulsats i de ciutadans jujats, a sovint inclús sense proporcionar llistes de noms, sino solament indicant els números dels expulsats.

SIFRES DE CONDENATS I LES SEUES PENES SEGONS ARCHIUS DESCLASIFICADOS
Any	Total convictes	Eixecucions	A campaments, colónies i presons	Deportacions	Atres mides
1936	274 670	1 118	219 418	23 719	30 415
1937	790 665	353 074	429 311	1 366	6 914
1938	554 258	328 618	205 509	16 842	3 289
1939	63 889	2 552	54 666	3 783	2 888
S'observa l'enorme diferència entre el número de condenats i sobretot, d'eixecutats en els anys de la Gran Porga (1937 i 1938) i els contigus.

Nikolái Yezhov, substitut de Guénrij Yagoda en 1936 al mando del NKVD, segons pareix, va estar en estreta relació en els Primers Secretaris. La massiva repressió dels anys 1937-1938 va estar tan relacionada en el seu nom que encara li la coneix com la "Yezhóvschina".

Caiguda de Yezhov i Conseqüències

Yezhov va dimitir el 23 de setembre de 1938, i en novembre de 1938 va ser substituït per orde de Stalin per Lavrenti Beria, en l'encàrrec de posar orde.

El 17 de novembre d'eixe mateix any, el Sovmin i el Comité Central del PCUS varen emetre un decrete, que va ser firmat per Beria, que va posar fi a les persecucions massives.

	Izda.: Carta de Lavrenti Beria de giner de 1940 a Iósif Stalin informant del terme de les investigacions del NKVD, sobre els enemics arrestats del PCUS, participants actius d'organisacions contrarrevolucionarias, trotskistas de dretes, conspirativas i d'espionage, en un número de 457 persones. solicitant transferir els seus casos al Colege Militar de la Cort Suprema de l'URSS, per a la seua consideració de conformitat en la llei de l'1 de decembre de 1934. i sugerint ademés, sobre 346 dels principals participants d'estes organisacions aplicar la mida més alta de castic penal - el fusilament-, i als restants 111 acusats sentenciar-los a reclusió en camps per un periodo no inferior a 15 anys cada u.Centre: Llista de presos a eixecutar. Firma de Stalin: За (conforme). Baixe el número 12 figura el nom d'Isaak Bábel Dcha.: Comunicació de Lavrenti Beria informant un extracte de la reunió del Politburó, en la decisió nº 208 del 17/01/1940 sobre la Qüestió del NKVD, que acorda remetre el cas Colege Militar de la Cort Suprema de l'URSS para la seua consideració, i propon l'eixecució de 347 persones i la reclusió d'atres 111 per un periodo no inferior a 15 anys.

Baixe el mando de Beria, immediatament es va iniciar una porga dins del NKVD, sent substituïts dels seus càrrecs els hòmens de confiança del seu antecessor. Molts dels mandos de la NKVD i primers secretaris responsables de mils d'eixecucions i deportacions varen ser jujats, i molts eixecutats per haver torturat i dut a la mort a gent inocent. El propi Yezhov i la gran majoria de les seues més propencs colaboradors, tots alts oficials del NKVD, varen anar a la seua volta eixecutats abans d'acabar l'any. Les transcripcions dels juïns d'alguns dels funcionaris policials que varen utilisar la tortura han segut publicats. Numerosos presos i acusats, deportats, o enviats als camps de treball varen ser lliberats. Beria va manifestar que havia segut nomenat per a "acabar en la Yezhóvschina”. Stalin va declarar a Yákovlev que Yezhov "va ser eixecutat per haver assessinat a molts inocents".

Com a resultat de les investigacions, 457 persones varen ser acusades i es va propondre l'eixecució de 346 d'elles, i condenes no inferiors a 15 anys a les 111 restants.

La Yezhóvschina va fer un dany incalculable a la societat soviètica, al govern soviètic i al Partit bolchevique. Açò, des de després, fa molt que se sap. Lo que no s'ha sabut fins fa poc és que l'implantació de les troika i les quotes d'eixecucions i deportacions es varen deure a l'insistència dels Primers Secretaris. Yuri Zhúkov afirma que l'estreta relació entre açò, l'amenaça d'eleccions obertes, i el fet de que el Comité Central va conseguir forçar a la direcció estalinista a cancelar les eleccions, sugerix que la forma d'evitar eixa "amenaça electoral" va poder ser un motiu essencial per a les detencions massives i les eixecucions de la Yezhóvschina (Grover Furr - Yezhov vs. Stalin)

Processos de Moscou

Artícul principal → Juïns de Moscou.

Entre 1936 i 1938, es varen portar a terme tres juïns en Moscou a on varen ser jujats exmiembros del Partit Comuniste, que varen ser acusats de conspirar en les nacions occidentals per a assessinar a Stalin i a atres líders soviètics, aixina com per a desintegrar l'Unió Soviètica i restaurar el capitalisme en Rússia. Andréi Vyshinski va eixercir de fiscal de l'Estat en els tres juïns.

En el primer juí, portat a terme en agost de 1936, varen ser acusats setze presunts membres del cridat «Centre Terroriste Trotski-Zinóviev», els suposts líders del qual eren Grigori Zinóviev i Lev Kámenev, dos prominents membres del Partit. Estos varen ser acusats de planejar l'assessinat de Serguéi Kírov, aixina com el de Stalin. Despuix de passar dèu mesos en els calabossos de la policia secreta, finalment varen ser jujats públicament, a on estos «varen confessar» els seus crims. Tots varen ser sentenciats a mort i eixecutats.

En giner de 1937, es va portar a terme el segon juí en Moscou, a on varen ser jujats dèsset membres del Partit, de menor ranc que els de el juí anterior. Entre els jujats es trobaven Karl Rádek, Gueorgui Piatakov i Grigori Sokólnikov. Tretze varen ser sentenciats a mort i varen ser fusilats, mentres que el restant varen ser enviats al Gulag, a on no varen sobreviure molt temps.

En el tercer juí, portat a terme en març de 1938, varen ser jujades vintiun persones, acusades de pertànyer a un supost bloc de «dretans i trotskistas» supostament liderat per Nikolái Bujarin, antic cap del Comintern, l'ex primer ministre Alekséi Rýkov, Christian Rakovski, Nikolái Krestinski i Génrij Yagoda. Irònicament, Yagoda va estar a càrrec de les detencions a l'inici de la Gran Porga. Tots varen ser trobats culpables i varen ser eixecutats. (Vore Juí dels Veintiuno).

També es va desenrollar un juí militar secret en juny de 1937, a on varis mariscals i generals del Eixèrcit Rojo, com Mijaíl Tujachevski, varen ser sentenciats i eixecutats.

Si ben tots els acusats varen confessar els seus suposts crims, despuix de la dissolució de l'URSS en 1991, va ser reconegut que els métodos utilisats per a obtindre eixes «confessions» varen consistir en colpejar als acusats diàriament, no deixar-los dormir i mantindre'ls de peu i sense menjar durant dies i amenaçar-los en arrestar i eixecutar a les seues famílies. D'esta manera es provocava el colapse nerviós de l'acusat, que finalment cedia. Per eixemple, se sap que el fill adolescent de Lev Kámenev va ser arrestat i acusat de terrorisme en l'objectiu de pressionar-ho a confessar. En atres casos, a militants endurits en la persecució zarista (i poc impressionables en la tortura) li'ls va convéncer d'acceptar la humillante confessió pública insistint que este pas era necessari per a que l'URSS subsistira i que la nova situació els obligava a acceptar la dictadura de Stalin com "un mal necessari" al com deurien sometre's pel ben del comunisme; estos acusats, no obstant, també eren eixecutats invariablement despuix de la seua confessió pública.

Per la seua banda, Zinóviev i Kámenev varen demandar una garantia de part del Politburó, de que si «confessaven», la seua vida i la dels seus familiars seria respectada. En una reunió en Stalin, Kliment Voroshílov i Nikolái Yezhov, estes garanties els varen ser donades. No obstant, Stalin va trencar la seua promesa, ya que no solament va manar eixecutar als acusats, sino que varis familiars dels mateixos també varen ser fusilats. Nikolái Bujarin també «va confessar» solicitant garanties, esta volta solament per a la seua família. Si ben cap familiar seu va ser eixecutat, la seua esposa Anna Lárina va ser enviada a un camp de treball del Gulag, encara que va sobreviure i va escriure les memòries d'ella i del seu espós.

Alguns antics condenats durant la Gran Porga varen ser lliberats, i es varen distinguir especialment despuix en el front de la 2ª guerra Mundial.

Konstantín Rokossovski es va convertir en un dels mariscals més destacats de l'Unió Soviètica. Rokossovski va ser arrestat en 1937 durant la Gran Porga, acusat de ser un espia polac i japonés. Va ser lliberat en 1940. El seu geni militar va ser crucial en batalles com la de Moscou, Stalingrado i Kursk. Rokossovski no solament va anar completament reintegrat, sino que va ascendir al ranc de Mariscal de l'Unió Soviètica i va ser condecorat dos voltes com Héroe de l'Unió Soviètica, la més alta distinció del país.

Aleksandr Gorbátov (en), fon un general d'alt ranc que va ser arrestat i torturat durant la Gran Porga. Va passar varis anys en els camps de treball de Kolymá. De la mateixa manera que Rokossovski, va ser lliberat en 1940. Gorbátov es va distinguir en el front, especialment per la seua valentia i la seua negativa a sacrificar innecessàriament als seus hòmens. Li va ser concedit el més alt títul honorari d'Héroe de l'Unió Soviètica i va ascendir al ranc de General d'Eixèrcit, reintegrant-se plenament en l'èlit militar soviètica.

Porga de l'Eixèrcit

AP

La porga del Eixèrcit Rojo es va iniciar en l'aparició de documents que evidenciaven l'existència de correspondència entre el Mariscal Mijaíl Tujachevski i membres del OKW (Oberkommando der Wehrmacht, Alt Mando de la Wehrmacht). Actualment es maneja l'hipòtesis de que dits documents varen ser falsificats per orde de Reinhard Heydrich. Dits documents falsos aplegarien a mans soviètiques a través d'Edvard Beneš, president de Checoslovàquia.

No obstant, en el moment en que els documents supostament es varen falsificar, dos membres del grup de Tujachevski ya estaven presos, lo que debilita una miqueta l'hipòtesis de la correspondència, restant-li llegitimitat a la porga. Ademés, en els juïns, les cartes no varen ser utilisades com a evidència, sino les confessions dels militars. En total 3 de 5 mariscals, 13 dels 15 comandants d'eixèrcits, 8 dels 9 almirants, 50 dels 57 generals dels cossos d'eixèrcit, 154 dels 186 generals de divisió, els 16 comissaris de l'eixèrcit i 25 dels 28 comissaris dels cossos d'eixèrcit, de l'Unió Soviètica varen ser jujats i condenats. Esta porga dins de l'Eixèrcit Rojo va eliminar a comandants en experiència, sent reemplaçats per oficials lleals políticament pero de capacitat militar dubtosa. L'eixèrcit va quedar desorganisat completament i, segons els analistes, Hitler va prendre nota d'esta aparent debilitat organisativa soviètica a l'hora de traçar els seus plans per a l'Operació Barbarroja, l'invasió alemana de l'Unió Soviètica de 1941.

El exoficial d'inteligència soviètic Víktor Suvórov va escriure en La neteja que l'impacte de la Gran Porga en l'eixèrcit no va ser tan greu com la propaganda soviètica ho va fer vore. Assegurava que solament un terç de les víctimes eren oficials militars, l'atre terç eren comissaris polítics i el terç restant eren agents de la NKVD en rancs militars. Dona per eixemple el cas del Ministre d'Assunts Navals, Mijaíl Frinovski, que duya el ranc militar de Comandant d'Eixèrcit de Primer Ranc, encara que mai havia prestat servici militar.

La porga en el Politburó

Artícul principal → Politburó del Comité Central del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica.

Porga en el Komintern

Atre grup que va ser objecte prioritari de la repressió estalinista va ser el constituït pels numerosos dirigents i simples membres de partits comunistes estrangers refugiats en l'URSS, aixina com els quadros del Komintern (l'Internacional comunista). Dirigents com el hongarés Béla Kun, el yugoslavo Milan Gorkić o l'alemà Heinz Neumann varen ser eixecutats sense juí en companyia de mils de camarades anònims, la majoria dels quals varen desaparéixer sense deixar rastre. Stalin va aplegar a l'extrem de convocar en Moscou, en qualsevol pretext, a militants que residien en l'estranger, en l'objecte d'arrestar-los a la seua tornada i, acte seguit, eixecutar-los. Esta tàctica va ser utilisada igualment per a porgar als membres del NKVD que pertanyien a la seua secció exterior (els servicis d'espionage), i que, llògicament, prestaven servici (tant en cobertura llegal de tipo diplomàtic o periodístic com aquells cridats illegals) en els països a on desenrollaven la seua activitat d'espionage. Per lo que, en aquells temps, normalment una orde de tornada a la pàtria era l'antesala de la mort. Els que, desobedint les órdens rebudes, varen decidir resistir-se a acodir voluntàriament al matador varen ser perseguits en saña per esquadrons especials d'assessins del NKVD especialment encarregats d'eixecutar en l'estranger a estos desertors, missió que normalment culminaven en èxit, sent ajudats en estes accions pels aparats locals del Partit Comuniste del país a on s'havia refugiat el porgat perseguit.

Porga de refugiats

Segons els archius de la filial del NKVD i KGB en la RSS d'Ucrània, desclasificados pel govern d'Ucrània en 2015, l'inici de la colaboració del NKVD en la Gestapo data de 1938, és dir abans de la firma del Pacte Ribbentrop-Mólotov. Per esta colaboració, l'URSS va entregar a l'Alemània nazi a comunistes alemans i austriacos refugiats en el seu país despuix de l'ascens al poder d'Hitler en 1933.

En 1939, les autoritats soviètiques varen entregar a la Gestapo nazi a aquells refugiats comunistes alemans, polacs i hongaresos que havien buscat refugi en l'Unió Soviètica. Esta entrega va ser un resultat colateral del pacte de no agressió germà-soviètic, aixina com l'invasió alemana de Polònia, l'invasió soviètica de Polònia, l'ocupació soviètica dels països bàltics, de la Besarabia i nort de Bucovina i l'ataque a Finlàndia per l'URSS i va supondre, per a les seues víctimes, passar del feroç sistema repressiu de la NKVD i les rets de capos de el "Gulag" (els entregats eren els supervivents no eixecutats de les porgues del Komintern, en molts casos familiars de dirigents ya fusilats) als camps de concentració nazis dirigits per les SS, a on la majoria d'ells varen terminar sent eixecutats o víctimes de les espantoses condicions de vida reinantes en els mateixos.

La militant comunista alemana Margarete Buber-Neumann, supervivent d'este procés, relata en un llibre de memòries les seues estremecedores experiències com a presonera en els camps de concentració d'abdós dictadures. Despuix de la firma del Pacte Ribbentrop-Mólotov el 23 d'agost de 1939, va formar part d'un número de comunistes alemans entregats a la Gestapo en 1940 pels soviètics. Després Buber-Neumann va ser capturada i enviada al camp de concentració de Ravensbrück.

Vore també: Massacres de presoners per la NKVD i Conferències Gestapo-NKVD

Reacció internacional

Si be la persecució dels alts líders soviètics va trobar molt eco en la propaganda soviètica, la porga en la població civil va ser amagada a la prensa nacional i estrangera. En Occident es va escomençar a conéixer la verdadera extensió de la Gran Porga quan exprisioneros del Gulag varen conseguir escapar cap a estos països.

En el llibre El gran terror, de Robert Conquest, anticomunista convençut, s'afirma que intelectuals comunistes de la talla de Jean-Paul Sartre varen negar contínuament l'existència de la Gran Porga, ya que el reconeiximent d'esta persecució en l'Unió Soviètica desanimaria als comunistes francesos. També es critica l'actuació dels escritors del New York Claves de l'época, incloent al guanyador del Pulitzer, Walter Duranty, que de la mateixa manera que Sartre, va negar o va ignorar l'existència de la Gran Porga, inclús quan l'existència dels camps de treball soviètics ya havia segut comprovada. La reformadora social Beatrice Webb i el seu espós Sidney es conten entre els negadores de les porgues estalinista.^{cita requerida} Per un atre costat, un dels majors crítics de la Gran Porga va ser el diari Manchester Guardian, a pesar de la seua tendència izquierdista.

Si be dins dels círculs socialistes i comunistes dels Estats Units sempre va existir el dubte sobre l'existència de la Gran Porga, despuix de la mort de Stalin, la publicació del «Discurs secret» de Nikita Jrushchov i l'arribada del macartismo —també conegut com a «caça de bruixes— al país nortamericà, va obligar a centenars d'intelectuals europeus i nortamericans a deslligar-se del comunisme soviètic, si be varen continuar recolzant esta ideologia.

La "Comissió Dewey"

En maig de 1937, es va establir en Estats Units la Comissió d'Investigació dels càrrecs fets contra #León Trotski en els Juïns de Moscou, també coneguda com la «Comissió Dewey», presidida per John Dewey, l'objectiu de la qual era el de netejar el nom de Trotski. Encara que dita comissió jamai va ser imparcial, va dur detalls a la llum pública que demostraven que alguns càrrecs dels Juïns de Moscou no podien ser verdaders. Per eixemple, Gueorgui Piatakov havia testificat que en decembre de 1935 havia viajat a Oslo per a «rebre instruccions terroristes» de Trotski. La Comissió Dewey va demostrar que eixe viage mai va tindre lloc. Un atre acusat, Iván Smirnov, «va confessar» haver participat en l'assessinat de Serguéi Kírov pero després es va demostrar que en eixa data el propi Smirnov duya un any en presó i incomunicat.

La Comissió Dewey va publicar les seues troballes en un llibre de 422 pàgines titulat Inocent. Les seues conclusions declaraven inocents a tots els condenats en els Juïns de Moscou. En el seu sumari, la Comissió va escriure: «Sense evidència extrínseca, la Comissió troba:

• Que la conducta dels Juïns de Moscou va ser de tal manera que qualsevol persona sense prejuïns queda convençuda de que no es va intentar conéixer la veritat.

• Que mentres que les confessions deuen prendre's en la més séria consideració, les mateixes contenen #impossibilitat que convencen a la Comissió de la seua falsetat, sense importar els mijos baix les que es varen obtindre.

• Que Trotski mai va instruir a cap dels acusats en els Juïns de Moscou per a entaular acorts en potències estrangeres en perjuí de l'Unió Soviètica [i] que Trotski mai va recomanar, va planejar, o va intentar la restauració del capitalisme en dit país».

La Comissió conclou: «Trobem que els Juïns de Moscou varen ser montages».

No obstant, l'embaixador d'Estats Units en Moscou Joseph I. Davies, va afirmar que els juïns eren completament llegals i els càrrecs eren reals. Un manifest d'intelectuals encapçalat per Granville Hicks va atacar a la comissió, i un periodiste de renom, Walter Duranty, coneixedor del rus, va considerar atinguts a dret tots els procediments.

Bibliografia

• (1999) The road to terror : Stalin and the self-destruction of the Bolsheviks, 1932-1939 (en anglés), Yale University Press, pp. 635. ISBN 9780300077728.
• Grover Furr. Yezhov vs. Stalin (Disponible ací en castellà)
• Zhukov, Yuri (2003). Different Stalin. USSR Political Reforms in 1933–1937. Moscow. p. 510. ISBN 5-9697-0026-6

• Getty, J. Arch (January 2002). "'Excesses Llaure not Permitted:' Mass Terror Operations in the Clapix 1930s and Stalinist Governance". The Russian Review. *Arthur Koestler, Darkness at Noon, traduïda en espanyol com El zero i l'infinit, va ser la primera novela en donar conte dels métodos de tortura que duyen a confessions delirants.
• Getty, J. Arch (1996) [1985]. Origins of the Great Purges: The Soviet Communist Party Reconsidered, 1933–1938 (9th reprint ed.). Cambridge University Press. ISBN 0-521-33570-1.

Enllaços externs

• «Vida primerenca de Stalin»
• http://www.marxists.org/espanol/trotsky/1940s/stalin/index.htm Stalin]
• https://pceml.info/wp-content/uploads/2024/04/Yezhov-contra-Stalin.pdf
• «Stalin, amic del poble chinenc»
• Andréi Vyshinski, "The Treason Case Summed Up" (en anglés)
• 15.000.000 de persones detingudes, deportades o eixecutades durant els anys del terror i repressió, Revista d'història Diletant, (en rus)
• Documental Kolymá, l'orige de la nostra por (en rus, en subtítuls en anglés)
• Els processos de Moscou