Poble magiar

El poble magiar o poble hongarés és un grup ètnic d'Europa de l'Est, corresponent als actuals pobladors d'Hongria.

Història

Artícul principal → Història d'Hongria.

Orígens

L'orige dels hongaresos és controvertit. L'hipòtesis que té major acceptació és la teoria ugrofinesa, sorgida a finals de el XIX. Esta hipòtesis està basada en arguments de caràcter etnogràfic poc sòlits i en l'estudi dels diferents topònims que té el poble magiar. L'evidència llingüística recolza parcialment dita teoria, encara que l'inclusió del magiar dins de la família llingüística urálica és polèmica. Hi ha també atres teories que indiquen que els magiares podrien ser descendents d'escitas, d'hunos, d'ávaros o de turcs o algun atre poble altaic. Estos parentesc es basen principalment en llegendes medievals (l'autenticitat de les quals i certea científica són discutibles) i en referències clàssiques que provenen del llatí, grec i àrap (l'interpretació del qual presenta moltes dificultats).

Actualment estan més acceptats els estudis llingüístics, que mostren relacions de parentesc entre l'hongarés i les demés llengües urálicas, i la presència de préstams procedents del turc. Normalment, l'hongarés es classifica dins de les llengües ugrofinesas, subgrup de les llengües urálicas que inclou, entre uns atres, al finés o al estonio. El parentesc llingüístic postulat de l'hongarés en atres llengües ugrofinesas, i d'estes entre sí, no significa que les persones que parlen dites llengües estiguen estretament emparentades en térmens ètnics o genètics. De manera més específica, s'ha propost que l'idioma hongarés podria estar relacionat més estretament en les llengües obi-ugrias (el mansi i el janty) en un sentit similar a com el rus està relacionat en l'espanyol o l'anglés, dins de les llengües indoeuropeas.

A l'est dels Urales

Desplaçament dels magiares des dels monts Urales.

Magiares, XXI.

Durant el IV mileni a. C. es troben alguns assentaments primitius dels pobles, que haurien pogut parlar llengües ugrofinesas, a l'est dels monts Urales. Les senyes arqueològiques mostren que vivien de la caça i la peixca.

En un periodo posterior, a partir del 2000 a. C, apareixen assentaments en àrees de la estepa boscosa de la Siberia occidental (a l'est dels monts Urales). Estos assentaments guarden una gran similitut en els de la cultura andrónovo situada en la zona nort-occidental. Estos pobles haurien pres tècniques d'agricultura, de ganaderia i de producció d'objectes de bronze de grups humans en tecnologies més desenrollades, procedents de les estepas meridionals. Al voltant del 1500 a. C. es varen iniciar en la crío de cavalls, per lo que l'equitació es va convertir en una de les seues activitats més destacades.

Pel canvi climàtic a principis de l'I mileni a. C., el subgrup septentrional dels ugrios es va desplaçar cap a la zona baixa del riu Obi, mentres que els ugrios meridionals varen permanéixer al sur i es varen dedicar al pastoreig nómada. Estos ugrios meridionals es varen convertir en els antepassats dels protomagiarés; aixina, esta divisió va marcar el principi dels magiares com a grup ètnic individual. Durant els següents sigles, els protomagiares varen continuar vivint en les estepas boscoses del surest dels Urales, fortament influenciats pels seus veïns més pròxims, els antics sármatas.

Primeres referències històriques

La primera referència als magiares és de Prisco Rétor, que menciona la migració d'un grup de pobles en l'any 463 d. C.. Estos pobles s'autodenominaven On-ogur, nom que podria relacionar-se en l'exónimo llatí hungarus. No obstant, la relació entre els dos noms no és clara. Els on-ogur eren majoritàriament túrquicos que parlaven l'idioma búlgar i haurien format un regne de curta duració en el nort del Caucas que va ser conquistat pels jázaros en l'any 650. Despuix de la derrota, els on-ogur es varen dividir en tres grups: un grup va emigrar fins a la moderna Bulgària, un atre va formar la cridada Bulgària del Volga i el tercer va permanéixer al nort del Caucas; provablement, entre ells haurien estat els antecessors llingüístics dels magiares.

Bashkiria i el Kaganato jázaro (de el IV al 830)

En els sigles IV i V, els protomagiares es varen desplaçar cap a l'oest dels monts Urales, a l'àrea entre els monts Urales meridionals i el riu Volga coneguda com Bashkiria (Bashkortostán). Fonts àraps, com el Llibre de les pedres precioses (c. 930) del geógrafo Ibn Rusta, contenen els noms majgir i bajgir que són comparables en el nom protohúngaro *mögyeri o *majgëri.

A principis de el VIII, una part dels protomagiares es desplaça cap al riu Don, a una regió entre els rius Volga, Dò i Seversky Donets cridada Levedia. Mentres, els descendents dels protomagiares que varen permanéixer en Bashkiria continuen habitant en eixa zona fins a l'any 1241. Per lo dit anteriorment, els primers estudiosos varen considerar als magiares i els baskires com dos branques de la mateixa nació. Els primers baskires, no obstant, varen ser diezmados durant l'invasió dels mongoles a Europa (XIII) i incorporats pels pobles túrquicos.

Els protomagiares que es trobaven al voltant del riu Don estaven subordinats al kaganato Jázaro. Els seus veïns eren de la cultura de Saltov, és dir, búlgars (protobúlgaros, descendents dels onogurés, un poble d'orige túrquico del que deriva provablement el nom d'hongaresos) i els alanos, d'els qui varen deprendre l'horticultura, certs elements de la crío de ganado i l'agricultura. Els búlgars i magiares varen mantindre una estreta relació en Jazaria, ya siga com a aliats o com a rivals. El sistema de govern bicéfal (posteriorment conegut com kende i gyula) també es creu que és herència fonamental dels jázaros. La tradició sosté que els magiares varen ser organisats en una confederació de tribus anomenada Hét Magiar (sèt hongaresos). Les tribus del Hét magiar eren: Kér, Keszi, Kürt-Gyarmat, Megyer (magiar), Nyék i Tarján. La confederació va ser formada com una aliança fronteriça defensora de Jazaria, principalment durant el regnat de Khagan Bulan i Ovadyah, en la tribu magiar com a figura principal.

Etelköz (830–Plantilla:DC)

Al voltant de l'any 830, va esclatar una guerra civil en el Kaganato de Jazaria. Com a resultat d'esta guerra, tres tribus kabar o kabardianas pertanyents als jázaros s'unixen als magiares i es desplacen fins a un territori denominat pels magiares "Etelkóz", situat entre els monts Cárpatos i el riu Dniéper (actual Ucrània). Cap a l'any 854, els magiares han d'enfrontar-se a un primer atac dels pechenegos encara que, d'acort en atres fonts, ya varen ser els atacs dels pechenegos la principal causa de la partida dels magiares cap a Etelköz. Possiblement, els kabardos i els primers búlgars varen ensenyar als magiares les seues llengües túrquicas; lo que, segons la teoria ugrofinesa, respala l'actual existència de més de 300 vocablos d'orige turc.

En aplegar al nou territori es troben en els vikingos i els eslaus orientals. Es pot demostrar, per la troballa de restants arqueològics, que els magiares varen establir llaços intensos i profunts en abdós pobles. A partir de 862, els magiares (als que ya es coneixia com ungri) junt als seus aliats els kabardos varen iniciar una série d'incursions militars i saquejos des de Etelköz fins a la planura panónica, principalment contra l'Imperi franc oriental (Alemània) i la Gran Moravia, encara que també contra el Principat de Balatón i Bulgària.

Creiximent de la nació magiar

Els actuals magiares provenen de tribus separades dels grups fi-ugrios assentats fins a el V en les estepas que s'estenen entre els rius Volga i Kama, que es varen desplaçar cap als territoris al nort del Caucas i de Crimea. Si be estan relacionats ètnicament en el grup fi-ugrio, les diverses migracions i l'influència d'atres grups asiàtics (ávaros, hunos, mongoles), aixina com dels pobles turcs i iranios (evidenciada en els modismes llingüístics de l'idioma introduïts durant la migració magiar cap a l'oest de les estepas russes), varen determinar la diferenciació final del grup ètnic abans inclús del seu assentament final en les regions històriques de Panonia i Dacia.

Els magiares varen iniciar les seues incursions cap a Occident a principis de el VII, varen ocupar el buit que els ávaros varen deixar en els territoris de les actuals Eslovàquia i Hongria, fins a alcançar Sajonia, la Lotaringia i inclús França. Durant la màxima expansió magiar (sigles XI i XII), l'influència de la tribu va aplegar als monts Cárpatos i Transilvania, i al sur, fins a la regió ubicada entre els rius Sava i Drava.

La derrota sofrida en la batalla de Lechfeld (junt al riu Lech en Baviera) en l'any 955 va supondre el fi de l'época de les incursions i el principi dels assentaments en les planicies d'Hongria. El Principat d'Hongria va ser el predecessor del regne d'Hongria, i les seues primeres fronteres s'estenien des de la Bohemio imperial fins als lindes dels monts Dálmatas, els llímits de la Bòsnia bizantina i la frontera septentrional d'Eslovàquia. Les primeres incursions d'expansió varen ser cap al nort i el noreste, lindando en el Regne de Polònia. Es varen convertir pronte al catolicisme per l'herència magiar de l'época de les invasions (Polònia, Baviera, Sajonia, Lombardía i Àustria, totes elles províncies cristianes) prop del nou mileni. Abans d'assentar-se, posseïen un estil de vida seminómada, basat en el robo i la destrucció de ciutats (en este cas les germàniques). Durant els seus razias havien ganado molts enfrontaments militars oberts, com la batalla de Bratislava en 907, la batalla de Eisenach en 908, la batalla de Lechfeld en 910, la batalla de Puchen en 919, entre unes atres. Posteriorment, varen ser vençuts en la batalla de Merseburgo en 933 i en la batalla de Lechfeld en 955, frustrant les seues incursions en territoris germànics i forçant-los a adquirir hàbits sedentarios. El gran príncip Géza d'Hongria i el seu pare Taksony varen ser els majors promotors de la occidentalización dels magiares en favorir la prédica del cristianisme. Va ser Esteban I d'Hongria, fill del príncip Géza, qui com a rei d'Hongria va conseguir convertir finalment a la població magiar a la fe cristiana de Roma.

Vore també

• Regne d'Hongria (1526-1867)
• Història dels judeus en Hongria
• Székely
• Poble yásico
• Hongaresos
• Diàspora hongaresa

Enllaços externs

• Orígens dels hongaresos, de la Enciklopédia Humana (font altament ilustrada i en mapes i imàgens)
• Els hongaresos en la Conca dels Montes Cárpatos
• Pàgina d'Hongria i el Concejo d'Europa
• Informació i senyes sobre Hongria [1] archivat en Wayback Machine.
• La diàspora hongaresa – Mapa ilustrativo [2] archivat en Wayback Machine.

Anàlisis genètics

• Anàlisis del MtDNA i del cromosoma I, estudis sobre el polimorfisme en Hongria: inferència des del Paleolític, Neolític i influències Urálicas en el material genètic dels hongaresos moderns.
• ^{[enllaç trencat]}
• Polimorfisme Cromosomal Humà en una mostra de ADN hongarés
• ^{[enllaç trencat]} Plantilla:Hu