Anar al contingut

Yugoslavo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Com a yugoslavo (; ; ; ) es coneix al grup ètnic constituït per alguns dels habitants de l'antiga Yugoslàvia i la seua diàspora, seguint esta denominació ètnica en us en alguns dels seus països hereus.

Història i precedents

El terme yugoslavo ha segut i és utilisat per aquells que consideren que serbis, croates, bosníacos i montenegrinos són un únic poble, i que els eslovens i macedonios pese a diferències llingüístiques i religioses derivades dels imperis que varen dominar les seues terres en el passat, són part important i crucial de l'identitat yugoslavo. Eixemple d'això podrien ser l'impronta deixada per alemans i hongaresos en els yugoslavo de les regions catòliques de Croàcia i Eslovènia, la regió bosníaca musulmana dominada pels otomans, o els pobles serbis ortodoxos dominats o influenciats per otomans, russos i inclús, en l'Edat Mija, grecs. Aquells que varen créixer en l'esperit yugoslavo consideren que les tres nacionalitats són una única ètnia en llenguage propi, i en este fet veuen raons similars a les que varen dur l'unificació d'Itàlia en 1861.[1]

Des de finals de el XVIII, moment en que les afiliació ètniques tradicionals europees varen començar a transformar-se en verdaderes identitats nacionals i ètniques, va haver numerosos intents de definir una identitat ètnica comuna dels eslaus del sur. La pròpia paraula «yugoslavo» significa això, «eslau del sur». S'ha estimat, segons la comparativa de les senyes dels distints censos (per eixemple, l'idioma declarat com a propi pels habitants), que els considerats com a yugoslavo procedien principalment de Sèrbia. Es creu aixina mateix que molts dels que es varen declarar en el seu dia yugoslavo abans o despuix varen passar a registrar-se com a serbis. En el cens de 2002, un total de 49.881 habitants de la província sèrbia de Vojvodina es declaraven «yugoslavo» en un moment en que Sèrbia i Montenegro formaven lo que es coneixia com República Federal de Yugoslàvia.

Prèviament a l'I Guerra Mundial

El Moviment Ilirio buscava crear una identitat comuna per als eslaus del sur a partir de l'antic poble ilirio i construir un llenguage lliterari ilirio que unira no solament a serbis i croates sino també a eslovens. Alguns escritors serbis defenien l'idea de que tots els eslaus del sur (o a lo manco els qui parlaren serbocroata) eren serbis, part dels escritors croates els consideraven exclusivament croates, i uns atres eren partidaris de la denominació de consens d'ètnia serbocroata.

Aixina mateix, en el XVIII Hristofor Zhefarovich va difondre l'idea de formar una unitat entre els pobles eslaus del sur, en particular entre búlgars i serbis. Este sentiment va resorgir a principis de la década dels 50 de el XX quan Tito i Stalin es plantejaven estendre Yugoslàvia a Bulgària.

A finals de el XIX i principis de el XX, el terme «yugoslavo» va començar a ser utilisat com a sinònim de «eslau del sur», especialment per a referir-se a este colectiu dins del Imperi austrohúngaro.

I Guerra Mundial

El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip va disparar i va assessinar al Archiduc Francisco Fernando d'Àustria, hereu del tro imperial austríac i a la seua dòna en Sarajevo. Princip era membre de Bòsnia Jove, un grup l'objectiu del qual era l'unificació yugoslavo i l'independència del Imperi austrohúngaro.[2]


Despuix de l'atentat, Princip va ser capturat. Durant el seu juí va afirmar: «Yo soc nacionaliste yugoslavo, busque l'unificació de tots els yugoslavo i no em preocupa baix quina forma d'Estat, pero deu ser lliures d'Àustria».[3]

Declaració de Corfú

Artícul principal → Declaració de Corfú.

Durant els mesos de juny i juliol de 1917, el Comité Yugoslavo es va reunir en el Govern serbi en Corfú, conseguint una declaració en data 20 de juliol en la que s'assentaven les bases de la fundació d'un estat independent despuix de la Guerra. El preàmbul de dit document afirmava que serbis, croates i eslovens eren «iguals en sanc, idioma, sentiments d'unitat aixina com de continuïtat i integritat del territori que habiten sense divisions, ademés de compartir interessos vitals de supervivència nacional i desenroll de les seues vides materials i morals». El futur estat rebria el nom de Regne dels Serbis, Croates i Eslovens i seria una monarquia constitucional governada per la dinastia Karađorđević.

Periodo d'entreguerres

Finalisada la Primera Guerra Mundial, i en els eslaus del sur units baix el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, el terme «yugoslavo» va passar a fer referència a tots els seus habitants, encara que particularment als d'orige eslau meridional. Realment i segons els nacionalistes croates i bosnio entre uns atres, el poder del regne multirracial era ostentat per la majoria sèrbia des de la capital, Belgrat, en territori serbi, ademés de que els serbis eren el grup més numerós en representar entre un 40 i 45 per cent de la població.

En 1929, el rei Alejandro I va intentar resoldre una profunda crisis política entre ètnia assumint poders dictatorials i renombrando el país com a «Regne de Yugoslàvia», el qual oficialment passava a estar constituït per una única nació yugoslavo dividida en tres tribus. La designació ètnica yugoslavo va passar llavors a ser imposta a tots els eslaus del sur de Yugoslàvia. Els canvis experimentats per Yugoslàvia despuix de la mort del rei Alejandro I en 1934 varen supondre el final d'esta política d'imposició, si ben alguns grups varen mantindre este us per al terme.

Yugoslàvia socialiste

Despuix de la lliberació de la zona del poder de les Potències de l'Eix en 1945, la nova República Federal Socialista de Yugoslàvia es va constituir en un Estat federal en que es reconeixia i valorava de manera oficial la seua diversitat ètnica. D'esta manera les identitats ètniques tradicionals varen tornar a ser les més utilisades per la població per a definir-se. No obstant, moltes persones seguien considerant-se «yugoslavo» com a forma d'identificació en la República en la seua totalitat, i no en algun dels seus pobles de forma específica.

En el cense de 1971 figuraven 273.077 «yugoslavo», un 1,33% de la població total. Les sifres de 1981 registraven un total d'1.216.463 (5,4%) de yugoslavo. En el cens de 1991 un 5,51% (239.777 persones) de la població de Bòsnia i Hercegovina es declarava com a «yugoslavo», aixina com un 4,25% dels habitants de Montenegro.

La Constitució de la República de Bòsnia i Hercegovina de 1990 contemplava una Presidència Colegiada formada per 7 membres dels quals un representava a la població «yugoslavo», junt en bosníacos, serbobosnios i bosniocroatas. De totes maneres, el marc constitucional de Bòsnia i Hercegovina deixava a este colectiu en un nivell inferior. No obstant, a causa de l'esclat de la guerra de Bòsnia en 1992, este text constitucional a penes es va desenrollar i va tindre escassa vigència.

El cens de 1981 mostrava que els «yugoslavo» suponien un 8% de la població de Croàcia, sent esta proporció la més alta registrada fins al moment. Les sifres de 1991 indicaven un descens d'este grup ètnic fins al 2%. En el primer cens realisat en Croàcia despuix de la seua independència, portat a terme en 2001, solament es varen registrar 176 yugoslavo.[4]


Coincidint en la dissolució de Yugoslàvia, molts d'estos «yugoslavo» es reinscribieron en el cens baix les seues denominacions ètniques tradicionals. En la Yugoslàvia socialista (1943-1991), era la denominació oficial per a els qui se sentien part únicament de la «pàtria socialista» de Yugoslàvia, i no de cap ètnia concreta. Este calificatiu, introduït en el cens de 1971, solia anar entrecomillado («Yugoslavo») per a diferenciar esta consideració ètnica de la nacionalitat, pròpia de tots els habitants de la RFS de Yugoslàvia independentment de la seua consideració éntica.

Pocs anys abans de la dissolució de Yugoslàvia, molts d'estos «yugoslavo» varen modificar la seua classificació ètnica en el cens, passant a registrar-se com a membres de nacionalitats tradicionals tals com la musulmana, croata, macedonia, montenegrina, sèrbia o eslovena, ademés d'atres grups minoritaris com els janjevci, bunjevci o šokci. De totes maneres va haver gent que no va modificar esta senya, que seguia en ple us. Pese a tot, el concepte ha sobrevixcut en Bòsnia i Hercegovina (a on casi tots els pobles conten en un chicotet percentage d'este grup) i en l'antiga federació de Sèrbia i Montenegro (2003-2006), país este últim que va mantindre la denominació de «Yugoslàvia» (com República Federal de Yugoslàvia) fins a febrer de 2003. De totes maneres, els nous censos a realisar en Sèrbia i Montenegro, ya com a estats plenament independents entre sí, mantindran el grup ètnic yugoslavo en les seues estadístiques.

Yugoslavo famosos

Molts yugoslavo han protagonisat fets importants en l'història mundial.[5][6] Un eixemple destacat és el líder, president vitalici i fundador de la República Federal Socialista de Yugoslàvia, el Mariscal Josip Broz Tito. Primer en organisar la resistència contra l'ocupació nazi en Yugoslàvia,[7][8][9] va conseguir la seua expulsió de la zona, va ser cofundador del Moviment de Països No Alineats i va desafiar a Stalin i la seua influència sobre Yugoslàvia. Atres importants figures són l'escritor Ivo Andrić o el nacionaliste yugoslavo Gavrilo Princip, conegut per causar l'acció desencadenant de la Primera Guerra Mundial en assessinar al Archiduc Francisco Fernando d'Àustria i la seua esposa en la ciutat de Sarajevo. cal destacar el fet de que Oliver Dulić, President del Parlament de Sèrbia fins a juny de 2008, haja revelat la seua identitat com a «yugoslavo».

Vore també

Referències

  1. ↑ A Short History of the Yugoslav Peoples, per Fred Singleton - Cambridge University Press
  2. ↑ Primera Guerra Mundial
  3. ↑ Gavrilo Princip
  4. ↑ Població de Croàcia entre 1931 i 2001 - Vojska.net (En anglés)
  5. ↑ Lecture 15: The Balkan causes of World War I - Twenty-Five Lectures on Modern Balkan History - Michigan State University Libraries
  6. ↑ Behind the Stalin-Tito Clash (Yugoslavs too Independent) - Marxist.com
  7. ↑ Tito and his People, per Howard Fast
  8. ↑ Liberation of Belgrade and Yugoslàvia - MSN Encarta
  9. ↑ The Resistance Movement in Yugoslàvia - History Learning Site


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Yugoslavo&oldid=1129442»