Serbis de Croàcia
Els serbocroatas (o serbis de Croàcia) constituïxen la minoria nacional més important en Croàcia. Històricament ha existit una substancial població de serbis en Croàcia des de l'Edat Mija, encara que la població ha anat disminuint. De 1991 a 1995, durant la guerra de Croàcia, va existir un estat independent de facto, la República de la Krajina Sèrbia, que incloïa varis territoris en Croàcia a on els serbis eren la població majoritària. Durant la guerra de Croàcia, despuix de la Operació Tormenta portada a terme per l'eixèrcit croata, va provocar l'expulsió d'uns 250.000 serbis de la Krajina.[1]
Demografia
- Artícul principal → Demografia de Croàcia.
Segons el cens de 2011 hi havia 186 633 persones d'ètnia sèrbia que vivien en Croàcia, el 4,4% de la població total. El seu número es va reduir en més de dos terços per les seqüeles de la guerra de Croàcia en 1991-1995, especialment despuix de l'Operació Tormenta, puix el cens de 1991 abans de la guerra havia reportat 581 663 serbis que vivien en Croàcia, un 12,2% de la població total.
| Població de Croàcia 1931-2021[2] | |||
|---|---|---|---|
| Any | Serbis | % | Total pob. |
| 1931[3] | 636 518 | 16.81% | 3 785 455 |
| 1948[4] | 543 795 | 14.47% | 3 756 807 |
| 1953[5] | 588 411 | 15.01% | 3 918 817 |
| 1961[6] | 624 956 | 15.02% | 4 159 574 |
| 1971 | 626 789 | 14.16% | 4 426 221 |
| 1981 | 531 502 | 11.55% | 4 601 469 |
| 1991 | 581 663 | 12.16% | 4 784 265 |
| 2001 | 201 631 | 4.54% | 4 437 460 |
| 2011 | 186 633 | 4.36% | 4 284 899 |
| 2021[7] | 123 892 | 3,2% | 3 871 833 |
Comtats
Comtats en una important presencia sèrbia (10% o més):[8]
| Comtat | Població total | Nº de serbis | % de serbis | % total de les minories |
|---|---|---|---|---|
| Comtat de Vukovar-Sirmia | 179 521 | 27 824 | 15.50% | 20.83% |
| Comtat de Lika-Senj | 50 927 | 6 949 | 13.65% | 15.85% |
| Comtat de Sisak-Moslavina | 172 439 | 21 002 | 12.18% | 17.61% |
| Comtat de Šibenik-Knin | 109 375 | 11 518 | 10.53% | 12.61% |
| Comtat de Karlovac | 128 899 | 13 408 | 10.40% | 13.89% |
Ciutats
Ciutats en una important presencia sèrbia (10% o més):
- Vrbovsko (1 788 o 35.22%)
- Vukovar (9 654 o 34.87%)
- Obrovac (1 359 o 31.44%)
- Glina (2 549 o 27.46%)
- Beli Manastir (2 572 o 25.55%)
- Hrvatska Kostajnica (690 o 25.04%)
- Knin (3 551 o 23.05%)
- Skradin (679 o 17.75%)
- Ogulin (2 466 o 17.72%)
- Pakrac (1 340 o 15.84%)
- Lipik (860 o 13.94%)
- Benkovac (1 519 o 13.78%)
- Daruvar (1 429 o 12.28%)
- Petrinja (2 710 o 10.98%)
- Slunj (534 o 10.52%)
- Garešnica (1 062 o 10.14%)
Municipalitat
- Municipalitat en una important presencia sèrbia (10% o més):
- Ervenik (1 074 o 97.19%)
- Negoslavci (1 417 o 96.86%)
- Markušica (2 302 o 90.10%)
- Trpinja (5 001 o 89.75%)
- Borovo (4 537 o 89.73%)
- Biskupija (1 452 o 85.46%)
- Šodolovci (1 365 o 82.58%)
- Donji Lapac (1 704 o 80.64%)
- Vrhovine (1 108 o 80.23%)
- Civljane (188 o 78.66%)
- Dvor (4 005 o 71.90%)
- Krnjak (1 362 o 68.61%)
- Vrginmost (1 976 o 66.53%)
- Jagodnjak (1 333 o 65.89%)
- Kistanje (2 166 o 62.22%)
- Erdut (3 987 o 54.56%)
- Udbina (958 o 51.12%)
- Plaški (952 o 45.55%)
- Gračac (2 118 o 45.16%)
- Vojnić (2 130 o 44.71%)
- Donji Kukuruzari (569 o 34.82%)
- Topusko (893 o 29.92%)
- Majur (323 o 27.26%)
- Plitvič@ka Jezera (1 184 o 27.08%)
- Darda (1 603 o 23.20%)
- Sunja (1 280 o 22.27%)
- Stari Jankovci (952 o 21.61%)
- Saborsko (136 o 21.52%)
- Okučani (716 o 20.77%)
- Dragalić (243 o 17.85%)
- Kneževi Vinogradi (815 o 17.66%)
- Popovac (355 o 17.03%)
- Viljevo (340 o 16.46%)
- Rasinja (533 o 16.31%)
- Podgorač (466 o 16.20%)
- Lovinac (162 o 16.09%)
- Stara Gradiš@ka (197 o 14.45%)
- Nova Bukovica (245 o 13.83%)
- Sirač (300 o 13.53%)
- Đulovac (427 o 13.16%)
- Velika Pisanica (231 o 12.97%)
- Sokolovac (440 o 12.88%)
- Levanjska Vareš (153 o 12.81%)
- Lišane Ostrovičke (87 o 12.46%)
- Barilović@i (354 o 11.84%)
- Lasinja (192 o 11.82%)
- Dežanovac (318 o 11.71%)
- Suhopolje (763 o 11.42%)
- Nijemci (515 o 10.95%)
- Tompojevci (164 o 10.48%)
- Polača (153 o 10.42%)
- Magadenovac (195 o 10.07%)
Serbocroatas notables
- Artistes
- Ana Sol Sikić, psicoanalista.
- Petar Bergamo (1930-), compositor.
- Arsen Dedić (1938-2015), músic, compositor i poeta.
- Vladan Desnica (1905-1967), escritor.
- Vojin Jelić (1921-2004), poeta.
- Simo Matavulj (1852-1908), noveliste.
- Lukijan Mušicki (1777-1837), poeta, escritor i políglota.[9]
- Zaharije Orfelin (1726-1785), erudit del XVIII.[10]
- Božidar Petranović (1809-1874), acadèmic i periodiste.[11]
- Petar Preradović (1818-1872), poeta.[12]
- Josif Runjanin (1821-1878), compositor del Himne nacional croata.[13]
- Rade Šerbedžija (naixcut en 1946), actor.[14]
- Slavko Štimac (naixcut en 1960), actor.
- Konstantin Vojnović (1832-1903), polític, professor i rector de l'Universitat de Zagreb.
- Ivo Vojnović (1857-1929), escritor.[15]
- .Pren Rosandić (1878-1958), escultor.
- Stana Katic (1978 -), actriu.[16]
- Científics
- Nikodim Milaš (1845-1915), bisbe i expert en dret eclesiàstic.
- Nikola Tesla (1856-1943), inventor i ingenier.
- Milutin Milanković (1879-1958), geofísico i ingenier.
- Jovan Karamata (1902-1967), matemàtic.
- Mihailo Merćep (1864-1937), aviador.
- Alvenc Ćirković (1929-2009), historiador.
- Deixen Medaković (1922-2008), historiador guanyador del premi Herder.
- Sava Mrkalj (1783-1833), llingüiste.
- Josif Pač@ić (1814-1888), botànic, descobridor de la Pícea de Sèrbia.
- Gajo Petrović (1927-1993), filòsof.
- Nikola Hajdin (naixcut en 1923), ingenier i president de la SANU.
- Deportistes
- Siniša Mihajlović (1969 -), futboliste.
- Vladimir Beara (1928 -), futboliste.
- Danijel Ljuboja, futboliste.
- Predrag Stojaković (1977), baloncestista.[17]
- Ilija Petković (1945-2020), futboliste.
- Petar Trifunović, ajedrecista.
- Kosta Perović, baloncestista.
- Zoran Erceg, baloncestista.
- Milan Mačvan, baloncestista.
- Božidar Maljković, baloncestista.
- Jelena Dokić (1983), teniste.
- Jasna Šekarić (1965), medalliste olímpic de tir.[18]
- Vladimir Vujasinović (1973), jugador de waterpolo.
- Atres
- Beloš Vukanović (1110-1198), príncip serbi, Ban de Croàcia entre 1142 i 1163.[19]
- Gerasim Zelić (1752-1838), eclesiàstic i escritor.
- Svetozar Boroević (1856-1920), militar.
- Momčilo Đujić (1907-1999), militar chetnik.
- Stevan Šupljikac (1786-1848), voivoda (militar) i duc de la Vojvodina sèrbia.
- Stjepan Jovanović (1828-1885). militar.
- Rade Končar (1911-1942). líder comuniste.
- Boško Buha (1926-1943). partisano.
- Mile Mrkš@ić (1947 -), militar.
- Patriarca Pavle de Sèrbia (1914-2009; naixcut Gojko Stojčević); antic Patriarca de Sèrbia.[20]
- Svetozar Pribićević (1875-1936), polític del Regne de Yugoslàvia.[21]
- Jovan Rašković (1929-1992), polític.
- Slavko Ćuruvija (1949-1999), periodiste.
- Josif Rajač@ić (1785-1861), eclesiàstic i baró.[22]
- Jovo Stanisavljević Čaruga (1897-1925), hajduk de començos del XX.
- Zdravko Ponoš (1962 -), militar.
- Mirko Marjanović (1937-2006), expresident de Sèrbia i antic oficial de Slobodan Milošević.
- Res Dimić (1923-1942), héroe comuniste yugoslavo.
Vore també
Referències
- ↑ http://www.alertadigital.com/2017/08/27/los-refugiados-de-tercera-que-la-ue-desprecia-250-000-serbios-fueron-expulsados-de-sus-casas-en-1995-en-la-mayor-operacion-de-limpieza-etnica-en-europa/
- ↑ «Population by ethnicity, according to censuses, p. 89». Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2020. Consultat el 16 de febrer de 2014.
- ↑ Karoly Kocsis, Eszter Kocsis-Hodosi: Ethnic Geography of the Hungarian Minorities in the Carpathian Basin, Simon Publications LLC, 2001, p. 171
- ↑ Stanovništvo po narodnosti po popisu od 15. marta 1948. godine, Beograd 1954., p. 3 (en serbi)
- ↑ Popis stanovništva 1953. godine, p. 35 (en serbi)
- ↑ Population, households and dwellings census in 1961, National structure of population in FNR Yugoslàvia, data on localities and ocmmunes, Vol. III, p. 12 (en serbi)
- ↑ «El país europeu que ha perdut un 10% de la seua població en 10 anys (i cóm intenta revertir esta "catàstrofe demogràfica")», BBC News Món. Consultat el 2023-02-26 (en es).
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 30 de juny de 2017. Consultat el 16 de febrer de 2014.
- ↑ «Episkop Lukijan Musicki». Eparhija-gornjokarlovacka. hr. Archivat des de l'original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ [1]
- ↑ «Krka časopis br. 6». Eparhija-dalmatinska. hr. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ History of family Preradović from Gornja Krajina (Grubišno Polje etc) and their relation to the russian branch (general Nikolay Depreradovich etc), may be seen in the book published in Zagreb, Croàcia in 1903, Znameniti Srbi XIX veka, year 2, 2, editor Andra Gavrilović, Zagreb 1903, p. 13. Also, book published in Belgrade in 1888, Milan Đ. Milićević, Pomenik znamenitih ljudi o srpskog naroda novijeg doba, p. 572. Per a la llista dels apellidar com Preradović (pero d'ètnia sèrbia) assessinats en el Camp de concentració de Jasenovac en l'Estat Independent de Croàcia (NDH) during World War II, including Preradovićs from Grubišno Polje, where father of Petar Preradović was born see (official in Croàcia) Jasenovac Memorial site list of victims, where one could see a few Jovan Preradović, as was the name of Petar Preradović's father (http://www.jusp-jasenovac.hr Spomen Područje Jasenovac), or names of 100 Preradovićs on the list of victims on the list of victims of Jasenovac Research Institute, New York,
(https://cp13.heritagewebdesign.com/~lituchy/victim_search.php?field=&searchtype=contains
- Archivat el 14 de febrer de 2012 archivat en Wayback Machine.)
- ↑ «Josip Runjanin». Moljac. hr. Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2013. Consultat el 17 de novembre de 2012.
- ↑ http://www.imdb.com/name/nm0784884/
- ↑ https://web.archive.org/web/20120425062852/http://www.arhiva.glas-javnosti.rs/arhiva/2005/04/29/srpski/K05042801.shtml Prota Sava Nakićenović, O hercegnovskim Vojnovićima, Dubrovnik 1910, http://www.srpsko-nasledje.co.rs/sr-c/1998/02/article-13.html Dragomir Acović, Heraldika i Srbi, Beograd 2008, p. 335, «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 4 de decembre de 2008. Consultat el 16 de febrer de 2014., [enllaç trencat]
- ↑ «Seeds of Truth». Stana Katic. Archivat des de l'original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ «Peja Stojakovic Biography». JockBio (9 de juny de 1977). Archivat des de l'original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ «de beste bron van informatie over jasnasekaric». jasnasekaric. com. Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2010. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:VfKA_WG_LVwJ:www.rastko.org.rs/cms/files/books/46c3633ba55db.pdf+%D1%80%D0%B0%D1%81%D1%82%D0%BA%D0%BE+%D0%B1%D1%83%D0%B4%D0%B8%D0%BC%D0%BF%D0%B5%D1%88%D1%82%D0%B0+%D0%91%D0%B5%D0%BB%D1%83%D1%88&hl=en&ct=clnk&cd=1&client=firefox-a
- ↑ «Biography of His Holiness Patriarch Pavle». Serbianorthodoxchurch. com. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ «Svetozar Pribicevic (Yugoslavian politician) - Britannica Online Encyclopedia». Britannica. com. Consultat el 21 d'agost de 2012.
- ↑ «Josif Rajacic». Ohiou. edu (25 d'octubre de 2004). Archivat des de l'original, el 19 de novembre de 2000. Consultat el 21 d'agost de 2012.
Bibliografia
- Bideleux, Robert; Jeffries, Ian (2006). The Balkans: A Post-Communist History, The Lord Byron Foundation for Balkan Studies. ISBN 9780415229623.
- Ilić, J. 2006, "The Serbs in Croatia before and after the break-up of Yugoslàvia", Zbornik Matise srpske za društvene nauke, no. 120, [enllaç trencat].
- Ivanović-Bariš@ić, M. M. 2004, "Serbs in Croatia: Ethnological reflections", Tem, vol. 28, no. 2, [enllaç trencat].
- Stojanović, M. 2003-2004, "Serbs in Eastern Croatia", Glasnik Etnografskog muzeja o Beogradu, no. 67-68, [enllaç trencat].
- Lajić, I.& Bara, M. 2010, "Effects of the war in Croatia 1991-1995 on changes in the share of ethnic Serbs in the ethnic composition of Slavonia", Stanovništvo, vol. 48, no. 1, [enllaç trencat].
- Berber, M., Grbić, B.& Pavkov, S. 2008, "Changes in the share of ethnic Croats and Serbs in Croatia by town and municipality based on the results of censuses from 1991 and 2001", Stanovništvo, vol. 46, no. 2, [enllaç trencat].
- Karl Freiherr von Czoernig: "Ethnographie der österreichischen Monarchie", Vol. II, III, Wien, 1857
- Development of Astronomy among Serbs II, Publications of the Astronomical Observatory of Belgrade, Belgrade: M. S. Dimitrijević, 2002.
- Vladimir Ćorović. Illustrated History of Serbs, Books 1 - 6. Belgrade: Politika and Narodna Knjiga, 2005
- Nicholas J. Miller. Between Nation and State: Serbian Politics in Croatia before the First World War, Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 1997.
- OSCE Report on Croatian treatment of Serbs
On migeval history:
- D'Administrant Imperi by Constantine Porphyrogenitus, edited by Gy. Moravcsik and translated by R. J. H. Jenkins, Dumbarton Oaks Center for Byzantine Studies, Washington D. C., 1993
- Fine, John Van Antwerp (1991). The Early Medieval Balkans: A Critical Survey from the Sixth to the Clapix Twelfth Century, Michigan: The University of Michigan Press. ISBN 0-472-08149-7.
- John V. A. Fine. (1994). The Clapix Medieval Balkans: A Critical Survey from the Clapix Twelfth Century to the Ottoman Conquest. The University of Michigan Press. ISBN 0-472-08260-4
- Fine, John Van Antwerp(2006).«When Ethnicity did not matter in the Balkans. A study of Identity in pre-Nationalist Croatia, Dalmatia and Slavonia in the Medieval and Early-Modern Periods».University of Michigan Press.
- Ćorović, Vladimir, Istorija srpskog naroda, Book I, (In Serbian) Electronic Book, Antikvarneknjige (Cyrillic)
- Drugi Period, IV: Pokrštavanje Južnih Slovena
- Istorija Srpskog Naroda, Srbi izmeđo Vizantije, Hrvatske i Bugarske
- The Serbs, ISBN 0-631-20471-7, ISBN 978-0-631-20471-8. Wiley-Blackwell, 2004, Google Books.
- Manfred Beller, Joseph Theodoor Leerssen, Imagology: the cultural construction and literary representation of national characters: a critical survey, Vol. 13, Studia imagologica, Rodopi, 2007. ISBN 90-420-2317-1, ISBN 978-90-420-2317-8.
- Mitja Velikonja, Religious separation and political intolerance in Bòsnia-Hercegovina, ISBN 1-58544-226-7, ISBN 978-1-58544-226-3
- UNHCR document, The Status of the Croatian Serb Population in Bòsnia and Hercegovina
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serbios de Croacia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.