Declaració de Corfú

La Declaració de Corfú va ser l'acort alcançat en juliol de 1917 entre el Comité Yugoslavo, format per polítics eslaus austrohúngaros en l'exili, i el Govern del Regne de Sèrbia per a formar un nou Estat yugoslavo quan finalisara la Primera Guerra Mundial i va ser una de les circumstàncies que va fer possible la creació del Regne de Yugoslàvia.
Debilitades abdós parts reunides en Corfú per la postura aliada, el hostilitat italiana a la formació d'un nou Estat, i la revolució en Rússia, les dos varen acordar, despuix de llargues i tenses negociacions que varen durar més d'un més, els seus objectius de guerra i les característiques del nou Estat yugoslavo que desijaven formar. La declaració conjunta que va sorgir de l'acort va supondre un impuls per a la propaganda yugoslavista pero no va conseguir una estreta colaboració entre les parts durant l'any i mig que encara va durar la lluita mundial.
Context
A pesar de proclamar un objectiu comú -l'unificació de les tres comunitats baix els Karađorđević- pronte el Comité Yugoslavo i el Govern serbi de Pašić varen mostrar les seues diferències sobre cóm conseguir-ho.[1] Es varen succeir les recriminacions mútues per la postura que devia mantindre's per a opondre's al Tractat de Londres, les negociacions per a tractar de conseguir el respal búlgar a la Triple Entente o l'organisació de voluntaris per al front.[1] La postura Aliada, que no favoria en principi la dissolució d'Imperi, el hostilitat italiana i la Revolució de Febrer en Rússia -que va privar a Pašić del seu principal adalid en la negociació diplomàtica i li va obligar a contemporizar, moderant la seua panserbianisme-[2] varen forçar la cooperació d'abdós parts.[3] Per a conseguir-la Pašić va invitar als representants del Comité a Corfú en la primavera de 1917.[3] Per la seua banda, el Comité Yugoslavo també va tindre que moderar les seues demandes davant les ambicions territorials italianes, reconegudes per l'Entente en el Tractat de Londres, que amenaçaven els territoris que consideraven propis.[4]
Les negociacions, que varen durar més d'un més, varen ser tenses i plenes de recriminacines, pero varen resultar en la Declaració de Corfú del 20 de juliol de 1917.[5]
Parts negociadores
Els dos principals responsables de la redacció de la Declaració de Corfú varen ser el primer ministre serbi Nikola Pašić i el polític croata exiliat Davant Trumbić, president del Comité. Pašić i els polítics propencs a la cort havien mantingut l'objectiu d'una simple expansió a una Gran Sèrbia per mig de conquistes territorials a costa de l'Imperi austrohúngaro derrotat com a pretensió mínima, defenent en atres moments l'unió eslava, oscilant entre abdós objectius durant la guerra.[6]
El parlament serbi en l'exili va aprovar la creació del Regne de Yugoslàvia en una reunió celebrada en el Teatre Municipal de l'illa grega de Corfú.[7]
La declaració es va firmar prop del final de la Primera Guerra Mundial, en l'illa de Corfú el 20 de juliol de 1917 pel Comité Yugoslavo, format per polítics austrohúngaros en l'exili, que representaven als eslovens, croates i serbis que vivien en l'Imperi austrohúngaro i, per una atra part, pels representants del Regne de Sèrbia, en el patrocini polític de Gran Bretanya i França, en virtut del principi d'autodeterminació nacional que havien proclamat com un dels seus objectius en la lluita. La reunió no va contar en representants del Regne de Montenegro, pero l'antic primer ministre d'este país, Andrija Radović, enemistado en el rei Nicolás I de Montenegro, també en l'exili, va respalar la Declaració.[8] Radović havia fundat en Ginebra en febrer de 1917 el Comité Montenegrino per a l'Unificació Nacional, propenc a Pašić, que va preferir tractar en este que en el Govern montenegrino en l'exili.[8]
Vore també
- Teoria de l'orige comú de serbis i croates
- Frano Supilo
- Davant Trumbić
- Nikola Pašić
- Creació de Yugoslàvia
- Declaració de Maig
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Jelavich (1951), p. 137
- ↑ Banac (1988), p. 122
- ↑ 3,0 3,1 Jelavich (1951), p. 138
- ↑ Banac (1988), p. 119
- ↑ Jelavich (1951), p. 139
- ↑ Banac (1988), p. 116
- ↑ Història del teatre municipal de Corfú cityhall Cita: "El Teatre Municipal no només és un monument artístic, sino també històric. En les seues instalacions, el parlament serbi en l'exili, la Skupstina, es va reunir en 1916, en les que es va decidir la creació del nou Regne Unificat de Yugoslàvia. "
- ↑ 8,0 8,1 Banac (1988), p. 283
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Declaración de Corfú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.