Anar al contingut

Bosnio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Bosnio (desambiguació).

Els bosnio (, , ) són el poble que viu en Bòsnia o que es considera com a descendents de bosnio pròpiament. Els bosnio natius són eslaus del sur o balcànics i en la seua definició moderna, ya com a Estat, un bosnio pot ser qualsevol que posseïxca la ciutadania de l'Estat de Bòsnia-Hercegovina. Açò encara es considera com un sinònim de la total comprensió dels demés grups nacionals denominats com a bosnio i herzegovinos. Açò inclou, encara que no en sentit estricte, als membres de les ètnia constituents de Bòsnia-Hercegovina; com els bosníacos, serbis i croates que allí viuen. Aquells que residixen en la chicoteta regió geogràfica d'Hercegovina preferixen identificar-se com herzegovinos en el mer sentit d'identitat regional.

Les minories ètniques d'este territori preferixen seguir usant el seu etnónimo religiós o ètnic, pero supòsit al del seu orige; aixina, hi ha judeus, romaníes, albanés, montenegrinos i uns atres. Una considerable part de la població de Bòsnia-Hercegovina pensa que el terme «bosnio» definix a un poble que constituïx un distintiu colectiu, té el seu identitat cultural o a un grup ètnic pròpiament dit.

Història

Artícul principal → Història de Bòsnia i Hercegovina.

Primers registres

Les primeres raïls culturals i llingüístiques de l'història dels bosnio es poden trobar en les grans migracions dels eslaus a inicis de l'Edat Mija, quan varen invadir l'Imperi Romà i es varen assentar en la península balcànica. Allí, es varen mesclar en els pobles paleo-balcànics aborigen, majorment tribus romanizades que es coneixien genèricament com ilirios en l'actual territori de Bòsnia i Hercegovina. Per llavors, els ilirios havien sofrit les invasions cèltiques i el seu assentament durant el III a. C. i, en menor mida, les invasions liderades pels ostrogodos (poble germànic), que varen penetrar en la regió a fins del IV.

En el caos de l'Edat Mija, cap a l'any 800, les tribus eslaves es coaligaron en principats. En l'expansió dels principats varen incloure a atres tribus eslaves i els seus territoris, per a despuix evolucionar a regnes centralisats.[1][2]

A l'oest, els croates es varen adherir a l'Iglésia de Roma, influenciats pels regnes catòlics veïns. A la seua volta, a l'est, els serbis varen adoptar l'ortodòxia baix l'influència bizantina. Estes diferències religioses seguixen sent fins a hui partix de la seua definició com a pobles o grups ètnics diferenciats. En contrast, no varen resultar tribus prominents en Bòsnia i no va sorgir un Estat independent pròpiament bosnio fins a l'Alta Edat Mija.[1]

Fins a llavors, el núcleu de les terres bosnio (situades entre el Drina i el Bosna) estava en un estat casi constant de rivalitat entre bizantino, serbis, croates i hongaresos. En el XII va sorgir l'Estat bosnio, caracterisat per una estructura religiosa independent. Es va desenrollar durant el XIV com un poderós regne. El terme Bošnjani s'usaria despuix per a descriure, com en un etnónimo modern, als habitants del regne. Es creu que el seu orige provablement siga la conjunció de Bosna, nom del riu que fluïx a través del cor del regne.[1]

Regne de Bòsnia

Erro al crear miniatura:
Extensió territorial del Regne de Bòsnia en el Medioevo

El Regne de Bòsnia, primer constituent i germen tant de l'Estat com de l'ètnia, va créixer i es va expandir baix la dinastia Kotromanić. Es va anexar territoris que fins a llavors havien pertanygut al primer ent estatal croata i al principat serbi de Zahumlia. Com a conseqüència, va aumentar la cantitat de catòlics i cristians ortodoxos que habitaven dins de les seues fronteres, junt en els partidaris d'una iglésia nativa, els orígens de la qual i naturalea són objecte de continus debats entre els estudiosos. Aquells creents de dita secta es dien simplement Krstjani («cristians»). Molts erudits han argumentat que estos Krstjani bosnio eren del credo maniqueo dualista, relacionat en el moviment bogomilo de Bulgària, mentres que els qui qüestionen esta teoria citen la falta de proves contundents i fefaents. Tant les autoritats de l'Iglésia catòlica com les de la ortodox consideraven que l'Iglésia bosnio era herética, i varen llançar contra esta vigorosos actes proselitistes per a debilitar la seua forta influència. Com a resultat de dites divisions, en l'Edat Mija es varen desenrollar identitats religioses incoherents en Bòsnia, Croàcia i Sèrbia.

Era otomana

El regne de Bòsnia va escomençar el seu decliu i va acabar per escindir-se per les divisions polítiques i religioses. Els turcs ya havien guanyat un punt de respal en els Balcans i en la derrota dels serbis en la batalla de Kosovo i la posterior expansió cap a l'oest, varen acabar per conquistar tota Bòsnia i part d'Estats veïns com Croàcia. Estos territoris, que havien pertanygut parcialment al regne migeval de Croàcia i al bosnio, varen quedar baix domini otomà per varis sigles, de manera que en varis texts de l'época es fa referència a ells com la Croàcia Turca (posteriorment, Bosanska Krajina).[1] Dits acontenyiments varen alterar la posterior història bosnio i la conversió de molts dels seus habitants a l'islam va afegir el matís etno-religiós a les diferències d'identitat nacional. l'Iglésia de Bòsnia va desaparéixer, i les causes del seu decliu són també tema de discussió entre els experts, aixina com la definició de la seua naturalea i orígens. Alguns historiadors sostenen que els Krstjani bosnio es varen convertir en massa a l'islam, buscant refugi de la persecució del catolicisme i de l'Iglésia cristiana ortodox. Uns atres argumenten que l'Iglésia bosnio s'havia desvanit décades abans de l'arribada de l'islam a Bòsnia i de la conquista turca. Siga com fora l'assunt, va sorgir un islamisme eslau natiu i una comunitat desenrollada junt als bosnio baix el mandat otomà pronte es va fer dominant. A principis de la década de 1600, aproximadament dos terços de la població de Bòsnia eren de credo musulmà.[3]

Era austrohúngara

Erro al crear miniatura:
Bosqueig dels bosnio en el temps del mandat austrohúngaro en Bòsnia i Hercegovina.

Durant el mandat austrohúngaro en Bòsnia-Hercegovina (1878-1918), Benjamin Kallay, Ministre imperial conjunt de Finances, va anar l'administrador de Bòsnia, tenint com a base la ciutat de Viena. Va ser qui va promocionar al Bošnjaštvo com la política que apuntava a inspirar en el poble de Bòsnia un «sentiment nacionaliste de ser part d'una poderosa nació».[4]

Esta política era incorporante i invocava l'unitat multireligiosa i multiétnica en la garantia d'ideals pluralista i multi-confessionals en una nació i visionaba una classe de bosnio que «parlaren el mateix llenguage i dividits en tres grups religiosos en drets igualitarios».[5][6] Dita política buscava aïllar a Bòsnia-Hercegovina de les seues veïns irredentistas (la Sèrbia de fe ortodoxa, la Croàcia de fe catòlica, i dels musulmans del Imperi otomà).

L'imperi va tractar de desacreditar als nacionalisme de la comunitat sèrbia o croata, que ya s'havien escampat a les faccions catòlica i ortodox de Bòsnia-Hercegovina a mitan del XIX.[6] Els croates i serbis que es varen opondre a la política imperial i que s'identificaven en les idees nacionalistes, varen ignorar el reclam per una identitat nacional bosnio i veen els bosnio de fe sunita dins de cada una de les seues faccions, un concepte posteriorment rebujat per la gran majoria d'els bosnio musulmans, i que vindria a ser el detonant de crisis i guerres posteriors.[7][8] Despuix de la mort de Kallay, esta política seria abandonada. Per a la mitat final de la década de 1910, els nacionalisme serien un factor integral de les polítiques en Bòsnia, en partits polítics nacionals corresponents als tres grups dominants en les eleccions.[6]

En Yugoslàvia

Artícul principal → República Socialista de Bòsnia i Hercegovina.

Els investigadors nortamericans Robert J. Donia i John V. A. Fine varen concloure que:

Una identitat «Bòsnia» pròpiament dita com a bosnio -inclús si es referix originalment a la seua terra natal geogràficament parlant o a la seua pertinença a un estat- té les seues raïls en algun fonament que es remonte a molts sigles arrere, mentres que la classificació de qualsevol bosnio com a cristià s'equipara a la d'un serbi o un croata, i esta es remonta a penes a casi un sigle abans. L'idea de considerar a un bosnio musulmà per una identificació associada al seu credo religiós (oposta al seu sentit real de «nacionalitat») és una creació molt recent.

Durant el periodo en el que Yugoslàvia es va establir com a nació, l'estament polític de Bòsnia-Hercegovina va estar dominat per les polítiques sèrbies i croates, més en l'era comunista. Cap dels dos térmens («bosnio» o «bosníaco») es reconeixia per a identificar al poble o a una nació constituent.[9][10] Conseqüentment, als bosnio musulmans o a qualsevol que reclamara una identificació ètnica com a bosnio/bosníaco se'ls classificava com yugoslavo en les estadístiques i baix la categoria de «afiliació regional». Esta classificació es va usar en els últims censos de població fets en Yugoslàvia, en especial en el de l'any 1991, i en Bòsnia-Hercegovina específicament.[11]

Les classificacions censals en l'ex-Yugoslàvia varen ser a sovint objecte de manipulacions polítiques, a causa de que en el conteo de les poblacions resultava alguna cosa crític per a la cantitat del poder detentable per part de cada grup ètnic constituent. En les esmenes constitucionals de 1947, els bosnio musulmans varen solicitar l'opció de crear l'identitat de «bosnio». Pero, en el cens de 1948, se'ls varen donar solament les opcions per a identificar-se com a «musulmans ètnics», «serbo-musulmà» o «croata-musulmà» («la vasta majoria va triar la primera opció»).[10] En el cens de població de 1953, es va introduir la categoria «yugoslavo, ètnicament sense declarar-se» i la marejant majoria d'aquells que s'havien identificat per esta categoria eren realment bosnio musulmans.[10]

En el cens de 1961, els bosníacos i/o musulmans bosnio varen ser categorizados com un grup ètnic definit com un de «filiació religiosa musulmana», pero no com una entitat ètnica constituent de Yugoslàvia, aixina com no varen ser categorizados com una «nació constituent» al mateix nivell dels serbis, eslovens, croates, montenegrinos ni dels macedonios. En 1964, en el Quart Congrés del Partit Bosnio, se'ls va assegurar als bosníacos el seu dret a autodeterminarse. En 1968, en la reunió del comité central del partit, es va acceptar als bosníacos com una nació distinta, pero el seu liderage no es va decidir sobre el nom del seu recentment reconeguda nació; o era el de «bosníaco» o el de «bosnio».[10][12] Per lo tant, com un compromís, l'opció de «musulmà de nacionalitat» es va introduir com a categoria en el cens de població de l'any 1971. Esta va ser la primera volta que, oficialment, els bosnio varen tindre una categoria, que duraria fins a l'últim cens de població de Yugoslàvia, fet en 1991.[10]

Era moderna

Durant el mandat del Imperi otomà, les distincions entre ciutadans (a efectes d'imposts i servici militar, entre atres temes) es feyen basant-se principalment en l'identitat religiosa individual, que encara actualment seguix estant molt lligada a l'identitat ètnica.[1]

En 1990, la designació de bosníaco es reintrodujo per a reemplaçar la designació anterior de «musulmà per nacionalitat», vigent durant l'existència de Yugoslàvia.[13] Açò va resultar que el terme per als bosnio de religió musulmana fora el de bosníaco, o en events de certa índole nacionalista sèrbia anaren distinguits merament com a «musulmans», aixina com hi ha térmens (re)cognados recentment com una forma de compromís polític.[1]

Religió

Erro al crear miniatura:
En la pren una mesquita, una iglésia catòlica i una atra iglésia pero de credo ortodox, en una mostra de la multietnicidad de Bòsnia Hercegovina, en Bosanska Krupa.

Els bosnio tenen vàries religions, i cada comunitat ha adoptat un credo propi, pero ha segut també determinant el paper de l'invasió turca en esta definició, en l'arribada de l'islamisme de la seua mà. Pero, el component religiós i ètnic no és solament alguna cosa que dona homogeneïtat i independència sobre una definició independentment un poble de l'atre. No obstant, la mitat de la població és de credo musulmà, mentres que casi l'atra mitat són cristiàs i un 2 % són de credo judeu.cita requerida

D'acort en Tone Bringa, una antropòloga i estudiosa del tema, ella afirma sobre Bòsnia i els bosnio:

«Ni les identitats bosnio, croata, o la sèrbia poden ser totalment enteses si solament es fa referència al credo islàmic o a els credos cristians respectivament, pero deuen ser considerats en una forma específica dins del context Bosnio que ha resultat en una història i localía compartida junts en els trasfondos tant islàmics com a cristians».[14]

Segons l'estudi de Bringa, en Bòsnia hi ha una «cultura trans-ètnica» singular que comprén a cada ètnia i fa que les diferents religions, incloses la cristiana i l'islàmica, siguen «sinergísticamente interdependents».[14]

No obstant, molts bosnio són seculars, un fet enfortit a finals de la Segona Guerra Mundial i la seua posterioritat en Bòsnia-Hercegovina quan es varen fer partix del sistema polític comuniste copiat de l'Unió Soviètica, que rebujava l'organisació tradicional dels servicis religiosos i la seua influència en la societat.

Erro al crear miniatura:
Poblacions en Bòsnia i Hercegovina en l'any 1991 (abans de la guerra) bosnio vert, serbis roig i croates blau.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Orige dels eslaus del sur
  2. ↑ Història del Poble bosnio
  3. ↑ Malcolm, 1995, p. 71.
  4. ↑ Sugar, Peter F. (1963). Industrialization of Bòsnia-Hercegovina: 1878-1918, University of Washington Press, p. 201.
  5. ↑ Ramet, Sabrina P. (2008). «Nationalism and the 'Idiocy' of the Countryside: The Case of Sèrbia», Sèrbia, Croatia and Slovenia at Peace and at War: Selected Writings, 1983-2007, LIT Verlag Münster, pp. 74–76. ISBN 978-3-03735-912-9.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 (1992) Religious Separation and Political Intolerance in Bòsnia-Hercegovina, Texas A&M University Press. ISBN 978-1-58544-226-3.
  7. ↑ Central and South-Eastern Europe, 2004, Volume 4, p 110
  8. ↑ Banac, Ivo (1988). The National Question in Yugoslàvia: Origins, History, Politics, Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-9493-2.
  9. ↑ Klemenč@ič (2004). The Former Yugoslàvia's Diverse Peoples: A Reference Sourcebook, ABC-CLIO, p. 113. ISBN 1-57607-294-0.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Banac, Ivo (1988). The National Question in Yugoslàvia: Origins, History, Politics, Cornell University Press, pp. 287–288. ISBN 0-8014-9493-1.
  11. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2015. Consultat el 23 de setembre de 2015.
  12. ↑ Kostic, Roland (2007). Ambivalent Peace: External Peacebuilding, Threatened Identity and Reconciliation in Bòsnia and Hercegovina. Report No. 78, Uppsala, Sweden: Uppsala University, pp. 65.
  13. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2015. Consultat el 23 de setembre de 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 Shatzmiller, Maya (2002). Islam and Bòsnia: Conflict Resolution and Foreign Policy in Multi-Ethnic States, McGill-Queen's Press, p. 32. ISBN 978-0-7735-2413-2.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bosnio&oldid=1580045»