Invasió celta dels Balcans

L'anomenada invasió celta dels Balcans va ser una migració de varis pobles celtas des de l'Europa Central cap als Balcans, la qual va tindre lloc entre els anys 281 i 279 a. C. En esta migració els celtes (també cridats gals o gálatas) varen creuar Iliria i Macedònia, aplegant a la Grècia central, pero en ser derrotats varen canviar de rumbo i es varen establir en Àsia Menor.
Si ben els assentaments celtes es varen concentrar en la mitat occidental de la conca dels Cárpatos, també va haver incursions i assentaments en la península balcànica pròpiament dita.
La migració celta
D'inicis a mitan de el IV una gran massa de 300 000 persones de distintes tribus celtes va ser obligada a migrar per la pressió demogràfica. Despuix de creuar els Alps, es varen dividir en dos grups, uns varen entrar en el nort d'Itàlia i l'atre va ser a Iliria.
El segon grup es va establir en la planura panónica, a on varen viure durant generacions, fins que varen tindre que marchar-se novament per pressions demogràfiques cap al surest, aplegant al llímit septentrional del món grec al començament de el III Al mando de Cambaules va aplegar un grup a Tracia, pero els macedonios els varen fer retrocedir i els invasores es varen llimitar a fer incursions de saqueig.[1]
Atac a Macedònia
Des de 281 fins a 280 a. C., la pressió que els gals varen eixercir sobre el Regne de Macedònia va ser incontenible, per lo que els macedonios es varen aliar en els dardanios, una tribu que va oferir 20 000 guerrers, pero el rei macedonio Ptolomeo Cerauno va rebujar l'aliança.
Quan els gals varen oferir la pau al rei macedonio, la va rebujar, i els celtes es varen dividir en tres grups:
- Flanc oriental al mando de Ceretrio: va atacar Tracia i va véncer a tribalos i getas.
- Flanc central al mando de Breno i Acicorio: va atacar Peonia.
- Flanc occidental de Bolgios (cap màxim dels celtes): va atacar als macedonios i ilirios. En este enfrontament va morir Cerauno.[2]
Per sòrt per als macedonios va sorgir un líder cridat Sóstenes, que va reunir tropes i va expulsar als celtes. Sóstenes va ser nomenat rei, pero en 279 a. C. va ser vençut i mort durant una nova invasió; tot el seu país va ser saquejat menys les ciutats fortificadas que els celtes no varen poder conquistar.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invasión celta de los Balcanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.