Bosanska Krajina

Archiu:Krajina.gif

Bosanska Krajina.

Bosanska Krajina o Frontera Bòsnia (serbi, bosnio i croata: Bosanska Krajina o Босанска Крајина, turc: Bosna sınır boyu) és una regió geogràfica situada en la part occidental de Bòsnia-Hercegovina enclavada entre quatre rius: Sava, Glina, Vrbas i Vrbanja. Ademés, és una entitat històrica des del punt de vista econòmic i cultural de Bòsnia-Hercegovina.Té una superfície de 13.454,59 km² (La suma de la superfície de les seues municipis)

La seua principal ciutat i centre històric és Bania Luka. Atres ciutats de la regió són Laktaši, Čelinac, Skender Vakuf, Kotor Vareš, Bosanska Gradiška, Bosanska Dubica, Bosanski Novi, Prijedor, Sanski Most, Bosanski Petrovac, Ključ, Šipovo, Mrkonjić Grad, Drvar, Glamoč, Bosansko Grahovo, Jajce, Bihać, Bosanska Krupa, Cazin, Bužim i Velika Kladuša.

Bosanska Krajina, com a tal, no posseïx fronteres pròpies ni representació política en l'estructura actual de Bòsnia-Hercegovina, si be conta en una forta identitat cultural i històrica formada a lo llarc del temps. El territori de Bosanska Krajina es troba dividit entre les dos entitats constituents del país: la República Srpska i la Federació de Bòsnia-Hercegovina; en la primera es troba la regió serbobosnia de Bania Luka i, en la segona, el cantón bosníaco d'Una-Sana.

L'extrem nort-occidental de Bosanska Krajina es coneix també com Cazinska Krajina, nom derivat del poble de Cazin.

Demografia

La població de la regió rondava el milló d'habitants en el periodo previ a l'esclat de la Guerra de Bòsnia.

La composició ètnica de Bosanska Krajina, segons senyes del cens de 1991, era aproximadament:

• Serbis 43%
• Bosníacos 40%
• Croates 10%
• Yugoslavo 5%
• Uns atres (Romaníes, Ucranians, Hongaresos...) 2%

La composició de la població actual de Bosanska Krajina, especialment en la ciutat de Banja Luka, es va vore dràsticament modificada a causa de la neteja ètnica i atres crims de guerra portats a terme contra els no serbis durant la Guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995+.

Història

Com a conseqüència de la derrota sofrida en la guerra de la Lliga Santa contra les tropes de la Casa de Habsburgo i els seus aliats i la firma en 1699 del Tractat de Karlowitz, l'Imperi otomà va tindre que cedir Eslavonia i Hongria al austríac, de modo que el llímit nort-occidental de Bòsnia es va convertir en frontera entre els dos imperis i va passar a conéixer-se en el nom de Bosanska Krajina. Els otomans buscaven inclinar la balança militar al seu favor, per lo que, en oposició a la Frontera Militar dels Habsburgo, varen decidir formar una «frontera bosnio» (Serhat en turc) dividida en capitanies, cada una d'elles en les seues fortificacions i regiments de guarnició. Aixina mateix, grups de serbis es varen assentar en la regió i varen colaborar en el manteniment de l'orde, en llabors defensives davant incursions hostils, inclús com meges i en atres oficis. Als serbis que varen colaborar en les incursions realisades en la Frontera Militar se'ls coneix com Uskoks. Des de llavors, els serbis varen ser majoria en la Frontera Bòsnia, a la que es coneix en la lliteratura europea dels sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO com «Croàcia turca». Per la seua banda, els otomans varen donar a la zona el nom de Kraina, que varen acceptar i varen utilisar els cartógrafos austríacs, italians, alemans i neerlandesos. En 1860 l'insistència de la població de confessió ortodoxa va fer que es canviara la denominació de Croàcia turca per la de Bosanska Krajina (Frontera Bòsnia). Este nom apareix per primera volta en els mapes en 1869. En el pas dels anys, els capitans bosnio varen devindre en verdaders nobles, en títuls i grans llegats en terres, i varen tindre notable influència en el món polític i religiós otomà.

Entre 1875 i 1878, la zona de la Frontera Bòsnia va ser centre de alçament serbis, severament reprimits pels turcs. En estos tumults varen perir uns cent cinquanta mil bosnio i una important cantitat de serbis.

Durant la Segona Guerra Mundial esta regió va destacar per la seua férrea resistència al règim fasciste del Estat Independent de Croàcia. El moviment partisano de Bosanska Krajina va ser un dels de major diversitat ètnica de tota Yugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial. Ademés Bosanska Krajina va acollir els acontenyiments històrics de Jajce i Mrkonjić Grad en 1943, pels quals es varen establir les fronteres actuals de Bòsnia-Hercegovina, aixina com les de la República Federal Socialista de Yugoslàvia.

També durant este conflicte l'Ustachá va construir a la vora del riu Sava el camp de concentració de Jasenovac, lloc a on gran part dels habitants de la regió (principalment serbis, gitanos i judeus; encara que també alguns bosnio i croates de filiació comunista) varen ser assessinats. En la regió va haver també camps de concentració durant la guerra de Bòsnia, quatre décades despuix.