Isaak Bábel

Isaak Bábel

Isaak Emanuílovich Bábel (en rus: Исаак Эммануилович Бабель; Odesa, 13 de juliol de 1894-Moscou, 27 de giner de 1940) va ser un periodiste, escritor i dramaturc soviètic que va guanyar gran fama internacional durant la década de 1930. Va ser detingut, torturat i eixecutat durant la Gran Porga de Stalin.

Infància i joventut

Bábel va nàixer en una família d'orige judeu en el gueto de la ciutat d'Odesa, durant un periodo de desasosiego social en el que va tindre lloc l'èxodo massiu de molts judeus del Imperi rus. Bábel va sobreviure un brutal pogrom ocorregut en la seua ciutat natal en motiu de la Revolució russa de 1905, salvant la vida en l'ajuda de veïns cristians que varen donar refugi a la seua família, pero el seu yayo Shoyl va ser un dels 300 judeus assessinats en la ciutat.

Per a ingressar en les classes preparatòries de l'Institut Comercial Nicolás I, Bábel va tindre que descollar en la quota judeua, dissenyada pel règim zarista per a excloure a un gran sector de la joventut judeua de l'educació superior: solament podien postular a tals estudis el 10% de chiquets judeus de la Zona d'Assentament; el 5% de l'exterior de dita zona i el 3% de les dos capitals (Moscou i Sant Petersburgo).

A pesar de que va alcançar els graus acadèmics per a entrar a l'Institut Comercial, Bábel va ser rebujat i el lloc se li va otorgar a un atre chiquet, els pares del qual varen sobornar a les autoritats del colege. Per això va ser educat en la seua casa i en un any va complir el currículum de dos anys escolars. També va estudiar el Talmud, música clàssica, va estudiar l'idioma i la lliteratura francesos. Llector i admirador de la lliteratura de Flaubert i Maupassant, Bábel va començar escrivint els seus primers contes en francés.

Despuix de tractar de postular en va a l'Universitat de Odesa (a on també se li va impedir l'ingrés per raons de "quota per a judeus"), Bábel ingrés en l'Institut de Comerç de Kiev, a on va conéixer a la seua futura esposa, Yevguenia Gronfein.

En Petrogrado

En 1915 Bábel es va graduar i es va traslladar a Petrogrado, hui San Petersburgo, desafiant les lleis zarista que ordenaven el confinament dels judeus en la "Zona d'Assentament". En la capital va conéixer al gran escritor rus Màxim Gorki, que va publicar alguns dels seus contes en la publicació lliterària Létopis ("Летопись", "Cròniques"). Gorki va aconsellar al jove Bábel que adquirira més experiència de la vida mesclant-se en el poble; Bábel va escriure en la seua autobiografia: “…li dec tot a eixa trobada [en Gorki] i encara pronuncie el nom [de Gorki] Alekséi Maksímovich en amor i admiració.” Un dels seus contes autobiogràfics més famosos, “El conte del meu colomer”, està dedicat a Gorki. El conte “La finestra del bany” va ser considerat obscé per la censura oficial i Bábel va ser acusat de violar l'artícul 1.001 del Còdic Penal.

Bábel va comentar sobre este periodo en Petrogrado:

Terminada l'escola em vaig desplaçar a Kíev i, en 1915, a Petersburgo. En Petersburgo ho vaig passar molt mal, no tenia certificat de residència i m'ocultava de la policia en el carrer Púshkinskaya, en un sòtol habitat per un cambrer esgarrat i borracho. En eixe any de 1915 vaig escomençar a dur les meues creacions a les editorials, pero em tiraven de todas partes. Tots els redactors (el difunt Izmáilov, Possé i uns atres) m'aconsellaven que m'amprara en alguna tenda; no els vaig fer cas i a fins de 1916 vaig aplegar fins a Gorki.

La guerra civil russa

Portada de la primera edició de Cavalleria Roja, 1926

En els següents sèt anys, Bábel es va adherir al comunisme soviètic i va participar en la guerra civil russa com a cronista i soldat, també va treballar en la Cheka (ЧК - чрезвычайная комиссия) com traductor per als servicis de la contrainteligencia. Va tindre posats en el Gubkom de Odesa (el Comité Regional del Partit Bolchevique), en el centre requisitorio d'aliments, i en el Narkomprós (Comisariado del Poble per a l'Educació). Va treballar en una oficina d'impressió tipogràfica i va eixercitar el càrrec de reporter i periodiste en Petrogrado i Tiflis. El 9 d'agost del 1919 es va casar en Yevguenia Gronfein en Odesa.

En 1920, durant la sanguinosa guerra civil russa, a Bábel se li va otorgar el càrrec de periodiste en el famós "Primer Eixèrcit de Cavalleria" (Konarmia) del mariscal Semión Budionni. Bábel va ser testic de la campanya militar de la Guerra Polac-Soviètica del 1920 i va documentar els horrors del conflicte armat en el seu Diari de 1920 (Konarméyski Dnevnik 1920 goda), que va utilisar més vesprada per a escriure el seu llibre més famós, "Cavalleria Roja" (Конармия).

Bábel va escriure: “Va ser al voltant de 1923 quan vaig deprendre a expressar els meus pensaments de forma clara i concisa. A partir de llavors vaig tornar a escriure”. Varis escrits, que varen ser més vesprada inclosos en Cavalleria Roja, varen ser publicats en la destacada revista LEF ("ЛЕФ"), del poeta Vladímir Mayakovski, en 1924. La falta de romanticisme revolucionari en les crues descripcions escrites per Bábel del conflicte armat li varen crear molts enemics en el poder, entre ells, Semión Budionni. L'intervenció del seu amic i protector Màxim Gorki li va ajudar a salvar la publicació del llibre, que pronte seria traduït a varis idiomes.

Anys de fama

Bábel va publicar les seues "Contes de Odessa" entre 1923 i 1924, mentres treballava com a periodiste. Després, en 1927, va publicar "Vespradeta", una atra colecció de relats. La calitat de les seues obres, junt en la popularitat de Cavalleria Roja, li varen guanyar la fama entre els escritors de l'Unió Soviètica, fama que es va estendre inclusivament a l'estranger. Cap a 1925 la seua relació en Yevguenia Gronfein va escomençar a danyar-se per les crítiques d'esta cap al règim comuniste i a presuntes romançades de Bábel en atres dònes, per la qual cosa ella va emigrar a París. Durant este periodo, Bábel va iniciar una romançada en Tamara Kashírina, en la que va tindre un fill. Despuix de la ruptura entre Bábel i Kashírina, el chiquet va ser adoptat pel segon espós d'ella, el també escritor Vsévolod Ivánov.

Bábel va conseguir viajar a París per a buscar la reconciliació en la seua esposa, i, despuix de conseguir-ho, abdós varen tornar a la URSS, es varen establir en Moscou i varen tindre una filla en 1929. No obstant, pronte el matrimoni va tornar a enemistarse i Yevgenia Gronfein va tornar definitivament a França, mentres Bábel contrea des de 1932 una unió de fet en la jove estudiant d'ingenieria Antonina Pirozhkova (1909–2010), en qui va tindre una filla: Lydia Bábel.

Durant eixos anys Bábel es va mostrar propenc al realisme socialiste postulat pel règim soviètic i de conformitat en les tesis de Màxim Gorki, pero pronte va trobar que el seu propi estil lliterari, sec, directe i de cru realisme, no era de l'agrade de les autoritats en faltar-li "romanticisme revolucionari". En 1932 Bábel va conseguir viajar a París per a visitar a la seua esposa i la seua filla durant varis mesos, pero no va conseguir convéncer-les per a retornar en ell a l'URSS, i Bábel tampoc va acceptar l'idea de quedar-se a viure en França.

Quan va publicar el seu drama teatral "María" en 1934, era visible la inconformidad de Bábel en el realisme socialiste, i eixe mateix any, en el primer congrés de l'Unió d'Escritors Soviètics, Bábel mateixa es va definir irònicament com "mestre del silenci", causant l'ira de Stalin, qui va advertir una crítica al règim despuix de l'ironia llançada. La gran fama nacional i internacional de Bábel va impedir que este fòra censurat o perseguit, i, pel contrari, se li va permetre encara viajar a l'estranger com a part de la propaganda cultural del règim. No obstant, la mort del seu protector Màxim Gorki, en juny de 1936, ho va deixar sense el seu únic escut davant l'hostilitat de Stalin.

Caiguda

Izda.: Carta de Lavrenti Beria de giner de 1940 a Stalin en la que solicita el seu permís per a eixecutar a 346 "enemics del poble". Centre: Llista de presos a eixecutar. Firma de Stalin: "За" (conforme). Baixe el número 12 figura el nom de Isaak Bábel. Dcha.: Resolució del Politburó firmada per Stalin.

A inicis de la década de 1930 Bábel sostenia una romançada en la traductora diplomàtica Yevguenia Feigenburg, qui després seria esposa de Nikolái Yezhov, el poderós cap màxim de la NKVD des de setembre de 1936, pero el amorío de Bábel va continuar inclús despuix del matrimoni de Feigenburg en Yezhov. La rodalia de Bábel al matrimoni Yezhov li va causar majors sospites dins de l'entorn de Stalin, especialment durant el periodo de la Gran Porga eixecutada pel règim des de 1934.

Despuix de l'eixida de Yezhov de la NKVD en giner de 1939 i el suïcidi de Yevguenia Feigenburg dos mesos abans, la situació de Bábel es feya més arriscada al no tindre ya protector algun dins de l'èlit governamental i haver segut blanc de les sospites de Stalin des de feya varis anys. De fet, el propi Yezhov va ser arrestat per orde de Stalin el 10 d'abril de 1939, subjecte a tortures, un juí sumari i, després, fusilat. El 15 de maig de 1939, Bábel va ser arrestat en el seu dacha de Peredélkino, a les afores de Moscou, per agents policials enviats per Lavrenti Beria, el nou cap de la NKVD. Antonina Pirozhkova va quedar en llibertat en la filla d'abdós, pero va ser impedida de conéixer la sòrt de la seua parella i va deure entregar a la policia secreta tots els manuscrits i cartes de Bábel, els quals es varen perdre fins a hui.

Bábel va ser encarcerat en la presó de Butyrka immediatament, pero no va ser dut davant un tribunal fins al 26 de giner de 1940; allí va ser somés a un juí sumari acusat d'espionage i terrorisme contra el govern (Art. 58 del Còdic Penal soviètic), sent condenat a mort i fusilat al sendemà. Despuix de l'arrest, Bábel i les seues obres varen ser prohibides de tota menció pública, els seus llibres retirats de la circulació i el seu nom borrat de tot registre lliterari de la URSS.

Bábel no seria rehabilitat sino fins a decembre de 1954, durant el desgel de Jrushchov, quan la condena de 1940 va ser anulada en considerar-se la "absència de qualsevol crim" en les activitats de l'escritor.

Bibliografia

• Bábel, Isaak. Contes de Odessa, Barcelona, Bruguera, 1981.
• Bábel, Isaac: Deus saber-ho tot (Relats 1915-1937). Madrit, Aliança, 1976. Traducció de l'anglés: Veronica Head.
• Bábel, Isaac: Contes de Odessa i atres relats. Madrit, Aliança, 1972. Traducció: José Fernández Sánchez.
• Isaak Emmanuílovich Bábel. Sèt Relats. Grup Editorial Norma, 1998. ISBN 9580420572, ISBN 978-9580420576
• Isaak Bábel. Cavalleria Roja - Diari de 1920. 221 pag. ISBN 8497593251, ISBN 978-8497593250

• Isaak Bábel, Contes complets. Narrativa breu, reportages, diaris, relats cinematogràfics. Edició i traducció de Jesús García Gabaldón, Enrique Moya Carrión, Amelia Serraller Calvo i Paul Vell. Madrit, Pàgines de Bromera, 2021. 1224 pág. ISBN 978-84-8393-290-2

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Isaak Bábel.

• Resum de Cavalleria Roja, segons enciclopèdia Garzanti

Referències

• Jonathan Brent; "Inside the Stalin Archives", pag. 177-194; Atles & Co. Publishers; 2008; New York USA; ISBN 978-0-9777433-3-9
• A.N. Pirozhkova; "At His Side: The Last Years of Isaac Babel", Steerforth Press, 1996