Cicle de cançons
Un cicle de cançons és un grup de cançons dissenyades per a ser eixecutades secuencialmente com una sola entitat. Usualment totes les cançons són del mateix compositor i utilisen versos del mateix poeta. Un cicle de cançons manté la seua unitat en referir-se al mateix tema o en contar una història.
El terme es va originar per a descriure cicles de cançons de la música vocal més important del XIX (freqüentment coneguts pel terme alemà Lieder) i el seu us s'ha estés també a la música popular.
Cicles de cançons en la música clàssica
El primer eixemple generalment acceptat d'un cicle de cançons és An die ferne Geliebte de Ludwig van Beethoven (1816).
El gènero alcança el seu apogeu en els cicles de Franz Schubert: Die schöne Müllerin (1823) i Winterreise (1827), basat en poemes de Wilhelm Müller. Schwanengesang (1828) de Franz Schubert, encara que arreplegat en caràcter pòstum també s'eixecuta freqüentment com un cicle.
Els cicles més coneguts de Robert Schumann són Dichterliebe (1840), Myrthen i Frauenliebe und Leben (1840) com dos coleccions titulades Liederkreis (1840) —paraula alemana que significa cicle de cançons— basades, respectivament, en texts d'Heinrich Heine i de Joseph von Eichendorff.
Hugo Wolf va fer alguna cosa aixina com una especialitat de la composició de cicles de cançons. Benjamin Britten també va compondre varis eixemples, incloent The Holy Sonnets of John Donne, 7 Sonnets of Michelangelo, Sechs Hölderlin-Fragmente, i Winter Words, tots en acompanyament de piano i Els Illuminations, Serenade for Tenor, Horn and Strings, i Nocturne, en orquesta.
Atres eixemples inclouen Els nuits d'été (1841) d'Hector Berlioz, les Wesendonck Lieder - únic cicle de cançons compost per Richard Wagner- La bonne chanson, La chanson d'Ève i L'horizon chimérique de Gabriel Fauré, també cridats "melodies" en lloc de "Lieder".
Cap al final del XIX es destaquen els cicles de Gustav Mahler: Lieder eines fahrenden Gesellen, "Rückert-Lieder", Kindertotenlieder i Dones Lied von der Erde i de Richard Strauss, l'última obra del qual és un cicle de cançons en orquesta, les "Quatre últimes cançons".
Cicles posteriors en atres idiomes inclouen a Pierrot Lunaire d'Arnold Schoenberg, "Siga Pictures" d'Edward Elgar, Cançons amatorias i Tonadillas d'Enrique Granados, Cançons epigramáticas d'Amadeo Vives, Sèt cançons populars espanyoles de Manuel de Falla, Poèmes pour La meua, Chants de terre et de ciel i Harawi d'Olivier Messiaen, Songfest de Leonard Bernstein, Cinc cançons negres de Xavier Montsalvatge, Combat del somni de Federico Mompou, Hermit Songs i Despite and Still de Samuel Barber, i Paroles tissées i Chantefleurs et Chantefables de Witold Lutoslawski.
El cicle de cançons és una forma musical que continua atraent als compositors, com a l'anglés Gerald Finzi que té en el seu curt catàlec nou cicles de cançons, en poemes de Thomas Hardy i Christina Rossetti. Eixemples recents inclouen Honey and Rue d'André Previn, compost per a la soprano nortamericana Kathleen Battle; Raising Sparks de James MacMillan (1997); i "Rilke Songs" i "Neruda Songs" de Peter Lieberson per a la seua esposa, la mezzo Lorraine Hunt Lieberson.
En el 2020 Venus and Adonis de Rodrigo Ruiz, escrit per a la soprano anglesa Grace Davidson, es va convertir en el primer cicle vocal escrit per un compositor mexicà; ademés, en estar basat en el poema narratiu homònim de William Shakespeare, conta en el distintiu de ser el primer cicle vocal que use exclusivament texts del poeta i dramaturc anglés.[1][2]
Vore també
Referències
- ↑ «Venus & Adonis» (en en-gb). Universal Edition. Consultat el 2024-10-14.
- ↑ «Venus & Adonis» (en és). Rodrigo Ruiz | Compositor Director. Consultat el 2024-10-14.
Bibliografia
- Ruth O. Bingham, "The Early Nineteenth-Century Song Cycle," en The Cambridge Companion to the Lied, ed. James Parsons (Cambridge: Cambridge University Press, 2004), pp. 101-119.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclo de canciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.