Apolo 15
Apolo 15 va ser la novena missió tripulada del programa Apolo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 per mig d'una eixida del tipo Saturn V, en direcció a la Lluna. Va ser la primera de les missions del tipo J, és dir, en modificacions en la astronave que permetia una duració del vol de fins a 14 dies. Poc despuix de escomençar l'òrbita llunar número 12, el mòdul de descens va conseguir alunizar el 30 de juliol a 26,08º N 3,66º I (a solament un centenar de metros del punt teòric en la regió d'Hadley-Apenins, en el Mare Imbrium) duent com a tripulants a David R. Scott -comandant-, Alfred M. Worden i James B. Irwin. Despuix d'alunizar, Scott va realisar un reconeiximent del terreny a través de la escotilla superior del mòdullunar, durant 33 min. Despuix de descendir del mòdul d'alunizaje “Falcon”, els astronautes Scott i Irwin varen amprar per primera volta un LRV (Vehícul Explorador Llunar o Llunar Roving Vehicle, fabricat per la companyia Boeing i la Delco Electronics de General Motors) que va recórrer una distància total de 27,9 quilómetros. Durant les 77 h i 55 min de permanència en la superfície de la Lluna, varen aprofitar 18 h i 35 min per a realisar tres passejades llunars (EVA). La primera eixida (EVA-1) en una duració de 6 h i 32 minuts va servir per a explorar en el rover llunar la vora de la clavill Hadley, instalant una estació científica, cridada ALSEP, i estudiar el sol per a registrar la temperatura, el fluix de calor i la conductibilidad tèrmica. La segona eixida (EVA-2) va supondre estudiar durant 7 h i 13 minuts el front de la cordillera dels Apenins i la recollida de 46 quilograms de roques variades. La tercera eixida (EVA-3) de 4 h i 50 minuts va servir per a realisar experiments en el ALSEP, explorant també el clavill Hadley. Abans d'abandonar la superfície llunar, varen arreplegar noves mostres de roques llunars fins a completar els 88 kg, ademés d'instalar instrumental geofísico que suponia deixar en la Lluna 549 kg de material, aixina com un chicotet model que representava a un astronauta en una placa gravada que contenia el nom dels 14 cosmonautas soviètics i americans morts en els ensajos o durant els vols espacials. L'envolament es va televisar per primera volta per mig d'una cambra instalada en el rover llunar (LRV). Mentres açò succeïa, des del mòdul de mando (CM) batejat “Endeavour”, el seu companyer Alfred Merril Worden realisava més experiments i fotografies en cambres de rajos X i rajos gamma. També va situar en òrbita un subsatélite per a efectuar fotografies, i durant la tornada va eixir a l'espai (a 315.423 km de la Terra) per a arreplegar la película fotogràfica ya exposta, en una EVA de 38 min de duració. La missió va finalisar en el amerizaje en el Oceà Pacífic, sent els astronautes arreplegats pel portahelicópteros “Okinawa” el 7 d'agost de 1971, despuix d'efectuar 74 òrbites a la Lluna i un viage de 295 h, 11 min i 53 s de duració. En juliol de 1972 es varen vore implicats en una polèmica quan es va descobrir que havien dut a amagades 400 cartes que varen afranquir en la Lluna, per a la seua venda posterior a coleccionistes filatèlics, encara que finalment no varen percebre res, lo que els va valdre una amonestació de la NASA.[1]
Tripulació
| Posició | Astronauta |
|---|---|
| Comandant | David R. Scott
Tercer i últim vol espacial. |
| Pilot del mòdul
de mando |
Alfred Worden
Únic vol espacial. |
| Pilot del mòdul
llunar |
James B. Irwin
Únic vol espacial. |
Els tres astronautes, els quals pertanyien a les Forces Aérees dels Estats Units, varen rebre un títul honorari per la Universitat de Míchigan, incloent el grau honorífic a Scott otorgat en la primavera del 1971, mesos abans dellançament. Scott havia assistit a l'Universitat de Míchigan, pero va deixar l'universitat en entrar en la Acadèmia Militar dels Estats Units.
Tripulació de reserva
| Posició | Astronauta |
|---|---|
| Comandant | Richard F. Gordon Jr. |
| Pilot del mòdul
de mando |
Vance D. Brand |
| Pilot del mòdul
llunar |
Harrison Schmitt |
Schmitt va ser el primer membre del Grup 4 d'astronautes de la NASA seleccionat com un membre de la tripulació principal o de còpia de seguritat per a un vol Apolo. Va ser l'únic astronauta del Grup 4 que va viajar a la Lluna en la última missió Apolo a finals de 1972.
Equip de respal
Directors de vol
- Gerald D. Griffin, Equipe Or
- Milton Windler, Equip Granate
- Glynn Lunney, Equip Negre
- Gene Kranz, Equip Blanco
Paràmetros de la missió
- Massa:
- Massa de llançament: 2,945,816 kg
- Total de la nau espacial: 46,782 kg
- Massa CSM: 30,354 kg, dels quals CM: 5840 kg, SM 24,523 kg
- Massa LM: 16,428 kg, ascens en l'envolament llunar: 4,951 kg
- Òrbites de la terra: 3 abans de partir cap a la Lluna
- Òrbites llunars: 74
Òrbita d'aparcament terrestre
- Perigeo: 169.5 km
- Apogeu: 171.3 km
- Inclinament: 29.679°
- Periodo: 87.84 min
Acoplament LM-CSM
- Desacoplament: 30 de juliol de 1971 - 18:13:16 UTC
- Acoplament: 2 d'agost de 1971 - 19:10:25 UTC
EVAs
- Scott - trampilla superior delM
- Inici EVA: 31 de juliol de 1971, 00:16:49 UTC
- Final EVA: 31 de juliol de 1971, 00:49:56 UTC
- Duració: 33 minuts, 07 segons
- Scott i Irwin - EVA 1
- Inici EVA 1: 31 de juliol de 1971, 13:12:17 UTC
- Final EVA 1: 31 de juliol de 1971, 19:45:59 UTC
- Duració: 6 hores, 32 minuts, 42 segons
- Scott i Irwin - EVA 2
- Inici EVA 2: 1 d'agost de 1971, 11:48:48 UTC
- Final EVA 2: 1 d'agost de 1971, 19:01:02 UTC
- Duració: 7 hores, 12 minuts, 14 segons
- Scott i Irwin - EVA 3
- Inici EVA 3: 2 d'agost de 1971, 08:52:14 UTC
- Final EVA 3: 2 d'agost de 1971, 13:42:04 UTC
- Duració: 4 hores, 49 minuts, 50 segons
- Worden - EVA 4
- Inici EVA 4: 5 d'agost de 1971, 15:31:12 UTC
- Final EVA 4: 5 d'agost de 1971, 16:10:19 UTC
- Duració: 39 minuts, 07 segons
Cronologia de la missió
| Hora UTC | Data | Temps transcorregut (hhh:mm:ss) | Event |
|---|---|---|---|
| 13:34:00 | 26 de juliol de 1971 | 000:00:00.00 | Envolament |
| 13:36:43 | 000:02:43.0 | Separació del tram S1C i encés per control remot del tram S2. | |
| 13:37:15 | 000:03:15.9 | Separació de la torre de salvament. | |
| 13:43:10 | 000:09:10.1 | Separació del tram S2 i encés per control remot del motor S4-B. 1.ª decisió Go/No go. | |
| 13:45:34 | 000:11:34.67 | Tall del motor del tram S4B i posada en òrbita d'espera. | |
| 16:30:03 | 002:56:03.61 | Injecció translunar | |
| 16:56:27 | 003:22:27.2 | Separació del Mòdul de Mando (CSM) de l'etapa S4B | |
| 17:07:49 | 003:33:49.5 | CSM s'acopla al Mòdullunar (LM) | |
| 17:52:01 | 004:18:01.2 | CSM-LM se separen de l'etapa S4B | |
| 18:14:22 | 27 de juliol de 1971 | 028:40:22.0 | Correcció de trayectòria. Funcionament durant 0,8s del motor del Mòdul de Servici (SM) de l'Apolo. |
| 21:34 | 032:00 | Va escomençar la prova de fotografia en sextant. | |
| 22:24 | 032:50 | Va finalisar la prova de fotografia en sextant. | |
| 23:30 | 033:56 | Ingrés de Comandant de Missió (CDR) i Pilot de Mòdullunar (LMP) per a revisió del Mòdullunar (LM) | |
| 02:29 | 28 de juliol de 1971 | 036:55 | CDR i LMP retornen al Mòdul de Comando (CM) |
| 17:11 | 051:37 | Varen escomençar les observacions del fenomen de centelleig de llum visual. | |
| 18:07 | 052:33 | Les observacions del fenomen de centelleig de llum visual varen terminar. | |
| 15:05:14 | 29 de juliol de 1971 | 073:31:14.81 | Correcció de trayectòria. Funcionament durant ⁓1 minut del motor del Mòdul de Servici (SM) de l'Apolo. |
| 20:05:46 | 078:31:46.70 | Encés per inserció en òrbita llunar (SPS) | |
| 00:13:49 | 30 de juliol de 1971 | 082:39:49.09 | Encés per inserció en òrbita de descens (SPS). |
| 13:30:44 | 095:56:44.70 | Encés d'ajust d'òrbita de descens (RCS). | |
| 15:34 | 098:00 | CDR i LMP ingressen alM per al seu descens a la superfície llunar. | |
| 17:48 | 100:14 | Fallo de desacoplament de CM/LM per una cordonera umbilical de CM/LM solt. | |
| 18:13:16 | 100:39:16.2 | Desacoplament i separació del Mòdullunar (LM) | |
| 22:04:09 | 104:30:09.4 | Encés del motor de descens accionado per LM. | |
| 22:16:28 | 104:42:28.6 | Tall del motor de descens motorisat LM. | |
| 22:16:29 | 104:42:29.3 | Alunizaje en Hadley–Apenins (26,1322°N 3,6339°I) | |
| 13:13:17 | 31 de juliol de 1971 | 119:39:17 | Inici de les activitats extravehiculares (EVA-1) |
| 13:52:31 | 120:18:31 | Rover llunar (LVR) descarregat des delM | |
| 14:05:33 | 120:31:33 | LRV desplegat en la superfície llunar | |
| 15:56:36 - 19:34 | 121:44:55 - 126:00 | Realisació d'experiments en la superfície llunar (recolecció de mostres, medicions d'espai profunt, fotografia a corona solar durant l'amanecer llunar). | |
| 19:45:59 | 126:11:59 | Fi de les activitats extravehiculares (EVA-1) | |
| 19:47 - 11:34 | 1 d'agost de 1971 | 126:13 - 142:00 | Realisació d'experiments a l'interior delM i fotografia de ciència orbital i de la superfície llunar. |
| 11:48:48 | 142:14:48 | Inici de les activitats extravehiculares (EVA-2) | |
| 12:44:43 - 18:44 | 143:10:43 - 149:10 | Realisació d'experiments en la superfície llunar (recolecció de mostres, medicions d'espai profunt, fotografia a corona solar durant l'amanecer llunar) | |
| 19:01:02 | 149:27:02 | Fi de les activitats extravehiculares (EVA-2) | |
| 08:52:14 | 2 d'agost de 1971 | 163:18:14 | Inici de les activitats extravehiculares (EVA-3) |
| 09:43:00 - 13:09:24 | 164:09:00 - 167:35:24 | Realisació d'experiments en la superfície llunar (recolecció de mostres, medicions d'espai profunt, fotografia a corona solar durant l'amanecer llunar) | |
| 13:42:04 | 168:08:04 | Fi de les activitats extravehiculares (EVA-3) | |
| 17:04 | 171:30 | Va escomençar la transmissió de televisió de superfície per a l'envolament llunar. | |
| 17:11:23 | 171:37:23.2 | Envolament llunar del mòdul d'ascens delM (LM APS). | |
| 19:10:25 | 173:36:25.5 | Mòdul d'ascens delM (LM APS) s'acopla en el Mòdul de Comando i Servici (CSM) | |
| 20:34 | 175:00 | Mostres i equips transferits al Mòdul de Comando i Servici (CSM) | |
| 22:14 | 176:40 | CDR i LMP entren en el CSM i tanquen la escotilla. | |
| 01:04:01 | 3 d'agost de 1971 | 179:30:01.4 | Es rebuja el mòdul d'ascens delM (LM ASP) |
| 03:03:37 | 181:29:37.0 | Impacte de l'etapa d'ascens delM en la superfície llunar. | |
| 17:19 - 18:09 | 195:45 - 196:35 | Medicions d'espai profunt, fotografia llunar i fotografia ultravioleta. | |
| 18:34 | 197:00 | Varen escomençar les observacions del fenomen de centelleig de llum visual. | |
| 18:54 | 197:20 | Observacions visuals des de l'òrbita llunar. | |
| 19:34 | 198:00 | Les observacions del fenomen de centelleig de llum visual varen terminar. | |
| 20:09 - 16:54 | 3 - 4 d'agost de 1971 | 198:35 - 219:20 | Fotografia científica en òrbita llunar |
| 20:13:29 | 4 d'agost de 1971 | 222:39:29.1 | Subsatélite desplegat. |
| 21:22:45 | 223:48:45.84 | Encés per injecció transtierra (SPS) | |
| 15:31:12 | 5 d'agost de 1971 | 241:57:12 | Inici d'EVA en injecció transtierra. |
| 16:10:19 | 242:36:19 | Fi d'EVA en injecció transtierra. | |
| 14:09 | 6 d'agost de 1971 | 264:35 | Varen escomençar les observacions del fenomen de centelleig de llum visual. |
| 15:09 | 265:35 | Les observacions del fenomen de centelleig de llum visual varen terminar. | |
| 18:34 - 20:34 | 269:00 - 271:00 | Fotografia d'eclipse llunar en viage rumbo a la Terra. | |
| 17:30:49 | 7 d'agost de 1971 | 291:56:49.91 | Correcció de trayectòria. Funcionament durant ⁓1 minut del motor del Mòdul de Servici (SM) de l'Apolo. |
| 20:17:55 | 294:43:55.2 | Separació del Mòdul de Comando (CM) del Mòdul de Servici (SM). | |
| 20:32:54 | 294:58:54.7 | Reingrés en l'atmòsfera terrestre i inici d'interrupció de comunicacions. | |
| 20:36:31 | 295:02:31 | Fi d'interrupció de comunicacions entre Control de Missió i tripulació. | |
| 20:40:45 | 295:06:45 | Se separa l'escut tèrmic davanter i es rebuja. | |
| 20:40:46 | 295:06:46 | Paracaigudes Drogue desplegat | |
| 20:41:34 | 295:07:34 | Paracaigudes principal desplegat. | |
| 20:45:53 | 295:11:53.0 | Amerizaje en l'Oceà Pacífic (26°7′N 158°8′W) | |
| 21:11 | 295:37 | Eixida de la tripulació del Mòdul de Comando (CM) | |
| 21:25 | 295:51 | Tripulació a bordo del barco de recuperació. |
Vore també
Multimèdia
- Apolo 15
-
Un experiment realisat en el LBNL que es relaciona en partícules d'alta energia originades en un ciclotró les quals són usades per a investigar l'orige dels flashes de llum vists pels astronautes de l'apolo durant el seu viage a la lluna. Els experiments varen ser també efectuats a bordo del Apolo 16, 17 i el Skylab (laboratori espacial) per a investigar este fenomen en un equip especialisat que es va denominar paquet d'experimentació flashes de llum (una caixa d'instrumentació que es colocava en el cap quan es contava les seqüències del flash de llum) durant les missions espacials.[1]
Referències
- ↑ La Vanguardia Espanyola, 13 de juliol de 1972
- ↑ «Apollo 15 Timeline». history. nasa. gov. Consultat el 2023-07-26.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apolo 15.- Colecció completa de les fotografies preses per l'Apolo 15 en la superfície llunar.
- Colecció de tots els vídeos gravats en la Lluna per l'Apolo 15.
- Apollo 15 Llunar Surface Journal [2] archivat en Wayback Machine.
- The Apollo 15 Flight Journal.
- On the Moon with Apollo 15: A Guidebook to Hadley Rille and the Apennine Mountains.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apolo 15» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.