Plataforma Gagarin

Plataforma Gagarin (en rus: Гагаринский старт) és una plataforma d'envolament del Cosmódromo de Baikonur des de 1957 fins a l'actualitat. El lloc també es coneix com NIIP-5 LC1, Baikonur LC1, LC-1/5 o GIK-5 LC1.

Usat pel Programa espacial de la URSS i dirigit per la Agència Espacial Federal Russa des de 1991, després de la desintegració de l'Unió Soviètica. Abans coneguda com a plataforma 1 (Площадка 1) es va rebatejar en el nom de Gagarin en honor al primer ser humà en viajar a l'espai, Yuri Gagarin en 1961. En l'actualitat varis rituals de la tradició espacial russa com el hora per a traure una eixida del hangar, a les set del matí, es remonten a l'èxit del vol de Gagarin.

El proyecte

El 17 de març de 1954, el Consell de Ministres de la URSS va ordenar a varis ministres seleccionar fins a l'1 de giner de 1955 un lloc per al camp de proves en l'objectiu de provar l'eixida R-7 dissenyat per NII-88. Una comissió especial de reconeiximent va considerar diferents regions geogràfiques possibles i va seleccionar Tyuratam. Esta elecció va ser aprovada el 12 de febrer de 1955 pel consell de ministres de la URSS, el lloc deuria estar completat per a 1958.

Els treballs reals de la construcció del Lloc N.º 1 varen començar el 20 de juliol de 1955 per unitats d'edificis militars. Cada dia i cada nit més de 60 poderosos camions varen treballar en el lloc. Es varen extraure 15.000 metros cúbics d'enrunes al dia, en una cantitat total de treball estimat en 750.000 metros cúbics. En hivern es varen utilisar explosius. Per a finals d'octubre de 1956, s'havien completat totes els edificis principals i els instalacions de treball per a les proves del llançador R-7. Es varen construir les instalacions i els edificis de proves (en rus: Монтажно-испытательный корпус), denominat Lloc 2 i es va terminar una via de tren des d'allí fins al Lloc 1, a on estava localisada la plataforma d'envolament. En abril de 1957 es varen completar tots els treballs restants i el lloc va quedar preparat per a llançaments.

Plataforma de naus i missils estratègics

Inicialment va ser planejat per al programa de missils balístics R-7, i el 21 d'agost de 1957 es va llançar el primer ICBM des d'allí. Despuix, el lloc va ser usat per a llançar el primer satèlit artificial de la Terra, el Sputnik 1. Els vols tripulats llançats des del lloc incloent el vol de Yuri Gagarin, el vol de Valentina Tereshkova, i moltes atres missions de vol espacial tripulat, incloent tots els vols tripulats a la Mir de l'antiga Unió Soviètica i l'actual Federació Russa.

Es va usar per a llançar les naus del programa Lluna, les naus espacials del programa Mars, les naus del programa Venera, per a llançar molts satèlits Cosmos i uns atres més.

Entre 1957 i 1966 el lloc va albergar missils nuclears estratègics llests per a ser llançats, i al mateix temps servint com a plataforma d'envolament per a les distintes naus espacials.

El 6 d'agost de 2000, es va llançar l'eixida número 400 que transportava una nau Progress M1-3 cap a la Estació Espacial Internacional (ISS).

Vore també

Cosmódromo Baikonur emplaçament 31/6
R-7
Vostok
Vosjod
Molniya
Soyuz

Enllaços externs

 «Mapa del  Cosmódromo de Baikonur» (en en). spacefacts. Consultat el 6 d'agost de 2020.

Referències

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>