Soyuz 23
Soyuz 23 (en rus: Союз 23, "Unió 23") va ser una missió d'una nau Soyuz 7K-T modificada (Soyuz 7K-T/A9) llançada el 14 d'octubre de 1976 des del cosmódromo de Baikonur en dos cosmonautas a bordo per a acoplar-se a l'estació espacial militar Salyut 5 en el marc del programa Almaz.[1][2]
Missió
La missió de la Soyuz 23 era realisar experiments militars, científics i tècnics en l'estació Salyut 5. El 15 d'octubre, durant la fase d'aproximació automàtica, quan la Soyuz estava a a penes unes decenes de metros de la Salyut, el sistema Iglá de telemetría per a l'atraque automàtic va sofrir una averia. Un sensor defectuós va indicar erròneament que el mòdul no duya acceleració lateral, en lo que la nau va encendre un de les seues eixides de manera automàtica tractant de compensar la trayectòria, desviant-se casi 100 metros del seu rumbo. Eixe impulse imprevist va deixar a la nau sense combustible suficient per a intentar la maniobra de forma manual. Pel fallo es va produir una despesa excessiva de propelente que va impedir reintentar l'acoplament de nou i encara que la tripulació estava entrenada per a un acople manual, no ho estava per a una aproximació manual a eixa estació, per lo que la missió va tindre que ser abandonada i es va ordenar la tornada de la nau.[3]
Havien perdut la finestra de reentrada per a aquell dia, per lo que varen tindre que esperar al sendemà. La càpsula tenia solament dos dies d'energia en les seues bateries, per lo que els sistemes es varen apagar, inclosa la ràdio, per a conservar energia, en forma similar a lo ocorregut en l'Apolo 13, esperant per a l'oportunitat d'aterrisar al sendemà en el cosmódromo de Baikonur.
La reentrada es va produir el 16 d'octubre de 1976, i encara que estava previst que prenguera terra en el cosmódromo de Baikonur, va acabar aterrisant a les 17:46 GMT a 150 quilómetros d'a on estava previst, en el gelat llac Tengiz (un enorme llac salat en Kazakhstan d'1,382 km²), a 8 km de terra, en mig d'una tempestat de neu i en temperatures de -22 °C.
El pes de la càpsula va fer trencar el gèl, i encara que la càpsula estava preparada per a surar, el paracaigudes de la càpsula de reentrada en seguida es va empapar, arrastrant la càpsula baix l'aigua. Els cosmonautas varen tindre que tancar la vàlvula de l'aire fresc i la portilla d'escape, i apagar, llevat una tènue llum, tots els sistemes elèctrics, inclosos els de calfament, per a aforrar energia per al sistema de purificació de CO2 de l'aire, quedant-se l'interior extremadament gelat. L'antena de radi va quedar òbviament inoperativa baix l'aigua.
Pero encara que els cosmonautas esperaven un rescat ràpit, no va anar aixina. Les balizas de la càpsula no es podien vore en la densa boira, i les basses de goma utilisades per a tractar d'aplegar a ells varen quedar bloquejades pel gèl i fanc. Es varen dur vehículs amfibis per aire, pero no varen poder aplegar a la càpsula, pels pantans que rodegen el llac. Despuix de varis i infructuosos intents de rescat per mig dels vehículs amfibis durant els que la càpsula va ser viajant varis quilómetros a través de l'aigua gelada durant vàries hores, la tripulació va ser finalment rescatada al sendemà gràcies a que els buceadors de rescat varen conseguir enganchar la càpsula a un cable tirat per un helicòpter. El helicòpter va ser incapaç d'alçar la càpsula pel seu gran pes, aixina que la va arrastrar pel fondo 6 quilómetros fins a aplegar a terra ferma. El dramàtic rescat va durar 9 hores i els cosmonautas varen estar sumergits més de 24 hores. L'equip de rescat es va sorprendre de que els cosmonautas seguiren vius a eixes altures.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les autoritats soviètiques varen decidir a raïl d'este succés la creació d'un grup especial de rescat, preparat per a intervindre en tot tipo de condicions adverses. Com a curiositat, un dels dos cosmonautas, Valeri Rozhdestvensky, havia segut comandant d'una unitat de buceadores militars.
Tripulació
Vyacheslav Zudov (Comandant) Valeri Rozhdestvenski (Ingenier de vol)
Tripulació de respal
Viktor Gorbatko (Comandant) Yuri Glazkov (Ingenier de vol)
Tripulació de reserva
Anatoli Berezovoy (Comandant) Mikhail Lisun (Ingenier de vol)
Vore també
Apolo 13 Soyuz 7K-T Almaz
Referències
- ↑ Wade, Mark. «Soyuz 23» (en en). Consultat el 14 d'agost de 2020.
- ↑ Wade, Mark. «Soyuz 7K-T/A9» (en en). Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2013. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ «International Flight No. 58 - Soyuz 23» (en en). spacefacts.de. Consultat el 14 d'agost de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soyuz 23» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.