Cosmódromo de Plesetsk
El Cosmódromo de Plesetsk és un cosmódromo localisat junt a les ciutats de Plesetsk i Mirni (en rus "pacífic"). Esta última ciutat va ser construïda per a estajar als tècnics del cosmódromo. Es troba a uns 1057 km al nort de Moscou i 264 km al sur d'Arcàngel.
En els seus inicis, era un complex de missils intercontinentals. La seua construcció es va iniciar en 1957 i va ser declarat operacional per als eixides R‑7 en decembre de 1959.
en ruso: Космодром Плесе́цк
El poble de Plesetsk, 42 km cap al suroest, té una estació de ferrocarril, essencial per al transport de components de missils. Cap a 1997 s'havien realisat ya més de 1500 llançaments a l'espai des d'este cosmódromo, més que cap atre, encara que el seu us va decréixer en la dissolució de l'Unió Soviètica.
L'existència del cosmódromo de Plesetsk es va mantindre en l'inici en secret, pero va ser descobert pel professor britànic de física Geoffrey Perry (1927&#;2000) i els seus estudiants de secundària,[1] que en 1966 varen analisar l'òrbita del satèlit Cosmos 112 i varen deduir que no s'havia llançat des del cosmódromo de Baikonur. Despuix del final de la guerra freda es va descobrir que la CIA sospitava ya de l'existència d'un lloc de llançament de missils intercontinentals en Plesetsk a finals dels anys 1950. L'Unió Soviètica no va admetre oficialment l'existència del cosmódromo de Plesetsk fins a 1983.
Plesetsk s'usa fonamentalment per a satèlits militars posicionats en alt inclinament i òrbites polars ya que el lloc a on cauen els restants de l'eixida és cap al nort que és Àrtic inhabitado i terreny polar. Està situat en una regió de taiga i terreny pla boscs boreales de pins.
Plesetsk no està indicat per a llançaments geoestacionaris de baix inclinament per causa de la seua latitut (comparat al port espacial de Kourou en Kourou, l'instalació de la ESA, que està a 5° nort).
Des del cosmódromo de Plesetsk es llancen el Soyuz, el Cosmos-3M, el Róckot, el Tsyklón i el nou Angará.
Des d'este cosmódromo va ser llançat el RS-24 el nou ICBM que tendirà a reemplaçar als SS-18 i SS-19 els quals comprenen el núcleu principal de la defensa nuclear de Rússia.[2]
Desastres
.png)
El 26 de juny de 1973, 9 persones varen morir en una explosió de l'eixida Cosmos 3&#;M, preparat per a ser llançat.
El 18 de març de 1980, durant l'operació d'omplit de combustible d'una eixida Vostok‑2M (que carregava en un satèlit Tseliná), l'eixida va explotar i varen morir 48 persones.
El 15 d'octubre de 2002, un Soyuz que transportava una càrrega útil científica va escomençar a desintegrar-se 20 segons despuix del llançament des de Plesetsk, va explotar 9 segons més vesprada i va provocar una pluja de peces al voltant del lloc del llançament. L'explosió va matar al soldat Iván Márchenko, que estava veent el llançament des de darrere d'una gran finestra de vidre en una instalació de processament a 1 km del lloc de llançament. Atres huit soldats que estaven en Márchenko varen resultar ferits, i sis d'ells varen tindre que ser hospitalisats. Fragments de l'eixida varen caure en els boscs de la mateixa àrea iniciant un incendi forestal i una fase de llançament Block D va impactar durant la desintegració en el lloc del llançament, causant danys estructurals.[3][4]
El 21 de setembre de 2024 a les 2:52 a. m. (hora local)[5] una prova d'un RS-28 Sarmat va fallar, va provocar un incendi i va destruir una sija de llançament.[6][7][8]
Encerts
.png)
En total èxit des del cosmódromo es va realisar, el 23 de maig de 2012, el llançament d'una nova versió de quinta generació, superior al Topol M i en nou tipo de combustible. En una ogiva simulada va donar en el blanc en la península de Kamchatka.[9]
El 9 de juliol de 2014 va ser llançat l'eixida Angará 1,2PP, una versió especial experimental per a provar simultàneament els mòduls URM-1 i URM-2, vol suborbital en una càrrega simulada de 1435 kg des de la plataforma 1, àrea 35 del Cosmódromo de Plesetsk.
El 23 de decembre de 2014 desapega l'eixida Angará A5/Briz-M, que va alcançar una òrbita geosíncrona en una càrrega simulada de 2000 kg des de la plataforma 1, àrea 35 del Cosmódromo de Plesetsk. Deliberadament, l'etapa Briz-M no es va separar de la càrrega simulada.
Vore també
.png)
Cosmódromo de Baikonur Cosmódromo de Svobodny Cosmódromo de Kapustin Yar Cosmódromo de Vostochny
Referències
- ↑ Geoffrey E. Perry MBE (Essex, 4 d'agost de 1927 - Bude, 18 de giner de 2000) va ser professor de física en l'escola secundària Kettering, en la ciutat de Northamptonshire (Anglaterra). Junt en el seu colega Derek Slater i els seus alumnes, va deduir l'existència del fins a llavors secret Cosmódromo de Plesetsk en 1966 per mig de l'anàlisis de l'òrbita del satèlit Kosmos 112. El diari New York Claves va publicar el seu descobriment poc abans del Nadal de 1966. Perry i els seus estudiants (que varen formar el Grup Kettering junt en atres voluntaris de tot lo món) varen continuar el seu treball de rastreig de satèlits durant varis anys, utilisant únicament equips de radi d'ona curta econòmics i amprant minuciosament l'efecte Doppler per a deduir les òrbites dels satèlits. En freqüència, conseguien deduir l'us dels distints satèlits soviètics, basant-se en el seu telemetría. Esta informació provablement ya era coneguda per les agències d'inteligència occidentals, encara que era classificada, lo que significa que el Grup Kettering va eixercitar un paper important en la difusió pública d'informació sobre el programa espacial soviètic. En 1973 Perry va rebre un MBE en la Llista de Honors d'Any Nou. En 1974, va rebre la Medalla Jackson-Gwilt de la Real Societat Astronòmica de Londres. Despuix de jubilar-se de la docència en 1984, va treballar com a analiste espacial per a la cadena de televisió ITN (Londres). Estava casat en Jean i tenia una filla, Isabel.
- ↑ «Noves proves de llançaments del ICBM». Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2007. Consultat el 15 de novembre de 2007.
- ↑ «Soyuz rocket fails on launch from Plesetsk cosmodrome carrying ESA experiment payload» (en en). Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ «One killed in Plesetsk launch failure» (en en). Consultat el 2 d'agost de 2002.
- ↑ El 21 de setembre de 2024 a les 2:52 a. m. (hora de Rússia) va equivaldre a les 23:52 UTC del 20 de setembre de 2024.
- ↑ «Satellite images suggest test of Russian “super weapon” failed spectacularly» (en en). Consultat el 27 de setembre 2024.
- ↑ George Fancs [@georgewbarros]. «Maxar collected new high-resolution satellite imagery yesterday (September 21st) that reveals the aftermath of a dramatic launch failure of a Russian RS-28 ICBM at a launch site in the Plesetsk cosmodrome. Maxar. Launch site before vs after».
- ↑ «El rastre del “fallo fatal” del Satán II en Rússia: cràters en la terra i silenci des del Kremlin». Consultat el 28 de setembre.
- ↑ «Rússia prova en èxit un missil intercontinental de quinta generació», artícul publicat en 2012 en el lloc web Actualitat RT (Russia Today).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cosmódromo de Plesetsk.
RussianSpaceWeb.com sobre Plesetsk (en anglés) Zarya - Soviet, Russian and International space programmes (en anglés)
</noinclude>
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cosmódromo de Plesetsk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.