(9950) ESA

(9950) ESA és un asteroide excèntric i un objecte pròxim a la Terra allargat del grup Amor, d'aproximadament 1,7 quilómetros de diàmetro. Va ser descobert el 8 de novembre de 1990, per l'astrònom francés Christian Pollas en el Centre d'Investigacions en Geodinámica i Astrometría (CERGA) en Caussols en el surest de França. Va ser nomenat aixina en honor a l'Agència Espacial Europea (ESA).

Òrbita i classificació

Òrbita de ESA (blava), els planetes interiors i Júpiter (més extern)

ESA és un asteroide Amor, un subgrup d'asteroides propencs a la Terra que s'acosten a l'òrbita de la Terra des de fòra, pero no ho creuen. Orbita al Sol a una distància d'1,1-3,7 UA una volta cada 3 anys i 10 mesos (1.390 dies). La seua òrbita té una excentricitat de 0,53 i un inclinament de 15° sobre l'eclíptica. l'arc d'observació del cos comença en la seua observació oficial de descobriment en Caussols en novembre de 1990.

Acostaments

ESA té una distància mínima d'intersecció orbital en la Terra de 0,2806 unitats astronòmiques (41 977 198,8 km), que correspon a 109.3 distàncies llunars. Es va acostar a la Terra a 0.393 UA el 18 d'octubre de 1990, tres semanes abans del seu descobriment, i va realisar dos acostaments més en agost i setembre de 2013, respectivament. La seua pròxima trobada propenca en la Terra serà en octubre de 2032, a una distància de 0,3043 unitats astronòmiques (45 522 671,4 km).

Este asteroide excèntric també és un asteroide que creua l'òrbita de Mart. En març de 1987, es va acostar al Planeta Rojo a 0,0990 unitats astronòmiques (14 810 202 km).

Característiques físiques

ESA és un supòsit asteroide de tipo S, de composició rocosa.

Periodo de rotació

En 2013, es varen obtindre tres curves de llum rotacionales de ESA a partir d'observacions fotomètriques realisades pel EURONEAR Lightcurve Survey i pels astrònoms nortamericans Brian Warner i Robert Stephens en el Centre d'Estudis del Sistema Solar. L'anàlisis de curva de llum va donar un periodo de rotació entre 6.707 i 6.712 hores en una variació de magnitut de lluentor de 0,44 a 0,89. Una amplitut d'alta lluentor típicament indica que la forma del cos és irregular i allargada, en lloc d'esfèrica.

Diàmetro i albedo

A principis de la década de 1990, David Tholen, de l'Institut d'Astronomia de l'Universitat de Hawái, va calcular un diàmetro de 3 quilómetros per a ESA. El Asteroid Collaborative Lightcurve Link estima un albedo estàndar per als asteroides rocosos de 0,20 i calcula un diàmetro d'1,71 quilómetros basat en una magnitut absoluta de 16,2.

Vore també

• Llista d'asteroides del (9901) al (10000)
• Planeta menor
• Cos menor del Sistema Solar