Programa de Consciència Situacional Espacial
El Programa de Consciència Situacional Espacial o SSA (per l'anglés, Space Situational Awareness programme) és un programa de l'Agència Espacial Europea (ESA) per a recolzar l'accés europeu a l'espai i la seua utilisació de forma independent, a través de l'entrega d'informació oportuna i precisa sobre l'entorn espacial i, particularment, sobre les possibles amenaces a infraestructures europees, ya siguen en òrbita o en terra.[1][2]
Organisació
[editar | editar còdic]El programa SSA està dividit en tres segments principals:[3]
- Meteorologia Espacial (Space Weather, SWE): monitorisació del clima espacial del Sol, del vent solar, i de la magnetosfera, ionosfera i termosfera de la Terra; ya que tot això pot afectar a les infraestructures espacials i terrestres, i posar en risc la salut o la vida humana.
- Objectes Pròxims a la Terra (Near Earth Object, NEO): detecció d'objectes pròxims a la Terra, tals com asteroides i cometes, que poden potencialment impactar contra la Terra.
- Vigilància Espacial i Seguiment (Space Surveillance and Tracking, SST): dedicat a vigilància espacial, seguiment de satèlits artificials, actius i inactius, i de fem espacial (a este conjunt d'objectes se li coneix com a Objectes Espacials Residents o RSO).
El programa SSA és implementat com un programa ESA opcional en participació financera de 14 Estats membres. El programa va escomençar en 2009 i el seu mandat va ser estés fins a 2019. La segona fase del programa va rebre 46,5 millons d'euros per al periodo 2013–2016.[3]
Segments
[editar | editar còdic]Segmente de meteorologia espacial
[editar | editar còdic]El principal objectiu del segment de meteorologia espacial (SWE) és detectar i pronosticar els fenomens meteorològics espacials, evitar efectes adversos sobre els actius espacials europeus i l'infraestructura terrestre. Per a conseguir-ho, el segment se centra en la difusió d'informació meteorològica espacial en temps real, pronòstics i advertències, respalats per un archiu de senyes, aplicacions i servicis.
Els actius actualment disponibles per al segment consistixen en múltiples sensors terrestres i espacials que monitorizan el Sol, el vent solar i la magnetosfera, ionosfera i termosfera de la Terra. Estos inclouen el satèlit PROBA2 i l'Observatori Solar Kanzelhoehe en Àustria.
El segment està coordinat conjuntament per el SWE Data Centre ubicat en l'estació de Redu i per el SSA Space Weather Coordination Centre (SSCC), abdós en Bèlgica.[4]
Segment d'objectes pròxims a la Terra
[editar | editar còdic]El segment d'objectes pròxims a la Terra (NEO) té com a objectiu monitorizar i advertir de possibles impactadores terrestres i fer un seguiment dels objectes recent descoberts.
Els actius actuals del segment consistixen en una combinació de telescopis professionals i d'aficionats, inclós el telescopi OGS, que estan respalats per bases de senyes de seguiment.
El pla és crear un sistema totalment integrat que puga proporcionar alertes a les autoritats civils, incloent el telescopi NEOSTEL que estaria completat en 2020.
El segment és operat per el SSA NEO Coordination Centre ubicat en el Centre de la ESA per a l'Observació de la Terra en Frascati, Itàlia.[5]
Segment de vigilància espacial i seguiment
[editar | editar còdic]L'objectiu principal del segment de vigilància espacial i seguiment (SST) és la detecció, catalogació i predicció de les òrbites dels objectes que orbitan la Terra. És part d'un esforç per a evitar colisions entre satèlits en òrbita i fem espacial, permetre reentradas segures, detectar explosions en òrbita, assistir a les missions espacials en el seu llançament, desplegament i fi de vida útil i, en general, reduir el cost de l'accés a l'espai.
Actualment, el segment es basa principalment en telescopis òptics i radars europeus ya existents. Encara que també s'utilisen atres telescopis òptics i radiotelescopios que tenen com a funció secundària el rastreig de fem espacial.[6]
Els sistemes SST radar inclouen els següents.[7]
- Vigilància
- El radiotelescopio transitori Northern Cross, localisat en l'Observatori Radiofònic de Medicina, el qual servix com a receptor en un sistema de radar biestático
- El radar AN/FPS-132 Upgraded Early Warning, d'antenes en fase en tres cares, localisat en RAF Fylingdales, el qual servix com a sistema monoestático.
- El sistema GRAVES de vigilància espacial basat en radar biestático, del Eixèrcit de l'Aire francés
- Seguiment
- CAMRa, un radar en banda S en un plat parabòlic orientable de 25 metros, localisat en l'Observatori Chilbolton, Regne Unit.
- El radar de dispersió incoherent d'EISCAT, capaç de monitorizar en 3D l'atmòsfera i l'ionosfera
- TIRA, un plat parabòlic de 34 metros en un radar de seguiment en banda L i un radar d'imàgens en banda Ku.
Els sistemes SST òptics inclouen els següents:[8]
- Vigilància
- Telescopi OLS, en l'Observatori Astronòmic de Mallorca
- Starbrook i Starbrook Nort, localisats en RAF Troodos
- Telescopi Fabra-ROA (TFRM), en la Serra del Montsec
- Telescopi robòtic ZimSMART
- Seguiment
- Estació Graz de medicions làser per satèlit en l'Observatori Lustbühel
- Matera Laser Ranging Observatory (MLRO) en Itàlia
- Telescopi OGS en l'Observatori del Teide
- Telescopis robòtics TAROT i TAROT-Sur en l'Observatori de la Cadira
- Telescopi ZIMLAT en l'Observatori de Zimmerwald
- Telescopi ESA Flyeye en Sicília, Itàlia[9]
Com a part del Programa de Consciència Situacional Espacial, es desenrollaran nous radars de vigilància recolzats per sistemes de sensors òptics. El segment està coordinat per el SSA Space Surveillance Test & Validation Centre (SSTC), localisat en el Centre Europeu d'Astronomia Espacial (ESAC) en Espanya.[6][10]
La ESA informa sobre les aproximacions d'objectes pròxims a la Terra (NEVos) i d'asteroides propencs a la Terra a través del centre de consciència situacional espacial.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «About SSA». ESA. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «Space Situational Awareness - SSA» (en en). www.esa.int. Consultat el 9 de setembre de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «SSA Programme overview». ESA. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «SWE Segment». ESA. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «NEO Segment». ESA. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ 6,0 6,1 «SST Segment». ESA. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «Europe’s Radar Space Surveillance and Tracking Sensors». ESA. Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2015. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «Europe’s Optical Space Surveillance and Tracking Sensors». ESA. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2016. Consultat el 2015-05-03.
- ↑ «FLYEYE TELESCOPE». ESA. Consultat el 2019-09-06.
- ↑ «SSA SSTC». ESA.
- ↑ «Upcoming close approaches to earth». ESA. Consultat el 2019-09-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa de Conciencia Situacional Espacial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.