Satellite laser ranging

El Satellite Laser Ranging (SLR) o Medicions Làser per Satèlits és un método molt precís de medició de distàncies realisat per mig de l'emissió de polsos de Llum Làser a Satèlits d'acort en el principi de pols-eco.

El procés consistix en enviar un molt curt i poderós pols (centelleig) de llum làser per mig d'un Telescopi Làser als retrorreflectorés dels satèlits que es troben en òrbites de 300km a 40.000km de distància de la superfície de la Terra. Estos Retrorreflectores són "espills" especials en la capacitat de reflectir la llum en la mateixa direcció d'incidència. Llavors el fes de llum viaja fins al satèlit, i retorna cap al receptor del telescopi.

Amprant un PET (Pico Ivent Timer), un rellonge capaç medir intervals de temps molt menuts (pico-segons), es medix el temps de vol del pulse làser en el seu viage d'anada i regrés. En este temps de vol i coneguda la velocitat de la llum, és possible calcular la distància entre el satèlit i el telescopi.

Este procés es repetix a altes velocitats seguint l'òrbita del satèlit durant el temps en que el satèlit es troba dins del ranc d'alcanç del telescopi.

Este sistema proveïx medicions instantànees en un nivell de precisió milimétrico, les quals poden ser acumulades en la finalitat de determinar de forma precisa les òrbites dels satèlits medits i aixina suministrar importants senyes científiques.

El primer satèlit que va amprar este sistema va ser llançat per la NASA en 1964, el Becon Explorer 22B..