Anar al contingut

Llínea Mason-Dixon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llínea Mason-Dixon
La Llínea Mason-Dixon originària.

La llínea Mason-Dixon (en anglés: Mason-Dixon Line) és un llímit de demarcació entre quatre estats d'Estats Units. Forma part de la frontera de Maryland i Pennsilvània, i encara que menys important, entre Virginia (des de 1863, Virginia Occidental) i Pennsilvania, i entre Maryland i Delaware. L'alçament de la llínea de frontera es va portar a terme quan estos territoris eren encara colónies britàniques.

Esta llínea — resolució d'un desacort fronteriç entre dos colónies — ràpidament va caure en l'oblit. Va ser resucitada en acabant de que Pennsilvània escomençara a abolir l'esclavitut, en 1781; la partix oest d'esta llínea i el riu Ohio es varen convertir la frontera entre els estats esclavistes, del sur, i els no esclavistes, del nort. (Delaware, no obstant, que es troba a l'est d'esta llínea, va permanéixer com a estat esclaviste). En llenguage popular, i especialment des del cridat Compromís de Misuri de 1820, s'usa la llínea Mason-Dixon simbòlicament com una frontera cultural que dividix el nort d'Estats Units i el sur .[1]

La llínea Mason–Dixon va ser traçada entre 1763 i 1767 per a resoldre un conflicte de fronteres en la Norteamérica colonial .[1] Tant Maryland com Pennsilvània reclamaven la terra entre els paralels 39 i 40 d'acort en les cartes que varen constituir cada colónia.

A mitan dels anys 1730 va esclatar una guerra entre els colon per traçar la frontera entre Pennsilvània i Maryland. El tema no es va resoldre fins que va intervindre la corona en 1760, ordenant a Frederick Calvert, sext baró Baltimore, a que acceptara un acort de 1732. Com a part de l'acort, els Penn i els Calvert varen encarregar a un equip anglés, format per Charles Mason i Jeremiah Dixon,[1] l'alçament topogràfic de les fronteres recent establides entre la província de Pennsilvània, la de Maryland, la colónia de Delaware i parts de la colónia i antic domini de Virginia.[2]

Història

La llínea va ser establida per a terminar una disputa de llímits entre les colónies britàniques de Maryland i Pennsilvània/Delaware. Maryland havia segut concedit en 1632 com el territori al nort del riu Potomac fins al paralel 40.º[3] La concessió de Pennsilvània expedida pel rei Carlos II en 1681 definia el seu llímit sur seguint el círcul de 12 milles de radi al voltant de la ciutat de New Castel, Delaware, fins al començ del paralel de 40.º de latitut nort. A partir d'ahí el llímit seguiria el paralel 40 cap a l'oest 5.º de llongitut. No obstant el paralel 40.º en realitat no intersecaba el círcul de 12 milles, sino que yacer alguns quilómetros al nort, degut a que el mapa en el que Carlos II havia establit els llímits entre les colónies no era lo suficientment precís. Aixina la definició del llímit sur de Pennsilvània era contradictòria i poc clara. El problema més sério era que el reclam de Maryland ubicaria a Filadèlfia, la ciutat més gran de Pennsilvània, dins de Maryland. Carlos II llavors va decidir resoldre el problema otorgant adicionalment als Penn les tres colónies baixes al voltant de la baïa de Delaware, la que despuix va ser la colónia de Delaware, satèlit de Pennsilvània.[4] Estes terres en principi pertanyien originalment a Maryland, per lo que l'acort no va prosperar. En 1732 el governador de Maryland, Charles Calvert, 5.º baró de Baltimore va firmar un acort en els fills de William Penn, el qual establia el llímit entre les colónies i la renúncia dels Calvert a reclamar per les colónies de Delaware. No obstant, posteriorment Lord Baltimore va reclamar que el document firmat no contenia els térmens acordats, i es va refusar a efectivizar i materialisar l'acort. A mitan de 1730, es varen desnugar les hostilitats entre colon lleals a Maryland i Pennsilvània. Este conflicte seria conegut com la guerra de Cresap. El problema va permanéixer irresuelto fins a l'intervenció de la Corona anglesa en 1760, ordenant a Frederick Calvert, 6.º baró de Baltimore, acceptar l'acort de 1732. Nomenat com a Secretari de la Comissió de Llímits en 1750, Benjamin Chew va representar a la família Penn durant els pròxims dèsset anys en la disputa de llímits en, primer Charles Calvert 5.º Baró de Baltimore, i despuix el seu fill Frederick Calvert, 6.º Baró de Baltimore de Maryland, fins que dit problema va ser resolt pacíficament en 1767. El llímit va ser establit de la següent manera:

  • Entre Pennsilvània i Maryland: El paralel (llínea de latitut) 15 milles (24 km) al sur del punt més meridional de la ciutat de Filadèlfia, medit aproximadament en lo 39º 43’ Nort de latitut.
  • Entre Delaware i Maryland:
    • La ya existent llínea Transpeninsular Este – Oest des de l'oceà Atlàntic fins a la baïa de Chesapeake, des del seu punt mig.
    • Una llínea tangente al círcul de dotze milles al voltant de la ciutat de New Castle, Delaware que conecte el punt mig de la llínea Transpeninsular fins al costat occidental del círcul de 12 milles.
    • Una llínea nort, sobre un meridià (llínea de llongitut) des del punt tangente fins al llímit entre Maryland i Pennsilvània.
    • Qualsevol porció de territori dins del círcul de dotze milles i a l'oest de la llínea nort, permaneixeria part de Delaware.

La disputa va ser resolta per un equip britànic format per l'astrònom Charles Mason i el agrimensor Jeremiah Dixon, els qui varen replantejar la que va ser coneguda com la llínea Mason– Dixon.[5] Els va costar als Calverts de Maryland i els Penns de Pennsilvània £3,512 replantejar 244 milles (393 km) en precisió. Per a ells els diners va ser ben invertit, ya que en un país nou no existia una atra forma dividir propietats. La llínea Mason-Dixon està formada per quatre segments corresponents als térmens de l'acort:

  • La llínea tangente.
  • La llínea nort.
  • El segment d'arc (arc line).
  • El paralel 39º 43’Nort.

La tasca més difícil va ser trobar la llínea tangente, degut a que en principi devien confirmar la precisió del punt mig de la llínea Transpeninsular i de l'arc de 12 milles, determinar el punt tangente al círcul, i recent replantejar el llímit, la llínea nort i el segment d'arc (arc line). Este treball va ser realisat entre 1763 i 1767. A pesar de tot va permanéixer una falca de terreny en disputa entre Pennsilvània i Delaware fins a 1921. En abril de 1765 Mason i Dixon varen començar el seu treball de la llínea més famosa, entre Maryland i Pennsilvània. Devien estendre-la una distància corresponent a 5º de llongitut a l'oest del riu Delaware, fixant aixina el llímit oest de Pennsilvània. No obstant, en octubre de 1767, en la riera Dunkard, prop del Mont Morris, Pennsilvània, a 244 milles (393km) a l'oest del Delaware, les seues guies Iroqueses es varen negar a seguir avant, havent alcançat la frontera de les seues terres en els Lenape, en els qui estaven enfrontats. Aixina el grup es va vore obligat a terminar i l'11 d'octubre, varen realisar l'última observació, a 233 milles (375km) del punt de partida. En 1784, els agrimensores David Rittenhouse i Andrew Ellicott i el seu equip varen completar el recorregut de la llínea Mason Dixon fins al cantó suroest de Pennsilvània, cinc graus a l'oest des del riu Delaware. En eixe meridià es constituiria el llímit oest de l'estat de Pennsilvània fins al seu llímit nort. Atres topógrafos varen continuar la llínea Mason-Dixon a l'oest fins al riu Ohio, dita llínea és la divisòria entre els comtats de Marshall i Wetzel, de l'estat de Virginia Occidental. Després de que Pennsilvània abolira l'esclavitut en 1781, la partix oest de la llínea i el riu Ohio es varen transformar en la frontera entre els estats esclavistes i els abolicionistes, a pesar de que Delaware va mantindre l'esclavitut fins que la decimotercer esmena va ser ratificada en 1865.[6] La llínea Mason-Dixon va ser tornada a replantejar tres voltes: en 1849, 1900 i en els 1960’s, sense canvis substancials, provant el gran treball realisat per Mason i Dixon a fins del XVIII.

Cultura

  • Mason i Dixon (1997) és el títul d'una novela escrita pel nortamericà Thomas Pynchon. La novela comprén les vides de Mason i Dixon, dins del context de l'història de Norteamérica, junt a numerosos i variats relats sobre temes com a ciència, geomancia, deísmo, conspiracions jesuíticas, abducció alienígena i diverses llegendes.[7]
  • La cançó Sailing to Philadelphia de l'àlbum del mateix nom de Mark Knopfler, també es referix a Mason i Dixon, i està inspirada en el llibre de Pynchon.[8]
  • El nom també és utilisat en la película de la saga Rocky, Rocky Balboa (2006) com a nom de l'actual campeó al com Rocky s'enfronta en el film.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Un pla de la llínea de l'oest o paralel de latitut». Consultat el 26-12-2022.
  2. ↑ Sally M. Walker (2014). Boundaries: How the Mason-Dixon Line Settled a Family Feud and Divided a Nation, Candlewick Press. ISBN 978-0763670368.
  3. ↑ «Maryland Geological Survey, Volume 7». Maryland State Archives. Consultat el 26-12-2022. See section "History of the Boundary Dispute Between the Baltimores and Penns Resulting in the Original Mason and Dixon Line" by Edward Bennett Matthews
  4. ↑ Hubbard, Bill Jr. (2009). American Boundaries: the Nation, the States, the Rectangular Survey, University of Chicago Press, pp. 20–29. ISBN 978-0226355917.
  5. ↑ Hubbard, Bill Jr. (2009). American Boundaries: the Nation, the States, the Rectangular Survey, University of Chicago Press, pp. 20–29. ISBN 978-0226355917.
  6. ↑ «Slavery in Delaware». Consultat el 26-12-2022.
  7. ↑ Book review – Mason & Dixon, The New York Claves.
  8. ↑ «Mark Knopfler – Sailing To Philadelphia». Consultat el 26-12-2022.
  9. ↑ «Rocky Balboa». Consultat el 26-12-2022.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llínea_Mason-Dixon&oldid=1588697»