Responsori
El responsori és un vora llitúrgica de tipo salmódico en el qual l'entonament dels versículs per un soliste o grup de llectors-cantores[1] és resposta pels assistents en una breu vocalisació (el responsori pròpiament dit).[2] Este responsum es planteja com un eco reiteratiu, el qual usualment deriva de l'últim sò de l'últim incís deixat per l'o els solistes.
cal resaltar que unit a "salmòdia", "antífones" i "aleluyes" conforma el vora gregoriano.
La vora responsorial té orige en la tradició sinagogal judeua i és la forma de vora més antiga de l'Iglésia.
Despuix de la reforma llitúrgica del Concilie Vaticà II, es varen establir dos variants:
- El salm responsorial, que es canta en la missa despuix de la primera llectura.
- El responsori s'usa en l'ofici diví i és la forma en la que el salm es reduïx a un chicotet vers resumit, ademés de que en esta cobra més importància la resposta del cor.cita requerida
Este tipo de cantilación pot ser entesa com un ritornello o refrà. Eixemples d'este es troben en els troparios primitius, les seqüències i el jubilus, el qual es pot trobar en les vocalisacions del versícul que precedix, en les Vespres, al Magnificat.cita requerida
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Açò pot ser tant cantat cóm llegit, en la forma de vora ecfonético.
- ↑ Efrén de Síria, Mimré ritmados.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Responsorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.