Vespres

Vespres

Monges benedictinos cantant Vespres

Vespres és l'ofici diví vespertí en la Llitúrgia de les Hores de l'Iglésia catòlica i l'Iglésia ortodoxa. Etimològicament procedix del llatí vesper, que significa "tarde". Este terme s'usa també en certes iglésies protestants (especialment luteranas) per a descriure els servicis vespertins, i en certs círculs anglicans s'ampra extraoficialment per a referir-se a la oració vespertina.

Les oracions de les vespres corresponen a les alabanzas vespertines que es realisen des de les sis de la vesprada.

Història

Les vespres es varen instituir per a venerar la memòria de la sepultura de Jesucristo o el seu descens de la creu i a açò es referix la glossa véspera deponit.

L'autor de les Constitucions apostólicas (llibre VIII, cap. XXV) parlant del salm 141 ho crida en grec salm que es recitava a la llum de les llànties perque es cantava les vespres. Fa també menció de moltes atres oracions, accions de gràcies, etc. que el bisbe dia llavors o davant el poble reunit o en els fidels.

Du també l'himne o l'oració de la vesprada de la que nos ha conservat alguns fragments Sant Benito en el cap. XXI del seu llibre Spiritu Sancto. Hi ha alguna provabilitat per a creure que es cantaven ademés en aquella hora atres salms. Casiano diu que els monges d'Egipte recitaven dotze salms i que entre ells afegien dos lliçons, una del Antic i una atra del Nou Testament, que alternaven els salms en oracions i que concloïen l'últim en la doxología.

En Espanya es terminaven les vespres en l'oració dominical, segons es veu pel IV Concilie de Toledo. Les vespres es diuen algunes voltes lucernarias perque es dien en la llum de les llànties. També es diu aixina un responso que es diu en les vespres del rito ambrosiano.

Us actual

Rito llatí de l'Iglésia catòlica

L'estructura general de l'ofici de vespres catòlic de rito llatí és la següent:

• L'ofici de Vespres s'inicia en la vora de les següents paraules: Deus, in adiutorium meum intende. Domine, ad adiuvandum em festina. Gloria Patri, et Filio, et Spiritui Sancto. Sicut erat in principi, et nunc et semper, et in saecula saeculorum. Amen. Alleluia. (Deu meu, veuen en el meu auxili. Senyor, dona't pressa en socórrer-me. Gloria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant. Com era en el principi, ara i sempre, pels sigles dels sigles. Amén. Aleluya.) ("Aleluya" s'omet en la Quaresma).
• A continuació es canta un himne;
• Acte seguit es canten dos salms i un càntic del Nou Testament (en la llitúrgia d'us general des de 1970) o cinc salms (en la llitúrgia d'us general fins a 1970); salms (i càntics) conclouen en una doxología (Gloria Patri). Els salms van precedits i seguits d'una antífona.
• Despuix dels salms es procedix a una llectura de la Bíblia.
• Despuix de la llectura, els congregantes canten el Magníficat, el càntic de la Bienaventurada Verge María procedent del Evangelio de Lucas I:46-55. El Magníficat va sempre precedit i seguit d'una antífona.
• A continuació es diuen les preces (oracions), a les que seguix el Padrenuestro i, per fi l'oració final (oratio).