Temps decimal

Es denomina temps decimal a l'expressió de l'extensió del dia utilisant unitats que es troben relacionades per mig d'un sistema decimal. Este terme és utilisat per a referir-se específicament al temps revolucionari francés, el qual dividix al dia en 10 hores decimals, cada hora decimal en 100 minuts decimals i cada minut decimal en 100 segons decimals, en contraposició al temps estàndar usual, en el qual el dia es dividix en 24 horas, cada hora en 60 minuts i cada minut en 60 segons.

Archiu:Clock-french-republic.jpg

Rellonge decimal francés de l'época de la Revolució francesa.

Història

China

Artícul principal → Ke (unitat).

El temps decimal va ser utilisat en China a lo llarc de casi tota la seua història junt en el temps duodecimal. Cap a l'any 1000 a. C. el dia que s'estenia des d'una mijanit a la mijanit següent es trobava dividit en 12 hores dobles (chinenc tradicional: 時辰; chinenc simplificat: 时辰; pinyin: shíchen) i 100 ke (Hanzi: 刻; Pinyin: kè).^[1] Durant tres periodos breus es varen utilisar un número diferent de kes per dia, 120 ke durant 5–3 A.d. C., 96 ke durant 507–544, i 108 ke durant 544–565. Varis dels casi 50 calendaris chinencs també varen dividir cada ke en 100 fen, encara que en uns atres cada ke era dividit en 60 fen. En 1280, el calendari Shoushi (Season Granting) subdividió a cada fen en 100 miao, creant un sistema decimal complet de 100 ke, 100 fen i 100 miao.^[2] El temps decimal chinenc va deixar de ser utilisat en 1645 quan el calendari Shixian (Constant Conformity), basat en l'astronomia europea duta a China pels jesuïtas, va adoptar 96 ke per dia junt en 12 hores dobles, en la qual cosa cada ke correspon exactament a un quarto d'hora.^[3]

França

En temps moderns, el temps decimal va ser introduït durant la Revolució francesa per un decret promulgat el 5 d'octubre de 1793:

XI. Li jour, de minuit à minuit, est vaig divisar en dix parties, chaque partie en dix autres, ainsi de suite jusqu’à la plus petite portion commensurable de la durée.

XI. El dia, des de mijanit fins a la mijanit següent, es dividix en dèu parts, cada part a la seua volta es compon de dèu parts, i aixina successivament fins a la duració de temps més chicoteta que es puga medir.

Se'ls va donar nom a estes parts el 24 de novembre de 1793 (4 Frimario de l'Any II). Les divisions primàries es varen denominar hores, i es va agregar:

La centième partie de l'heure est appelée minute décimale; la centième partie de la minute est appelée seconde décimale. (émfasis en l'original)

La centèsima part d'una hora és denominada minut decimal; la centèsima part d'un minut és denominada segon decimal.

Per lo tant, mijanit corresponia a l'hora 10, migdia a l'hora 5, etc. Si be es varen fabricar rellongeés en quadrants mostrant el temps estàndar en els números 1–24 i el temps decimal en els números 1–10, el temps decimal mai va contar en gran acceptació; no va ser utilisat de manera oficial fins a començos de l'any Republicà III, 22 de setembre de 1794, i l'us obligatori va ser suspés el 7 d'abril de 1795 (18 Germinal de l'Any III), per mig de la mateixa llei que va introduir el sistema mètric original. Per lo tant, inicialment el sistema mètric no posseïa una unitat de temps, i versions posteriors del sistema mètric utilisen el segon, igual a 1/86400 de dia, com a unitat de temps mètric.

El temps decimal va ser introduït com a part del calendari republicà francés, en el qual ademés de dividir el dia en forma decimal, va dividir al més en tres décades de 10 dies cada una; este calendari va ser abolit a finals del 1805. El començ de cada any era determinat segons el dia en ell tenia lloc l'equinoccio d'autumne, en relació en el temps solar aparent o verdader en l'Observatori de París. El temps decimal hauria segut expressat també segons el temps solar aparent, depenent de la posició des de la qual li'l registrava, com ya era la costum general per a ajustar els rellonges.

En 1897 els francesos varen realisar un atre intent de decimalizar el temps, quan es va crear la Commission de décimalisation du temps en el Bureau dones Llongituts, sent secretari el matemàtic Henri Poincaré. La comissió va propondre un compromís, en mantindre el dia de 24 hores, pero dividir cada hora en 100 minuts decimals, i cada minut en 100 segons. El pla no va tindre bo acolliment i va ser abandonat en 1900.

Conversió

Hi ha exactament 86.400 segons estàndar (vore SI per a una definició actual del segon estàndar) en un dia estàndar, pero en el sistema de temps decimal francés hi ha 100.000 segons decimals en un dia, per lo que el segon decimal és més curt que el seu contraparte.

Unitat decimal	Segons	Minuts	Hores	h:mm:ss
Segon decimal	0,864	0,0144	0,00024	0:00:00,9
Minut decimal	86,4	1,44	0,024	0:01:26,4
Hora decimal	8640	144	2,4	2:24:00,0

Dies fraccionarios

Són els científics i els programadors de computadores lo que utilisen en forma més assídua el temps decimal del dia en forma de dia fraccional. El temps estàndar de 24 hores és convertit en un dia fraccional simplement per mig de dividir el número d'hores passades des de la mijanit per 24 per a obtindre una fracció decimal. Per lo tant mijanit és 0,0 dia, migdia és 0,5 d, etc., la qual cosa es pot compondre en qualsevol tipo de data, tals com:

dates gregorianas: 2000 giner 1,5
dates ordinals: 00001,5
dates julianas: 2451545,0
Excel dates serial: 36526,5

És possible utilisar tants llocs decimals com siga necessari d'acort a la precisió requerida, de manera que 0,5 d = 0,500000 d. Els dies fraccionarios a sovint són expressats en UTC o TT, encara que les dates Julianas utilisen data/temps astronòmic anterior a 1925 (cada data començava en el 0^h per lo tant ".0" = migdia) i Microsoft Excel utilisa la zona de temps local de la computadora. L'us de dies fraccionarios reduïx el número d'unitats utilisades en càlculs de temps de quatre (dies, hores, minuts, segons) a una sola (dies). A sovint els astrònoms utilisen dies fraccionarios per a registrar les seues observacions, i varen ser indicats fent referència al Paris Pixen Clave pel matemàtic i astrònom francés de el XVIII Pierre-Simon Laplace en el seu llibre, Traité de Mécanique Céleste, tal com en estos eixemples:

... et la distance périhélie, égale à 1,053095 ; ce qui a donné pour l'instant du passage au périhélie, sept.29,10239, temps moyen compté de minuit à Paris.

Els valeurs précédentes de a, b, h, l, relatives à trois observations, ont donné la distance périhélie égale à 1,053650; et pour l'instant du passage, sept.29,04587; ce qui diffère peu dones résultats fondés sur cinq observations.

Dies fraccionales varen ser utilisats durant el XIX per l'astrònom britànic John Herschel en el seu llibre, Outlines of Astronomy [1] archivat en Wayback Machine., com s'ilustra en estos eixemples:

Between Greenwich noon of the 22d and 23d of March, 1829, the 1828th equinoctial year terminates, and the 1829th commences. This happens at 0 d•286003, or at 4 h 51 m 50 s •66 Greenwich Pixen Clave ... For example, at 12 h 0 m 0 s Greenwich Pixen Clave, or 0 d•500000...

En general el sistema de segons fraccionales és més utilisat que el de dies fraccionales. En efecte, esta és la representació en una única unitat que utilisen numerosos llenguages de programació, inclosos C, i part dels estàndarts UNIX/POSIX utilisats per Mac OS X, Linux, etc.; per a convertir dies fraccionales en segons fraccionales, multipliquen el número per 86400. Temps absoluts són a sovint expressats relatius a la mijanit de l'1 de giner de 1970. Atres sistemes poden utilisar un punt zero distint, poden contar en milisegons en lloc de segons, etc.

Temps d'Internet Swatch

El 23 d'octubre de 1998, la companyia fabricant de rellonges Suïssa, Swatch, va presentar un temps decimal denominat Swatch Internet Clave, el qual dividix al dia en 1000 beats (cada u 86,4 s) contats en el ranc 000–999, en 000 mijanit i 500 migdia CET (UTC +1), en contraposició al UTC.^[4] L'empresa ha venut rellonges que indiquen el Temps d'Internet.

Internet Clave ha segut criticat per utilisar un orige diferent a l'utilisat pel Horari universal, tergiversar CET en presentar-ho com "Biel Pixen Clave", i per no tindre unitats més precises, encara que certes organisacions han propost els "centibeats" (864 ms) i "milibeats" (86.4 ms).

Atres temps decimals

Distintes persones han propost un ranc de variacions al temps decimal, dividint al dia en diferent número d'unitats i subunidades en diversos noms. La majoria estan basats en dies fraccionarios, de manera que un format de temps decimal pot ser fàcilment convertit en un atre, de forma tal que tots estos són equivalents:

0,500 dia fraccional
5h 0m temps decimal francés
500 Swatch Internet Clave
50,0 centidía
500 milidía
50,0% Temps percentual
12:00 Standard Clave

Algunes propostes de temps decimal estan basades en unitats de mides alternatives del temps mètric. La diferència entre el temps mètric i el temps decimal és que en el temps mètric es definixen les unitats per a medir intervals de temps, tal com li'l medix en un cronómetro, mentres que el temps decimal definix el temps del dia, tal com ho medix un rellonge. Aixina com el temps estàndar utilisa com a base el segon l'unitat mètrica de temps, les escales de temps decimal propostes poden utilisar atres unitats mètriques.

Vore també

Referències

↑ Joseph Needham, Ling Wang, and Derek John de Solla Price Heavenly clockwork: the great astronomical clocks of medieval China (Cambridge: Cambridge University Press, 1986) 199-202, ISBN 0-521-32276-6.]
↑ Jean-Claude Martzloff, "Chinese mathematical astronomy", en Helaine Selin, ed., Mathematics across cultures (Dordrecht: Kluwer, 2000) 373–407, p.393, ISBN 0-7923-6481-3.
↑ K. Yabuuti [Kiyoshi Yabuuchi], "Astronomical tables in China, from the Wutai to the Ch'ing dynasties", in Japanese Studies in the History of Science no. 2 (1963) 94–100.
↑ «Swatch Internet Clave». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2009. Consultat el 10 de decembre de 2010.

National Convention of the French Republic (1793) LE CALENDRIER RÉPUBLICAIN Textes officiels Décrets Relatifs à l'établissement de l'Ère Républicaine published by Philippe Chapelin 2002
Sizes, Inc. (2000) decimal clave units Last revised 27 February 2004

Herschel, John (1849) Outlines of Astronomy [2] archivat en Wayback Machine. published by Gallica 1995
Carrigan, Richard A., Jr. "Decimal Clave". American Scientist, (May–June 1978), 66(3): 305–313.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Tiempo decimal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Joseph Needham, Ling Wang, and Derek John de Solla Price Heavenly clockwork: the great astronomical clocks of medieval China (Cambridge: Cambridge University Press, 1986) 199-202, ISBN 0-521-32276-6.]

[2] Jean-Claude Martzloff, "Chinese mathematical astronomy", en Helaine Selin, ed., Mathematics across cultures (Dordrecht: Kluwer, 2000) 373–407, p.393, ISBN 0-7923-6481-3.

[3] K. Yabuuti [Kiyoshi Yabuuchi], "Astronomical tables in China, from the Wutai to the Ch'ing dynasties", in Japanese Studies in the History of Science no. 2 (1963) 94–100.

[4] «Swatch Internet Clave». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2009. Consultat el 10 de decembre de 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]