Història de la gnomónica

La història de la gnomónica és part de l'història tant de la astronomia com de la matemàtica, i en part també de la història de la tecnologia. La gnomónica és l'estudi de la medició del temps per mig de l'ocupació de rellonges solars, i involucra tant el seu disseny com la seua construcció i les seues propietats geomètriques. Durant l'història de la humanitat hi ha hagut diferents sistemes horaris, i abans de l'aparició dels rellonges mecànics en el sigle xiv eren els instruments més habituals per mig dels que es media el temps, junt en clepsidras i atres dispositius com rellonges d'arena i de fòc (seguint l'harmonia dels quatre elements). El seu disseny i construcció han contribuït no solament a la consciència de la percepció del temps, sino també al progrés de la medició del temps per part de la ciència. L'existència dels quadrants solars era habitual en les ciutats, en els temples, en les cases privades, fins a l'aparició de métodos més fiables de medir el temps.

L'evolució de la gnomónica s'ha vist influenciada pels diversos requeriments per a medir el temps que han existit a lo llarc de l'història de la humanitat. A voltes estes necessitats han estat lligades a les normes religioses, en atres casos a les necessitats econòmiques, en algunes ocasions a les necessitats socials. El seu auge es veu marcat per la millor comprensió del moviment del sol sobre la esfera celest, aixina com per la disponibilitat de millors formalisme matemàtics capaços de desenrollar eficientemente la gnomónica com una ciència. Un dels teòrics que primer va desenrollar la teoria gnomónica des de la demostració va ser l'astrònom alemà Cristóbal Clavio, obrint un «periodo dorat» que va estar marcat pel disseny de rellonges en majors prestacions en la medició del temps, aixina com per la creixent cantitat de llibres publicats sobre gnomónica. Este periodo coincidix, paradòxicament, en els alvanços dels primers rellonges mecànics en el sigle xvii, sent abandonats com a instruments de medir el temps en les nacions occidentals ya a mitan del sigle xix. En el sigle xvii ya es varen començar a descobrir proyeccions no-gnomónicas capaces de medir el temps (en realitat qualsevol transformació conforme permet fer-ho).

A partir del sigle xvii la seua decadència en l'us com a instrument de mida del temps anirà creixent progressivament, a mida que queden relegats per atres formes més precises de medir el temps. A pesar de tot, al començament de sigle xx es va produir un desenroll important en la gnomónica teòrica per un conjunt d'estudiosos alemans que varen desenrollar els métodos de la geometria analítica aplicats a la gnomónica clàssica, conseguint uns bons resultats en la creació de nous tipos de rellonges i explicacions afegides al traçat de les llínees horàries. En l'actualitat els rellonges solars, i la gnomónica en general, formen part d'una curiositat i entreteniment d'aquells que volen introduir-se en el món de la «astronomia menor», ya que existixen numeroses associacions privades, a voltes vinculades a grups d'astronomia i/o rellongeria a lo llarc del món. Els rellonges de sol, a pesar d'este esforç, s'han relegat a simples elements decoratius colocats en les fronteras, jardins o passejades marítimes.