Anar al contingut

Helmut Kohl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Helmut Kohl

Helmut Joseph Michael Kohl[1] (Ludwigshafen am Rhein, 3 d'abril de 1930-Ludwigshafen am Rhein, 16 de juny de 2017)[2][3] va ser un polític i estadiste alemà.[2] Va eixercitar el càrrec de canceller d'Alemània entre l'1 d'octubre de 1982 i el 26 d'octubre de 1998.[1][4] Fins al 3 d'octubre de 1990, data de la reunificación d'Alemània, va ser canceller únicament de l'Alemània Occidental i, a partir d'eixe moment, es va convertir en el primer de la República Federal d'Alemània unificada. També va dirigir el partit Unió Demòcrata Cristiana (CDU) entre 1973 i 1998.[5]

Biografia

Inicis

Naixcut en Ludwigshafen del Rin en el sí d'una família catòlica i conservadora.[2] Kohl va rebre en les Joventuts Hitlerianas una instrucció premilitar com a ajudant de la defensa antiaèrea i en la Wehrmacht (l'Eixèrcit regular de l'Alemània nazi) poc abans del final de la Segona Guerra Mundial. En 1960 es va casar en Hannelore Renner, en qui va tindre dos fills. El 5 de juliol del 2001, Hannelore va ser trobada morta en la seua casa, en Ludwigshafen. És possible que es llevara la vida ingerint una dosis excessiva de somnífers i analgésicos, potser a causa del sofriment que li causava el seu molt dolorosa i estranya fotoalergia que li impedia estar al sol.[6]

Carrera política

En 1947 Kohl va ser un dels fundadors de la Junge Union en Ludwigshafen[7] (la Junge Union és la secció jovenil de la CDU/CSU).[8] En 1958 es va doctorar en història en una tesis titulada El desenroll polític en el Palatinado i el resorgiment dels partits despuix de 1945.[9] Entre 1969 i 1976 va ser primer ministre de l'estat federat de Renania-Palatinado i de 1976 a 2002 va ser membre del Parlament federal.[1] Va ser líder de l'oposició cristià-demócrata al Govern del socialdemócrata (SPD) Helmut Schmidt.[10] Va ser candidat de la CDU/CSU a la cancelleria en les eleccions federals de 1976, en les que es va impondre la coalició entre el SPD i el FDP.[11]

Erro al crear miniatura:
Helmut Kohl en una visita a Estats Units en 1982.

L'1 d'octubre de 1982, Kohl va succeir a Helmut Schmidt com canceller a través d'una moció de confiança, en la que molts membres del Partit Lliberal d'Alemània (FDP), que fins a eixe moment havia recolzat als socialdemócrates, varen canviar d'aliança i varen recolzar als democristianos.[2] En els primers dies del seu Govern, Kohl va tindre que enfrontar-se a una dura oposició per part dels socialdemócrates: els seus adversaris polítics es referien a ell a sovint en el malnom despectiu de «Birne» ('pera' o 'coco' ['cap'] en alemà), ya que el cap del canceller es representava en les caricatures de l'época en eixa forma. En 1986 la fiscalia havia obert un sumari per fals testimoni dellavors canceller respecte a les millonàries donacions rebudes per la CDU i el partit lliberal del consorci industrial Flick. l'escàndal Flick va sacsar els fonaments del sistema polític alemà i a la postre va conduir a una reforma de la llegislació sobre la finançació dels partits.[12]

Kohl és el canceller d'Alemània que durant més temps ha ocupat el càrrec, exceptuant a Otto von Bismarck (que ho va anar durant dèneu anys). El 27 d'octubre de 1998 li va succeir en elloc Gerhard Schröder despuix d'una aplastant victòria del SPD en les eleccions d'aquell any, despuix de lo que Kohl va renunciar a la presidència del partit. Un any més vesprada, en 1999, va esclatar l'escàndal. Kohl va reconéixer que havia rebut 100.000 marcs, uns 50.000 euros, per a finançar a la CDU.[13] A pesar de que Helmut Kohl es va negar a delatar els noms de les persones que varen aportar secretament, els seus propis companyers de direcció del partit varen afirmar haver rebut millonàries sumes, en alguns casos d'empreses favorides en la privatisació estatal. El president de la CDU, Wolfgang Schäuble, qui inicialment havia negat l'existència de contes clandestins, va reconéixer haver utilisat métodos de blanqueig de donacions d'orige confús.[14]

Jaqueado per escàndals de corrupció del seu Govern, junt en l'assunt «Spendenaffäre» que va destapar l'existència de donacions irregulars a la cúpula del partit i que va acabar en el suïcidi sospitós d'un membre del Bundestag de la CDU, Kohl va deure distanciar-se del seu partit. En 1999, la fiscalia de Bonn va notificar al Bundestag l'obertura d'un sumari en contra seua per corrupció i finançació illegal del partit democristiano CDU. La fiscalia de Bonn va investigar al canceller democristiano per haver incorregut en malversació de fondos, en haver acceptat, com ell mateixa va admetre en una entrevista televisiva, a lo manco dos millons de marcs (170 millons de pessetas) en donacions illegals entre 1993 i 1998.[12]

La reunificación alemana i l'Unió Europea

Kohl front a la Porta de Brandeburgo en Berlín, decembre de 1989.

Despuix de la moció de confiança a Helmut Schmidt en 1982 i el seu relleu per Helmut Kohl en la cancelleria de la República Federal d'Alemània, el govern alemà jugarà un paper important en el procés d'adheriment d'Espanya a les CEE. En el Consell Europeu de Stuttgart (17 i 19 de juny de 1983) – baix presidència alemana –, es va produir un important impuls a eixe procés en quedar vinculada l'ampliació comunitària i la seua reforma interna a l'increment dels recursos comunitaris que Alemània demanava. És en eixe context en el que el canceller alemà diria en Stuttgart: “O s'amplia la Comunitat o no hi ha més diners alemans”. En aquelavors, Alemània aportava el 28% del presupost comunitari. Kohl va liderar el procés de reunificación d'Alemània, que es va iniciar en la caiguda del Mur de Berlín el 9 de novembre de 1989 i que va concloure formalment el 3 d'octubre de 1990. Com a primera etapa de la reunificación, Kohl —seguint els principis de l'Ostpolitik— va realisar en 1987 una visita d'Estat a Erich Honecker, líder de la República Democràtica Alemana, primera trobada entre caps d'Estat de les dos Alemanias despuix de la Segona Guerra Mundial. El 19 de decembre de 1989 va donar un discurs en Dresde (RDA), davant les ruïnes de l'iglésia de La nostra Senyora (que seria reconstruïda en 1993-2005),[15] en el qual va cridar a la reunificación d'Alemània.[16]

Kohl va advocar per reforçar el dèbil aparat econòmic de l'est d'Alemània introduint les regles del mercat lliure i en especial gràcies a una forta aportació de capital i una gran cantitat d'inversions. A pesar de que en el moment de la seua derrota electoral semblava que el seu proyecte havia fracassat, la reunificación va ser un pas necessari per a l'integració europea. Aixina, durant la seua administració, Kohl va impulsar la marcha de la Comunitat Europea cap a l'unió política i monetària d'Europa, que es va concretar en l'Unió Europea instituïda en 1993 quan va entrar en vigor el Tractat de Maastricht. La seua última acció en assunts europeus va ser participar en l'aprovació del Tractat de Ámsterdam. El tractat va entrar en vigor en 1999, en acabant de que Kohl es retirara del Govern alemà.

Kohl en 1998.

En 1998, Kohl va ser nomenat ciutadà d'honor d'Europa pel Consell Europeu, un guardó que fins a llavors solament havia segut concedit a Jean Monnet. Entre atres reconeiximents a la seua activitat europea estan el Premi Carlemany, compartit en el president francés François Mitterrand en 1988,[17] i el Premie Príncip d'Astúries de Cooperació Internacional. Ya retirat de la vida política, es va casar el 8 de maig de 2008 en Maike Richter,[18] qui formava part del seu grup polític. Va fallir el 16 de juny de 2017[2] despuix d'una llarga maltia.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik Deutschland (Fundació Casa de l'Història de la República Federal d'Alemània) (ed.): «Helmut Kohl 1930-2017» (en alemà). Lebendiges Museum Online. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2017. Consultat el 3 de setembre de 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Enciclopèdia Britànica en llínea» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2021. Consultat el 3 de setembre de 2021.
  3. ↑ Bassets, Lluís. «[1]». Consultat el 3 de setembre de 2021.
  4. ↑ Oliver Dona Gupta. «[2]». Consultat el 3 de setembre de 2021 (en alemà).
  5. ↑ Fundació CIDOB; Ortíz de Zárate, Roberto (ed.): «Helmut Kohl». Biografies Líders Polítics. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2021. Consultat el 3 de setembre de 2021.
  6. ↑ «[3]». Consultat el 20 de decembre de 2018.
  7. ↑ «[4]». Consultat el 3 de setembre de 2021 (en alemà).
  8. ↑ (2010) «Junge Union», Der Brockhaus multimedial (DVD-ROMDVD-ROM) (en alemà), Gütersloh: Wissenmedia GmbH. OCLC 845528744.
  9. ↑ «[5]». Consultat el 3 de setembre de 2021 (en alemà).
  10. ↑ Fundació Konrad Adenauer (ed.): «Oppositions­führer 1976-1982» (en alemà). Archivat des d'el original, el 26 de decembre de 2024. Consultat el 2 de giner de 2025.
  11. ↑ Müller, Helmut M. (2003). «15.28 Helmut Kohl», Schlaglichter der deutschen Geschichte (en alemà), Bonn: Bundeszentrale für politische Bildung, pp. 418-419. OCLC 469968241. ISBN 3-89331-486-5.
  12. ↑ 12,0 12,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
  13. ↑ «[6]». Consultat el 4 de setembre de 2021.
  14. ↑ «[7]». Consultat el 4 de setembre de 2021.
  15. ↑ Stiftung Frauenkirche Dresden (Fundació Iglésia de La nostra Senyora Dresde) (ed.): «Dates, facts and figure. Timeline. Chronological history of the Building» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2015. Consultat el 4 de setembre de 2021.
  16. ↑ Presse- und Informationsamt der Bundesregierung (Oficina de prensa i informació del Govern federal) (ed.): «Kohl: "Mein Ziel bleibt die Einheit der Nation"» (en alemà). Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2021. Consultat el 4 de setembre de 2021.
  17. ↑ Trayectòria
  18. ↑ «[8]». Consultat el 22 de decembre de 2015.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Helmut_Kohl&oldid=1572759»