Conferència d'Algecires
La Conferència Internacional d'Algecires va tindre lloc en la ciutat espanyola d'Algecires entre el 16 de giner i el 7 d'abril de 1906.
Objectiu de la Conferència
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Primera Crisis Marroquina.
L'objectiu de la conferència va ser solucionar la cridada Primera Crisis Marroquina, que enfrontava a França en Alemània.
Dita crisis havia sorgit en 1904 en motiu de l'acort que havien subscrit França i Espanya, en el vist i plau del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, per a delimitar les zones d'Àfrica sobre les que dites potències colonials eixercirien el seu domini.
Els alemans, varen mostrar la seua disconformitat en dit acort en estar també interessats en un protectorat propi en Marroc, alegant com a justificació el creixcut deute que tenia el sultà de Marroc en bancs alemans, aixina com l'interés d'importants comerciants germans en desenrollar les seues activitats en sol marroquí, i varen iniciar una ofensiva diplomàtica que culminaria el 31 de març de 1905 en la visita a Tànger del kàiser Guillermo II, a on este va anunciar el seu defensa de l'independència marroquina i va exigir la convocatòria d'una reunió de les potències afectades per la situació inestable del sultanato, la qual cosa implicava una velada crítica als interessos colonials de França en eixa regió.
Durant els treballs preparatoris de la conferència es varen barallar com a sèus de la mateixa les ciutats de Tànger i Madrit, encara que finalment es va designar com a sèu la localitat espanyola d'Algecires, per ser un lloc equidistant entre Madrit i Rabat. Algecires estava ya comunicada en ferrocarril en pràcticament qualsevol punt d'Europa i, ademés, contava en "el millor i més car" hotel d'Espanya —segons el diari ABC—, el Reina Cristina.
Nacions participants
[editar | editar còdic]
A les sessions, celebrades en el Saló de Plens del Ajuntament d'Algecires, varen assistir els embaixadors de les tretze nacions participants en el següent detall:
- Alemània, representada pel comte de Tattenbach i per l'embaixador von Radowitz.
- França, representada pels embaixadors Paul Révoil i Eugéne Regnault.
- Espanya, representada pel duc d'Almodóvar del Riu i per Pérez Cavaller.
- Marroc, representat per Sidi Mohamed ben Larbi Torres i per Sidi Mohamed el Mokri.
- Regne Unit, representat per l'embaixador plenipotenciario Sir Artur Nicolson.
- Imperi Austrohúngaro, representat pels comtes Rudolph von Welzersheimb i Leopold Bolesta-Koziebrodzki.
- Estats Units, representats pels embaixadors Henry White i Samuel Gumneré.
- Bèlgica, representada pel baró Maurice Joostens i pel comte Conrad de Buisseret.
- Itàlia, representada pel marqués Emilio Visconti-Venosta i l'embaixador Giulio Malmusi.
- Països Baixos, representats per l'embaixador Jonkheer Hannibal Testa.
- Rússia, representada pel comte Artur Cassini i per l'embaixador Vassily Bacheracht.
- Portugal, representat pels Comtes de Tovar i de Marteus-Ferrao.
- Suècia, representada per l'embaixador Robert Sager.
Vore també
[editar | editar còdic]- Primera Crisis Marroquina
- Acorts de Cartagena (1907)
- Segona Crisis Marroquina (Crisis d'Agadir, 1911)
- Tractat de Fez (1912)
- Protectorat espanyol de Marroc
- Protectorat francés de Marroc
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conferencia de Algeciras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.