Isaac Rabin
.jpg)
Isaac Rabin (יִצְחַק רָבִּין, pronunciat [(j)itsˈχak ʁaˈbin]; Jerusalem, 1 de març de 1922-Tel Aviv, 4 de novembre de 1995)[1] va ser un militar i polític israelita. Va ser el sèptim cap del Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel (FDI, Tzahal) (1964-1967) i el quint primer ministre (1974-1977) —el primer naixcut en el país, sabra— i novament entre 1992 i 1995. Com a primer ministre, Rabin va fer recalcament en la millora de l'economia i la solució dels problemes socials.[2] En 1975, Rabin va conseguir el primer Acort provisional de pau en Egipte.[2] En 1976, Rabin va ordenar l'Operació Entebbe per al rescat dels passagers d'Air France seqüestrats.[2] En 1994, va conseguir firmar en el rei Hussein el primer Tractat de pau entre Israel i Jordània.[2] En 1994, va rebre el Premie Nobel de la Pau[3][4] pels seus esforços per conseguir la pau entre el Govern d'Israel i l'Organisació per a la Lliberació de Palestina que va culminar en els Acorts d'Oslo i va ser guardonat en el Premie Príncip d'Astúries de Cooperació Internacional.[5]
Joventut
[editar | editar còdic]
Els seus pares, Nehemiah i Rosa, varen ser pioners de la tercera Aliyá. Nehemia Rubichov, naixcut en una chicoteta ciutat ucraniana en 1886,[6] va perdre al seu pare quan era molt chiquet i des de jove va treballar per a recolzar a la seua família. A l'edat de 18 anys, va emigrar als Estats Units, a on es va unir al partit de Poalei Zion (Treballadors de Sion) i va modificar el seu llinage a Rabin. En 1917 va ser a Palestina en els voluntaris del Hagdud Ha’ivri (Legió Judeua), determinats per a assentar Eretz Israel (Terra d'Israel). La mare d'Isaac, Rosa Cohen, va nàixer en 1890 en Maguilov en Bielorússia. El seu pare, un rabino, es va opondre al moviment sioniste, i va enviar a Rosa a una escola secundària cristiana per a senyoretes en Homel, permetent-li adquirir una àmplia educació general. Des de jove, Rosa va prendre interés en causes polítiques i socials, per a ser pionera i activista en el Moviment Socialiste. En 1919, va realisar el seu aliyá a Palestina en la famosa embarcació Roselán, primera embarcació de olim despuix de la Primera Guerra Mundial. Despuix de treballar en un kibutz en les vores del Kineret (Mar de Galea), es va traslladar a Jerusalem.[7]
Els pares de Rabin es varen conéixer en Jerusalem durant els disturbis de Nebi Musa de 1920.[8] Es varen mudar al carrer Chlenov de Tel Aviv, prop de Jaffa, en 1923. Nehemías va treballar per a la Corporació Elèctrica Palestina i Rosa va ser contadora i activiste local. Va aplegar a ser membre de l'Ajuntament de Tel Aviv.[9] La família es va mudar de nou en 1931 a un apartament de dos habitacions en el carrer Hamagid de Tel Aviv.[10]
Rabin contava en tan sol 7 anys d'edat en 1929, quan varen ser assessinats 135 judeus en ciutats i assentaments a mans de vàndals àraps, durant la Matança d'Hebrón. En 1936 va començar una atra violenta ona de rebelió contra els assentaments judeus que va continuar durant tres anys. Durant aquell episodi varen ser assessinats 630 judeus i les seues possessions incendiades. Eixa sensació de chicotets assentaments en contínua lluita per la seua supervivència ho va acompanyar per molts anys. Identificat en l'ideal sioniste, des de la seua joventut va estudiar i es va graduar en l'Escola Agrícola «Kaduri» de Galea, als peus del mont Tabor. El seu somi era viajar als Estats Units per a estudiar Ingenieria en Sistemes de Rec, per a poder aixina resoldre un dels grans problemes d'Israel. Pero, en lloc d'això, en 1941 va entrar a formar part de l'Haganá, eixèrcit clandestí hebreu durant els últims anys del Mandat Britànic de Palestina,[11] i especialment del seu cos d'èlit, el Palmaj.[12] I aixina es va unir un graduat de l'Escola Agrícola a les Forces del Palmaj.[7]
El tema de seguritat va passar a ocupar un lloc central en la vida del jove Rabin. «La realitat del nostre poble i de la nostra vida nos urgía a estar sempre a la defensiva».
Resistència
[editar | editar còdic]El 29 de juny de 1946 va ser detingut per les autoritats britàniques per ser activista del Palmaj junt en el seu pare, i lloc despuix de les reixes durant cinc mesos.[13] Per aquella época, estava Rabin relacionat en la Aliyá (immigració). Els governants del Mandat Britànic varen prohibir l'immigració judeua.[7] Tampoc varen permetre l'immigració de refugiats provinents d'Europa despuix de la finalisació de la Segona Guerra Mundial. I va anar a través de la Aliyá Bet (immigració clandestina) que els judeus varen poder ingressar a Israel. Aquells que varen ser atrapats per les forces britàniques, varen ser encarcerats primerament en el campament d'arrest d'Atalit, per a ser posteriorment transportats a un camp de concentració en Chipre. En una audaç maniobra militar comandada per Rabin, va ser atacat el campament d'Atalit. Rabin va ser el primer en ingressar al campament i l'últim en eixir. Sobre este rescat d'olim va comentar Rabin: «[...] vaig colocar un chiquet sobre els meus muscles i vaig tindre una estranya sensació. Dur en mi un chiquet judeu, commocionat, paralisat per la por. Un chiquet del holocaust [...]».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Efemérides 4 de novembre: els acontenyiments històrics que varen marcar la humanitat». Infobae. Consultat el 2024-11-04.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Yitzhak Rabin - The fifth Prime minister». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2005. Consultat el 2022-07-25.
- ↑ Yitzhak Rabin - The Nobel Peace Prize 1994 (en anglés)
- ↑ «Yitzhak Rabin – Facts» (en en-us). NobelPrize. org. Consultat el 2025-09-18.
- ↑ Fundació Príncip d'Astúries - Premiats en 1994
- ↑ «Доказано украинское происхождение Ицхака Рабина | Еврейские новости мира и Украины | ВЕК — Всеукраинский еврейский конгресс». jewish. kiev. ua. Archivat des d'el original, el 2012-04-26. Consultat el 2025-11-02.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. dadalos. org. Archivat des d'el original, el 2010-05-16. Consultat el 2025-11-02.
- ↑ Internet Archive, Robert (1993). Rabin of Israel, New York : St. Martin's Press. ISBN 978-0-312-09368-6.
- ↑ Slater, págs. 27–28
- ↑ Slater, pág. 34
- ↑ Kurzman, pág. 80
- ↑ Kurzman, pág. 82
- ↑ «Yitzhak Rabin : soldier, leader, statesman» (en és). worldcat. org. Yale University Press, New Haven, 2017. Consultat el 2023-11-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isaac Rabin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.