Riada del càmping de Biescas
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
La riada del càmping de Biescas va ocórrer el 7 d'agost de 1996, quan una riuada extraordinària i súbita del barranc de Arás va arrasar el càmping Les Neus, situat sobre el con de dejecció, en la seua desembocadura en el riu Gállego, a poc menys d'un quilómetro aigües avall de Biescas, en la província espanyola d'Osca. Varen morir 87 persones i 187 varen resultar ferides.
Introducció
[editar | editar còdic]
La conca vertent i el caixer del torrent de Arás havien segut objecte de repoblament i encauzamiento, lo que es denomina "restauració hidrològic-forestal". Els treballs varen començar en la década de 1910 per a protegir la carretera de França i evitar que els arrastres colmataran l'embassament de la Penya, llavors en construcció.[1] Varen consistir fonamentalment en repoblaments forestals en les ales, combinades en tècniques de retenció de sols front a l'erosió (menudes empalizadas de ramillas de sauce sobre estacas de boj construïdes manualment), i en la construcció de dics de retenció de sediment de mampostería hidràulica en els caixers.
En 1996 els repoblaments formen un tapís dens d'arbres sense a penes sotobosque. Els dics es trobaven colmatados i colonisats per la vegetació de ribera.
El succés
[editar | editar còdic]Les administracions públiques, obviant els informes negatius dels tècnics, varen autorisar la construcció del càmping en el con de dejecció del torrent suponent erròneament que l'intervenció hidrològic-forestal i el encauzamiento escalonat existent en el palmito aluvial garantisarien la seua seguritat. No obstant el fatídic dia es va produir una gran tormenta en la capçalera del barranc, en precipitacions que els tècnics varen situar entre 200 i 250 mm, en uns huit minuts en els que l'intensitat va poder aplegar a 500 mm/hora. La precipitació registrada en Biescas va ser de 160 milímetros. Les majors intensitat de pluja es varen registrar en la capçalera del barranc de Betés (afluent del torrent de Arás), una menuda riera que discorria entre praderías i boscs. El gran cabal de l'avinguda va excavar un nou caixer de tremendes dimensions. La tragèdia va ser agravada o causada per l'acumulació de materials en les prop de 40 assuts de retenció de sediment existents en la conca i que l'aigua es va dur per davant.
Les proporcions de la riada en el con de dejecció varen ser dramàtiques. Un important volum d'aigua carregat de troncs i roques va baixar pel barranc, per a arrasar el càmping sense respectar el canal que se li havia preparat a l'aigua. Les estimacions realisades per diversos autors són dispars i situen la riada entre 200 i 500 metros cúbics per segon d'aigua, molt per damunt dels 100-120 m³/s de capacitat del canal artificial, que va arrastrar a lo manco 68 000 m³ de materials procedents de la destrucció de les casi 40 assuts de retenció de sediment; és dir, entre 122 000 i 136 000 tonellades.[2] Esta avinguda correspon a un periodo de tornada d'al voltant de 200 anys, encara que ya en la década dels anys 1920 va haver una atra riada similar en el mateix lloc.
Un pilot militar de l'Eixèrcit, Arma d'Ingeniers, va prendre una série de 15 fotografies des de 9000 peus d'altitut. Analisant les fotografies va calcular que la zona de recollida de la pluja varen ser uns 8 km², en un terreny de fondo rocós i alt índex de escorrentía, lo que va poder supondre un volum d'aigua pròxim als 50.000 m³. L'aigua va fluir pel barranc de Arás, en una caiguda de 300 metros de desnivell, desplaçant roques de 10 tonellades. Varen aparéixer cadàvers a 17 km de distància en un embassament aigües avall, en Sabiñánigo. La jueza del Jujat d'Instrucció n.º 1 de Jaca va archivar el cas en 87 morts i 187 ferits, escomençant un autèntic calvari per als ferits i familiars dels fallits. Fins a un pastor entrevistat va dir quan va vore que plovia tant: «Estant yo arreplegant les meues cabres vaig pensar: qué mal ho van a passar els de el càmping».
L'Estat i Administracions públiques varen ser condenats al pagament de 2000 millons de pessetes. En 2006, prop del 30% de les indemnisacions seguien sense ser reclamades.
És de destacar que, gràcies als repoblaments forestals existents, no es va produir una erosió en les ales, per lo que es va reduir l'aporte de cabals sòlits. L'aument dels fenomens d'interceptació i infiltració front als de escorrentía superficial que va supondre l'existència de la massa forestal, va supondre, aixina mateix, una reducció dels cabals líquits.
Els dics existents en els caixers varen ser lliteralment agranats per la riada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ P. A. (1916) Llaugera idea dels servicis de la sexta Divisió Hidrològic-forestal. Montes nº 956, vol. XL: 790-801.
- ↑ García-Ruiz, J. M., S. White, C. Martí Bono, B. Valero, M.P. Errea & A. Gómez Villar (2004): “L'avinguda del barranc de Arás i els riscs hidrològics en el Pirineu central espanyol” [1] archivat en Wayback Machine., en J.L. Penya, L.A. Longares & M. Sánchez (eds.), Geografia física d'Aragó. Aspectes generals i temàtics, Universitat de Saragossa i Institució Fernando el Catòlic, Saragossa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Riada del camping de Biescas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.