Anar al contingut

Terremot de Tangshan de 1976

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tangshan Earthquake Memorial III.jpg
Terremot de Tangshan de 1976

El terremot de Tangshan de 1976 va tindre lloc en la ciutat de Tangshan, China, el 28 de juliol de 1976 i va tindre una magnitut de 7,6 graus en la escala de Richter. Va ser el més greu terremot que va tindre el món modern en relació de vides perdudes, matant (segons senyes oficials) 242 419 persones, pero algunes fonts no oficials indiquen que la sifra podria ser fins a tres voltes major.

El terremot principal va ocórrer a les 03:42 hores del matí i moltes de les persones que sobrevirían a est varen ser preses dels edificis que no varen resistir al segon terremot que va ocórrer 15 hores despuix i va tindre una magnitut de 7,1, seguit de moltes rèpliques de magnitut 5,0 i 5,5. Moltes persones varen afirmar haver vist llums estranyes la nit anterior el terremot que varen ser conegudes com les llums del terremot.

El 78% dels edificis industrials, el 93% dels edificis residencials, el 80% de les estacions de bombeig d'aigua i 14 llínees d'aigüeral varen ser destruïdes o greument danyades. Les ones sísmiques varen aplegar a alcançar a construccions que es trobaven a 140 km de l'epicentre.

El Terremot de Tangshan va ser el segon més mortífero registrat en tota l'història. El primer, va ocórrer en l'any 1556 en Shanxi, també en China, a on varen ser registrats més de 830 000 morts.

En l'any 2010 el director de cine Feng Xiaogang va realisar a modo d'homenage a les víctimes de la catàstrofe, la película Aftershock (Tangshan Dadizheng).

Els terremots

[editar | editar còdic]

El terremot de Tangshan va estar compost per dos sacsades principals. La primera es va produir a les 3:42:56 del matí (hora local), aproximadament a 12 km per baix de la partix sur de Tangshan.[1] La Plantilla:M es va estimar inicialment en uns 8.1, posteriorment recalculada a 7,6 en l'escala estàndar Plantilla:M. No obstant, eixa escala només medix l'energia total lliberada per un terremot, i els terremots varien en la cantitat d'eixa energia que es convertix en sacsades sísmiques. El terremot de Tangshan, en ser relativament poc profunt, va convertir gran part de la seua energia en sacsades en la superfície, i en l'escala Plantilla:M (magnitut en la superfície) (magnitut superficial) també va medir 7,6 (7,8 en la escala chinenca de magnitut en la superfície).[2] Açò "va ocórrer en una falla d'esmonyida lateral dreta casi vertical, en rumbo N40°I",[3] el bloc del costat surest esgolant-se uns tres metros cap al suroest.[4] Açò va ser el resultat de la compressió tectónica en un eix casi oest-este.[5] La ruptura de la superfície es va produir en cinc segments en escaló que s'estenien huit quilómetros a través del centre de Tangshan.[6]

La segona sacsada principal, en una magnitut de 7,0 Plantilla:M, o 7,4 Plantilla:M, es va produir eixa vesprada a les 18:45 prop del Luanhsien (Luanxian), a uns 70 km a l'este-noroest ("B" en el mapa d'intensitat de la següent secció), just al sur de l'extrem noreste de la falla de Tangshan.[7] Açò va ocórrer en una zona de falles conjugades en direcció nort-noroest que tallen l'extrem nort de la falla de Tangshan. El moviment lateral a l'esquerra ací, junt en el moviment lateral a la dreta en la falla de Tangshan, sugerix que a mida que els blocs de la corfa a l'oest i a l'est es comprimixen junts, el bloc entre estos dos terremots està sent espremut cap al sur.


Va seguir una llarga seqüència de rèpliques, en dotze de magnitut 6 o superior.[8] La primera d'elles es va produir a penes tres hores i mija despuix de la sacsada inicial, a les 7:17, en l'extrem sur de la falla de Tangshan, prop del Ninghe. ("C" en el mapa de la secció següent),[9] en una magnitut de 6,2 Plantilla:M. Una atra rèplica important (Plantilla:M) es va produir en novembre prop de Ninghe. La majoria de les rèpliques es varen produir entre estos punts finals, en una zona de 140 km de llarc i uns 50 km d'ample.[10] Molts edificis varen sofrir més danys per les rèpliques.[11]

Danys

[editar | editar còdic]

Els danys causats per un terremot depenen principalment de dos factors. En primer lloc, la intensitat de la sacsada, que depén principalment de la magnitut de la ruptura del terremot, de la distància al epicentre i de la naturalea del sol i la topografia locals, sent més provable que els sols blans (per eixemple, els sediment i la farcidura) amplifiquen l'intensitat i la duració de la sacsada.[12] En segon lloc, el disseny i la construcció de les estructures que se sacsen, sent especialment vulnerables les cases construïdes d'atobó o pedra, les cases de fusta sense un marc ben construït i les construccions de mampostería sense reforçar.[13] El risc sísmic s'hi havia subestimado en gran mida i casi tots els edificis i estructures es varen dissenyar i varen construir sense consideracions sísmiques.[11] Com a resultat, Tangshan era "principalment una ciutat d'edificis de rajola no reforçats",[1] assentada just damunt d'una important llínea de falla.

La potència (magnitut) del terremot de Tangshan ve indicada per l'extensió dels llocs a on es va sentir: fins a 1100 km, en la major part del noreste de China, i inclús en Mongòlia i Corea.[14] En Pequín i les seues afores, 140 km des de l'epicentre, les sacsades varen alcançar una intensitat de VI en l'escala d'intensitat chinenca (similar a la Escala d'Intensitat Modificada de Mercalli), en casi el 10% dels edificis danyats,[15] i a lo manco 50 víctimes mortals.

Les pèrdues econòmiques varen ascendir a 10 000 millons de yuanes.[16]

Zona d'intensitat XI i X

[editar | editar còdic]
Archiu:Tangshan earthquake.jpg
Lloc del terremot de Tangshan

La ruptura es va produir baix la partix sur de la ciutat, i es va propagar cap al noreste per una falla que travessa el centre de la ciutat. L'intensitat màxima va ser "XI" (onze) en l'escala chinenca de 12 graus. Casi tots els edificis i estructures de la ciutat es varen derrocar, total o parcialment, les infraestructures varen resultar greument danyades i els servicis essencials, com l'energia elèctrica, el suministrament d'aigua i les comunicacions, varen quedar totalment inutilisats. Esta zona de màxims danys tenia una llongitut aproximada de 10,5 km i un esgambi d'entre 3,5 i 5,5 km, centrada aproximadament en la via férrea.[17]


La zona de la sacsada d'intensitat X -en la que només els edificis nous de rajola d'una sola planta varen sofrir mers "danys o danys lleus", el restant va sofrir danys greus o pijors- tenia 36 km de llarc i 15 km d'ample.[18] En esta zona de "alta intensitat" (intensitat X i XI, dins del contorn roig del mapa) 20 ponts de carretera i cinc ponts de ferrocarril creuen el riu Douhe en Tangshan; només sis varen sobreviure en danys menors.[19]

Zona d'intensitat IX i VIII

[editar | editar còdic]

Tremolació d'intensitat IX (o major) varen ocórrer en una zona d'aproximadament 78 km} de llarc i 42 km (uns 1800 km2, contorn taronja interior en el mapa), i també al voltant de les rèpliques en Luanxian i Ninghe. En esta zona varen sobreviure la majoria dels edificis classificats com a Classe III (edificis ben construïts de fusta, mampostería o formigó armat[20]), varen sobreviure[21] pero molts edificis de Classe II (típicament edificis antics en armassó de fusta que carixen d'un armassó ben construït i prou comuns anara de les ciutats) varen ser destruïts, mentres que la majoria dels edificis Classe I (construïts en atobó o pedra) varen ser destruïts

Més llunt (fins al contorn taronja exterior), i al voltant de la ciutat de Tianjin i algunes zones aïllades, les tremolació d'intensitat VIII varen afectar principalment a edificis de Classe I (més de la mitat destruïts), ponts i alts fumerals de rajola. La via del ferrocarril també estava subjecta a flexiones o desplaçaments, depenent de les condicions del sol.[18]

Zona d'intensitat VII

[editar | editar còdic]

La zona d'intensitat VII de les sacsades -dins del contorn marró obscur- marca l'extensió dels danys moderats, a on moltes estructures de classe I (de disseny o construcció dèbil) varen resultar danyades pero només "poques" -entre el 10% i el 30%- varen ser destruïdes, i només uns "pocs" edificis de classe dos varen resultar danyats. Esta zona elipsoidal s'estenia uns 75 km al nort i al sur de Tangshan i 120 km a l'est i a l'oest, des d'uns 25 km menys de Pequín fins a menys de la ciutat de Qinhuangdao (que va tindre sacsades anómales), i des de la Mar de Bohai en el sur i suroest fins a just al nort de Zunhua. L'acurtada nort-sur d'esta zona s'atribuïx a l'apuntalament pel llit de roca de les montanyes Yanshin.

Més allà de la zona VI es varen produir danys importants, pero (de la mateixa manera que en Pequín) varen afectar a menys del 10% dels edificis o es varen produir en menudes zones localisades.[22]

Mines de carbó

[editar | editar còdic]

La mineria del carbó és la principal indústria de Tangshan, i quan es va produir el terremot hi havia uns 10 000 miners baix terra. En la seua major part, els camins de la mina (túnels) no varen sofrir danys greus, pero en la pèrdua d'energia elèctrica no hi havia allumenament (aparte dels fars), ni ventilació, ni ascensors de treball.[23] S'informa de que la majoria dels miners varen escapar en qüestió d'hores, pero que alguns no varen aplegar a la superfície fins a dos semanes despuix.[24]

La majoria dels danys en els pous verticals es varen produir en els primers 50 metros, a on travessen la torrentada acuífero. En molts casos, el revestiment de formigó construït per a impedir el pas de l'aigua es va badar (sobretot en els casos en que no es va construir correctament), permetent una entrada d'aigua molt major. Junt en els danys en el sistema de drenage subterràneu i la falta d'energia per a accionar les bombes, moltes de les mines es varen inundar.[25]


En tres dies es va restablir part de l'energia elèctrica de les mines i en dèu dies es va recomençar part de la producció de carbó.[26] No obstant, el desaguado, la revisió dels equips elèctrics inundats i la reconstrucció dels edificis i estructures de superfície varen continuar durant un any i mig; el nivell de producció anterior al terremot no es va alcançar fins a finals de 1977.[26]

Ferrocarrils

[editar | editar còdic]

El ferrocarril Beijing-Shanhaiguan (construït en 1887) és una llínea troncal de doble via de classe I que va des de Pequín cap al surest fins a Tianjin i Tanggu, per a després girar cap al noreste i creuar el riu Yongdingxin i el seu estuari per a dirigir-se al Ninghe i després a Tangshan. Des de Tangshan continua cap al noreste i després cap a l'est fins a Chengli, i despuix fins a Qinhuangdao i Shanhaiguan. És la principal conexió de Pequín, Tianjin i Tangshan en els ports marítims i en el noreste de China. El ferrocarril del Tongxian a Tuozitou (dins de l'actual comtat de Luan) (construït en 1976) és una llínea troncal de classe I de via única que discorre cap a l'est des de la perifèria oriental de Pequín fins a la seua confluència en la llínea de Pequín a Shanhaiguan al noreste de Tangshan (prop de l'epicentre del terremot de 7,1 graus).[27] Tot això es va construir "sense tindre en conte el disseny antisísmico",[28] encara que es varen aplicar algunes "mides de resistència als terremots" per a ponts grans i mijans despuix del terremot de Haicheng de 1975.

Estes artèries vitals (i atres ferrocarrils i ramals) varen sofrir greus danys a causa dels terremots, principalment en les zones d'intensitat IX o superior de les sacsades.[29] (Açò inclou una àmplia zona entorn al terremot de Tangshan, i les àrees entorn a Ninghe i Luanhsien despuix de les rèpliques de M 6,9 i M 7,4). En el moment del seisme principal hi havia 28 trens de mercaderies i sèt de passagers viajant per la llínea Pequín-Shanhaiguan en la zona afectada; sèt trens de mercaderies i dos de passagers varen descarrilar pel descarrilament dels raïls,[30] sobretot al sur de Tangshan[31] a on la llínea es va construir sobre torrentada solt, diluvi i trams ocasionals d'arena solta.[28] En molts d'estos casos -i també en casos similars al noreste de Tangshan, i en la llínea Tongxian-Tuozitou a l'est del Fengrun - el terraplé del ferrocarril es va desplomar per la debilitat del sol. En atres casos, el terraplé va aguantar, pero la compressió travessera dels raïls va fer que es doblaren.[32]

Les operacions ferroviàries es varen vore encara més perjudicades per la pèrdua de les comunicacions (inclosa la senyalisació) i del suministrament d'aigua (per a les locomotores de vapor), en abdós casos degut principalment a la solsida d'edificis i a la pèrdua d'energia elèctrica.[33] No obstant, els danys més greus, que varen requerir més mà d'obra i més temps de reparació, varen ser els que varen afectar als ponts.[34] Lo més difícil va ser quan el sol bla o licuado va permetre que la vora s'esgolara cap al riu, desplaçant els estribos. Un problema més freqüent era quan un terraplé d'aproximació s'afonava, deixant normalment els raïls suspesos de l'estrebe. Va haver numerosos casos en els que les piles i els estribos de formigó varen resultar danyats per un disseny i una construcció inadequats; els ponts que es varen reforçar despuix del terremot de Haicheng varen sobreviure en danys lleus.[35]


Es va observar que, a partir de l'intensitat VII, els danys en el llit de la carretera es correlacionaban principalment en un sol solt i un nivell freàtic alt. Pel contrari, els ponts i els raïls de la ciutat de Tangshan, construïts sobre un sol dens en una capa freàtica profunda, no varen sofrir danys en la seua major part, a pesar d'estar somesos a sacsades d'intensitat XI.[36]

Es varen movilisar més d'cuarenta y dos mil persones per a efectuar ràpidament la reparació d'emergència de les vies férrees.[37] La llínea Tongxian-Tuozitou es va obrir al tràfic el 3 d'agost, la via única de la llínea Pequín-Shanhaiguan es va obrir el 7 d'agost, i les dos vies el 10 d'agost, encara que a velocitats restringides sobre ponts provisionals i en atres llocs a on les reparacions encara no estaven completes.[28]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Jennings 1980, p. 69.
  2. ↑ Zhu 2002, p. 6).
  3. ↑ Butler, Stewart & Kanamori 1979, p. 207. Vore la figura 12 (p. 218) per a una ilustració. Vore tambéZhu 2002, p. 8,Guo 2002, pàg. 33-34.
  4. ↑ Jennings 1980, p. 89.
  5. ↑ Lomnitz 1978, p. 109;Jennings 1980, p. 88.
  6. ↑ Jennings 1980, p. 89, i vejau la figura 4.17.
  7. ↑ Jennings 1980, pàg. 88, 92.
  8. ↑ Lomnitz 1978, p. 109.
  9. ↑ Zhu 2002, p. 8, i vejau la Taula 4, p. 12.
  10. ↑ Jennings 1980, p. 88, i vejau la figura 15 enGuo 2002, p. 45.
  11. ↑ 11,0 11,1 Jennings 1980, p. 75.
  12. ↑ Butler, Stewart & Kanamori 1979, pàg. 217-218. Vore tambéJennings 1980, figura 4.23, que traça els danys en funció de la distància epicentral i una mida de la resistència dels edificis.
  13. ↑ Jennings 1980, p. 19.
  14. ↑ Jennings 1980, p. 69;Yang 2002b, p. 176. [6].
  15. ↑ Yao 2002, p. 244. [74].
  16. ↑ Stoltman, Lidstone & Dechano 2004.
  17. ↑ Yang 2002b, p. 172, i vejau la figura 2, p. 182. Es pot trobar un mapa isosísmico en el front matter of Volume 4
  18. ↑ 18,0 18,1 Yang 2002b, p. 172.
  19. ↑ Mao, Liang & Cui 2002, p. 231
  20. ↑ Jennings 1980, p. 10.
  21. ↑ Yang 2002b, p. 180, Table 1.
  22. ↑ Xu 2002, p. 242.
  23. ↑ Zhao 2002, p. 626.
  24. ↑ Housner & He 2002, pàg. 26-27;Wang, Cui & Liu 2002, p. 749.
  25. ↑ Zhao 2002, p. 627.
  26. ↑ 26,0 26,1 El meu 2002, p. 765.
  27. ↑ Liao & Gu 2002, p. 1, i vegen-se les figures 1 i 4, pp. 40 i 41.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Liao & Gu 2002, p. 1.
  29. ↑ Liao & Gu 2002, figura 4.
  30. ↑ Liao & Gu 2002, p. 2.
  31. ↑ Liao & Gu 2002, figura 1.
  32. ↑ Liao y Gu (2002, pp. 20+) té imàgens.
  33. ↑ Liao & Gu 2002, pàg. 1, 2, 15-16, 18.
  34. ↑ Liao & Gu 2002, pàg. 8-10.
  35. ↑ Liao & Gu 2002, p. 1. El reforç és principalment una qüestió de "unir els extrems dels voltons" de forma segura per a que no se separen, s'esclafen o es desprenguen d'un soport.
  36. ↑ Liao & Gu 2002, pàg. 1-2, 8.
  37. ↑ Wang, Cui & Liu 2002, p. 750.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:Div col

  • .
  • .
  • . English translation by JPL of a lecture originally published in 1976 in a special issue of the Journal of the Seismological Society of Japan (in Japanese).
  • .
  • .
  • .
  • . English translation by JPL of a lecture originally published in 1976 in a special issue of the Journal of the Seismological Society of Japan (in Japanese).
  • .
  • .
  • .
  • .
  • . English translation of the Chinese report of 1986.
  • .
  • .


  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • . The "American Seismological Delegation".
  • .
  • .The Haicheng Earthquake Study Delegation.
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .
  • .


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Tangshan_de_1976&oldid=676437»