Anar al contingut

Piet Mondrian

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Piet Mondrian
Per a atres usos d'este terme vore Mondrian (desambiguació).

Piet Mondrian (naixcut com Pieter Cornelis Mondriaan; Amersfoort, 7 de març de 1872-Nova York, 1 de febrer de 1944) va ser un pintor vanguardiste neerlandés.

Va ser membre de la corrent De Stijl i fundador del neoplasticisme, junt en Theo van Doesburg. Va evolucionar des del naturalisme i el simbolisme fins a l'abstracció, de la qual és el principal representant inaugural junt als russos Vasili Kandinski i Kazimir Malévich.

Primers anys i formació

Mondrian va nàixer el 7 de març de 1872 en Amersfoort[1] en una família calvinista. Des de 1892 fins a 1908 va estudiar en l'Acadèmia Estatal de Ámsterdam, en la que el seu mestre va ser August Allebé.


Va començar la seua carrera com a mestre d'educació primària,[2] pero mentres ensenyava també practicava la pintura. La major part del seu treball d'este periodo naturaliste o impressioniste està constituïda per paisages. Estes imàgens pastorals de la seua Holanda nativa representen molins de vent, camps i rius, inicialment de manera impressioniste a l'estil de "L'escola de L'Haya", que fa a l'autor successor de Jongkind, i després en una varietat d'estils i tècniques que documenta la seua busca per un estil personal. Les pintures en les que predominen els colores malva, grisa suau i vert obscur són les més representatives del seu moment inicial i ilustren l'influència de varis moviments artístics en Mondrian, inclús el puntillisme i els colors vívidos del fovisme, en els que es bolca en 1908 per influència de Jan Toorop.

En l'exhibició en el Hague's Gemeentemuseum vàries pintures són d'este periodo, incloent els treballs postimpresionista com El molí roig i Arbres a la llum de la Lluna. Una atra pintura, Avond ("Vesprada") (1908), que presenta una escena de parvas (o niaras) en un camp durant el crepúscul, és un quadro que ya deixa intuir els desenrolls futurs d'este pintor; en ell usa una paleta que consistix casi exclusivament en roig, groc i blau. Encara que en cap sentit és abstracte, Avond és el més primerenc dels treballs de Mondrian que dona émfasis als colors primaris.


Les pintures més primerenques que mostren un entreveja de l'abstracció són una série de quadros de 1905 a 1907, en els quals pinta escenes obscures d'arbres indistints i cases en reflexos en aigua que els fa casi aparéixer com a taques de tinta d'un proyectivo test de Rorschach. No obstant, encara que el resultat final deixa vore l'émfasis en les formes sobre el contingut, estes pintures encara s'arraïlen fermament en la naturalea, i és solament pel coneiximent d'estos guanys de Mondrian que s'apleguen a reconéixer les raïls de la seua abstracció futura.

Mondrian i el seu treball posterior varen ser influenciats profundament pels "Moderne Kunstkring" (1911) en l'exhibició de cubisme en Ámsterdam. La seua busca per la simplificació es mostra en dos versions del quadro Stilleven met gemberpot ("Naturalea morta en un gorc de gingibre"). En la versió cubista, de 1911,[3] i l'abstracta, de 1912,[4] el tema és reduït a una forma redona en triànguls i rectànguls.

París (1911-1914)

En 1911, Mondrian es va mudar a París i va canviar el seu nom, eliminant una "a" de "Mondriaan", per a emfatisar la seua eixida dels Països Baixos i la seua integració dins de la vanguarda parisenca.[5][6] Mentres va estar en París, l'influència de l'estil cubiste de Pablo Picasso i Georges Braque va aparéixer casi de colp i repent en l'obra de Mondrian.[7] Pintures com La mar (1912) i els seus diversos estudis d'arbres d'eixe any encara contenen certa representació, pero, cada volta més, estan dominades per formes geomètriques i plans entrellaçats. Si ben Mondrian estava ansiós per absorbir l'influència cubista en la seua obra, sembla clar que vea el cubisme com un "port d'escala" en el seu viage artístic, més que com un destí. El periodo cubiste de Piet Mondrian va durar de 1912 a 1917.

Tornada a Països Baixos

Després va tornar a Ámsterdam, a on va conéixer, en 1915, a Van Doesburg, en el que va fundar el grup De Stijl en 1917. Entorn a esta revista, De Stijl (L'estil), publicada entre 1917 i 1926, es va constituir un grup d'artistes que varen rebre la directa influència de la "revolució cubista", entre els quals Mondrian és el pintor més important.

En 1919 va retornar a París. En 1921 va reduir la seua paleta als colors primaris, blanc i negre. En 1930 es va unir al grup "Cercle et carré" i en 1931 a Abstraction-Création. En 1930 l'estilista Lola Prusac crea per a la Casa Hermès en París una llínea completa de bossos i equipages directament inspirats en les obres de Mondrian en retallades roges, grocs i blaus.[8] En 1938 es marcha a Londres i en 1940 a Estats Units.

En la década dels anys 1940, els seus treballs es varen tornar més vívidos en ritme, com s'aprecia en New York City, Broadway Boogie-Woogie o Victory Boogie-Woogie, menys estructurats en yuxtapondre àrees de colors lluents i càlits.

La teoria de Mondrian ha segut rellevant en el XX, transcendint la pintura i influint en les demés expressions estètiques: disseny, decoració, arquitectura i escultura.

Mort i llegat

Piet Mondrian va morir de neumonia l'1 de febrer de 1944 i va ser enterrat en el cementeri Cypress Hills en Brooklyn, Nova York.

El 3 de febrer de 1944 es va celebrar un homenage a Mondrian en l'Universal Chapel en Lexington Avenue i 52nd Street en Manhattan. Al servici varen assistir casi 200 persones, entre elles Alexander Archipenko, Marc Chagall, Marcel Duchamp, Fernand Léger, Alexander Calder i Robert Motherwell.[9]

El Mondrian/Holtzman Trust funciona com el patrimoni oficial de Mondrian i "té com a objectiu promoure el coneiximent de les obres d'art de Mondrian i garantisar l'integritat de la seua obra".[10]


Mondrian va ser descrit pel crític Robert Hughes, en el seu llibre de 1980 The Shock of the New, com "un dels artistes suprems del sigle XX".[11] Aixina mateix, en els seus documentals de televisió sobre The Shock of the New, Hughes es va referir a Mondrian. considerat novament com "un dels més grans artistes del sigle XX (...) que va ser un dels últims pintors que va creure que les condicions de la vida humana podien canviar-se per mig de la realisació de quadros".[12] L'historiador d'art holandés Carel Blotkamp, una autoritat en De Stijl, va reafirmar la mateixa creència de que era "un dels grans artistes del sigle XX".[13]

El 14 de novembre de 2022, la Composició No. II de Mondrian es va vendre en la subasta de Sotheby's per 51 millons de dólars, lo que va superar un récort anterior de 50,6 millons de dólars per a la seua obra. La Composició n.º II presenta un llenç de 50 per 50 cm (20 per 20 polzades) en un gran quadrat roig en el cantó superior dret, un chicotet quadrat blau en el cantó inferior esquerre i un bloc groc en tot delineado en negre.[14]

Filosofia estètica de Mondrian

L'art de Mondrian sempre va estar íntimament relacionat en els seus estudis espirituals i filosòfics. A partir de 1908, es va interessar pel moviment teosófico fundat per Helena Petrovna Blavatsky a finals de el XIX. Blavatsky creïa que era possible conseguir un coneiximent de la naturalea més profunt que el proporcionat únicament pels mijos empírics, i molt del treball de Mondrian del restant de la seua vida va estar inspirat per la busca d'eixe supost coneiximent essencial. Una frase seua ho explica: «Solament quan estigam en lo real absolut l'art no serà ya més necessari».

En efecte, en dedicar-se a l'abstracció geomètrica, Mondrian busca trobar l'estructura bàsica de l'univers, la suposta “retícula còsmica” que ell intenta representar en el no-color blanc (presència de tots els colors) travessat per una trama de llínees de no-color negre (absència de tots els colors) i, en tal trama, plans geomètrics (freqüentment rectangulars) dels ya mencionats colors primaris, considerats per Mondrian com els colors elementals de l'univers. D'esta manera, repudia les característiques sensorials de la textura i la superfície, eliminant les curves, i en general tot lo formal. Va expressar que l'art no deu ser figuratiu, no deu implicar-se en la reproducció d'objectes aparentment reals, sino que l'art deu ser una espècie d'indagació de lo absolut subjacent despuix de tota la realitat fenoménica. Com a anècdota de les seues llaugeres excentricitats cal mencionar que va prohibir el color vert en la seua casa.

Buscava, en suma, un "art pur", despullat de lo particular, i dia que "el propòsit no és crear atres formes i colors particulars en totes les seues llimitacions, sino treballar tendint a abolir-los en interés d'una unitat més gran". El seu radicalisme és tal que, quan Van Doesburg va buscar variacions a les seues estructures formals a partir de 1924, inclinant els rectànguls, Mondrian va abandonar De Stijl.

Valoració

Mondrian va ser un contribuent important en el moviment i grup d'art De Stijl, que va fundar Theo Van Doesburg. A pesar de ser molt conegut, o més be precisament per això, a sovint ha segut parodiat i trivializado. Les pintures de Mondrian exhibixen una complexitat que desment la seua simplicitat aparent. És principalment conegut per les seues pintures no figuratives, a les que va cridar composicions, que consistixen en formes rectangulars en roig, groc, blau i negre, separades per grosses llínees rectes negres; són el resultat d'una evolució estilística que es va complir en el curs de casi 30 anys i encara va continuar més allà, fins al final de la seua vida.

Obres selectes

Autorretratos

  • Autorretrato en 1900, 50,4 cm × 39,7 cm, Philips Collection, Washington D.C.
    Autorretrato en 1900, 50,4 cm × 39,7 cm, Philips Collection, Washington D.C.
  • Autorretrato en 1918, 88 cm × 71 cm, Museu municipal de L'Haya
    Autorretrato en 1918, 88 cm × 71 cm, Museu municipal de L'Haya

Primeres obres

  • Llebre morta, 1891, 80 cm x 51 cm, Museu municipal de L'Haya
    Llebre morta, 1891, 80 cm x 51 cm, Museu municipal de L'Haya
  • Erro al crear miniatura:
    Retrat d'una chiqueta en flors, 1900, 53 cm x 44 cm, Museu municipal de L'Haya

Arbres

Les pintures de manzanos de Mondrian mostren poc a poc la seua evolució artística, influenciat pel viage que va fer a París en 1911, a on coneix l'obra cubista. En elles es pot vore com a poc a poc la seua obra es transforma i es fa cada volta més abstracta.

Bodegón en gerra de gingibre

Pintures abstractes del periodo entre 1911-1914

  • Composició arbres II, oli sobre tela, 1912-1913
    Composició arbres II, oli sobre tela, 1912-1913
  • Composició VII, oli sobre tela, 1913
    Composició VII, oli sobre tela, 1913
  • Composició XI, oli sobre tela, 1913
    Composició XI, oli sobre tela, 1913
  • Composició XIV, oli sobre tela, 1913
    Composició XIV, oli sobre tela, 1913
  • Composició IV, oli sobre tela, 1914
    Composició IV, oli sobre tela, 1914
  • Composició VIII, 1914
    Composició VIII, 1914
  • Composició IX Frontera blava, oli sobre tela, 1914
    Composició IX Frontera blava, oli sobre tela, 1914

Pintures abstractes del periodo entre 1914-1917

Reclamacions per art saquejat pels nazis

En octubre de 2020, els hereus de Mondrian varen presentar una demanda davant un tribunal nortamericà contra el Museu Kaiser Wilhelm en Krefeld, Alemània, per a la devolució de quatre pintures de Mondrian.[15]


En decembre de 2021, els hereus de Mondrian varen demandar al Museu d'Art de Filadèlfia per la devolució de la Composició en blava (1928) de Mondrian, que havia segut confiscada pels nazis i va passar pels marchants d'art Karl Buchholz i Curt Valentin abans de ser donada al museu per Albert. I. Gallatin.[16][17][18]

Referències

  1. ↑ Deicher, 1995, p. 93.
  2. ↑ Milner, 1992, p. 9.
  3. ↑ «Still Life with Gingerpot I». The Guggenheim Museums and Foundation.
  4. ↑ «Still Life with Gingerpot II». The Guggenheim Museums and Foundation.
  5. ↑ «Mondrian and his Studios». Tate. Consultat el 2014-06-04.
  6. ↑ «Pieter Cornelis (Piet Mondrian) Mondriaan». www.newnetherlandinstitute.org.
  7. ↑ Marwick, 2000, p. 504.
  8. ↑ Jean-R. Guerrand Souvenirs Cousus Sellier Un demi-siècle chez Hermès Editions Olivier Orban París ISBN 978-2-85565-377-8 pàgines 58 i 59
  9. ↑ «Piet Mondrian [1872–1944]». New Netherland Institute. Consultat el 2013-10-28.
  10. ↑ LLC, Giancarlo Colfer, for Enterprise Computer. «Mission». MondrianTrust.com.
  11. ↑ Hughes, 1980, p. 200.
  12. ↑ Hughes, Robert (1980) The Shock of the New in: "Episode 4, Trouble in Utopia". The Shock of the New on Youtube.
  13. ↑ Blotkamp, 1994, p. 9.
  14. ↑ «Dutch painter Piet Mondrian's Composition No. II sells for more than $75 million at Sotheby's auction». ABC News (2022-11-15).
  15. ↑ Hickley, Catherine. «Mondrian's Heirs Stake Claim to Four Paintings in a German Museum», The New York Claves, 2018-03-04. Consultat el 2022-01-27 (en en-us).
  16. ↑ Hickley, Catherine. «Heirs Sue to Claim Mondrian Painting in Philadelphia Museum of Art», The New York Claves, 2021-12-13. Consultat el 2022-01-27 (en en-us).
  17. ↑ Liu, Jasmine (2021-12-14). «Heirs Sue Philadelphia Museum of Art for a Piet Mondrian Painting». Hyperallergic. Archivat des de l'original, el 2022-02-12. Consultat el 2022-02-12.
  18. ↑ «Composition with Blue». philamuseum.org. Archivat des de l'original, el 2021-05-05. Consultat el 2022-02-12.

Bibliografia

  • Pervivencia i llenguage de Piet Mondrian, per Santiago Amón
  • Blotkamp, Carel (1994). Mondrian: The Art of Destruction. London: Reaction Books Ltd.
  • Deicher, Susanne (1995). Piet Mondrian, 1872–1944: Structures in Space. Cologne: Benedikt Taschen. ISBN 3-8228-8885-0.
  • Hughes, Robert (1980). "Trouble in Utopia". The Shock of the New. British Broadcasting Corporation. ISBN 0-563-17780-2.
  • Marwick, Arthur (2000). "The Art of Total War". In Chickering, Roger; Förster, Stig (eds.). Great War, Total War: Combat and Mobilization on the Western Front, 1914-1918. Washington, D.C.: German Historical Institute. ISBN 0-521-77352-0.
  • Milner, John (1992). Mondrian. London: Phaidon. ISBN 0-7148-2659-6.
  • Ramírez Rodríguez, J.A., "L'expressionisme i el constructivisme", en Història de l'art, Anaya, Madrit, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • Walther, I.F. (dir.), Els mestres de la pintura occidental, Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Piet_Mondrian&oldid=1422845»