L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Terremot de Managua de 1972

|tipo = Oscilatori i superficial |magnitut = 6,2 |richter = |mercalli =Plantilla:MMI[1] |shindo = |acceleració = |superficial = |profunditat = Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). |duració = 30 segons i 80 milisegons
(Managua, Nicaragua) |zones_afectades = Nicaragua Managua, Nicaragua |rèpliques = 2 principals de magnituts de 5.0 i 5.2, i centenars de rèpliques menors |víctimes = De 19,320 a 20,000 morts[2]
més de 20,000 ferits[2]
més de 280,000 damnificats[2] }} El terremot de Managua de 1972, cridat localment terremot del 72, va anar un sisme de magnitut 6.2 en l'escala Richter que va destruir la capital de Nicaragua, a les 00:35 a. m. hora local (06:35 UTC) del dissabte 23 de decembre de 1972 (en vespres de la Nadal).[3] Va durar 30 segons, seguit per dos rèpliques de magnitut 5.0 i 5.2 a la 01:18 i 01:20 a. m. (07:18 i 07:20 UTC), respectivament, casi una hora despuix del primer tremolació, en epicentre dins del Llac Xolotlán 2 quilómetros al noreste de la Planta Elèctrica Managua en la falla de Tiscapa.[4]

Erro al crear miniatura:
Terremot de Managua de 1972

Va destruir el centre de la ciutat i va causar prop de 19 320 morts i 20 000 ferits, encara que no se sap el número exacte de fallits degut a que va haver cadàvers que mai varen ser trets de les enrunes pels rescatistas nacionals i estrangers i que en descompondre's varen causar una forta pudor durant casi 5 mesos fins a l'arribada de l'estació plujosa en maig de 1973.[3][5][6] El desastre va causar més morts degut a que la majoria de les cases de taquezal que varen caure ya havien segut danyades pel terremot del 31 de març de 1931, i no varen ser reparades apropiadament, encara que va haver cases modernes de taquezal que varen soportar la tremolació.[7][8] Encara que el sisme no va anar especialment important per la seua moderada magnitut, les seues conseqüències varen ser notables per les polítiques de confisc i prohibició de reconstruir el centre per part del govern, convertint-ho en el pijor desastre telúric jamai registrat en Nicaragua.[7]

Els incendis causats pel desastre es varen prolongar durant les dos semanes següents fins al 6 de giner de 1973, per l'us no generalisat de breakers automàtics, el quebre de la canonada d'aigua potable i al desplome dels dos quarters del Benemérito Cos de Bombers de Managua, situats en el barri Candelaria i front a l'Estadi Nacional, que es varen derrocar esclafant a les unitats.[9][10][11] Açò va obligar als cossos de bombers dels departaments de Carazo, Estelí, Granada, León, Masaya i Matagalpa a anar a Managua per a apagar el fòc;[12] l'energia elèctrica es va anar en casi tot el país degut a que estava centralisada en la capital en eixa época.[13][11][14] La destrucció va ser comparada pel diari La Prensa, en la seua primera edició post-terremot del dijous 1 de març de 1973, en els bombardejos nuclears d'Hiroshima i Nagasaki, Japó, del 6 i el 9 d'agost de 1945, respectivament, al final de la Segona Guerra Mundial, en els titulars «En 30 segons sol Hiroshima i Managua» i «Un ensaig del Juí Final».[15][16][17][11][14] Ha segut un dels més forts fins al terremot de Nicaragua de l'1 de setembre de 1992 que va tindre la magnitut de 7.6 graus i va causar un tsunami.

Configuració tectònica

editar

Managua, que es troba en la vora sur del llac Xolotlán, prop de la costa occidental de Nicaragua, està situada dins d'una zona volcànica activa coneguda com la Cadena Volcànica Centroamericana. La ciutat té un llarc historial d'activitat volcànica i sísmica que sorgix dels moviments relatius de dos plaques de la corfa terrestre que es creuen prop de la frontera suroest d'América Central. La placa de Cocos, ubicada a l'est de la dorsal del Pacífic Oriental, s'està movent cap al noreste i s'afona llentament baix la placa del Carib. La zona de buzamiento s'inicia en la superfície de la fossa mesoamericana, que s'estén de 4 a 5 quilómetros de profunditat a lo llarc de la costa del Pacífic des de Mèxic fins a Costa Rica. Pero en lloc d'un simple moviment de la corfa entre les dos plaques, es creu que el terremot va ser causat per un ajust superficial de la pressió geològica en el cantó suroest de la placa del Carib, encara que va ser per fallamiento local.[10]

Premonicions

editar

El dia anterior, el divendres 22, l'ingenier Carlos Sants Berroterán va aplegar per la vesprada a les oficines del diari La Prensa per a dir-li al seu director el Doctor Pedro Joaquín Chamorro Moradura que la sequia que eixe any abatia el país podria causar un sisme fort. L'hipòtesis es reforçava que l'hivern de 1930, que va precedir al terremot de Managua del 31 de març de 1931, va anar d'escassa pluviosidad i que era necessari publicar-ho en La Prensa eixe mateix dia (en eixa época La Prensa eixia a les cinc de la vesprada i no va ser fins a 1996 que es va convertir en un diari matutino); Chamorro li va dir que publicarien en la primera pàgina una esquela anunciant dita hipòtesis per a parlar a fondo sobre ella els dies següents.[18][19][20][21]

Feya molta calor. En la nit es varen sentir 3 tremolació lleus a això de les 22:00 i 22:30, pero casi ningú li va donar importància puix era dia de festa prèvia a la celebració de Nadal de 1972. El cel es vea enrogit.[22][23][24][25][21]

Referències

editar
  1. ↑ (1974) The Managua, Nicaragua, earthquake of December 23, 1972: Location, focal mechanism, and intensity distribution, pp. 993–1004. doi:10.1785/BSSA0640040993.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 USGS«PAGER-CAT Earthquake Catalog».United States Geological Survey.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Nicaragua: ¿per qué en el centre de Managua hi ha una catedral semiderruida en el rellonge detingut a les 12:35 des de fa 45 anys».
  4. ↑ «Història de Managua: Terremot dfe 1972». managua.gob.ni. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 6 de 0 de 2010.
  5. ↑ «Els 10 terremots més potents i mortíferos de l'història en Amèrica Llatina».
  6. ↑ «THOUSANDS DEAD AS QUAKES STRIKE NICARAGUAN CITY» (en en-us). Consultat el 1 d'agost de 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 Terremot de Managua va complir 31 anys ¿Quàn podrà ocórrer el pròxim? L'Estrela de Nicaragua, edició 274, 16-31 de decembre de 2003
  8. ↑ «a-un-terremot-com-el-de-1972 A 49 anys de la tragèdia ¿Està preparada Managua per a un terremot com el de 1972?».
  9. ↑ «1972: Terremot destruïx capital de Nicaragua».
  10. ↑ 10,0 10,1 Earthquake Information Bulletin, setembre–octubre 1973, volum 5, número 5. Consultat el 2 de juny de 2008
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «50 anys del terremot de Managua, un dels pijors desastres de l'història de Nicaragua».
  12. ↑ «La nit dels bombers indefensos».
  13. ↑ «I varen callar les ràdios...». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2014. Consultat el 27 de març de 2014.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Com a película de terror: Aixina es va viure el pijor terremot de Nicaragua fa 50 anys».
  15. ↑ En 30 segons sol Hiroshima i Managua i Un ensaig del Juí Final. La Prensa de l'1 de març de 1973
  16. ↑ «Managua 1972, crònica d'un terremot».
  17. ↑ Lee, David Johnson (2015). “De-centring Managua: post-earthquake reconstruction and revolution in Nicaragua”. Urban History 42 (4): 663–685. doi:10.1017/S0963926815000577. ISSN 0963-9268.
  18. ↑ La Prensa del 23 de decembre de 1972, p. 1
  19. ↑ Novela Richter 7 de Pedro Joaquín Chamorro Moradura. 1976. Capitule 10, paginas 70 i 71
  20. ↑ «El terremot de 1972: la tragèdia que va ocórrer fa 48 anys en Nadal».
  21. ↑ 21,0 21,1 «El terremot de 1972, pronosticat en antelació per l'ingenier Carlos Sants Berroterán».
  22. ↑ «Aixina vaig viure el terremot: les vivències de coneguts personages en la catàstrofe».
  23. ↑ «marcar-managua/ El terremot de 1972: 30 segons que varen marcar per a sempre a Managua».
  24. ↑ «El fantasma de Managua 51 anys despuix».
  25. ↑ «50 anys del terremot que va desvanir Managua».
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Managua_de_1972&oldid=1146307»