Anar al contingut

Illa de Formosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illa de Formosa
Est artícul tracta sobre l'illa de Taiwan o Formosa. Per a el país localisat en l'illa des de 1949 vore República de China.
«Illa de Formosa» redirigix ací. Per a l'illa de Guinea-Bisáu, vore Formosa (Guinea-Bisáu).
Per a atres usos del terme «Taiwan» vore Taiwan (desambiguació).
Est artícul tracta sobre Formosa (l'illa de Taiwan). Per a la província d'Argentina vore Província de Formosa.

L'illa de Taiwan (en chino tradicional, 台灣/臺灣; en chino simplificado, 台湾; pinyin, Táiwān), també coneguda com Formosa (del portugués ilha Formosa, «illa Bella»), especialment en el passat, és una illa d'uns 36 000 km², que es troba front a les costes de la China continental. Abdós territoris es troben separats pel estret de Taiwan. Al nort de l'illa, es troba la mar de la China Oriental, i al sur, la mar de la China Meridional, mentres que la costa oriental de l'illa està banyada pel oceà Pacífic i està pròxima al archipèlec de les illes Ryūkyū pertanyent al Japó. Des de 1945, l'illa i atres propenques han estat baix el règim polític de la República de China, l'Estat que governava tota China fins al final de la guerra civil entre el Kuomintang i el Partit Comuniste de China, quan este últim es va fer en el poder en la China continental. Des de llavors, l'antic règim chinenc s'ha mantingut en l'illa de Taiwan, donant lloc a una complexa situació jurídica i diplomàtica: encara que en la pràctica és un estat independent, no és reconegut per les Nacions Unides, pero sí té reconeiximent diplomàtic com a República de China per part d'un estat europeu (l'Estat Vaticà), un estat d'Amèrica del Sur (Paraguai), dos de Centroamérica (Guatemala i Belize), quatre del Carib (Haití, Sant Vicente i les Granadines, Santa Lucía i Sant Cristóbal/Kitts i Nevis), i tres del Pacífic Sur, en Oceania: Islas Marshall, Palaos, i Tuvalu, en total 12 estats. Cap país d'Àfrica, ni d'Àsia, ni de Norteamérica li reconeixen com a estat independent; la raó d'esta falta de reconeiximent és la pressió diplomàtica de la República Popular China.

Toponímia

Hui en dia permaneixen en us varis noms per a l'illa de Taiwan, cada u derivat d'exploradors o governants durant un periodo històric particular. El nom Formosa (福爾摩沙) data de 1542, quan els mariners portuguesos varen avistar l'illa i la varen anotar en els seus mapes com Ilha Formosa («illa bella»).[1][2] El nom «Formosa» finalment "va reemplaçar a tots els demés en la lliteratura europea" i va seguir sent d'us comú entre els angloparlantes en el XX.[3][4]

A principis d'el XVII, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va establir un lloc comercial en Fort Zeelandia (hui en dia Anping, Tainan) en un banc d'arena coster cridat Tayouan,[5] per la seua etnónimo d'una tribu aborigen taiwanesa propenca, possiblement el poble taivoan, escrit pels holandesos i portuguesos com Taiouwang, Tayowan o Teijoan.[6] Este nom també va ser adoptat en l'idioma vernàcul chinenc (en particular, hokkien, com a Tāi-oân/Tâi-oân) com el nom del banc d'arena i àrea propenca (Tainan). La paraula moderna «Taiwan» es deriva d'este us, que es veu en vàries formes (大員, 大圓, 大灣, 臺員, 臺圓 i 臺窩灣) en els registres històrics chinencs. L'àrea ocupada pels moderns Tainan representava el primer assentament permanent tant de colon europeus com d'immigrants chinencs. L'assentament es va convertir en el centre comercial més important de l'illa i va servir com la seua capital fins a 1887. L'us del nom chinenc actual (臺灣) es va fer oficial ya en 1684 en l'establiment de la Prefectura de Taiwan. A través del seu ràpit desenroll, tot l'archipèlec de Formosa finalment es va conéixer com «Taiwan».[7][8][9][10]

Entre els aborigen formosinos, el nom original de l'illa és «Pekan», paraula austronesa que originalment va significar "lloc de descans despuix d'un llarc viage."[11]

En el seu Daoyi Zhilüe (1349), Wang Dayuan va usar «Liuqiu» com a nom de l'illa de Taiwan, o la part més propenca a Penghu.[12] En atres llocs, el nom es va usar per a les illes Ryukyu en general o Okinawa, la més gran d'elles; de fet, el nom Ryūkyū és la forma japonesa de Liúqiú. El nom també apareix en el Llibre de Sui (636) i atres obres primerenques, pero els acadèmics no poden posar-se d'acort sobre si estes referències són a Ryukyus, Taiwan o inclús a Luzón.[13]

Història

Artícul principal → Història de Taiwan fins a 1949.


De la prehistòria al XVI

Artícul principal → Prehistòria de Taiwan.


L'illa de Taiwan es va formar fa aproximadament 4 a 5 millons d'anys sobre una complexa vora convergent entre les plaques de la mar de Filipines i la placa Euroasiàtica. S'han trobat restants humans fragmentarios datats fa de 20 000 a 30 000 anys en l'illa, aixina com artefactes posteriors d'una cultura paleolítica.[14][15][16]

Fa uns 6000 anys, Taiwan va ser colonisat per agricultors, molt provablement del continent asiàtic.[17] Es creu que són els antepassats dels aborigen taiwanesos d'hui en dia, els idiomes dels quals pertanyen a la família de llengües austronesias, pero en una diversitat molt major que el restant de la família, que comprén una gran àrea des del surest marítim d'Àsia occidental fins a Madagascar, i l'est, fins a Nova Zelanda, Hawái i l'illa de Pasqua. Açò ha dut als llingüistes a propondre a Taiwan com l'orige de la família, des del qual pobles mariners es varen dispersar pel surest asiàtic i els oceans Pacífic i Índic.[18]

Els peixcadors, de l'ètnia han (majoritària en China), varen escomençar a establir-se en les illes Penghu en el XIII.[19] La presència de tribus hostils i la carència de productes comercials d'interés va provocar que pocs forasters visitaren l'illa principal fins al XVI.[19] Durant el XVI les visites a les seues costes per part de peixcadors i comerciants de Fujian, aixina com de pirates chinencs i redactors, es varen fer més freqüents.[19]

Portugal va descobrir l'illa i la va batejar com Formosa en 1544; per lo que apareix l'illa de Formosa en mapes europeus a partir de la década de 1550. El Japó de la segona mitat d'el XVI cridava Takasago a l'illa.[20]

el Regne de Middag, que existia abans del periodo colonial portugués i espanyol era una aliança supratribal ubicada en les planures occidentals centrals de Taiwan, va anar brutalment conquistat per les tropes Qing i les comunitats indígenes colaboratives en 1732.

Obertura en el XVII

Artícul principal → Formosa neerlandesa.
Forta Zeelandia, la residència del governador en Formosa holandesa.

la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va intentar establir un lloc comercial en les illes Penghu (Peixcadors) en 1622, pero varen ser expulsades per les forces Ming.[21] En 1624, la companyia va establir una fortalea anomenada Forta Zeelandia en l'illot coster de Tayouan, que ara forma part de l'illa principal en Anping, Tainan.[10] Quan varen aplegar els holandesos, varen trobar que el suroest de Taiwan ya era freqüentat per una població chinenca majoritàriament transitòria que ascendia a prop de 1500 individus.[22] David Wright, un agent escocés de la companyia que vivia en l'illa en la década de 1650, va descriure les àrees de terres baixes de l'illa com dividides entre 11 jefatures que varien en tamany des de dos assentaments fins a 72. Alguns d'estos varen caure baix el control holandés, mentres que uns atres varen permanéixer independents.[10][23] La Companyia va escomençar a importar treballadors de Fujian i Penghu, molts dels quals es varen establir.[21]

En 1626, l'Imperi espanyol va atracar i va ocupar el nort de Taiwan,[24] en els ports de Keelung i Tamsui, com a base per a estendre el seu comerç. En 1628, Espanya va construir el Fort de Sant Dumenge en Tamsui.[25] Este assentament va durar 16 anys fins a 1642, quan l'última fortalea espanyola va caure davant les forces holandeses. Despuix de la caiguda de la dinastia Ming, Koxinga (Zheng Chenggong), un autodenominat lleal de Ming, va aplegar a l'illa i va capturar Forta Zeelandia en 1662, expulsant al Imperi neerlandés i a l'eixèrcit de l'illa. Koxinga va establir el Regne de Tungning (1662-1683), en la seua capital en Tainan. Ell i els seus hereus, Zheng Jing, que va governar des de 1662 a 1682, i Zheng Keshuang, que va governar menys d'un any, varen continuar llançant bols en la costa surest de China continental fins a ben entrada l'era de la dinastia Qing.[21]

Dinastia Qing

Artícul principal → Taiwan baix la dinastia Qing.
Mapa de Taiwan-Formosa pel govern francés.

En 1683, despuix de la derrota del net de Koxinga per una armada dirigida per l'almirant Shi Lang del sur de Fujian, la dinastia Qing va anexar formalment a Taiwan, colocant-ho baix la jurisdicció de la província de Fujian. El govern imperial Qing va tractar de reduir la pirateria i la vagancia en l'àrea, emetent una série d'edictes per a gestionar l'immigració i respectar els drets territorials aborigen. Els immigrants, en la seua majoria del sur de Fujian, varen continuar ingressant a Taiwan. La frontera entre les terres que paguen imposts i les que es consideraven terres "salvages" es va desplaçar cap a l'est, i alguns aborigen es sinicizaron mentres que uns atres es varen retirar a les montanyes. Durant este temps, va haver una série de conflictes entre diferents grups ètnics de chinencs han, minaneses quanzhou barallant-se en els llauradors zhangzhou i hakkas, i grans lluites de clans entre minaneses (hoklos), hakkas i també aborigen.

La flota Qing retorna de Taiwan despuix de la rebelió Lin Shuangwen 1787-1788.

Va haver més d'un centenar de rebelions durant els primers Qing, inclosa la rebelió de Lin Shuangwen (1786-1788). La freqüència de rebelions, disturbis i conflictes civils en el Taiwan Qing és evocada pel dit comú "cada tres anys un alçament; cada cinc anys una rebelió" (三年一反、五年一亂).[26][27]

El nort de Taiwan i les illes Penghu varen ser escenari de campanyes subsidiàries en la guerra sino-francesa (agost de 1884 a abril de 1885). Els francesos varen ocupar Keelung l'1 d'octubre de 1884, pero varen ser rebujats de Tamsui uns dies despuix. Els francesos varen obtindre algunes victòries tàctiques, pero no varen poder explotar-les, i la Campanya Keelung va terminar en un punt mort. La campanya dels Peixcadors, que va escomençar el 31 de març de 1885, va ser una victòria francesa, pero no va tindre conseqüències a llarc determini. Els francesos varen evacuar Keelung i l'archipèlec de Penghu despuix del final de la guerra. En 1887, la dinastia Qing va millorar l'administració de l'illa de la prefectura de Taiwan de la província de Fujian a la província de Fujian-Taiwan, la vigèsima de l'imperi, en la seua capital en Taipéi. Açò va ser acompanyat per una campanya de modernisació que va incloure la construcció del primer ferrocarril de China.[28]

Domini japonés

Artícul principal → Domini japonés de Taiwan.
Erro al crear miniatura:
Soldats redactors entrant en Taipei (Taipéi) en 1895 despuix del Tractat de Shimonoseki.

Quan la dinastia Qing va ser derrotada en la primera guerra sino-japonesa (1894-1895), Taiwan, junt en Penghu i la península de Liaodong, varen ser cedits en plena sobirania al Imperi de Japó pel Tractat de Shimonoseki. Els habitants de Taiwan i Penghu que desijaven permanéixer subjectes als Qing varen rebre un periodo de gràcia de dos anys per a vendre les seues propietats i mudar-se a China continental. Molt pocs taiwanesos varen vore açò com a factible.[29] El 25 de maig de 1895, un grup d'alts funcionaris pro Qing va proclamar que la República de Formosa resistiria l'imminent domini japonés. Les forces japoneses varen entrar a la capital en Tainan i varen sofocar esta resistència el 21 d'octubre de 1895.[30] La lluita guerrillera va continuar periòdicament fins a aproximadament 1902 i finalment va acabar en la vida de 14 000 taiwanesos, o el 0,5% de la població.[31] Vàries rebelions posteriors contra els redactors (l'alçament de Beipu de 1907, l'incident de Tapani de 1915 i l'incident de Musha de 1930) no varen tindre èxit pero varen demostrar oposició al domini colonial japonés. El domini colonial japonés va ser instrumental en l'industrialisació de l'illa, va estendre els ferrocarrils i atres rets de transport, va construir un extens sistema de sanejament i va establir un sistema d'educació formal en Taiwan.[32] El domini japonés va posar fi a la pràctica de la caça de caps.[33] Durant este periodo, els recursos humans i naturals de Taiwan es varen utilisar per a ajudar al desenroll de Japó i la producció de cultius comercials com l'arròs i el sucre va aumentar considerablement. Per a 1939, Taiwan era el sèptim major productor de sucre del món.[34] Aixina i tot, els taiwanesos i els aborigen varen ser classificats com a ciutadans de segona i tercera classe. Despuix de reprimir a les guerrilles chinenques en la primera década del seu govern, les autoritats japoneses varen participar en una série de campanyes sanguinoses contra els aborigen de les montanyes, que varen culminar en l'incident de Musha de 1930.[35] Intelectuals i treballadors que varen participar en moviments d'esquerra dins de Taiwan també varen ser arrestats i massacrats (per eixemple, Chiang Wei-shui [蔣渭水] i Masanosuke Watanabe [[[:Plantilla:Nihongo2]]].[36]

Al voltant de 1935, els redactors varen escomençar un proyecte d'assimilació en tota l'illa per a unir l'illa més fermament a l'Imperi japonés i es va ensenyar a les persones a vore's sí mateixes com a japoneses baix el Moviment Kominka, durant el quala cultura i la religió taiwaneses varen ser prohibides i es va encorajar als ciutadans a adoptar llinages redactors.[37] Per a 1938, 309 000 colon redactors residien en Taiwan.[38]

Taiwan va tindre importància estratègica en temps de guerra quan les campanyes militars imperials japoneses es varen expandir i després es varen contraure en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. El Nanshin-rom es va basar en l'Universitat Imperial de Taihoku en Taipéi. Durant la Segona Guerra Mundial, decenes de mils de taiwanesos varen servir en l'eixèrcit japonés.[39] Més de 2 000 dònes, cridades eufemísticamente «dònes de consol», varen ser forçades a l'esclavitut sexual de les tropes imperials japoneses.[40]

l'Armada Imperial Japonesa operava fortament fòra dels ports taiwanesos. En octubre de 1944, la batalla aérea de Formosa es va lliurar entre els transportistes nortamericans i les forces japoneses en sèu en Taiwan. Importants bases militars japoneses i centres industrials en tot Taiwan, com Kaohsiung i Keelung, varen ser blanc de forts atacs de bombarders nortamericans.[41]

En acabant de que la rendició de Japó va terminar en la Segona Guerra Mundial, la majoria dels aproximadament 300 000 residents redactors de Taiwan varen ser expulsats i enviats a Japó.[42]

Domini chinenc

Artícul principal → Província de Taiwan (República Popular China).


Mentres Taiwan encara estava baix domini japonés, la República de China es va fundar en China continental'1 de giner de 1912, despuix de la Revolució Xinhai, que va escomençar en l'alçament de Wuchang el 10 d'octubre de 1911, reemplaçant la dinastia Qing i terminant més de dos mil anys de domini imperial en China.[43] Des de la seua fundació fins a 1949 es va basar en China continental. L'autoritat central va aumentar i va disminuir en resposta al caudillisme militar (1915–28), l'invasió japonesa (1937–45) i la guerra civil chinenca (1927–50), en l'autoritat central més forta durant la década de Nankín (1927–37), quan la majoria de China va quedar baix el control del Kuomintang (KMT) baix un estat autoritari d'un sol partit.[44]

Despuix de la rendició de Japó el 25 d'octubre de 1945, la Marina nortamericana va transportar tropes de la República de China a Taiwan per a acceptar la rendició formal de les forces militars japoneses en Taipéi en nom de les Potències Aliades, com a part de l'Orde General n.º 1 per a l'ocupació militar temporal. El general Rikichi Andō, governador general de Taiwan i comandant en cap de totes les forces japoneses en l'illa, va firmar el rebut i li'l va entregar al general Chen Yi de l'eixèrcit de la República de China per a completar la rotació oficial. Chen Yi va proclamar que eixe dia era el "Dia de la Retrocessió de Taiwan", pero els Aliats varen considerar que Taiwan i les illes Penghu estaven baix ocupació militar i encara baix sobirania japonesa fins a 1952, quan va entrar en vigor el Tractat de Sant Francisco. Encara que la Declaració d'El Caire de 1943 havia previst tornar estos territoris a China, no tenia estatus llegal com a tractat, i també en el Tractat de Sant Francisco i el Tractat de Taipéi, Japó va renunciar a tots els reclams sense especificar a quin país s'entregarien. Açò va introduir l'estat de sobirania en disputa de Taiwan i si la República de China té sobirania sobre Taiwan o solament si permaneix sobre les illes Kinmen i Matsu.

Retir dels nacionalistes a Taipéi: en acabant de que els nacionalistes varen perdre Nankín (Nankín), després es varen mudar a Guangzhou (Cantón), després a Chongqing (Chungking), Chengdú (Chengtu) i Xichang (Sichang) abans de terminar en Taipéi.

L'administració de la República de China en Taiwan baix Chen Yi es va vore afectada per les creixents tensions entre les persones naixcudes en Taiwan i els continentals nouvinguts, que es varen agravar per problemes econòmics, com l'hiperinflación. Ademés, els conflictes culturals i llingüístics entre els dos grups varen dur ràpidament a la pèrdua del respal popular al nou govern, mentres que el moviment de masses dirigit pel comité de treball del Partit Comuniste també va tindre com a objectiu derrocar al govern del Kuomintang.[45] El tiroteig d'un civil el 28 de febrer de 1947 va desencadenar disturbis en tota l'illa, que va ser suprimida en força militar en lo que ara es diu l'incident del 28 de febrer. Les estimacions principals del número de morts varien de 18 000 a 30 000. Els assessinats eren principalment membres de l'èlit taiwanesa.[46][47]

Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, la guerra civil chinenca es va recomençar entre els nacionalistes chinencs (Kuomintang), liderats per Chiang Kai-shek, i el Partit Comuniste de China, dirigit per Mao Zedong. A lo llarc dels mesos de 1949, una série d'ofensives comunistes chinenques varen dur a la captura de la seua capital, Nankín, el 23 d'abril i la posterior derrota de l'eixèrcit nacionaliste en el continent, i els comunistes varen fundar la República Popular de China l'1 d'octubre.[48]

El 7 de decembre de 1949, despuix de la pèrdua de quatre capitals, Chiang va evacuar el seu govern nacionaliste a Taiwan i va fer de Taipéi la capital temporal de la República de China (també cridada "capital de guerra" per Chiang Kai-shek).[49] Uns 2 millons de persones, formades principalment per soldats, membres del governant Kuomintang i èlits intelectuals i empresarials, varen ser evacuats de China continental a Taiwan en eixe moment, lo que es va sumar a la població anterior d'aproximadament sis millons. Ademés, el govern de la República de China va dur a Taipéi molts tesors nacionals i gran part de les reserves d'or i de divises de China.[50][51][52]

Despuix de perdre la major part del continent, el Kuomintang va mantindre el control del Tibet, porcions de Qinghai, Xinjiang i Yunnan junt en l'illa d'Hainan fins a 1951, quan els comunistes posteriorment també varen capturar estos territoris. A partir d'este moment, el territori del Kuomintang es va reduir a les illes de Taiwan, Penghu, Kinmen i Matsu (província de Fujian), i dos illes principals dels grups d'illes Dongsha i Nansha. El Kuomintang va continuar reclamant sobirania sobre tota "China", que va definir per a incloure a China continental, Taiwan, Mongòlia Exterior i atres àrees. En China continental, els comunistes victoriosos varen afirmar que governaven l'única China (que segons ells incloïa Taiwan) i que la República de China ya no existia.[53]

Organisació polític-administrativa

Artícul principal → Organisació territorial de la República de China.


Tant la constitució de la República Popular de China com la de la República de China, que eixercix la sobirania real sobre l'illa, consideren el territori de Taiwan i les illes Peixcadors com una província de China. En la pròpia illa, el fet de que des de 1949 el territori baix sobirania de la República de China coincidixca casi en la seua totalitat en el de la Província de Taiwan ha provocat una situació paradòxica de duplicidad burocràtica, al solaparse les administracions provincial i nacional. Esta situació ha dut en els últims anys a una progressiva eliminació de les institucions provincials. Ademés, les ciutats de Taipéi i Kaohsiung són en l'actualitat independents del govern provincial de Taiwan, trobant-se baix administració directa del govern central. Taiwan té 22 regions.

Geografia

Artícul principal → Geografia de Taiwan.

L'illa de Taiwan té una superfície total de 35 980 km² i està situada a 200 km al surest de la China continental, separades pel estret de Taiwan. Té una llongitut de prop de 383,6 km de nort a sur i 145 quilómetros d'est a oest en el seu punt més ample. Existix un contrast entre els dos terços orientals de l'illa, en un terreny molt montanyós, en cinc cordilleres dispostes de nort a sur, culminant en el pico Yu Shan a 3952 m s. n. m.

La zona plana està en la costa occidental (25 % de la superfície total de l'illa), a on es concentra el 75 % de la població. Ya que és travessada pel tròpic de Càncer, el clima de Taiwan és tropical marítim en la costa i subtropical en les zones de montanya. En les montanyes més altes inclús pot nevar. L'estació de les pluges dura des de juny fins a agost, estant afectada pel monsó del suroest. Tifons i terremots són freqüents en l'illa. Per coincidència, la seua antípoda és la província argentina de Formosa.

Economia

Artícul principal → Economia de Taiwan.
Moneda contramarcada per Koxinga per a la seua circulació en Taiwan.
Moneda espanyola de Carlos III contramarcada en Taiwan en inscripció en chinenc.

Per a permetre l'us de moneda estrangera en tot el territori, elíder militar Koxinga va marcar diferents peces estrangeres en un punzón que contenia el seu nom en chinenc. Es coneixen monedes de 8 reals espanyoles, 5 francs i táleros de María Teresa d'Àustria en esta curiosa contramarca. També es coneix una atra contramarca més contemporànea empleada per algun banc chinenc en el XIX. Estes contramarcas eren utilisades per a permetre la circulació llegal de monedes estrangeres en tota l'illa i revalorisar-les.[54]

Taipei 101

L'arribada de chinencs de classe mija i alta en 1949, tradicionalment dedicats al comerç, les inversions japoneses i les d'Estats Units (que de la mateixa manera que Corea del Sur en tindre un país homònim comuniste, estava interessat en demostrar la superioritat del sistema capitaliste), han convertit a Taiwan en un dels nous països industrialisats. El país es va adaptar be a la crisis de 1973, reconvertint les seues indústries al sector de les altes tecnologies, sent hui un dels primers fabricants mundials de microprocessadors. Recentment Taiwan ha passat a convertir-se en un dels majors inversors en la República Popular de China. Des de l'any 2002 és membre de la Organisació Mundial de Comerç (OMC).

PIB (2011) és US$ 876.000. millons (PPP), 467.000. millons (nominal).

  • GDP per càpita (PPP) és US$ 37 720 (2011, FMI), 37 900 (2011 est., d'acort a el CIA factbook). Taiwan conta en la seua pròpia moneda anomenada nou dólar taiwanés (NTD). Alguns dels sectors en els que destaquen les empreses de Taiwan són els següents:

Demografia

Artícul principal → Demografia de Taiwan.


Casi tots els taiwanesos són descendents d'emigrants de China continental, aplegats entre els sigles XVII i XIX i, sobretot, en 1949, quan els partidaris del Kuomintang es varen refugiar en l'illa. Dels habitants originals de l'illa (malayo-polinesios), només uns 370.000 en les zones montanyoses de l'illa encara conserven les cultures i les llengües dels seus antepassats. Entre un 10% i un 20% de la població de llengua chinenca, segons estudis basats en l'ADN, tindria en major o menor grau ascendència ètnica malayo-polinesia. La població total ascendix a 23.113.090 habitants (2011). La densitat de població és de 622 habitants per km², la tercera d'Àsia Oriental despuix d'Hong Kong i Japó. Taipéi, la capital, és la ciutat en major població (2.800.000 habitants) seguida de Kaohsiung (1.500.000) i Taichung (850.000).

Cultura

La població d'orige chinenc, majoritària en l'actualitat, es dividix en tres grups diferenciats. Per un costat, els aplegats a l'illa abans de 1949 tenen els seus antecedents familiars en la província chinenca de Fujian i parlen majoritàriament l'idioma min del sur o minnanyu (a sovint cridat "taiwanés" en l'illa). Els parlants de minnanyu constituïxen el 60% de la població taiwanesa, mentres que al voltant del 10% de la població parla l'idioma hakka. Als parlants d'estos idiomes se'ls designa habitualment en el terme chinenc běnshěngrén (本省人, lliteralment "gent de la província", és dir, "habitants d'abans de 1949"). En 1949, l'illa va ser el destí final de l'èxodo de més d'un milló de chinencs continentals seguidors del Kuomintang, que parlen principalment mandarí. A este últim grup, majoritari en la ciutat de Taipéi, se li designa habitualment en el terme chinenc wàishěngrén (外省人, lliteralment "gent de fòra de la província", significa "habitants de despuix de 1949"). Les tensions entre estos grups han segut un dels eixos centrals de la política taiwanesa en els últims anys.

Deports

Vore també

Referències

  1. ↑ (2011) «Chapter 3: History», The Republic of China Yearbook 2011, Government Information Office, Republic of China (Taiwan), p. 46.
  2. ↑ «Ilha Formosa: the Emergence of Taiwan on the World Scene in the 17th Century». npm. gov. tw.
  3. ↑ Davidson, 1903, p. 10. : "A Dutch navigating officer named Linschotten [sic], employed by the Portuguese, baix recorded the island in his charts, and eventually the name of Formosa, baix euphonious and yet appropriate, replaced all others in European literature."
  4. ↑ Vejau, per eixemple:
  5. ↑ Valentijn, 1903, p. 52.
  6. ↑ «How to Forget Your Mother Tongue and Remember Your Nationalanguage». «The true derivation of the name "Taiwan" is actually from the ethnonym of a tribe in the southwest part of the island in the area around Ping'an. As early as 1636, a Dutch missionary referred to this group as Taiouwang. From the name of the tribe, the Portuguese called the area around Ping'an as Tayowan, Taiyowan, Tyovon, Teijoan, Toyouan, and baix forth. Indeed, already in his ship's log of 1622, the Dutchman Cornelis Reijersen referred to the area as Teijoan and Taiyowan.»
  7. ↑ (2007) 蔡玉仙 (ed.). 府城文史 (en zh), Tainan City Government. ISBN 978-986-00-9434-3.
  8. ↑ (2003) Shih Shou-chien (ed.). 福爾摩沙 : 十七世紀的臺灣、荷蘭與東亞 (en zh), Taipei: National Palace Museum. ISBN 978-957-562-441-5.
  9. ↑ Kato, Mitsutaka (2007). 昨日府城 明星台南: 發現日治下的老臺南 (en zh), 臺南市文化資產保護協會. ISBN 978-957-28079-9-6.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Oosterhoff (1985). «Zeelandia, a Dutch colonial city on Formosa (1624–1662)», Colonial Cities: Essays on Urbanism in a Colonial Context, Springer, pp. 51–62. ISBN 978-90-247-2635-6.
  11. ↑ (1966) «Introducció», FORMOSA, 1a. ed. - (reimpressió) edició (en en), Palgrave Macmillan, p. xvi. ISBN 978-1-349-81660-6. «The first name, still preserved in tribal tradition, was 'Pekan', a Malayan word originally applied to a resting-plau after a long joumey.»
  12. ↑ Thompson, 1964, p. 166.
  13. ↑ Thompson, 1964, p. 163.
  14. ↑ (1989).«The Neolithic Taiwan Strait».Kaogu.6
    541–550, 569.
  15. ↑ (1992).«The Palaeolithic in Southern Chinenca».Asian Perspectives.31(2)
    129–160.
  16. ↑ (), p. .
  17. ↑ Jiao, 2007, pp. 91–94.
  18. ↑ (2000).«Taiwan's gift to the world».Nature.403(6771)
    709–710.doi:10.1038/35001685.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Shepherd, John R. (1993). Statecraft and Political Economy on the Taiwan Frontier, 1600–1800, Stanford University Press, pp. org/details/statecraftpoliti0000shep/page/77–8. ISBN 978-0-8047-2066-3. Reprinted Taipei: SMC Publishing, 1995.
  20. ↑ (2017) The One-China Policy: State, Sovereignty, and Taiwan’s Internationallegal Status (en en), Elsevier Science, p. 183. ISBN 9780081023150. «In 1544 a Portuguese ship was sailing along ... since then the West has known the island as Formosa.»
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Wills (2006). «The Seventeenth-century Transformation: Taiwan under the Dutch and the Cheng Regime», Taiwan: A New History, M. I. Sharpe, pp. org/details/taiwannewhistory0000murr/page/8484–106. ISBN 978-0-7656-1495-7.
  22. ↑ Andrade (2007). How Taiwan Became Chinese, Columbia University Press. ISBN 978-962-209-083-5.
  23. ↑ (1903) Formosa Under the Dutch: Described from Contemporary Records, with Explanatory Notes and a Bibliography of the Island, Kegan Paul, Trench, Trubner, pp. 6–7.
  24. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Full del Dilluns. Consultat el 2023-03-12.
  25. ↑ «Fort Sant Dumenge» (en en). Govern de la ciutat de Nova Taipei. Consultat el 30 d'octubre de 2020. «Fort Sant Dumenge, located at the hilltop overlooking Tamsui River estuary, was established by the Spanish in 1628»
  26. ↑ Skoggard, Ian A. (1996). The Indigenous Dynamic in Taiwan's Postwar Development: The Religious and Historical Roots of Entrepreneurship, M. I. Sharpe. ISBN 9781563248467. p. 10
  27. ↑ «三年小反五年大亂». 台灣海外網.
  28. ↑ Davidson, 1903, pp. 247, 620.
  29. ↑ 台湾紀行: 街道をゆく〈40〉 (en japonés), Tōkyō: Asahi Shinbunsha. ISBN 978-4-02-256808-3.
  30. ↑ Morris, Andrew (2002). «The Taiwan Republic of 1895 and the failure of the Qing modernizing project», Memories of the future: national identity issues and the search for a new Taiwan, M. I. Sharpe, pp. org/details/memoriesoffuture0000unse/page/33–24. ISBN 978-0-7656-0792-8.
  31. ↑ «archive. org/web/20060901122350/http://www. asia. msu. edu/eastasia/Taiwan/history. html History of Taiwan». Windows on Àsia. Asian Studies Center, Michigan State University. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2006. Consultat el 3 de decembre de 2014.
  32. ↑ (2007) «nccu. edu. tw/~iaezcpc/Going%20to%20School%20in%20East%20Asia%20--%20SCHOOLING%20IN%20TAIWAN. htm Schooling in Taiwan», Going to school in East Àsia, Greenwood Publishing Group, pp. 344–377. ISBN 978-0-313-33633-1.
  33. ↑ Hsu, Mutsu (1991). Culture, Self and Adaptation: The Psychological Anthropology of Two Malayo-Polynesian Groups in Taiwan, Taipei, Taiwan: Institute of Ethnology, Acadèmia Sinica. ISBN 978-957-9046-78-7.
  34. ↑ «gio. gov. tw/taiwan-website/5-gp/yearbook/2001/chpt04-3. htm History», The Republic of China Yearbook 2001, Government Information Office.
  35. ↑ Tierney, Robert (2010). Tropics of Savagery: The Culture of Japanese Empire in Comparative Frame, University of Califòrnia Press, pp. 8–9. ISBN 978-0-520-94766-5.
  36. ↑ «吕正惠：战后台湾左翼思想状况漫谈一——日本剥削下的台湾社会».
  37. ↑ today/20130731160817/http://taiwanpedia. culture. tw/en/content? ID=3803 Kominka Movement – 台灣大百科全書 Encyclopedia of Taiwan. Taiwanpedia. culture. tw (5 August 2013). Retrieved 25 August 2013.
  38. ↑ Grajdanzev, A. J. (1942). “Formosa (Taiwan) Under Japanese Rule”. Pacific Affairs 15 (3): 311–324. doi:10.2307/2752241.
  39. ↑ «History». Oversea Office Republic of China (Taiwan) (2007). Consultat el 2 de juliol de 2007.
  40. ↑ «Protesters demand justice from Japan on 'comfort women' (update) | Society – FOCUS TAIWAN – CNA ENGLISH NEWS».
  41. ↑ «Shu LinKou Air Station: World War II». Ken Ashley, O. S. military photo archives. Consultat el 14 de juny de 2011.
  42. ↑ «archive. org/web/20160416173855/http://www. chinadaily. com. cn/china/2003-07/21/content_539034. htm Taiwan history: Chronology of important events». China Daily. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2016. Consultat el 20 d'abril de 2016.
  43. ↑ China, Fiver thousand years of History and Civilization, City University Of Hong Kong Press, p. 116. ISBN 978-962-937-140-1. Consultat el 9 de setembre de 2014.
  44. ↑ Roy, Denny (2003). Taiwan: A Political History, Ithaca, New York: Cornell University Press, pp. org/details/taiwan00denn/page/5555, 56. ISBN 978-0-8014-8805-4.
  45. ↑ This Is the Shame.
  46. ↑ China: Snow Ret & Moon Angel (7 d'abril de 1947).
  47. ↑ (1998) Formosa Calling: An Eyewitness Account of Conditions in Taiwan during the February 28th, 1947 Incident, Upland, Califòrnia: Taiwan Publishing Company. OCLC 40888167. Consultat el 18 de decembre de 2014.
  48. ↑ Kubek, Anthony (1963). How the Far East was lost: American policy and the creation of Communist China. ISBN 978-0-85622-000-5.
  49. ↑ Huang, Fu-sant (2010). «archive. org/web/20110429070335/http://info. gio. gov. tw/ct. asp? xItem=27358&CtNode=2527&mp=21 臺灣簡史－麻雀變鳳凰的故事» (en zh). Government Information Office, Republic of China. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2011. Consultat el 13 de setembre de 2009. «1949年，國民政府退守臺灣後，以臺北為戰時首都»
  50. ↑ Taiwan Timeline – Retreat to Taiwan, BBC News. Recuperate le 21 de juny de 2009.
  51. ↑ Dunbabin, J. P. D. (2008). The Cold War, Pearson Education, p. 187. ISBN 978-0-582-42398-5. «In 1949 Chiang Kai-shek had transferred to Taiwan the government, gold reserve, and some of the army of his Republic of China.»
  52. ↑ Ng, Franklin (1998). The Taiwanese Americans, Greenwood Publishing Group, p. 10. ISBN 978-0-313-29762-5.
  53. ↑ «archive. org/web/20060210182724/http://www. gwytb. gov. cn:8088/detail. asp? table=WhitePaper&title=White%20Papers%20On%20Taiwan%20Issue&m_id=4 The One-China Principle and the Taiwan Issue». PRC Taiwan Affairs Office and the Information Office of the State Council (2005). Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2006. «Section 1: Since the KMT ruling clique retreated to Taiwan, its regime has continued to use the designations 'Republic of China' and 'government of the Republic of China,' despite having long since completely forfeited its right to exercise state sovereignty on behalf of China.»
  54. ↑ José Antonio de la Font: "L'argent de la Nao de China", Museu d'Art Oriental de Salamanca, imprenta comercial Segòvia, 2008.

Bibliografia

163-204.doi:10.1080/02549948.1964.11731044.

Enllaços externs

Plantilla:Interwiki país Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illa_de_Formosa&oldid=1551269»