Tálero
El tálero (del alemà: Taler o Thaler, “vallense, de la vall”) és una antiga moneda d'argent que va aparéixer a principis del XVI i que va circular primer en Europa,[1] principalment en Alemània, i després en el restant del món durant casi quatrecents anys.
Va ser una de les monedes d'argent de gran tamany falcades en els estats i territoris del Sacre Imperi Romà Germànic i la monarquia dels Habsburgo durant l'Edat Moderna. Tenia un diàmetro d'uns 40 mm i un pes d'entre 25 i 30 grams (aproximadament 1 onça). No obstant, el tamany i el pes varen variar llaugerament a lo llarc del temps, i la seua popularitat inicial va estar lligada, per un costat, al desenroll de les mines d'argent explotades en les terres del Sacre Imperi i, per un atre, al poder del Imperi espanyol. Convertit en moneda de conte baix Carlos V, el tálero va tindre un gran impacte en l'economia mundial.[2]
Si be la primera moneda estàndar del Sacre Imperi Romà Germànic va ser el guldengroschen de 1524, la seua moneda més longeva va ser el reichstaler, que contenia 9⁄ de marc de Colónia d'argent fi (o 25,984 g) i que es va falcar en diverses versions entre 1566 i 1875. A partir del XVII va sorgir una unitat monetària de menor valor, el tálero del Nort d'Alemània, el taler, que en el XIX va alcançar el mateix valor que el vereinstaler.
La moneda d'argent tipo taler (tálero) va seguir falcant-se fins al XX en forma de pes mexicà fins a 1914, moneda de cinc francs suïssos fins a 1928, dólar nortamericà d'argent fins a 1935 i tálero austríac de María Teresa. Hui en dia, les monedes d'argent del tamany d'un tálero ya no estan en circulació, pero són falcades per diverses cases de moneda governamentals com lingots o artículs numismàtics per a coleccionistes. El derivat actual del nom, dólar (primer espanyol i ara principalment anglés), també sobreviu com a nom de vàries monedes modernes.
Etimologia
El terme alemà thaler es troba des de la década de 1530 com a abreviatura de joachimstaler, la moneda original falcada en Joachimsthal, Bohèmia (actualment Jáchymov, República Checa). En el recent descobriment de mines d'argent allí, obertes en 1516, es varen falcar les primeres monedes en 1518. El terme taler també s'escrivia de diverses formes: en alemà: toler, thaler, thaller; en baix alemà: daler, dahler. En l'ortografia alemana dels sigles XVIII i XIX, thaler es va convertir en la forma estàndar, i va passar a ser taler en la reforma ortogràfica de 1901.
Taler o thaler es va utilisar pronte en composts que denotaven varis tipos de monedes d'argent del tamany d'un thaler original, com reichstaler (1566), silbertaler, albertustaler (1612), laubthaler (1726), kronenthaler (1755), ortsthaler, schützentaler, bankthaler, speciethaler, etc.
Les peces amprades en els Països Baixos inclouen el daalder, el rijksdaalder i el leeuwendaalder. En Suècia, el daler, en Polònia, el talar, en Itàlia, tallero o en Etiopia, Egipte i Sudan, el tallari.[1] A partir de 1754, molts Estats alemans varen usar el conventionsthaler, o el taler del Nort d'Alemània de menor valor o reichsthaler, que valia 3⁄4 del conventionsthaler. A partir de 1840, els distints táleros del Nort d'Alemània varen convergir en el valor del tálero prusiano i, posteriorment, en el vereinsthaler.
La moneda d'argent anglés corresponent de l'época era la corona. La paraula del baix alemà es va adoptar en anglés com daler en 1550, i es va modificar a dollar (dólar) cap a 1600.[3] Des del punt de vista llingüístic, el tálero i el dólar procedixen de la mateixa raïl.
Predecessors
El desenroll de les monedes d'argent de gran tamany és una innovació de principis de l'Edat Moderna. Les monedes d'argent migevals més grans es coneixien com groat (groschen en alemà), del llatí, denarius grossus o «penic gros». Rara volta superaven els 6 grams de pes.
Inclús estes monedes es devaluaron cada volta més per la gran escassea de metals preciosos del XV, que es va produir per vàries raons, entre elles les contínues guerres i la pèrdua durant sigles d'argent i or en intercanvis comercials indirectes i desiguals per a importar espècias, porcelana, seda i atres teles fines i productes exòtics de l'Índia, Indonèsia i el Lluntà Oriente. Esta contínua devaluació havia aplegat a tal punt que el contingut d'argent de les monedes tipo groschen havia descendit, en alguns casos, a menys del 5%, lo que feya que les monedes tingueren molt manco valor individual que al principi.
Esta tendència es va invertir en el descobriment de nous i importants jaciments d'argent en Europa a partir de la década de 1470. Itàlia va donar els primers passos cap a l'acunyament de monedes d'argent de gran tamany en l'introducció en 1472 de la lira veneciano tron, de més de 6 grams, lo que va supondre un aument substancial sobre els gros tournois francesos, de 4 grams. No obstant, no va ser fins a 1484 quan l'archiduc Segismundo de Tirol va emetre en Burg Hasegg (Hall in Tirol la primera moneda d'argent verdaderament revolucionari, el mig guldengroschen, d'aproximadament 15 grams. Es tractava d'una moneda molt rara, casi una peça de prova, pero va circular en tant èxit que no es va poder satisfer la demanda.
Finalment, en els jaciments d'argent que s'explotaven en Schwaz i la seua casa de la moneda en Hall, Segismundo va falcar en 1486 una gran cantitat de la primera moneda autèntica del tamany d'un tálero, el guldengroschen, cridada també «groat d'or», que, encara que era d'argent, tenia el mateix valor que un goldgulden). Va ser un èxit immediat i rotunt. Pronte va ser copiada àmpliament per molts països que disponien de l'argent necessari. Els gravadors, tan afectats pel Renaixença com atres artistes, varen començar a crear dissenys intrincados i elaborats en els escuts heràldics i els estandarts de l'Estat emissor, aixina com representacions molt realistes, a voltes poc halagüeñas, del governant (monarca). Despuix es va entendre com tálero a gran cantitat de monedes que pesaven més d'un lot.
Referències
Bibliografia
- Philippe Flandrin, Els thalers d'argent. Histoire d'unix monnaie commune, Li Félin, 1997, ISBN 978-2866452797.
- Arthur Engel i Raymond Serrure, Traité de numismatique du Moyen Âge: depuis l'apparition du gros d'argent jusqu'à la création du thaler, Librairie Ernest Leroux, 1894-1905.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tálero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.