El tálero de María Teresa (MTT) és una moneda d'argent, que s'ha utilisat en el comerç mundial contínuament des de que es va falcar per primera volta en 1741. Va ser nomenada en homenage a l'emperatriu María Teresa, que va governar Àustria, Hongria i Bohèmia, des de 1740 fins a 1780. En els països de parla alemana, a raïl d'una reforma ortogràfica de data 1901 que va entrar en vigor dos anys despuix, “Thaler” va passar a escriure's “Taler” (encara que l'ortografia del “Teresa” no es va vore afectada per motius de l'orige grec).

Tálero de María Teresa
Erro al crear miniatura:
Eixemplar de la moneda.

Des de 1780, la moneda ha segut falcada sense canviar la data abans mencionada. El 19 de setembre de 1857, l'emperador Francisco José d'Àustria va declarar al tálero de María Teresa com a moneda de comerç oficial. Una miqueta més d'un any despuix, el 31 d'octubre de 1858, esta divisa va perdre el seu estatus de moneda en Àustria.

Producció

Les cases de la moneda que han falcat esta moneda són les següents: Birmingham, Bombay, Brusseles, Londres, París, Roma i Utrecht, ademés de les cases de moneda d'Habsburgo en Günzburg, Hall, Karlsburg, Kremnica, Milà, Praga i Viena. Entre 1751 i 2000, uns 389 millons de táleros varen ser falcats. Estes diferents cases de moneda han tingut variants en les seues monedes produïdes tals com a alteracions lleus en la Creu de Sant Andrés, o la flor, que sembla com una X, en la part superior esquerra del revers de la moneda. En 1946, la Casa de Moneda de Viena va rescindir tots els drets als governs estrangers que els permetien emetre dites monedes, posteriorment, la Casa de Moneda de Viena ha produït més de 49 millons táleros.

Circulació

Va ser una de les primeres monedes utilisades en els Estats Units i provablement va contribuir, junt en el dólar espanyol, a la creació del dólar com a unitat monetària dels Estats Units.

El Tálero de María Teresa va aplegar a ser usat com a moneda en grans parts d'Àfrica fins despuix de la Segona Guerra Mundial. Era més freqüent el seu us en nort d'Àfrica, en Somàlia, Etiopia, Kènia, Tanzània i Moçambic. La seua popularitat va ser tal en la regió del Mar Rojo, que els comerciants varen aplegar a l'extrem de no acceptar una atra moneda. El govern italià va presentar una moneda similar en l'esperança de substituir el tálero de María Teresa, pero va ser rebujada.[1]

També va circular molt en la regió àrap, especialment en Aràbia Saudita, Yemen i Oman. També el tálero va circular en l'Índia. Durant l'ocupació japonesa d'Indonèsia en la Segona Guerra Mundial, la gent va preferir els diners emesos per les forces d'ocupació abans que els táleros falsos emesos per l'Office of Strategic Services.[2]

Referències

  1. Alan McRae, "A Famous Trade Coin," Australian Coin Review 356 [February 1994] p. 30.
  2. Lovell, Stanley P.«Deadly Gadgets of the OSS».Popular Science.
    56–58.Consultat el 1 de decembre de 2009.