Terremot de l'eix cafetero de 1999
El Terremot de l'Eix Cafetero de 1999, també conegut com a Terremot d'Armènia o Terremot del 99, va ocórrer el dilluns 25 de giner d'eixe any a les 13:19, hora local (UTC-5), en una magnitut de Mw = 6.2.. El seu epicentre precís es va ubicar en les coordenades 4,29 graus de latitut nort i 69 graus de llongitut oest, a una profunditat de 17 km en una zona montanyosa del municipi de Còrdova, Quindío. Esta regió presenta un elevat risc sísmic per la triple unió en el cantó de la Placa Suramericana, a on les plaques de Naixca i del Carib convergixen.[1]
El sisme va causar un gran impacte en la ciutat d'Armènia i les seues municipis veïns, aixina com en els corregimientos del Valle i Quindío, com Corozal, Quebradanueva, Vallejuelo, La Paila, entre uns atres. A pesar d'algunes mides preventives, la zona va quedar sumida en el caos estructural, social i sanitari durant vàries semanes.[2] Ademés, els departaments de Risaralda i Caldas també varen experimentar afectació, encara que en menor mida.
Desenroll de l'event natural
editarRèpliques
editarVaren ser detectades 14 rèpliques del terremot, la primera a les 17:40 de magnitut 5,4 en l'escala de ritcher (MS). Atres rèpliques que varen causar pànic entre els habitants varen ocórrer el dia 29 de giner a les 23:33 hora local, de magnitut 4,2 (MS) i el dia 31 de giner a les 03:03 hora local, de magnitut 3,5 (MS).
El Desastre
editarL'event va destruir les principals estructures de control i ajuda de la ciutat d'Armènia, com el Quarter de la Policia Nacional, ubicat en el Barri Uribe i l'estació de bombers, ubicada en l'alt del Bosc, abdós varen colapsar immediatament; també l'oficina de Medicina llegal i la Defensa Civil. Per açò no va haver mijos per a un adequat reporte i reconte de víctimes.
El terremot inicial va produir una sifra estimada de morts de prop d'1 000 persones. La primera rèplica del terremot a les 17:40, va produir un indeterminat número de víctimes entre les persones que intentaven remoure els seus bens de les estructures semidestruidas. Els subsecuentes vàndals, robos a les víctimes ferides, atacs a les tendes i cases, i baralles per menjar, aigua i estage; varen incrementar el número total de morts a prop d'1 185.
Sense tindre en conte les vivendes i barris que varen colapsar en el terremot, a continuació es llisten les històriques edificacions de la ciutat d'Armènia que varen desaparéixer durant o despuix del terremot. En negreta les edificacions reconstruïdes.
- Aeroport El Edén (Demolit a causa de danys)
- Alcaldia Municipal (Demolit a causa de danys)
- Ancianato Anita Gutiérrez de E. (Destruït)
- Assamblea Departamental (Destruït)
- Busos Armènia Ltda. (Destruït)
- Banc de Colòmbia (Demolit a causa de danys)
- Banc de l'Estat (Destruït)
- Banc Regional de Sanc (Destruït)
- Presó Sant Bernardo (Demolit a causa de danys)
- Casa dels Espantos (Destruït)
- Castell Getsemaní (Demolit a causa de danys)
- Centre Comercial El Cantó (Destruït)
- Círcul de Periodistes del Quindío (Demolit a causa de danys)
- Concejo Municipal (Demolit a causa de danys)
- Condomini Cooproquin - Coomeva (Demolit a causa de danys)
- Conjunt Residencial i Comercial Cajanal (Destruït)
- Conjunt Residencial Yulima - Primera Etapa (Demolit a causa de danys)
- Coliseu de Fires (Destruït)
- Colege de la Sagrada Família - Capuchinas (Demolit a causa de danys)
- Colege Nacional Jesús María Ocampo (Demolit a causa de danys)
- Colege Rufino J. Cuervo - Centre (Destruït)
- Colege Santa Teresa de Jesús - Oficial (Demolit a causa de danys)
- Colege Sant Solano (Demolit a causa de danys)
- Quadra de la carrera 14 entre carrers 22 i 23 (Destruït)
- Quadra de la carrera 19 entre carrers 15 i 16 (Destruït)
- Quarter de Bombers (Destruït)
- Quarter de Policia (Destruït)
- Edificacions lateral dret, sentit occident-oriente carrer 26, carreres 13 i 14 (Destruït)
- Edificacions lateral esquerre, sentit sur-nort carrera 18, carrers 15, 16 i 17 (Destruït)
- Edificacions lateral esquerre, sentit nort-sur carrera 16, carrers 21 i 22 (Destruït)
- Edificacions lateral esquerre, sentit oriente-occident calle 18, carreres 18 i 19 (Destruït)
- Edifici Almagasén Valher (Demolit a causa de danys)
- Edifici Artalva (Destruït)
- Edifici Balcons (Destruït)
- Edifici Banc de Bogotà (Demolit a causa de danys)
- Edifici Clínica del Chiquet (Destruït)
- Edifici El Gran Hotel (Destruït)
- Edifici El Roure (Demolit a causa de danys)
- Edifici Grancolombiano (Destruït)
- Edifici Jaramillo Vallejo (Demolit a causa de danys)
- Edifici L'Exposició (Demolit a causa de danys)
- Edifici Manhathan (Demolit a causa de danys)
- Edifici Sándwich Qbano (Destruït)
- Edifici Unió - Colmena (Destruït)
- Edifici Versalles (Destruït)
- El Pòrtic (Destruït)
- Estadi Sant Josep (Demolit a causa de danys)
- Galeries Centrals (Demolit a causa de danys)
- Hotel Izcay (Destruït)
- Hotel Palatino (Destruït)
- Iglésia El Carmen (Demolit a causa de danys)
- Iglésia La Miraculosa - Parc Uribe (Demolit a causa de danys)
- Institut Colombià de Benestar Familiar (Destruït)
- Institut Departamental de Trànsit (Destruït)
- La Fontana (Demolit a causa de danys)
- Poma surocciental Carrera 18, Carrer 17 (Destruït)
- Mirador de la 18 (Destruït)
- Passage Yanuba (Demolit a causa de danys)
- Passage Bolívar (Destruït)
- Ràdio Ciutat Milacre (Destruït)
- Residències L'Oficina (Destruït)
- Teatre Bolívar (Demolit a causa de danys)
- Universitat del Quindío (Destruït)
- Urbanisació Els Guaduales (Demolit a causa de danys)
Ferits
editarLes estructures de molts hospitals varen ser afectades, i els recursos disponibles per al conte de la salut varen ser insuficients inclús abans de l'event. Ademés, l'àrea tenia plans de reacció en cas d'emergència llimitats i poca experiència en triaje. Com a conseqüència, l'atenció de les víctimes va ser caòtica. Prop de 4 000 persones en varis graus de lesions.
Persones perdudes
editarLa cantitat de persones perdudes com a resultat del terremot s'estima com a propenca a 500. Alguns factors envolts en la desaparició d'estes persones són els problemes de seguritat causats pels vàndals, el colapse de les comunicacions i els camins, la falta de coordinació en les forces de rescat, l'atenció de les víctimes ferides i l'identificació dels cossos.
Impacte econòmic
editarLa principal activitat econòmica de la regió, l'indústria del café de Colòmbia, va anar altament afectada. Prop de 8 000 finques cafeteras varen ser completa o parcialment destruïdes, també 13 000 estructures de molts tipos d'empreses i indústries varen ser afectades i varen estar fora de servici de manera temporal o permanent. Els bancs i les entitats financeres no varen poder entregar diners per vàries semanes.
Reconstrucció
editarLes donacions de diners i de recursos a nivell nacional i internacional varen ser aproximadament el 4% de la totalitat dels recursos invertits que varen permetre la reconstrucció total del Eix Cafetero colombià. L'organisme creat per a l'administració d'estos fondos va ser conegut com FOREC (acrònim per a Fondo per a la Reconstrucció de l'Eix Cafetero) i ha segut calificat pel Banc Mundial i els experts internacionals com un eixemple exitós de treball en emergència entre l'estat i la societat civil organisada.
La regió afectada era abans de la tragèdia, una societat rural i agrícola. Despuix de el FOREC, és una regió de servicis, moderna i en millor infraestructura. el deslindar del procés en les organisacions polítiques va permetre una auditoria permanent que va produir transparència en l'administració i assignació dels recursos, en mig d'una severa crisis fiscal i econòmica que patia Colòmbia.
El cap del procés es va confiar per Andrés Pastrana, llavors president de Colòmbia, a Luis Carlos Villegas, oriunt de Pereira i president de la Andi, Associació Nacional d'Industrials. L'equip administratiu va ser liderat pel quindiano Everardo Murillo.
Referències
editar- ↑ «Terremot en l'eix cafetero». Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2021. Consultat el 17 de juliol de 2020.
- ↑ Terremot en l'Eix Cafetero: es complixen 24 anys del sisme que va paralisar al Quindío.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto del eje cafetero de 1999» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.