Crassulaceae

Crassulaceae

Crassulaceae, les crasulàcees, formen una gran família de plantas del orde Saxifragales. Generalment són plantes herbàcies, algunes subarbustivas i relativament poques arbòrees o aquàtiques. Estan esteses mundialment, pero majoritàriament en el hemisferi nort i Àfrica meridional. Estes plantes almagasenen aigua en els seus fulls suculentes, ya que el seu hàbitat ho conformen típicament zones seques i caloroses, a on l'aigua és escassa. Existixen al voltant de 1400 espècies acceptades en 35 gèneros.

Característiques

Fulles simples de disposició vària, alternes, opostes o en roseta basal, sense estípulas. Flors hermafroditas, regulars; periant diclamídeo, en freqüència pentámero, a voltes tetramero, hexamero i rarament multimero, càliç a voltes més o menys soldat en la base; androceo isostémono o diplostémono, soldat al tubo de la corola; gineceo súpero en varis carpelos lliures o soldats en la base. Inflorescències a sovint cimosas. Fruts capsulares o foliculars.

Tenen un metabolisme particular, per lo que a voltes se'ls crida plantes CAM, que consistix que la fotosíntesis es realisa en dos fases separades, una fotótrofa (lumínica) durant el dia i la sintètica (obscura) durant la nit. El nom de fotosíntesis CAM (per les sigles en anglés de metabolisme àcit de les crasulàcees) es va donar despuix de descobrir per primera volta este tipo de fotosíntesis en elles.

Cultiu

Moltes de les espècies d'esta família són populars en jardineria i floricultura; són plantes dures, d'aspecte estrany moltes d'elles i requerixen contes mínims. Una atra ventaja per al cultiu d'estes plantes és lo habitualment senzill de la seua propagació, necessitant-se en alguns casos un simple full per a conseguir un nou eixemplar.

La classificació és difícil per la seua facilitat de hibridació, tant selvades com en cultiu. Antigament li les incloïa en l'orde de les rosers, pero en l'actualitat han segut classificades en l'orde Saxifragales.