Fase lluminosa
La fase lluminosa, fase clara, fase fotoquímica o reacció d'Hill és la primera fase de la fotosíntesis, que depén directament de la llum o energia lumínica per a poder obtindre energia química en forma d'ATP i NADPH, a partir de la dissociació de molècules d'aigua, formant oxigen i hidrogen.[1] L'energia creada en esta fase, serà utilisada durant la fase obscura, para d'esta forma continuar en la fotosíntesis.
Este procés es realisa en la cadena transportadora del cloroplasto, en els complexos clorofila-proteïna que s'agrupen en unitats anomenades fotosistemas que estan en els tilacoides (membranes internes) dels cloroplastos.
Existixen dos tipos de fotosistemas i funcionen gràcies als pigments que són els que s'encarreguen de captar la llum, com les clorofila a i b, o els carotenoides, els quals absorbixen diferents llongituts d'ona, formant aixina tant al fotosistema I, com al fotosistema II.[2]
Organisació de l'aparat fotosintético
[editar | editar còdic]El cloroplasto
[editar | editar còdic]En organismes eucarionte fotosintéticos, la fotosíntesis ocorre en l'orgànul subcelular conegut com cloroplasto. El cloroplasto està compost per un extens sistema de membranes internes cridats tilacoides. Els tilacoides contenen clorofila i és en estos a on tenen lloc les reaccions de la fase lluminosa. Les reaccions de reducció de carbono o fase obscura tenen lloc en el estroma. La majoria dels tilacoides estan estretament associats entre sí. Quan s'apilen es diuen grana i quan no es diuen lamelas del estroma.
Els cloroplastos solen estar rodejats per dos membranes separades que es coneixen com l'envoltura. Este sistema de doble membrana conté diversos sistemes de transport de metabòlits. Ademés els cloroplastos contenen el seu propi DNA, RNA i ribosoma per lo que la majoria de les proteïnes del cloroplasto són producte de la traducció i transcripció del propi cloroplasto, encara que algunes sí són codificades per el DNA nuclear
Proteïnes integrals de membrana
[editar | editar còdic]Embebidas en la membrana dels tilacoides es troben una gran varietat de proteïnes vitals per a la fotosíntesis, estes solen trobar-se en les regions acuosas a abdós costats del tilacoide. Estes proteïnes integrals de membrana estan formades, majorment, per aminoàcits hidrofòbics. Els centres de reacció, els complexos proteïna-pigment de les antenes i la majoria de les enzimes de transport electrònic són proteïnes integrals de membrana.
Els fotosistemas I i II es troben molt separats en la membrana del tilacoide
[editar | editar còdic]Tant el centre de reacció del fotosistema II, com les seues clorofila i proteïnes associades es troben majorment en els grana. En canvi el centre de reacció del fotosistema I, els seus pigments antena associats, les proteïnes de transferència d'electrons i l'enzima que cataliza la formació de ATP es troben casi exclusivament en les lamelas del estroma i els extrems dels grana.
Açò significa que els dos events fotoquímics implicats en la fotosíntesis aeròbica estan molt separats (moltes decenes de nanómetros). Açò nos indica que existixen transportadors d'electrons entre la membrana en la regió del grana a la membrana en la regió del estroma. No està clara la raó funcional d'esta separació, encara que es creu que és una manera de millorar l'eficiència de distribució energètica entre els dos fotosistemas.[3]
Complexos recolectors o de captació de lluminiscència LHC (light harvesting complex)
[editar | editar còdic]Conformen a l'antena colectora de llum, que forma part junt en el centre de reacció química a un fotosistema. Este complex està format per molècules de pigment clorofila a i b, que estan lligats a proteïnes i alguns carotenoides. Per eixemple el complex captador de llum que es troba en el fotosistema ll cridat LHC-ll, està format per:
- Una subunidad de 26 kd
- Sèt molècules de clorofila a
- Sis molècules de clorofila b
- Dos carotenoides
La llum recolectada per dit complex està formada per fotons, l'energia d'un fotó, absorbida en qualsevol punt del conjunt de molècules de clorofila de l'antena, migra a un centre de reacció que promou l'event de transferència d'un electró. L'energia dels fotons absorbida pels pigments (clorofila)”antena” és transferida per resonància inductiva (com el dels enllaços covalente) fins als centres de reacció. En haver molts pigments en l'antena fan que s'absorbixca llum en diferent llongitut d'ona lo que permet un major espectre d'absorció per lo que la fotosíntesis es fa més eficaç . Per eixemple la clorofila P680 en el fotosistema II i clorofila P700 en el fotosistema I.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gerald KARP (1993). Fotosíntesis i Cloroplastos, Mèxic: McGRAW-HILL, pp. 371-410. ISBN 968-451-855-2.
- ↑ D. Rosat. «Fotosíntesis». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2013.
- ↑ Taiz, Lincoln (2006). Fisiologia vegetal, Universitat Jaume, pp. 1265. ISBN 978-84-8021-601-2.
- ↑ María Cristina CALERO ARMAS (2010). Escola Politècnica Nacional, Equador, Quito.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fase luminosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.