Central hidroeólica del Ferro
La central hidroeólica Gorona del Vent és la primera central de producció d'electricitat que aúna cinc aerogeneradores, dos depòsits d'aigua a diferent altura, una estació de bombeig i una central hidroelèctrica de turbinado. S'ubica en l'illa d'El Ferro, la més occidental de l'archipèlec de Canàries, en sol 268 km².
Funcionament
[editar | editar còdic]La central hidroeólica del Ferro, inaugurada el 27 de juny de 2014, va ser concebuda per a assegurar l'autonomia energètica de l'illa, suministrant la demanda d'electricitat de alreadedor de 11 000 persones, de les quals unes 8000 viuen de forma permanent.[1]
Substituïx parcialment una central tèrmica de fuel. Segons les estimacions inicials, este proyecte evitarà l'importació d'aproximadament 6000 tep destinades a la producció d'electricitat, tot evitant l'emissió de 18 000 t de CO² cada any.
El parc eòlic està concebut per a proporcionar una potència pique d'11,5 MW gràcies a cinc aerogeneradores ENERCON E-70 de 2,3 MW, de 64 m d'altura. L'energia no consumida per la demanda insular permet, gràcies a un sistema de bombeig, bombejar l'aigua fins a un depòsit superior situat a 701 m d'altitut. En cas d'absència de vent, l'aigua del depòsit superior permet alimentar quatre turbines hidràuliques d'una potència total d'11,3 MW. L'aigua és arreplegada en un segon depòsit de 150 000 m³ ubicat al nivell de l'mar. El depòsit superior es comporta com una bateria, almagasenant l'energia hidràulica. Este dispositiu rep el nom de central hidroelèctrica reversible.
La posada en marcha de la central hidroelèctrica, inicialment prevista per a principis de 2013, finalment va tindre lloc en l'estiu de 2014, en acabant de que començara una fase de prova en febrer de 2014, mentres que el parc eòlic s'havia completat a finals de 2012. El 9 d'agost de 2015, durant quatre hores, tota la producció elèctrica de l'illa va ser generada per l'instalació, sent el primer territori aïllat del món en abastir-se 100 % en energies renovables.[2]
Orige
[editar | editar còdic]Tomás Padró, ingenier elèctric i gerent en El Ferro de la companyia elèctrica espanyola Unelco-Endesa, està en l'orige del proyecte. Volia superar l'escassea d'aigua dolça que requeria tres plantes d'desalinización d'aigua de mar, que consumixen molta energia, en una regió totalment depenent a este respecto de l'importació de fuelóleo pesat, un combustible que és car i al mateix temps contaminant.[3]
El proyecte va ser concebut en térmens generals en 1979 i estava llest en 1986, pero va trobar poc respal institucional fins al de Loyola de Palau, Comissària Europea d'Energia a principis de la década de 2000. La finançació es va completar a finals de 2006 i els treballs varen començar a principis de 2007. El cost total, al voltant de 25 millons d'euros a l'inici del proyecte, va aumentar a més de 80 millons d'euros. Per a valorar esta cantitat deu tindre's en conte que és un prototip —cridat a estendre's per tot lo món, segons l'Unesco— i que es va vore afectada per la crisis econòmica espanyola, molt forta en Canàries, sent l'illa l'última terra de l'archipèlec, que ademés es va vore amplificada per una crisis sísmica i volcànica en El Ferro en 2011 i 2012. L'Estat espanyol ha compromés fins a 35 millons, fent del Ferro un dels seus escaparats cap a la transició energètica. En Espanya, l'energia eòlica s'ha convertit en la principal font de producció d'electricitat des de 2013 i les energies renovables varen cobrir eixe any més del 42 % de la demanda d'electricitat.[4]
l'empresa mixta responsable del disseny de la planta des de 2004, després de la seua construcció i ara de la seua gestió, es diu Gorona del Vent. És pràcticament una companyia d'electricitat insular a on els distints interessos estaven representats per la participació dels distints interessats en l'empresa: els de l'illa representen el 60 %, a través del Cabildo Insular, els de Canàries el 10 %, per mig de l'Institut Tecnològic de Canàries, i els de la companyia privada espanyola d'electricitat Endesa, el 30 %. El Bolletí Oficial d'Espanya va publicar un decret específic per a la gestió de Gorona del Vent el 25 de setembre de 2013, un requisit previ per a l'inici dels seus servicis.[5] Per a 2023 la participació havia variat llaugerament: Cabildo del Ferro (65,82 %), Endesa (23,21 %), l'Institut Tecnològic de Canàries (7,74 %) i el Govern de Canàries (3,23 %).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2004).Solar Energy.3(78)
- ↑ Octavio Toledo. «El Ferro viu del vent durant quatre hores». Consultat el 28 d'octubre de 2023.
- ↑ ,, p. 47
- ↑ «C’est unix première mondiale : en Espagne, l’éolien est la source d’électricité la plus important» (en fr). Reporterre.
- ↑ Bolletí Oficial d'Espanya.Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.230(BOE-A-2013-9944)
- ↑ Endesa. «El Ferro, eixemple de sostenibilitat». Consultat el 28 d'octubre de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Central hidroeólica de El Hierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.