José I Bonaparte

José Bonaparte (naixcut Joseph Nabulion Bonaparte; Talle, 7 de giner de 1768-Florencia, 28 de juliol de 1844) va ser un polític, diplomàtic i advocat francés, germà major de Napoleón Bonaparte, que va ser rei d'Espanya des de 1808 fins a la firma del Tractat de Valençay en 1813. Els fernandinos, defensors dels drets de Fernando VII durant la guerra de l'Independència espanyola, li varen cridar despectivamente Pepe Botella, com a burla pel seu supost alcoholisme, renom en el que seguix sent conegut popularment en eixe país.

Diputat per Còrsega en el Consell dels Cinccents (1797-1799) i secretari del mateix, i novament en el Cos Llegislatiu (1799-1800), ministre plenipotenciario i membre del Consell d'Estat (1800-1804), príncip i gran elector del Primer Imperi francés (1804-1806), va ser rei de Nàpols entre el 30 de març de 1806, i el 5 de juny de 1808 en el nom regnal de José (), i d'Espanya entre el 6 de juny de 1808 i l'11 de decembre de 1813, en el de José I o José Napoleón I, com a rei constitucional baix l'Estatut de Bayona. En Espanya, la seua proclamació com a monarca en juny de 1808 es va deure a la designació pel seu germà, l'emperador Napoleón, que, a la seua volta, el més anterior, havia obtingut la cessió dels drets de la Corona espanyola de Carlos IV, el dia anterior de ser tornada per Fernando VII al seu pare en Bayona. No obstant, les abdicació de Bayona no varen ser reconegudes per les Juntes que es varen formar despuix del alçament popular del Dos de Maig, que va donar inici a la que seria coneguda com la guerra de l'Independència. Es va formar la Junta Suprema Central que va convocar unes Talles generals i extraordinàries del Regne, que es varen reunir en Càdis davant l'alvanç de l'eixèrcit francés. Aixina, Espanya va quedar dividida en la «Espanya patriota», que va defendre els drets de Fernando VII com a rei constitucional i que es regia per la Constitució de 1812 que varen aprovar les Corts de Càdis, i la «Espanya josefina» baix l'autoritat de José I i que es regia pel Estatut de Bayona en el territori baix el control militar del Eixèrcit imperial. La major part de les seues accions varen ser derogades durant el regnat de Fernando VII d'Espanya, encara que unes atres varen perdurar, com les millores d'urbanisme en vàries ciutats. José Bonaparte va fundar la Gran Logia Nacional d'Espanya i va ser gran mestre del Gran Oriente de França. Va ser distinguit en la Gran Àguila de la Legió d'Honor.

Biografia

José Bonaparte per Jean Baptiste Joseph Wicar, 1808. Oli sobre llenç, Palau de Versalles.

José Bonaparte va nàixer en Talle, en l'illa de Còrsega el 7 de giner de 1768, sent batejat en el nom de Giuseppe Napoleone Buonaparte. Era fill de Carlo Buonaparte i María Letizia Ramolino i germà major del futur emperador Napoleón Bonaparte. Va estudiar lleis en Chafa (Itàlia). L'1 d'agost de 1794 es va casar en Cuges-els-Pins (Boques del Ródano) en Marie Julie Clary, filla d'un comerciant de Marsella, en la que tindria tres filles: Julia Josefina Bonaparte (1796), que no va sobreviure, Zenaida Leticia Julia (1801-1854) i Carlota Napoleona (1802-1839). En 1796 va prendre part en la campanya de Napoleón en Itàlia. A l'any següent, durant la Primera República francesa, va actuar com a diplomàtic, primer en la cort de Parma i despuix en Roma. Va ser membre del Consell dels Cinccents, l'orgue llegislatiu inferior en l'época del Directori, en 1798. Durant les guerres napoleòniques va actuar com enviat del seu germà i va firmar tractats en Estats Units, Àustria, Gran Bretanya i la Santa Sèu. Des de 1806 a 1808 va governar el Regne de Nàpols per nomenament del seu germà.

Rei d'Espanya (1808-1813)

Artícul principal → Espanya napoleònica.

Artícul principal → Regnat de José I d'Espanya.

Despuix de les abdicació de Bayona el 5 de maig de 1808, els drets sobre la Corona Espanyola varen recaure sobre l'emperador, qui el 6 de juny va publicar el decret de nomenament del seu germà major com rei d'Espanya. No obstant, el regnat efectiu de José I, premier et dernier ("primer i últim") com li va cridar en els seus Mémoires el general Thiébault, va escomençar el 7 de juliol de 1808 despuix de jurar la nova Constitució i de rebre, acte seguit, el jurament de fidelitat dels components de la junta espanyola de Bayona.

Regnat

Artícul principal → Regnat de José I d'Espanya.

Moneda de 80 reals d'or falcada en 1812 durant el regnat de José Bonaparte.

La seua arribada a Madrit, el 20 de juliol, va ocórrer en plena Guerra de l'Independència, despuix de la sublevació popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques en Madrit, que va ser seguida de tumults en el restant del país. Va ser proclamat rei en Madrit el 25 de juliol. Pero va tindre que fugir davant la derrota de les tropes franceses en la batalla de Bailén, primer a Burgos, després a Miranda d'Ebre i per últim a Vitòria, a on aplega el 22 de setembre, ahí fixa el seu quarter general i des d'eixe mateix lloc dirigix vàries proclames al poble espanyol. Finalment, l'intervenció del propi emperador Bonaparte, junt en el gros del seu eixèrcit, va conseguir que poguera establir el seu govern en la capital. Va promulgar l'Estatut de Bayona en un intent de guanyar-se el respal dels ilustrats espanyols, els cridats afrancesados, sense conseguir fer triumfar el programa reformiste del seu govern. El fet de que anara impost pel invasor, aixina com les seues mides lliberals i ilustrades, varen topar en l'hostilitat popular i li enajenaron el respal del poble espanyol, inclús de molts dels propis ilustrats. En 1808 va crear el Ministeri de Policia, antecedent històric de l'actual Ministeri de l'Interior d'Espanya. També va publicar (decembre de 1809) la creació d'un Museu de Pintures, al que l'historiografia posterior ha denominat Museu Josefino. La seua pretensió era equiparar Madrit a atres capitals europees que ya contaven en museus reals oberts al públic. Per un atre costat, en dita institució pretenia retindre les obres d'art que el seu germà Napoleón i certs militars francesos estaven duent-se a França. El museu com tal no va aplegar a fundar-se; va ser el seu successor en el tro espanyol, Fernando VII d'Espanya, qui va abordar la seua creació i ho va inaugurar en 1819, com Museu del Prat. Durant el seu regnat se li va conéixer en el renom de Pepe Botella, en referència a un supòsit alcoholisme, que sembla segur que no era cert. El poble de Madrit també li va malnomenar El rei plazuela, ya que va obrir moltes places en la capital, principalment derribant iglésies i convents. La més important va ser la plaça d'Orient, davant del Palau Real.

Erro al crear miniatura:

Monograma Real de José I d'Espanya.

Despuix de la derrota en la batalla dels Arapiles, el 22 de juliol de 1812, va abandonar Madrit per a anar cap a França; al seu pas per Vitòria, va ser alcançat per les tropes del duc de Wellington que varen derrotar al seu eixèrcit. Va eixir d'Espanya definitivament el 13 de juny de 1813 sense el seu valiós "equipage", que consistia en les joyes de la Corona espanyola i obres d'art,^{cita requerida} per a refugiar-se en França, a on va permanéixer fins al Tractat de Fontainebleau (1814) i la primera abdicació de Napoleón Bonaparte.

Caricatura anglesa mostrant a un estereotipat governant espanyol expulsant d'una patada a José Bonaparte de regrés a França.

Els restants en Espanya del seu regnat són escassos, és destacable l'únic escut de pedra del seu escut que es conserva en el món, situat en l'iglésia de Sant Benito de Valladolit, edifici que va ser ocupat per la soldadesca napoleònica.

La firma del Tractat de Valençay l'11 de decembre de 1813 en el que Napoleón reconeixia a Fernando VII com a rei d'Espanya va posar fi formalment al seu regnat. De fet durant les negociacions del mateix Napoleón va ignorar els drets al tro espanyol del seu germà José I que, encara que feya cinc mesos que havia creuat la frontera franc-espanyola, seguia sent el rei d'Espanya d'acort en la llegalitat imperial. Sobre esta qüestió els dos germans varen discutir agriamente. El 29 de decembre, vint dies despuix de la firma del Tractat, José I va tornar a protestar davant l'emperador i est li va contestar de forma tallant: «Ya no sou rei d'Espanya» (“Vous n’*êtes plus roi d’Espagne”). I va afegir: «No vullc Espanya per a mi, ni vullc dispondre d'ella; pero ya no vullc entrometerme en els assunts d'este país llevat per a viure allí en pau i tindre disponible el meu eixèrcit» (“Je ne veux pas l’Espagne pour moi, ni je n’en veux pas disposer; mais je ne veux plus em mêler dans els affaires de ce pays que pour i vivre en paix et rendre mon armée disponible”).

Vida privada

Caricatura alusiva al renom de Pepe Botella. Avall es pot apreciar: «Cada qual [sic] té la seua sòrt, la teua és de borracho fins a la mort».

Durant la seua primera fugida de la capital torna a trobar-se en Vitòria en María del Pilar Acedo i Sarrià, comtesa del Vau i d'Echauz, esposa del marqués de Montehermoso, Ortuño Aguirre del Corral, un noble afrancesado que va formar part dels diputats que varen aprovar la Constitució de Bayona. José fa al marqués gran d'Espanya, gentilhombre de cambra i li otorga la Real Orde d'Espanya. Ademés, li adquirix per 300 000 reals el palau de Montehermoso en Vitòria, que convertix en el seu momentàneu palau real. Abdós li acompanyen en el seu viage a París en 1811 per al bateig de Napoleón II de França, pero Ortuño fallix en la capital francesa. María del Pilar permaneixerà al seu costat fins a la seua fugida a França, a on perdut el tro, perdut l'interés. Ademés, va mantindre relacions en la comtesa de Jaruco, una romanç que li va costar cinc millons de reals. María Teresa Montalvo i O'Farril s'havia casat molt jove en ellavors home més ric de Cuba, encara que el seu marit es va arruïnar en la cort de Carlos IV d'Espanya. El seu tio matern era ministre de la Guerra de José I. En fallir jove, es encapricha de la seua filla María de les Mercés, esposa del capità general del seu guàrdia, Christophe-Antoine Merlin. José I ho nomena comte de Merlin en 1810, i ho manté constantment en missions fòra de Madrit. Referent a això corria la copla popular:

La senyora comtesa
té un tintero
a on mulla la ploma
José primer.

La cantant italiana d'òpera Fineschi, la francesa Nancy Derjeux (el marit de la qual va fer pingües negocis de suministraments a les tropes franceses en Espanya) i la baronesa Burke, esposa de l'embaixador de Dinamarca, completen la conquistes amoroses de José.

Exili en Suïssa 1814-1815

Despuix de l'abdicació de l'emperador José i el seu germà Jérôme intenten convéncer a l'emperatriu per a que es retire al sur deloira. Davant la negativa d'esta, intenten convéncer-la que de que s'acosten a les llínees austríaques per a posar-se baix la protecció del seu pare Francisco I d'Àustria. Demana permís a Talleyrand per a retirar-se a la seua propietat del castell de Mortefontaine, pero és rebujada. El 18 d'abril pren camí a cap a Suïssa, acompanyat únicament pel seu ajudant de camp Espert, el seu secretari i el seu mege. Allí despuix d'intentar comprar el castell d'Allaman, finalment adquirix el castell de Prangins prop del llac Lemán, la seua esposa i la seua filla s'unixen a ell en setembre. Durant la seua estància renova el castell, du obres des de Mortefontaine. Pronte Talleyrand sospita d'ell i envien espies per a descobrir si manté correspondència en Napoleón en Elba. Quan Napoleón dalt al Gofo de Juan s'encarregarà d'imprimir i repartir els seus proclames per l'est de França. El 20 de març baix pressió d'austríacs i russos el coronel Gireu i el juge de pau de Cazenove, es presenten en el castell per a arrestar-ho, pero est havia fugit la nit anterior.

Periodo dels Cent dies i partida a Amèrica

Durant el periodo dels Cent dies (13 de març de 1815 a 8 de juliol de 1815), despuix de la tornada de Napoleón de l'illa d'Elba, José Bonaparte formarà part de la Cambra dels Parells i és restituït com a Gran Elector. Quan l'emperador marcha cap a Bèlgica és nomenat president del consell de Ministres. Despuix de la caiguda de Napoleón en Waterloo, José considera l'opció de fugir a Amèrica. Primer s'amaga per un temps en una casa de Mathes, després aplega al port de Royan i s'embarca en el bergantín Li Commerce la nit del 24 o 25 de juliol, en companyia del seu ajudant de camp espanyol Unzaga, el seu cuiner François Parrot, el seu secretari Louis Maillard i un jove intérpret. Despuix de vintissís dies de viage, el barco va arribar al port de Brooklyn el 20 d'agost.

Exili a Estats Units (1815-1844)

Tomba de José I Bonaparte en Els Inválidos.

Acompanyat del seu edecán espanyol Mariano Unzaga Saint Maxent es va traslladar als Estats Units, a on, gràcies a la venda de les joyes de la Corona espanyola, es va construir una mansió en la propietat denominada Point Breeze, situada en Bordentown (Nova Jersey) lujosamente amoblada i en una impressionant colecció de llibres rars i obres d'art; la va rodejar ademés d'un gran parc en un estany artificial. Allí va tractar en personalitats com el senador i juriste Joseph Hopkinson, que vivia també en Bordentown i representava en el Congrés a Pennsilvània; el banquer Nicholas Biddle la propietat del qual, Andalusia, estava just a l'atre costat del riu Delaware; l'escritora Frances Wright, el banquer i filántropo d'orige francés Stephen Girard, durant algun temps la major fortuna nortamericana; el president John Quincy Adams i el seu secretari d'Estat Henry Clay; el polític Daniel Webster o el marqués de la Fayette.

• Erro al crear miniatura:
  <smalla residència de José Bonaparte en Bordentown, atribuït a Chals Lawrence 1813-1837
• Erro al crear miniatura:
  Mapa de la residència i jardins, prop de Bordertown, Nova Jersey, pertanyents al finat José Napoleón Bonaparte, ex-rei d'Espanya 1847
• 
  Mansió en la finca Bonaparte construïda per Hamilton Beckett cònsul britànic en Filadèlfia abans de 1923
• Erro al crear miniatura:
  Casa dels jardiners
• 
  Estat actual de part de la casa que va pertànyer al Rei José I
• 
  José Bonaparte durant el seu exili

En 1828 funda en el seu amic Félix Lacoste el Courrier dones États-Unis, que es convertiria en el periòdic més important publicat en francés en el continent americà. En Estats Units, Bonaparte va residir sense la companyia de la seua dòna, que cuidava de les seues filles en Europa, pero en una amant nortamericana, en el títul de comte de Survilliers, entregat a obres de beneficencia i a protegir als bonapartistas emigrats per mig de la maçoneria fins a 1841, quan va rebre autorisació per a instalar-se en Florencia, capital del Gran Ducado de Toscana. Va morir en eixa ciutat en 1844 pero va ser enterrat en París despuix de reclamar Napoleón III que se li sepultara a la dreta del seu germà Napoleón en Els Inválidos de París.

Fi de la seua vida en Europa 1840-1844

El 14 de juny de 1862, el cos de José Bonaparte va ser traslladat als Inválidos a on va ser rebut pel ministre Alexandre Walewski i el mariscal d'Ornano, governador dels Inválidos. El seu antic secretari, Louis Maillard, va anar l'encarregat d'organisar la cerimònia, a la que no va assistir l'emperador Napoleón III. El seu ataüt va ser colocat temporalment en la volta dels governadors, abans de ser colocat en la capella de Sant Agustín el 22 de març de 1864. La creació del seu monument funerari va ser confiada a Alphonse-Nicolas Crépinet

Distincions honorífiques

• Sobirà Gran Maestre de l'Insigne Orde del Toisón d'Or (Regne d'Espanya, 6 de juny de 1808).
• Sobirà Gran Maestre (i fundador) de la Real Orde d'Espanya (Regne d'Espanya, 20 d'octubre de 1808).
• Sobirà Gran Maestre de la Real Orde de les Dos Sicilias (Regne de Nàpols, 24 de febrer de 1808).
• Cavaller Gran Dignatario de l'Orde de la Corona de Ferro (Primer Imperi Francés).
• Cavaller Gran Àguila de l'Orde de la Legió d'Honor (Primer Imperi Francés).
• Laureado en Jurisprudència per l'Universitat de Pisa.
• Cavaller de l'Orde dels Serafines (1810) (Regne de Suècia).

Ancestros

Ancestros de José I Bonaparte, Rei d'Espanya

Vore també Visita de José I Bonaparte a Màlaga Napoleón Bonaparte Joaquín Murat Notes Referències Enllaços externs Diccionari Biogràfic. Real Acadèmia de l'Història José Bonaparte Commons Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José I Bonaparte. Juí de Napoleón Bonaparte sobre José I Bonaparte (Wikisource) Biografia de José Bonaparte oferida per la Biblioteca M. Cervantes [1] archivat en Wayback Machine. Estatut de Bayona Constitucions i texts vertebradors d'Espanya Bonapartes Park and the Murats I. M: Woodward 1879 The Napoleon dynasty; Lester, C. Edwards Williams, Edwin 1856