Anar al contingut

Pico de Malpaso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Malpaso el hierro.jpg
Pico de Malpaso

El Pico de Malpaso és una elevació montanyosa ubicada en l'illa d'El FerroCanàries, Espanya―, sent la seua màxima altitut en 1500 m s. n. m.[1][2][3]

Es troba en el centre de l'illa, entre els municipis de Frontera i La Pinada del Ferro.[2]

En el seu cim es troba un mirador.[2]

Toponímia

[editar | editar còdic]

L'elevació és coneguda també com a Alt o Montanya de Malpaso, o simplement com Malpaso.[4]

Segons el periodiste herreño José Padró Machín, el nom de Malpaso prové d'un fet ocorregut durant una baixada de la verge dels Reis a finals del sigle XVIII. Durant el trayecte per la montanya un dels hòmens que carregaven a l'image va donar un mal pas, en risc de que la talla caiguera al sol, quedant fixat aixina el topònim.[5]

Este mateix autor és qui indica el nom aborigen de Tinganar per a la montanya, veu que s'ha popularisat en texts divulgatius moderns. Segons Padró esta seria la denominació que els aborigen herreños li donaven a la montanya abans de la conquista de l'illa. No obstant, ni els estudis de rescat toponímic portats a terme en El Ferro ni els texts històrics corroboren este nom.[4][6]

Característiques

[editar | editar còdic]

Geologia

[editar | editar còdic]

El Pico de Malpaso se situa en el cim central de l'illa, sobre el vall del Golf. La seua formació data del Pleistoceno, entre els 145 000 i 2500 anys, component-se de colades basálticas, traquibasálticas, basaníticas i tefríticas, cobertes per mants de lapilli.[2][7]

Vegetació

[editar | editar còdic]

La vegetació de Malpaso es caracterisa per comunitats arbustivas de ajinajo (Echium aculeatum) i tomello salvage herreño (Micromeria hierrensis), que es desenrollen de manera natural sobre els camps de lapilli i arenes volcàniques de l'illa. En les ales septentrionals del pico en contacte en les brumas es desenrollen xares pertanyents al fayal d'altitut herreño, dominat per l'hi haja (Morella faya) i la petorra (Erica canariensis),[8][9] podent-se trobar eixemplars de la bencomia herreña (Bencomia sphaerocarpa), espècie en perill d'extinció.[10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Altitut màxima i llongitut de les costes per illes de Canàries». Institut Canari d'Estadística. Consultat el 16 de febrer de 2025.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Visor de Grafcan». Sistema d'Informació Territorial de Canàries IDECanàries. Consultat el 17 d'octubre de 2021.
  3. Anuari d'Estudis Atlàntics.1(10)
    547-594.ISSN 2386-5571.
  4. 4,0 4,1 Trapero, Maximiano; Domínguez Llera, {{{nom2}}} (1997). Toponímia de l'illa del Ferro: Corpus Toponymicum (PDFPDF), Las Palmas de Gran Canària; Valverde: Universitat de Las Palmas de Gran Canària; Cabildo Insular del Ferro. ISBN 84-89728-17-8.
  5. «[1]». Consultat el 17 d'octubre de 2021.
  6. Trapero, Maximiano (2007). «Els estudis sobre el guanche abans i despuix de Wölfel», Estudis sobre el guanche. La llengua dels primers habitants de les Illes Canàries (PDFPDF), Las Palmas de Gran Canària: Fundació Canària Mapfre Guanarteme, pp. 88-89. ISBN 978-84-88779-63-2.
  7. «Descripció geològica del Ferro». Institut Geogràfic Nacional (IGN). Consultat el 17 d'octubre de 2021.
  8. (2006) Marcelino de l'Arc Aguilar (ed.). Mapa de vegetació de Canàries. Memòria general (PDFPDF), Santa Creu de Tenerife: Grafcan Edicions. ISBN 978-84-611-3811-1.
  9. «Micromeria hierrensis (P. Perez) Puppo». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 16 de febrer de 2025.
  10. «Bencomia sphaerocarpa Svent.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 16 de febrer de 2025.