Bimbache

Bimbache o bimbape és la denominació que reben els primers pobladors de l'illa d'El Ferro ―Canàries, Espanya― que l'habitaven abans de la conquista europea al començament del sigle XV, sent un dels pobles aborigen canaris relacionats genètica i culturalment en els bereberes del nort d'Àfrica. Són cridats també antics herreños.

Varen colonisar l'illa entre els sigles II i IV, adaptant-se a l'entorn insular i desenrollant la seua pròpia cultura pràcticament en aïllament des de la caiguda de l'imperi romà fins al redescubrimiento de les illes Canàries pels navegants europeus al començament del sigle XIV. Posteriorment, la conquista i colonisació europees a partir de 1405 varen provocar la desaparició progressiva de la seua cultura, llenguage i societat, mentres que la seua població es mestizó en els nous pobladors.

Els bimbaches eren una societat tribal en una cultura material basada en la realisació d'útils de pedra, os i fusta, per l'inexistència de metals en l'illa. Posseïen una ceràmica feta a mà sense torne. Habitaven en coves naturals i barraques de pedra seca, i vestien en pells. El seu modo de subsistència es basava en la ganaderia de cabres, ovelles i porcs, complementat per una agricultura rudimentària de l'ordi, la recolecció de productes selvats, el marisqueo i la peixca.

Adoraven a dos divinitats, una masculina i una atra femenina, per a les quals realisaven ofrenes cremant parts d'animals en benefici de sacrifici, aixina com libaciones de llet. Practicaven rituals propiciatorios de pluja en l'intermediació d'un esperit que posseïa forma de porc, i contaven en cult als ancestros.

Parlaven un dialecte insular de la llengua guanche i posseïen una escritura alfabètica líbico-bereber que plasmaven en soports de pedra, sent un de les traces més destacades de l'antiga cultura bimbache.

Etnónimo

Alguns autors sostenen que «bimbache» o «bimbape» significaria 'els de el cim'.

El terme bimbache o bimbape en el que es coneix als aborigen del Ferro apareix per primera volta en el diari del ilustrat tinerfeny Juan Antonio de Urtusáustegui a finals del sigle XVIII. Anteriorment, cap autor havia donat el nom en el que eren coneguts, referint-se a ells simplement com herreños o naturals de l'illa.

Sabino Berthelot diu en la seua obra Etnografia i anals de la conquista de les Illes Canàries que la forma original devia ser ben-bachir, «el nom de la qual varen transformar els autors espanyols en el de Bimbachos».

Per al filòlec i historiador Ignacio Reis el terme provindria d'un possible original wi-n-waf en el significat de 'els de el cim', i seria solament aplicat a una part de la població aborigen de l'illa.

Per la seua banda, el també filòlec Maximiano Trapero sosté que la forma verdadera és bimbape, recolzant-se en la pervivencia d'esta forma en el parla popular del Ferro. Este autor considera que el etnónimo és d'orige castellà format sobre la veu bimba, que en Canàries designa a una pedra arrojadiza i que ell considera un guanchismo.

Orígens de la població

Existix un ampli consens entre els investigadors moderns a l'hora de situar en el nort d'Àfrica el lloc d'orige dels primers pobladors tant del Ferro com del restant de l'archipèlec canari. Encara que es desconeix pel moment la regió precisa de procedència, les evidències arqueològiques, llingüístiques i genètiques els vinculen inequívocament en els pobles bereberes.

No obstant, persistix l'incògnita sobre cóm varen aplegar a les illes. Existixen dos interpretacions principals: la primera defén que varen aplegar de manera fortuïta pels seus propis mijos, mentres que la segona propon que varen ser duts de manera premeditada per les civilisacions mediterrànees ―fenicio-púnicos o romans― en la finalitat d'establir assentaments en les illes i explotar els seus recursos com l'obtenció de púrpura de Tir o la peixca de túnidos.