Escritura líbica
.jpg){kind=link}
La escritura líbica o líbico-bereber comprén un conjunt d'alfabets que varen existir durant l'Antiguetat en l'Antiga Líbia (actuals estats de Líbia, Tunis, Argèlia i Marroc).
Hi ha més de mil inscripcions que usen algun dels alfabets líbicos,[1] casi totes elles funeràries; normalment breus i inclouen principalment antropónimos dels pobles líbicos.[2]
Està àmpliament acceptat que els alfabets líbicos es varen utilisar per a escriure una forma antiga de bereber, coneguda com a idioma líbico o numidio, encara que alguns especialistes qüestionen este víncul.[3]
Història
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]La posició clàssica dels experts sobre l'orige de l'escritura líbica és que deriva del alfabet fenicio en una forta influència semítica.[4][5] Segons Gabriel Camps, el líbico deriva del púnico, pero les circumstàncies de la seua introducció i desenroll seguixen sent un tema de debat,[4] especialment perque la datació de les inscripcions seguix sent incerta.[6] l'arqueòlec francés Claude Sintès, per la seua banda, observa similituts en les escritures sudarábicas i l'escritura tartésica.[7]
No obstant, algunes inscripcions es remontarien al segon mileni abans de Crist, un mileni abans de l'establiment de la civilisació cartaginesa, lo que sugerix un orige indígena d'este alfabet.[8] El problema és que estes datacions no són compartides pels experts que daten el vestigi libio més antic en el 500 a. C., com Gabriel Camps[9] o abans dels sigles VI/V[7]
Varis estudiosos han aplegat a la conclusió de que l'alfabet líbico, en la seua branca oriental, va sorgir gràcies a una mescla entre l'influència fenicia i un fondo iconográfico indígena. Esta teoria se sustenta que alguns signes geomètrics (que han segut simplificats de l'art rupestre) s'assemblen en part a les lletres d'este alfabet. No obstant, no s'ha pogut assegurar que tingueren algun tipo de valor llingüístic.[10]
No obstant existix arguments en defensa d'un orige remot i autòcton que serien els següents: una inscripció trobada en Hachid, la qual va permetre especular que el procés de formació de l'alfabet tindria els seus inicis en el Neolític Capsiense, pero la seua consolidació no es donaria fins a l'Edat de Bronze, sense tindre influències d'atres escritures. Un atre eixemple seria l'estudi dels dibuixos rupestres de l'Atles subsaharià, a on apareix una progressiva simplificació fins a aplegar a l'alfabet líbico oriental. No obstant, esta teoria ha segut criticada per experts ya que l'identificació dels signes figuratius es fa en arbitrarietat per la falta de perspectiva històrica. No solament açò, sino que també els arguments no encaixen en la premissa de que la creació de l'alfabet sorgix per mig d'un llarc procés d'abstracció i constants aportacions per part d'atres alfabets.[10]
No obstant, són més els que defenen l'idea de que esta escritura és fonològica consonàntica i la forma i valor dels signes fòra per influència fenicia.[11] A pesar de que l'alfabet líbico presenta diferències formals en l'alfabet fenicio i púnico, realment té a lo manco cinc signes que coincidixen en forma i valor en l'alfabet fenicio. Això facilita diferenciar els préstams de l'alfabet fenicio.[10]
Per a varis autors l'influència dels alfabets fenicio-púnicos era clara, puix l'escritura libia (encara que siga en el cas oriental), carien de vocals, sent tot consonants, de la mateixa manera que en els alfabets fenicios-púnicos. No obstant esta característica no encaixa del tot en la variant de l'escritura líbico-bereber degut a que la seua morfologia a voltes era necessari l'us de vocals.[12]
Dessiframent
[editar | editar còdic]
El dessiframent de l'escritura líbica, a lo manco de la seua variant oriental, es va conseguir gràcies a la part en púnico de l'inscripció bilingüe libico-púnica descoberta en Dougga (Tunis) inscrita als peus del Mausoleu de Ateban. Esta inscripció és també l'única que té una datació prou exacta (139 a. C.).[13] Era part del Mausoleu de Ateban, pero va ser retirada a mitan de el XIX (de pas destruint el monument) pels anglesos que la varen dur a Londres i ara es troba en la colecció del Museu Britànic sobre Mig Orient.
La traducció dels texts líbicos junt al coneiximent dels seus signes no ha permés fer lo mateix en els signes d'atres grups. Açò és degut a que en freqüència, dos signes de morfologia idèntica corresponen a distints fonema.[14]
Variants
[editar | editar còdic]
Hi ha tres formes molt similars d'escritura libia:
cal destacar que la principal diferència entre l'escritura líbica oriental de l'occidental (les dos primeres variants nomenades) és que l'escritura líbica oriental vertical carix del signe M, mentres que l'escritura líbica occidental vertical sí conta en el valor d'eixa lletra.[15]
Existixen distintes hipòtesis per a dividir en grups la lliteratura líbica. Segons Georges Marcy, junt a l'escritura líbico oriental, estarien els texts del llitoral mediterràneu des de Tunis fins a Oren, mentres que els situats més a l'oest formarien, segons ell, un atre alfabet en els sahariano. Per a Jean Baptiste Chabot, la llínea divisòria entre abdós escritures es troba en l'oest de Constantina.[14]
- Escritura líbica oriental
- També coneguda com a escritura numidia.[16] es va utilisar sobretot en Cabilia (Argèlia), en Aurés (Argèlia), en Tunis i en Líbia. Es va estendre entre el S.II a. C i el S.III d. C, utilisat principalment en esteles funeràries[11] Únicament esta forma ha segut dessifrada gràcies en particular a l'existència d'importants inscripcions bilingües púnico - líbicas. Este dessiframent va permetre determinar el valor de 22 signes de 24. Solament els texts en el cridat líbico oriental poden datar-se en precisió com, per eixemple, RIL 2 datat en 138 a. C.[16]
- Dels 24 signes es discutix el valor fonètic de huit d'ells degut a que solament es té el seu equivalent gràfic en l'alfabet llatí i l'alfabet púnico. El problema són les diferències entre els sistemes fonètics d'estos dos alfabets[11]
- Escritura líbica occidental
- Es va utilisar a lo llarc de la costa mediterrànea des de Cabilia (Argèlia) fins a Marroc i les Canàries; té 13 lletres adicionals i seria, segons Février (1964-65), la forma més primitiva.
- Escritura líbica sahariano
- Utilisada per les poblacions bereberes del Sahara, d'a on descendiria el tifinag (tuareg), per lo tant el neotifinag (usat en Marroc) és un alfabet descendent del tifinag tuareg. És la variant líbica millor dessifrada, gràcies en particular a les obres de Charles de Foucauld.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Galand 1973, p. 361.
- ↑ Chaker 2008, § 27.
- ↑ Chaker 2008, § 24.
- ↑ 4,0 4,1 Encyclopédie berbère.(28-29)ISSN 1015-7344.doi:10.4000/encyclopedieberbere.344.Consultat el 2021-07-15.
- ↑ V, Jean (2017-03-01). Els Berbères (en fr), PUF. ISBN 978-2-13-079523-0.
- ↑ Encyclopédie berbère.
- ↑ 7,0 7,1 V, Claude; V, Ymouna (2003). Algérie antique (en fr), Musée de l'Arles et de la Provence antiques. ISBN 978-2-9516385-4-9.
- ↑ «Roc Art Studies - News of the World Volume 3».
- ↑ Prasse, Karl-G. (2000). Etudes berbères et chamito-sémitiques: mélanges offerts à Karl-G. Prasse (en fr), Peeters Publishers. ISBN 978-90-429-0826-0.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Mora Aguiar, I (2017) Influències i innovacions gràfiques en la creació de l'alfabet líbico oriental (Tunis i Argèlia). Vegueta. Anuari de la Facultat de Geografia i Història. N.º 17. 493-593
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Mora Aguiar, I. (2017). El història dels alfabets líbico-bereberes a través del signe III. XXII Coloqui de Història Canari-Americana (2016), XXII-126.
- ↑ Mora Aguiar, (2016)L'orige de l'escritura líbico-bereber. Datacions i hipòtesis. I Tabona: Revista de Prehistòria i d'Arqueologia Nº 21 pp 11-28)
- ↑ Casajus 2013, § 1.
- ↑ 14,0 14,1 Springer Bunk, R. A. (2002). Consideracions sobre les classificacions de l'escritura líbico-bereber: L'eixemple d'una estació rupestre (Rocher dones Pigeons). Faykag, (Extraordinari), 379-391. I Simpòsium Manifestacions Rupestres Canàries-Nort d'Àfrica.
- ↑ Tovar Llorente, A. (1949). Paperetes d'epigrafia líbica (IX): revisió de treballs anteriors a la vista de el "Recueil dones Inscriptions libiques", de J.-B. Chabot. Bolletí del Seminari d'Estudis d'Art i Arqueologia, (16), 69-89.
- ↑ 16,0 16,1 Antiquités africaines.38(1)doi:10.3406/antaf.2002.1360.Consultat el 2021-07-15.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- L. Galand. " Alfabet libio de Dougga »En Revista de l'Occident musulmà i el Mediterràneu, n ° 13-14, 1973. Li Tourneau es mescla. I. págs. 361-368.
- G. Camps, H. Claudot-Hawad, S. Chaker i D. Abrous, "Writing", Enciclopèdia bereber, 17 | 1996, 2564-2585.
- S. Chaker, “ libio : escritura i llenguage », Enciclopèdia Berber, 28-29 de 2008, publicat el 01 de juny de 2013, consultat l'11 de juliol de 2021.
- D. Casajus, " Sobre l'orige de l'escritura libia. Algunes sugerències », Afriques, Débats et lectures, publicat el 04 de juny de 2013, consultat l'11 de juliol de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escritura líbica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.