Lluita canària
La lluita canària és un deport autòcton de les Illes Canàries (Espanya). Les seues principals característiques són l'habilitat del lluitador per a aprofitar la força del contrari en el combat i l'intenció de desequilibrar al contrincant sense ferir-ho fins a fer-li tocar el sol en qualsevol part del seu cos (sense contar la planta dels peus).[1] No es permet la lluita en el sol per a desestabilisar al rival, com sí ocorre en atres modalitats. Tampoc està permesa cap classe de clau de combat. La lluita canària s'origina en temps dels Guanches, habitants de l'archipèlec abans de la conquista castellana de les illes Canàries entre 1402 i 1496.
Història
El seu orige es remonta als temps dels primers habitants de les illes. Pel contacte llimitat entre les diferents illes, cada una va desenrollar diferents regles en la pràctica de la lluita. Es presumix que la lluita era practicada en ocasions importants en la finalitat de resoldre conflictes.[2]
Fins al final del primer terç del sigle XX, l'organisació dels enfrontaments corresponia a un model evolutiu natural, consistent en la competició d'uns pobles o bandos (nort-sur) contra uns atres. O be, entre lluitadors procedents de diferents illes.[2]
Curiosament, la lluita va vore nàixer el seu primer reglament en Matances (Cuba), en 1872.[3] No seria fins a l'any 1960, en el Reglament General Orgànic, quan es va consensuar un reglament comú per a totes les illes.
Pràctiques de la lluita canària
La lluita es desenrolla dins d'un círcul d'arena denominat terrero, que conta en dos círculs concèntrics delimitats en un diàmetro de 15 i 17 metros respectivament. A l'inici del combat, els dos lluitadors es troben en el centre del terrero i estretixen les seues mans. Este gest es considera una senyal de noblea i tradició, inherents a la pràctica de la lluita canària. Inicien l'agarre colocant-se front a front i cada u introduïx la seua mà esquerra en el remango dret del pantaló de l'oponent. Inclinen els seus cossos cap a davant per la cintura, fins a quedar els seus muscles drets junts, a la mateixa altura. Colocant els braços drets en perpendicular al sol, els lluitadors unixen les palmes de les mans i les acosten a l'arena. cal destacar que en reglaments anteriors a l'actual era obligatori tocar el sol en la punta dels dits. Validada esta seqüència per l'àrbit, est emet la senyal de començ de la lluita o agarrada fent sonar la seua silbato.
A continuació, els lluitadors tracten de desequilibrar a l'adversari per a fer-li tocar el sol en qualsevol part del cos a excepció de la planta dels peus. Els lluitadors ampren una série de "manyes" o tècniques de mans i peus en les que està prohibit el colpege. El combat es produïx durant un temps inferior als noranta segons.
Existixen varis sistemes de lluita, per equips o en enfrontaments individuals. En la modalitat per equips es pot realisar la lluita a tres agarrades, lluita correguda, o tots contra tots. Per un atre costat, els enfrontaments individuals poden establir-se per pesos, categories o desafius. La forma més habitual es desenrolla entre dos equips, per lo general de dotze lluitadors cada u, que s'enfronten per parelles. En la modalitat per equips, resulta guanyador el que més lluitadors mantinga en peu al final de la trobada.
Vore també
Referències
- ↑ «Lluita». Diccionari de l'Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 12 de juny de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Evolució històrica de la lluita canària».Tenique: Revista de Cultura Popular Canària,.(4)ISSN 1139-2053.
- ↑ «Evolució històrica de la lluita canària».Tenique: Revista de Cultura Popular Canària,.(4)ISSN 1139-2053.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lucha canaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.