Ocotea foetens
Ocotea foetens (Aiton) Baill., coneguda en castellà com til o tila, és una espècie d'arbre perenne de la família de les Lauraceae. És originària de Macaronesia, sent un dels components del bosc de laurisilva atlàntica.[1][2][3]
El famós Arbre Sant o Garoé de l'illa d'El Ferro va ser un eixemplar d'esta espècie.
Descripció
[editar | editar còdic]O. foetens és un arbre perennifolio que pot alcançar fins a 40 metros d'altura en condicions òptimes, encara que lo comuna és que alcanç de 15 a 25 m. Posseïx un tronc esvelt, cilíndric i molt ramificat des de la base en un fullage siempreverde de color obscur, copa densa i globosa sent l'arbre que posseïx una major cobertura de tota la laurisilva. Les fulls són anchamente lanceoladas, de 9 a 12 cm de llarc i de 3 a 5 cm d'ample, vert obscures i molt lluentes, en abultamientos glandulares solament en la base. Les florés són de menut tamany, de color blanquecino, verdoso o groguenc que apareixen en #inflorescència racimosas subterminales desprenent una olor agradable que recorda al del til o tila d'Europa. Els fruts són similars a les bellotas.[4][5][6]
La floració es produïx en primavera i estiu, entre març i agost.[7]
Una particularitat d'esta espècie és que la seua fusta fresca exhala mala olor.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries ―Espanya― i Madeira ―Portugal―.
En Canàries és freqüent localment en el nordest de La Palma i en La Gomera, sent esporàdica en Tenerife i relíctica en El Ferro i Gran Canària.[8]
Es desenrolla entre els 500 a 1000 m s. n. m., en els ambients de laurisilva millor conservats, en zones en abundant humitat ambiental i sols profunts, sent comú en vaguadas i fondos de barrancs o ales en constant influència de les boires. Constituïx un element principal de la comunitat vegetal denominada Diplazio caudati-Ocoteetum foetentis o monteverde higrófilo.[9]
En Madeira solament es troba en la illa homònima, a on és un element dominant de la laurisilva templada entre els 600-1500 m s. n. m. La seua presència passada en Porte Sant no ha segut confirmada.
L'espècie va ser introduïda en l'archipèlec d'Azores, estant present en les illes de Flores, Fayal, Terceira, São Miguel i Santa María.[10]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser nominat i descrit originalment com Laurus foetens pel botànic suec Daniel Solander, sent publicat per l'escocés William Aiton en Hortus Kewensis en 1789. Posteriorment, i despuix de varis canvis taxonómicos, l'espècie va ser nominada i publicada com Ocotea foetens pel botànic francés Henri Ernest Baillon en Histoire dones Plantes en 1870.[11][12]
- Etimologia[13]
- Ocotea: nom genèric que prové del vernàcul suramericà per a l'espècie Ocotea guianensis.
- foetens: epítet latino que significa 'tufar', aludint a la característica olor de la fusta.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[2][3]
- Borbonia foetens (Aiton) J.Presl
- Keiria lutea Bowdich
- Laurus foetens Sol.
- Laurus foetens Sol. ex Aiton
- Laurus maderensis Lam.
- Laurus till Poir.
- Mespilodaphne foetens (Aiton) Meisn.
- Ocotea foetens (Aiton) Benth. & Hook.fil.
- Oreodaphne foetens (Aiton) Nees
- Persea foetens (Aiton) Spreng.
- Persea foetida Ettingsh.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]La seua fusta, de color clar, dura i de bona calitat, va ser utilisada des dels primers temps de la colonisació europea en el sigle xv per a la fabricació de caixes per al transport del sucre de canya produïda en els ingenis insulars. També es va usar per a l'elaboració de mobles.[6]
En Madeira són utilisades els seus fulls i fruts en medicina popular com antihipertensivo.[14]
Culturalment destaca en la tradició de l'illa del Ferro l'història de l'arbre Garoé. Est va ser un gran eixemplar de O. foetens que destilava l'aigua de les boires que es condensaban en els seus fulls. Esta aigua s'arreplegava en unes albercas que s'havien llaurat als seus peus, servint per a proveir d'aigua a l'illa, escassa en manantiales. Era denominat Garoé pels aborigen, i després va ser conegut com a Arbre Sant pels herreños. L'arbre original va ser derribat per un huracà al començament del sigle xvii, sent plantat en el seu lloc un nou eixemplar en 1957 dut des de la Palma. La seua importància cultural per als herreños ha dut a la seua plasmació com a element singular en els escuts heràldics tant de l'illa com de la seua capital Valverde.[15][16][17]
En les illes Canàries a on creix ha quedat fixat el seu nom vernàcul en la toponímia, donant nom inclús a una localitat del municipi de Moya de Gran Canària, Els Tiles.[18]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN.
Es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.[19]
Aixina mateix, la majoria de les poblacions canàries es troben en àrees de la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits. No obstant, en les illes la principal amenaça per a l'espècie és el desecamiento del seu hàbitat per la captació d'aigües.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries en els noms de til (plural tiles) o tila. Es tracta d'un canarismo d'orige portugués, sent el nom que es dona en Madeira al mateix tipo d'arbre. Esta veu lusitana té el mateix orige etimològic que la tila castellana, és dir, prové del francés antic i este del llatí tilia.[20][21]
En Madeira també es denomina com til branco o til preto.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ocotea foetens (Aiton) Baill.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Mespilodaphne foetens (Aiton) Meisn.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 «Ocotea foetens (Aiton) Baill.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1981). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 84. ISBN 84-85438-19-1.
- ↑ «Ocotea foetens (Aiton) Baill.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ 6,0 6,1 «Ocotea foetens». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ Centre Ambiental La Tahonilla(2017).«Tila (Ocotea foetens)».Catàlec de Flora Canària.Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda, pp. 130-131. ISBN 978-84-7207-128-5.
- ↑ (2006) [2], Santa Creu de Tenerife: Grafcan, pp. 121. ISBN 978-84-611-3811-1.
- ↑ Silva (2005). «Llesta dones plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta)», (en portugués), Azores: Direcção Regional do Ambiente and Universidade dos Açores, pp. 131-155. ISBN 972-8612-22-2.
- ↑ «Laurus foetens [Soland., Hort. Kew. [W. Aiton] 2: 39 (1789)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ «Ocotea foetens (Aiton) Baill., Hist. Pl. (Baillon) 2: 466 (1870)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ 14,0 14,1 «Informaçõés sobre a planta: Ocotea foetens (Aiton) Baill.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ (1995).«L'illa mítica del mític Garoé».Espill de paciència: revista de lliteratura i art.Universitat de Las Palmas de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(0)
- 88-94.ISSN 1136-5390.Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ «El Ferro». Símbols de Canàries. Banderes i escuts de les illes. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ «Valverde». Símbols de Canàries. Banderes i escuts de les illes. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ «Visor de Grafcan». Sistema d'Informació Territorial de Canàries (IDECanarias). GRAFCAN. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 15 de maig de 2022.
- ↑ «til» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 16 de maig de 2022.
- ↑ (2002) «til», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1634. ISBN 84-95691-32-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) [4], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ocotea foetens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.