Dracaena tamaranae

Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S.Almeida & Gonz.-Mart., conegut en castellà com drago de Gran Canària, és una espècie de planta perenne de porte arbòreu de la família Asparagaceae. És originari de la Macaronesia.^[1]^[2]

Des de 1972 s'havien identificat eixemplars de drago en l'illa de Gran Canària en certes peculiaritats. Estos inicialment varen ser identificats com a eixemplars de Dracaena draco, pero un estudi més detallat i el seu cultiu varen permetre reconéixer que es tractava d'una espècie diferent.

Descripció

Este drago té fulls rígides, acanaladas, aguzadas cap a la punta i d'un color més azulado i grisáceo que les de D. draco. El seu porte és menys dens i ramificat, alcançant més de 8 metros d'altura. La corfa és groc-grisácea i alguna cosa lustrosa. Les inflorescèncias, de color vert blanquecino, es disponen en una inflorescència ramificada de fins a 80-100 cm de llarga. Les llavors són globosas i llaugerament comprimides, d'uns 6-7 mm de diàmetro.

Es diferencia de Dracaena draco, l'atra espècie nativa de Gran Canària, pels seus fulls acanaladas, de color més azulado i grisáceo, encara en eixemplars jovenils; per l'inflorescència més ramificada i flors en característiques diferents; aixina com pels fruts i llavors més menuts.

Mostra similituts en espècies de l'est d'Àfrica, com Dracaena ombet i Dracaena schizantha, i d'Aràbia, com Dracaena serrulata. Es creu que l'espècie podria haver aplegat a Canàries durant el periodo Mioceno.

Distribució i hàbitat

D. tamaranae és un endemisme de l'illa de Gran Canària, en el archipèlec de Canàries ―Espanya―.

Els dragos trobats estan en el sur de l'illa, en zona més xérica de l'habitual per a Dracaena draco.

El drago de Gran Canària s'ha descrit com a propi de les comunitats vegetals termoesclerófilas, de la regió tropical-subtropical. Són relativament xerófilos, habitant zones en precipitacions d'entre 200 i 500 mm anuals.

Els eixemplars trobats es localisen en les zones geològicament més antigues de l'illa, en riscs generalment inaccessibles. Estes zones alberguen restants dels seus ecosistemes originals: sabinar i jarales. En elles conviu en espècies com sabinas, jaguarzos, acebuches, pins, etc.

Taxonomia

D. tamaranae va ser descrita pels investigadors espanyols Águedo Marrero Rodríguez, Rafael Serafín Almeida Pérez i Manuel González-Martín, sent publicat en Botanical Journal of the Linnean Society en 1998.^[3]^[4]

Etimologia

Dracaena: nom genèric derivat del grec drakaina, 'dragó femella' o 'serp', aludint a la llacor coneguda com a sanc de dragó.^[5]
tamaranae: epítet que fa referència a Tamarán, nom que els geólogos donen a l'illa antiga que comprén la mitat suroest de Gran Canària.^[6]

Estat de conservació

D. tamaranae està catalogada com espècie en perill crític d'extinció en la Llista Roja de la UICN degut principalment a que solament existixen 12 individus madurs coneguts.

Es troba protegida en incloure's com en perill d'extinció tant en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, com en el Catàlec Canari d'Espècies Protegides.^[7]^[8]

Part de les seues poblacions es troben dins dels espais naturals protegits del monument natural de #Tauro, parc natural de Pilancones, paisage protegit de Fataga i parc rural del Nuvole.^[9]

Referències

↑ «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., Almeida-Pérez & González-Martín». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S.Almeira & M.Gonzáles-Martin». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S.Almeida & Gonz.-Mart., Bot. J. Linn. Soc. 128(3): 294 (1998)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ (1998).«A new species of the wild dragon tree, Dracaena (Dracaenaceae) from Gran Canària and its taxonomic and biogeographic implications».Botanical Journal of the Linnean Society.The Linnean Society of London.Londres:128(3)
291–314.ISSN 1095-8339.Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ Kunkel, Günther (1986). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
↑ «Dracaena tamaranae». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 9 de maig de 2022.
↑ Almeida Pérez (2004). «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S. Almeida & M. González-Martín», Ángel Banyares (ed.). [2], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 226-227. ISBN 84-8014-521-8.

Bibliografia

«El drago de Gran Canària (Dracaena tamaranae): una joya botànica de la flora insular recent descoberta per a la ciència».La Vinca.
(1972).«Sobre la Troballa del Drago (Dracaena draco) en Gran Canària».Quaderns de botànica canària.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(14-15)

39-42.ISSN 0011-2372.Consultat el 9 de maig de 2022.

(2000).«Dracaena tamaranae, el gènero dracaena i uns atres afins: anàlisis morfològic per a una aproximació filogenético».El Museu Canari.El Museu Canari.Las Palmas de Gran Canària:(55)

301-334.ISSN 0211-450X.Consultat el 9 de maig de 2022.

(2003-2004).«El Drago de Gran Canària. Dracaena tamaranae. Entre la Màgia i la Realitat».Racons de l'Atlàntic.(1)ISSN 1698-8957.
(2003).«Cense, distribució, hàbitat i estat de conservació de Dracaena tamaranae A. Marrero, R. S. Almeida & M. González-Martín. Gran Canària, illes Canàries».Botànica Macaronésica.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(24)

39-56.ISSN 0211-7150.Consultat el 9 de maig de 2022.

Este artícul conté una traducció derivada de «Dracaena tamaranae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Biota-1] «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., Almeida-Pérez & González-Martín». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 9 de maig de 2022.

[GBIF-2] «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S.Almeira & M.Gonzáles-Martin». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 9 de maig de 2022.

[3] «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S.Almeida & Gonz.-Mart., Bot. J. Linn. Soc. 128(3): 294 (1998)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 9 de maig de 2022.

[4] (1998).«A new species of the wild dragon tree, Dracaena (Dracaenaceae) from Gran Canària and its taxonomic and biogeographic implications».Botanical Journal of the Linnean Society.The Linnean Society of London.Londres:128(3)
291–314.ISSN 1095-8339.Consultat el 9 de maig de 2022.

[Kunkel-5] Kunkel, Günther (1986). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.

[6] «Dracaena tamaranae». Arbolapp Canàries. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Consultat el 9 de maig de 2022.

[7] «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 9 de maig de 2022.

[8] «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 9 de maig de 2022.

[9] Almeida Pérez (2004). «Dracaena tamaranae Marrero Rodr., R.S. Almeida & M. González-Martín», Ángel Banyares (ed.). [2], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 226-227. ISBN 84-8014-521-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]