Euphorbia aphylla
Euphorbia aphylla Brouss. ex Willd., coneguda en castellà com tolda, tabaiba salvage o alcanutilla, és una espècie d'arbust perenne suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un arbust suculent de porte globoso, alcançant fins a 80 cm d'alt. Els tallos són prims i cilíndrics, de color vert grisáceo i desprovistos de fulls. Les flors sésiles i de color groc anaranjado, s'agrupen en menudes arracades en les puntes dels tallos. Fruts molt menuts, marró clar o rojosos. Llavors menudes, de color marró; carúncula sésil, semblada a un plat.[3][4]
La floració es produïx en primavera i estiu.[4]
Ecologia
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica de les illes de La Gomera, Tenerife i Gran Canària, en el archipèlec de Canàries ―Espanya―.[1]
Es desenrolla en riscs i terrenys pedregosos influenciats per l'oraget marí, generalment entre el nivell de la mar i els 200 metros d'altitut, tenint un caràcter halófilo.[3]
És prou comú en el nort i noroest de Gran Canària, a on predomina en l'associació vegetal denominada tabaibal de tolda grancanario ―Astydamio latifoliae-Euphorbietum aphyllae―. Sol estar acompanyada d'espècies pròpies de la vegetació eminentment costera com Astydamia latifolia, Frankenia capitata o Limonium pectinatum, aixina com per atres típiques del cardonal com Ceropegia fusca, Euphorbia balsamifera, Kleinia neriifolia o Rossa fruticosa.[5]
En Tenerife es troba restringida a determinats enclavaments de Les Siges i en el massiç de Teno entre els 50 i 350 m, formant també una associació vegetal pròpia cridada en este cas tabaibal de tolda tinerfeny ―Ceropegio dichotomae-Euphorbietum aphyllae―. Com a espècies acompanyants destaquen Argyranthemum coronopifolium, Ceropegia dichotoma i Cheirolophus canariensis.[5]
En La Gomera s'estén pel nort i est de l'illa en ambients influenciats pels vents dominants del nordest, formant l'associació vegetal anomenada tabaibal de tolda gomero ―Euphorbietum aphyllae―. Sol trobar-se acompanyada d'atres espècies com Aeonium lindleyi, Euphorbia balsamifera, Kleinia neriifolia, Cneorum pulverulentum, Plocama pendula i Rossa fruticosa. També està present en determinats llocs del sur de l'illa, en el domini del cardonal.[5]
I. aphylla hibrida de manera natural en Euphorbia atropurpurea i en Euphorbia lamarckii en Tenerife, donant com resultats els nototaxones Euphorbia x petterssonii Svent. i Euphorbia x jubaephylla Svent. respectivament. En Gran Canària hibrida en Euphorbia regis-jubae, resultant Euphorbia x marreroi Molero & Rovira.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser nominat pel naturaliste francés Pierre Marie Auguste Broussonet, sent descrit i publicat pel botànic alemà Carl Ludwig Willdenow en Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis en l'any 1809.[6]
- Etimologia[7]
- Euphorbia: nom genèric dedicat a Euphorbus, mege d'orige grec del rei mauritano Juba II.
- aphylla: epítet grec compost de a, 'sense', i phylla, 'full', referint-se a l'absència de fulls en la planta.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[8]
- Tirucallia aphylla (Brouss. ex Willd.) P.V.Heath
- Tithymalus aphyllus (Brouss. ex Willd.) Klotzsch & Garcke
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Va ser utilisada tradicionalment en les illes com planta medicinal, aprofitant la seua làtex que, encara que tòxic, era usat en aplicacions externes com a remei per a les afeccions de la pell.[9]
És aprofitada ocasionalment com planta ornamental, requerint pocs contes. Per al seu cultiu necessita una exposició directa al sol, poc rec, i sol arenenc en bon drenage. Soporta gelades fins a -3 °C.[10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie no ha segut evaluada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, encara que sí es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada en el seu Anex II.[11]
També està inclosa en el apèndix II del Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[12]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix popularment com tolda o tabaiba salvage, havent-se anotat també les denominacions de tabaibilla i tabaiba parida.[13] Aixina mateix, el ilustrat tinerfeny José de Vera i Clavijo va arreplegar també en el seu Diccionari d'història natural de les illes Canàries el nom vernàcul de tabaiba morisca per a referir-se a esta espècie.[14]
Tolda és la forma en la que li la denominava originalment en Tenerife, estant considerada per alguns autors com de procedència aborigen, mentres que en Gran Canària s'utilisava tabaiba salvage per a designar-la, illa de la que també sembla ser el vernàcul de tabaiba parida.[15][16] En l'illa de la Gomera li la denomina tradicionalment com tabaiba o alcanutilla.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Euphorbia aphylla Brouss. ex Willd.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia aphylla Brouss. ex Willd.». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 Bramwell, David (1974). [1], Las Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària. Jardí Botànic Canari "Vera i Clavijo".
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Euphorbia aphylla». Flora Canària. Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (2006) [2], Santa Creu de Tenerife: Grafcan, pp. 204-205. ISBN 978-84-611-3811-1.
- ↑ «Euphorbia aphylla Brouss., Enum. Pl. [Willdenow 1: 501 (1809)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Euphorbia aphylla Brouss. ex Willd., Enum. Pl.: 501 (1809)» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 43. ISBN 84-404-1458-7.
- ↑ «Tolda (Euphorbia aphylla)». CiberCactus. Consultat el 27 d'abril de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ (1997).«Zoonimia i botànica en el Diccionari diferencial de l'espanyol de Canàries (Índex)».Estudis Canaris: Anuari de l'Institut d'Estudis Canaris.Institut d'Estudis Canaris.Sant Cristóbal de l'Estany:(42)
- 73-112.ISSN 0423-4804.Consultat el 26 d'abril de 2022.
- ↑ Vera i Clavijo, José de (1866-1869). [5], Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País de Gran Canària, pp. 268.
- ↑ (1954).«Contribució a l'estudi dels guanchismos en les Illes Canàries».Revista de filologia espanyola.Consell Superior d'Investigacions Científiques.Madrit:38(1-4)
- 83-99.ISSN 0210-9174.Consultat el 27 d'abril de 2022.
- ↑ (1944).«Les "ferulae" de Plinio i el Garoé».Revista d'Història.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(66)
- 137-143.ISSN 0213-9464.Consultat el 27 d'abril de 2022.
- ↑ Perera López (2005). (CD-ROMCD-ROM), Vallehermoso: Associació Insular de Desenroll Rural de la Gomera. ISBN 978-84-609-3695-4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
- (1978) [6], Las Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària. ISBN 84-500-2805-1.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Machado Carrillo (2005). [7], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia aphylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.