Euphorbia lamarckii
.jpg)
Euphorbia lamarckii Sweet, coneguda en castellà com tabaiba amarga o salvage i com higuerilla, és una espècie d'arbusto suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.[1][2]
Junt a Euphorbia canariensis forma la comunitat vegetal denominada tabaibal-cardonal.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbusto perenne ramificado pertanyent al grup d'espècies endèmiques arbustivas. Es diferencia d'atres espècies per les seues inflorescèncias pedunculadas, umbeliformes i normalment compostes, de color groc-verdoso i perque les bràcteas florals cauen ans que madure el frut.[3]
De la mateixa manera que atres espècies del gènero Euphorbia, tota la planta posseïx un làtex de color blanc, pegajoso i tòxic, conegut en les illes com a llet de tabaiba.
La floració es produïx des de principis de primavera a finals d'estiu, entre abril i setembre.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]I. lamarckii és una espècie endèmica del archipèlec de Canàries ―Espanya―, estant present en les illes d'El Ferro, La Palma, La Gomera i Tenerife.[1]
Es desenrolla des del nivell de la mar fins als 1500 metros d'altitut, sent un element comú en les xares de substitució de la vegetació natural.[5]
Diversitat
[editar | editar còdic]Han segut descrites dos varietats que, no obstant, no estan acceptades:[6]
- I. lamarckii var. broussonetii (Willd. ex Link) Molero & Rovira, distribuïda pel nort de Tenerife, La Gomera, La Palma i El Ferro. Es diferencia perque posseïx fulls més amples i curtes, i per les bràctees més redonejades.[7]
- I. lamarckii var. lamarckii, #present en la mitat sur de Tenerife.[8]
- Hibridació
L'espècie hibrida de forma natural en Tenerife en I. atropurpurea i I. aphylla, donant lloc als nototaxones Euphorbia x navae Svent. i Euphorbia x jubaephylla Svent.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]I. larmarckii s'inclou en la subsección Pachydadae Boiss. de la secció Tithymalus (Scop.) Boiss.[10]
L'espècie va ser descrita pel botànic anglés Robert Sweet i publicada en Hortus suburbanus Londinensis en 1818.[11]
La nomenclatura d'esta espècie ha segut objecte de #controvèrsia. I. lamarckii és el nom que, segons l'últim llistat d'espècies selvades de Canàries de l'any 2004, deu prevaldre front al de Euphorbia obtusifolia Poir. o Euphorbia broussonetii Link per a esta tabaiba de les illes occidentals.[3]
- Etimologia[12]
- Euphorbia: nom genèric que deriva d'Euphorbus, mèdic grec del rei Juba II.
- lamarckii: epítet latino que aludix a la dedicació de l'espècie al zoólogo i botànic francés Jean Baptiste de Lamarck.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[13]
- Euphorbia broussonetii Willd. ex Link
- Euphorbia obtusifolia Poir.
- Euphorbia obtusifolia var. wildpretii Molero & Rovira
- Euphorbia virgata Desf.
- Tirucallia virgata (Haw.) P.V.Heath
- Tithymalus obtusifolius Klotzsch & Garcke
- Tithymalus virgatus (Desf.) Haw.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]L'espècie ha segut utilisada pel ser humà des d'época aborigen. Aixina, la seua fusta va servir com llenya fins a temps recents, mentres que en el seu làtex es confeccionaven cataplasmas per a cauterizar empeines donades les seues propietats càustiques. Era usat ademés per la seua qualitat pegajosa per a extraure espines d'espècies de Opuntia enterrades en la pell, i per a peixcar per mig de la tècnica de envarbascado donades les seues condicions tòxiques. Este método, que era ya usat pels aborigen, consistia en atrapar peixos en tolls i atordir-los abocant el làtex en l'aigua.[4][14][15][16]
I. lamarckii s'utilisa en jardineria com planta ornamental, necessitant pocs contes per al seu cultiu. Deu tindre exposició directa al sol i escàs rec.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es troba inclosa en el apèndix II de la CITES.[17]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix popularment en les illes Canàries com tabaiba amarga o salvage, denominant-se també com higuerilla en les illes de la Palma i Tenerife.[12][1][18]
El ilustrat tinerfeny José de Vera i Clavijo va arreplegar en el seu Diccionari d'història natural de les illes Canàries també el nom de tabaiba zancuda per a referir-se a esta espècie, encara que nomenada per ell com Euphorbia silvatica canariensis.[14]
El terme tabaiba és un guanchismo, una paraula de procedència aborigen canària que seguix viva en el espanyol de les illes, sent el nom genèric que es dona a les espècies de porte arbustivo ramificado del gènero Euphorbia.[19][20][21]
Sobre els seus apelatius d'amarga i salvage, fan referència a la toxicitat del seu làtex, en contraposició al de la tabaiba dolça.[21]
Per la seua banda, la denominació de higuerilla fa alusió a la presència de làtex en la planta de la mateixa manera que en la higuera.[22]
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Euphorbia lamarckii Sweet». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia lamarckii Sweet». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 «Euphorbia lamarckii Sweet». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Centre Ambiental La Tahonilla(2017).«Tabaiba amarga (Euphorbia lamarckii)».Catàlec de Flora Canària.Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ (2006) [1], Santa Creu de Tenerife: Grafcan. ISBN 978-84-611-3811-1.
- ↑ «Euphorbia lamarckii var. broussonetii (Willd. ex Link) Molero & Rovira, Vieraea 32: 118 (2004)» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ «EUPHORBIA LAMARCKII VAR. BROUSSONETII (WILLD. EX LINK) MOLERO & ROVIRA». Plantes de la meua terra. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ «EUPHORBIA LAMARCKII SWEET VAR. LAMARCKII». Plantes de la meua terra. Consultat el 29 d'abril de 2022.
- ↑ (2005).«Natural hybrids in endemic Canarian dendroid spurges (Euphorbia subsect. Pachycladae)».Willdenowia. Annals of the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem.Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem.Alemània:(35)
- 271-280.ISSN 0511-9618.Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ (1995).«Contribució a l'estudi taxonómico i descriptivo del cardón de Canàries (Euphorbia canariensis)».Revista de l'Acadèmia Canària de Ciències (Folia Canariensis Academiae Scientiarum).Acadèmia Canària de les Ciències.Illes Canàries:7(2-4)
- 93-110.ISSN 1130-4723.Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia lamarckii Sweet, Hort. Suburb. Lond. 107» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 12,0 12,1 Kunkel, Günther (1986). [2], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Euphorbia lamarckii» (en anglés). The Plant List. Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 14,0 14,1 Vera i Clavijo, José de (1866-1869). [3], Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País de Gran Canària, pp. 268-269.
- ↑ Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 43. ISBN 84-404-1458-7.
- ↑ Pérez Martín (1993). [5], Illes Canàries: Viceconsejería de Mig ambient del Govern de Canàries. ISBN 84-920804-7-7.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ «Higuerilla». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 21,0 21,1 (2015) «tabaiba», [6], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5.
- ↑ (2002) , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 979. ISBN 84-95691-32-9. «Derivació de higuera (Del llatí ficaria.) 'arbre de la família de les moráceas' i el sufix diminutivo —illa, per alusió a l'abundant llet (com la figa) que conté la planta designada.»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1836) [7] (en francés), Pariu: Béthune.
- (1956).«Triterpenos de les Euphorbias de l'Àfrica Occidental Espanyola i la seua relació en els obtinguts de la Euphorbias Canàries».Anuari d'Estudis Atlàntics.Patronat de la Casa de Colón.Las Palmas de Gran Canària:(2)
- 45-76.ISSN 0570-4065.Consultat el 29 d'abril de 2022.
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- (2003).«Observations on a proposal to conserve the name Euphorbia obtusifolia Poiret.».Botànica Macaronésica.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(24)
- 143-147.ISSN 0211-7150.Consultat el 29 d'abril de 2022.
- (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
- (1991) , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Machado Carrillo (2005). [8], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- (2004).«Euphorbia lamarckii Sweet, correct name for I. obtusifolia Poir. senar Lam.».Vieraea: Folia Scientarum Biologicarum Canariensium.Cabildo Insular de Tenerife.Santa Creu de Tenerife:(32)
- 117-122.ISSN 0210-945X.Consultat el 29 d'abril de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia lamarckii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.